{"id":4058,"date":"2024-12-02T12:00:00","date_gmt":"2024-12-02T11:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/angles.antartico.es\/?p=4058"},"modified":"2025-04-10T10:49:17","modified_gmt":"2025-04-10T08:49:17","slug":"sobre-el-dol-chimamanda-ngozi-adichie","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/2024\/12\/02\/sobre-el-dol-chimamanda-ngozi-adichie\/","title":{"rendered":"Sobre el dol, Chimamanda Ngozi Adichie"},"content":{"rendered":"\n

Chimamanda Ngozi Adichie \u00e9s una autora nigeriana que va n\u00e9ixer el 15 de setembre de 1977 a Enugu, Nig\u00e8ria. Va cr\u00e9ixer en una fam\u00edlia acad\u00e8mica a Nsukka, on el seu pare era professor d\u2019estad\u00edstica i la seva mare, secretaria de la Universitat de Nig\u00e8ria. Aquesta influ\u00e8ncia acad\u00e8mica va marcar profundament la formaci\u00f3 i el desenvolupament personal de l\u2019escriptora.
Amb 19 anys, Adichie va aconseguir una beca per traslladar-se als Estats Units, on va comen\u00e7ar els seus estudis de Comunicaci\u00f3 i Ci\u00e8ncies Pol\u00edtiques a la Universitat de Drexel. Posteriorment, es va graduar a la Universitat de Connecticut. La seva passi\u00f3 per la redacci\u00f3, la va portar a estudiar Escriptura Creativa a la Universitat Johns Hopkins i, m\u00e9s tard, va obtenir un m\u00e0ster a la prestigiosa Universitat de Yale.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Chimamanda Ngozi Adichie, escriptora \/ Font: Getty<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

La seva primera novel\u00b7la, “La flor p\u00farpura”, va ser publicada l’any 2003. Aquest llibre, ambientat en la Nig\u00e8ria postcolonial, va rebre el premi Commonwealth Writers al millor primer llibre l’any 2005. La narrativa poderosa i evocadora de la novel\u00b7la va establir Adichie com una veu liter\u00e0ria destacada. El 2006, Adichie va publicar la seva segona novel\u00b7la, Medio sol amarillo, que es desenvolupa durant la Guerra Civil Nigeriana. Aquesta obra va ser guardonada amb l’Orange Prize for Fiction. El 2009, va publicar una col\u00b7lecci\u00f3 de relats breus titulada “La cosa alrededor de tu cuello”, que explora les experi\u00e8ncies de nigerians tant al seu pa\u00eds com als Estats Units. El 2013, Adichie va publicar “Americanah”, una novel\u00b7la que tracta la identitat, la ra\u00e7a i l’experi\u00e8ncia dels immigrants africans als Estats Units. Aquesta obra va rebre elogis universals i va consolidar la seva reputaci\u00f3 com a una de les escriptores m\u00e9s influents de la seva generaci\u00f3. El 2015, va escriure “Todos Deberiamos Ser Feministas”. Dos anys despr\u00e9s, el 2017, va publicar “Querida Ijeawele. C\u00f3mo educar en el feminismo”, un assaig inspirador que ofereix consells pr\u00e0ctics sobre com criar una filla feminista. El seu \u00faltim assaig, “Sobre el duelo”, publicat el 2021, \u00e9s una reflexi\u00f3 profunda i personal sobre la p\u00e8rdua del seu pare i el proc\u00e9s de dol.<\/p>\n\n\n\n

Chimamanda Ngozi Adichie s\u2019ha donat a con\u00e8ixer per la seva capacitat per utilitzar la literatura com a plataforma per donar veu a \u00c0frica i desfer els estereotips i prejudicis que sovint afecten la percepci\u00f3 del continent a escala global. En les seves novel\u00b7les i assajos, Adichie q\u00fcestiona el colonialisme, les aliances \u00e8tniques i la responsabilitat moral dels conflictes, especialment el de Nig\u00e8ria, secundat per les pot\u00e8ncies mundials. Un dels temes recurrents en la seva obra \u00e9s la import\u00e0ncia de tenir m\u00faltiples punts de vista per entendre la realitat. Adichie defensa que no hem de limitar-nos a una sola perspectiva, generalment occidental, sin\u00f3 que haur\u00edem d’escoltar i valorar les diverses veus que contribueixen a una comprensi\u00f3 m\u00e9s completa i matisada del m\u00f3n.<\/p>\n\n\n\n

A m\u00e9s, Adichie defensa fermament el feminisme. En els seus escrits i confer\u00e8ncies, argumenta que defensar els drets de les dones \u00e9s essencial per al progr\u00e9s de la societat. Subratlla com, des de la inf\u00e0ncia, les nenes s\u00f3n sovint privades d’import\u00e0ncia, poder econ\u00f2mic, llibertat i independ\u00e8ncia, i com aquestes desigualtats persisteixen en l’edat adulta, privant-les del mateix reconeixement i estatus social que reben els homes. La seva veu \u00e9s una crida poderosa a la igualtat i la just\u00edcia de g\u00e8nere, oferint una visi\u00f3 clara i convincent de la necessitat de canviar les estructures socials que perpetuen la discriminaci\u00f3. Adichie utilitza la seva plataforma per desafiar les narratives dominants i per promoure una visi\u00f3 del m\u00f3n m\u00e9s inclusiva i equitativa, fent-la una l\u00edder indiscutible en la lluita per la just\u00edcia social i la igualtat.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019\u00faltima obra feta per Adichie \u00e9s un escrit punyent sobre la mort del seu pare. Est\u00e0 dividit en 30 cap\u00edtols, per\u00f2 per treballar-lo exhaustivament i poder analitzar-lo amb comoditat, reorganitzarem aquests 30 cap\u00edtols en les quatre etapes que t\u00e9 el dol segons un estudi sobre el dol de la Universitat de Val\u00e8ncia fet per Jos\u00e9 Guillermo Mart\u00ednez Verd\u00fa: Apuntes sobre el duelo. Tot i que les 4 etapes estan bastant marcades, diversos estudis defensen que cada persona passa diferent aquestes etapes i que no tenen un ordre espec\u00edfic.<\/p>\n\n\n\n

La primera etapa segons aquest estudi, consisteix en el reconeixement de la p\u00e8rdua. Durant aquesta etapa inicial, la persona en dol ha de confrontar la realitat de la p\u00e8rdua. Aquesta acceptaci\u00f3 pot ser molt dolorosa, per\u00f2 \u00e9s necess\u00e0ria per evitar que la negaci\u00f3 prolongada bloquegi el proc\u00e9s de recuperaci\u00f3. La negaci\u00f3 pot portar a una desconnexi\u00f3 de la realitat, afectant negativament la capacitat de la persona per afrontar altres aspectes de la seva vida. Durant tot el llibre podem veure com l\u2019autora no accepta aquesta mort del seu pare, com s\u2019ha de refugiar en ella mateixa, ja que la realitat que el seu pare estigui mort li \u00e9s impossible d\u2019assumir. Nom\u00e9s en l\u2019\u00faltim cap\u00edtol podem veure clarament la seva acceptaci\u00f3 en adonar-se que ella ha estat escrivint en passat sobre el seu pare.<\/p>\n\n\n\n

Durant la segona etapa, la persona en dol comen\u00e7a a desconnectar emocionalment de la persona perduda. Aix\u00f2 es manifesta en moments intensos de record i aflicci\u00f3, seguits per per\u00edodes en qu\u00e8 la persona intenta distanciar-se dels records dolorosos. Aquest alternar entre recordar i distanciar-se ajuda a desfer els forts lligams emocionals que mantenen el dol. L\u2019etapa esmentada, tamb\u00e9 la podem observar en tot el llibre, ja que l\u2019autora introdueix la figura del seu pare a trav\u00e9s de les seves mem\u00f2ries i an\u00e8cdotes com les converses que mantenien durant la COVID. Ens dona la seva visi\u00f3 del seu pare, i la veiem alternar entre el dolor que aix\u00f2 li suposa quan s’adona que no podr\u00e0 construir m\u00e9s moments amb ell i entre la felicitat que li provoquen i l\u2019agra\u00efment que sent per conservar aquests records.<\/p>\n\n\n\n

En la tercera fase, la persona en dol integra aspectes de l’objecte perdut en la seva pr\u00f2pia identitat. Aix\u00f2 pot significar adoptar qualitats o valors de la persona difunta. El lector no coneix personalment al pare de l\u2019autora i, per aix\u00f2, no es pot adonar de si aquesta tercera fase es compleix o no. El que s\u00ed que es nota, des del principi, \u00e9s el gran vincle que tenia Adichie amb el seu pare i com es respectaven l\u2019un a l\u2019altre. Ella mateixa explica diverses vegades durant el llibre com l\u2019admirava molt i com intentava sempre aprendre el m\u00e0xim d\u2019ell, convertint-la aix\u00ed en la persona que avui en dia \u00e9s, tal com podem veure en cites com \u201cQu\u00e9 exquisita atenci\u00f3n, qu\u00e9 inter\u00e9s, qu\u00e9 bien escuchaba\u201d (p. 33).<\/p>\n\n\n\n

En l\u2019etapa final, la persona en dol ha acceptat plenament la p\u00e8rdua i \u00e9s capa\u00e7 de reconnectar amb la vida i amb altres persones de manera significativa. El dolor inicial i la negaci\u00f3 han estat superats, cosa que permet que la persona torni a trobar satisfacci\u00f3 i sentit en la seva vida. L’alliberament de les inhibicions permet una nova inversi\u00f3 emocional en altres objectes o relacions, marcant la recuperaci\u00f3 i el creixement personal despr\u00e9s del dol. Tot i que aquesta etapa no es veu en l\u2019escriptura de l\u2019obra, podem deduir-la en els \u00faltims episodis on veiem que comen\u00e7a a fer coses, que ja no est\u00e0 tan cegada per la pena i on ella s’adona que tot i estar parlant com si el seu pare no s\u2019hagu\u00e9s mort, ho estava escrivint tot en passat.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Portada del llibre “Sobre el duelo” \/ Font: Penguin Random House<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

A part d\u2019aquesta classificaci\u00f3 que hi ha sobre les fases del dol tamb\u00e9 \u00e9s molt important el que sent l\u2019autora a l\u2019hora d\u2019escriure. Passa per diferents emocions, i diferents sensacions. El primer que podem indicar d\u2019aquest llibre \u00e9s que el dolor que sent \u00e9s molt recent i molt personal, crea una uni\u00f3 molt \u00edntima i personal amb l\u2019autora, ja que sembla que estiguem dins de la seva ment i que veiem com ella ho veu tot, des del seu punt de vista. Abans de rebre la not\u00edcia l\u2019autora ens posa en context i ens explica com tenia una gran sensaci\u00f3 d\u2019ansietat envers el seu pare, perqu\u00e8 sentia que alguna cosa no anava b\u00e9. Un cop ella s\u2019assabenta de la mort del pare, el m\u00f3n li cau a sobre i la cega de dolor, tant mentalment com f\u00edsicament. No accepta cap paraula de consol, ja que tot ho troba buit i sense sentit, i moltes d\u2019aquestes paraules li fan mal, com si els altres sabessin coses que ella no, com si no tingu\u00e9s el dret de saber-les.<\/p>\n\n\n\n

Per exemple, quan planteja l\u2019interrogant \u201c\u00bfC\u00f3mo es que el mundo sigue adelante, respirando immutable, mientras mi alma sufre una dispersi\u00f3n permanente?\u201d (p. 11,) Adichie expressa una sensaci\u00f3 de por, de veure com tot el que coneixia, el seu pilar principal, s\u2019esfondra. T\u00e9 p\u00e0nic a enfrontar la situaci\u00f3, a haver de prendre decisions que desitjaria no haver de resoldre mai, i es tanca en un m\u00f3n de dolor i pena, sense deixar que ning\u00fa hi entri.<\/p>\n\n\n\n

A part de la por i el dolor, tamb\u00e9 es percep com la impot\u00e8ncia l\u2019envaeix a l’haver pensat que tenia m\u00e9s temps per gaudir amb el seu pare. A m\u00e9s, la impot\u00e8ncia s\u2019ajunta amb la frustraci\u00f3 de no poder volar fins a Nig\u00e8ria per poder-lo enterrar per prohibicions de la COVID: aix\u00ed ho assenyala en la frase: \u201clo que est\u00e1 en juego es dejar a personas en el limbo porque no pueden enterrar a sus seres queridos\u201d (p. 19). En el mateix episodi (9), parla de l’oblit i sobre com \u201cel olvido es una traici\u00f3n y una bendici\u00f3n al mismo tiempo\u201d (p. 18), ja que si se li esborressin totes les mem\u00f2ries del seu pare podria tornar a estar b\u00e9, per\u00f2 se sentiria una tra\u00efci\u00f3 a la seva persona.<\/p>\n\n\n\n

Hi ha diversos moments en el llibre on l\u2019espectador veu com Adichie deixa passar la r\u00e0bia, s\u2019enfada per no haver tingut m\u00e9s temps, per no haver parlat m\u00e9s amb ell, per no haver-lo anat a visitar abans, per no redactar aquell llibre sobre ell abans, perqu\u00e8 les autoritats nigerianes no fan res per obrir l\u2019aeroport i poder enterrar-lo finalment.<\/p>\n\n\n\n

Per acabar, ens adonem que la nost\u00e0lgia tamb\u00e9 ha deixat la seva empremta al llibre, expressant-se sobre tots els records que troba importants amb el seu pare, que comparteix i fan que riguin una estona amb els altres membres de la seva fam\u00edlia. Com demana Adichie a la seva filla, en mig d\u2019un somriure i ll\u00e0grimes als ulls, no ha d\u2019oblidar mai com el seu avi la cuidava i li deia Ezigbo nwa (bona nena).<\/p>\n\n\n\n

Sobre el dol \u00e9s un relat profundament personal que explora les complexitats emocionals del dol amb una honestedat commovedora. Chimamanda Nogzi Adichie comparteix les seves experi\u00e8ncies de dolor, por, impot\u00e8ncia, frustraci\u00f3, r\u00e0bia i nost\u00e0lgia, tot mostrant la profunditat de la connexi\u00f3 amb el seu pare, reflectint-ho en la frase: \u201cel vinculo con mi padre me era tan preciado que no puedo exponer mi sufrimiento hasta que haya delimitado su contorno\u201d (p. 24). A trav\u00e9s de reflexions, revela com l’amor pot fer-nos sentir invulnerables o, en les seves paraules, \u201cquiz\u00e1 el amor conlleva a la arrogancia enga\u00f1osa de creerse a salvo de la pena\u201d (p. 46), per\u00f2 tamb\u00e9 com el dolor \u00e9s una part inevitable de la vida. El llibre \u00e9s un homenatge emotiu al seu pare i una reflexi\u00f3 profunda sobre l’amor, la p\u00e8rdua i la resili\u00e8ncia que fa reflexionar i valorar a la gent que tenim al voltant i, apreciar encara m\u00e9s aquells petits-grans moments que ens regalen sense adonar-nos-en.<\/p>\n\n\n\n

Imatge destacada: Adichie fa una profunda tesis sobre la mort i el dol. \/ Font: Pexels<\/h5>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Chimamanda Ngozi Adichie \u00e9s una autora nigeriana que va n\u00e9ixer el 15 de setembre de 1977 a Enugu, Nig\u00e8ria. Va cr\u00e9ixer en una fam\u00edlia acad\u00e8mica a Nsukka, on el seu pare era professor d\u2019estad\u00edstica i la seva mare, secretaria de la Universitat de Nig\u00e8ria. Aquesta influ\u00e8ncia acad\u00e8mica va marcar profundament la formaci\u00f3 i el desenvolupament […]<\/p>\n","protected":false},"author":131,"featured_media":4062,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[637,639],"tags":[653,93,198,34],"class_list":["post-4058","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-llibresipublicacions","category-mercateditorial","tag-critiques","tag-feminisme","tag-igualtat","tag-societat"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4058","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/users\/131"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4058"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4058\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4234,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4058\/revisions\/4234"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/media\/4062"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4058"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4058"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4058"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}