{"id":3960,"date":"2024-11-19T12:00:00","date_gmt":"2024-11-19T11:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/angles.antartico.es\/?p=3960"},"modified":"2025-04-30T12:22:55","modified_gmt":"2025-04-30T10:22:55","slug":"biologica-una-mirada-descarnada-i-profundament-humana-al-dilema-de-la-maternitat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/2024\/11\/19\/biologica-una-mirada-descarnada-i-profundament-humana-al-dilema-de-la-maternitat\/","title":{"rendered":"BioL\u00f2gica: una mirada descarnada i profundament humana al dilema de la maternitat"},"content":{"rendered":"\n<p>Sota la direcci\u00f3 de Pau Roca, BioL\u00f2gica ens submergeix en els conflictes interns de tres dones que confronten el penediment, el desig i la culpa associats a la maternitat. Amb una posada en escena minimalista i interpretacions colpidores, aquesta producci\u00f3 de Sixto Paz i la Sala Beckett q\u00fcestiona les convencions socials en un exercici teatral \u00edntim i radical que sacseja l\u2019espectador fins al final.<\/p>\n\n\n\n<p>BioL\u00f2gica, escrita per S\u00edlvia Navarro Perramon i dirigida per Pau Roca \u00e9s una proposta teatral atrevida i brutalment reflexiva sobre la complexitat de la maternitat i el dilemes emocionals relacionats a aquesta elecci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n<p>La trama posa en escena el conflicte de tres personatges que afronten la maternitat des de perspectives radicalment diferents: \u201cQu\u00e8 passa si et penedeixes de ser mare?\u201d, pregunta que es va fer l\u2019autora des d\u2019un inici. Aquest dubte inicial obre la porta a una exploraci\u00f3 franca i incisiva sobre els rols familiars contemporanis, les contradiccions inherents al desig de procrear i les repercussions emocionals de la ren\u00fancia o l\u2019acceptaci\u00f3 d\u2019aquest paper.<\/p>\n\n\n\n<p>Per una banda, des del punt de vista est\u00e8tic, BioL\u00f2gica destaca per una escenografia marcada per tons verdosos que evoquen una atmosfera lleugerament dist\u00f2pica i suggereixen l\u2019inc\u00f2mode equilibri entre naturalesa i artifici, segurament un reflex del conflicte entre els imperatius socials i el m\u00f3n interior dels personatges. La direcci\u00f3 de Pau Roca es caracteritza per una sobrietat formal que permet centrar-se en el text i en el pes ideol\u00f2gic de les interaccions verbals. La proposta aposta per una estructura de di\u00e0legs densos, que exigeixen una escolta atenta i que esdevenen l\u2019eix vertebrador de la trama, fent que la paraula esdevingui protagonista.<\/p>\n\n\n\n<p>D\u2019altra banda, les interpretacions de Cl\u00e0udia Benito, Vict\u00f2ria Pag\u00e8s i Mar Ulldemolins s\u00f3n precisament el motor de l\u2019obra. Les actrius donen vida a personatges amb postures molt definides envers la maternitat, que alhora exhibeixen profundes contradiccions internes. La tensi\u00f3 dial\u00e8ctica es manifesta en moments de complicitat i desacord, generant una din\u00e0mica tan \u00edntima com ferotge<\/p>\n\n\n\n<p>que mant\u00e9 l\u2019espectador en un estat constant de expectativa. Aquestes actrius aconsegueixen transmetre una \u00e0mplia gamma de matisos emocionals, que sostenen amb gran rigor interpretatiu i expressivitat.<\/p>\n\n\n\n<p>Aix\u00ed mateix, l\u2019obra interpel\u00b7la l\u2019espectador q\u00fcestionant no nom\u00e9s el desig de ser mare, sin\u00f3 tamb\u00e9 la possibilitat de renunciar-hi sense culpa o, contr\u00e0riament, d\u2019assumir-lo tot abra\u00e7ant la incertesa. En una l\u00ednia extrema i deliberadament exagerada, BioL\u00f2gica fa versemblant all\u00f2 que a priori podria semblar desmesurat, creant una realitat esc\u00e8nica potent que convida a repensar convencions arrelades. La ruptura de la quarta paret, en diversos moments, aporta contemporane\u00eftat i proximitat a la narrativa, establint un vincle immediat amb el p\u00fablic i confrontant-lo directament amb les realitats i els dilemes exposats.<\/p>\n\n\n\n<p>Aquesta obra \u00e9s un exercici teatral que genera dubtes i fascina a la vegada. La contund\u00e8ncia dels di\u00e0legs i la subtilesa en la direcci\u00f3 fan d\u2019aquesta una pe\u00e7a per reflexionar a fons, especialment indicada per un p\u00fablic que busca en el teatre no nom\u00e9s entreteniment, sin\u00f3 tamb\u00e9 una eina de q\u00fcestionament i introspecci\u00f3. La pe\u00e7a compleix amb escreix l\u2019objectiu d\u2019explorar la maternitat des d\u2019una perspectiva poc<br>convencional, desafiant l\u2019espectador a replantejar-se les seves pr\u00f2pies concepcions sobre el tema.<\/p>\n\n\n\n<p>En conjunt, BioL\u00f2gica es presenta com una obra que transcendeix els l\u00edmits de la narrativa convencional per convertir-se en una cr\u00edtica eloq\u00fcent i profunda sobre les ambival\u00e8ncies de la maternitat i els imperatius socials.<\/p>\n\n\n\n<h5 class=\"wp-block-heading\">Imatge destacada: El&nbsp;<em>hall&nbsp;<\/em>&nbsp;de La Sala Beckett \/ Font: Wikim\u00e8dia<\/h5>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Sota la direcci\u00f3 de Pau Roca, BioL\u00f2gica ens submergeix en els conflictes interns de tres dones que confronten el penediment, el desig i la culpa associats a la maternitat. Amb una posada en escena minimalista i interpretacions colpidores, aquesta producci\u00f3 de Sixto Paz i la Sala Beckett q\u00fcestiona les convencions socials en un exercici teatral [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":121,"featured_media":3962,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[632,633],"tags":[653,93,198,34],"class_list":["post-3960","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-artsesceniques","category-teatre","tag-critiques","tag-feminisme","tag-igualtat","tag-societat"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3960","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/users\/121"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3960"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3960\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4090,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3960\/revisions\/4090"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3962"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3960"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3960"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3960"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}