![\"\"](\"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2024\/12\/Totentanz_Nota-1024x683.jpg\")
El Teatre Lliure de Gr\u00e0cia s\u2019ha projectat aquest desembre del cinc al quinze amb t\u00edtol alemany que es tradueix a \u201cBall de la mort \u2013 Dem\u00e0 \u00e9s la pregunta\u201d. Com b\u00e9 indica la traducci\u00f3, es contempla una dansa contempor\u00e0nia que fa al\u00b7lusi\u00f3 a la mort a trav\u00e9s d\u2019una sessi\u00f3 d\u2019espiritisme influ\u00efda pels rituals medievals. Aix\u00f2, per\u00f2, una vegada s\u2019est\u00e0 dins de la sala i s\u2019apaguen els xiuxiuejos del p\u00fablic, s\u2019oblida. La immersi\u00f3 en la presencialitat dels cossos movent-se \u00e9s tan alta que, tot i que el mateix cervell no hi trobi cap mena de narrativa l\u00f2gica, es deixa emportar. L\u2019espectador flueix i s\u2019estampa una vegada darrere l’altra a mesura que els girs d\u2019articulacions s\u2019intensifiquen, els llums blancs parpellegen electrificats, el so d\u2019alt volum propaga un bateig electr\u00f2nic i tot s\u2019entrella\u00e7a en un recorregut desconegut sense principi ni final.<\/p>\n\n\n\n
El mateix Morau explica que \u201cTotentanz nom\u00e9s \u00e9s una invitaci\u00f3 a celebrar la fragilitat de la vida i a meditar sobre com ha perdut valor\u201d, paraules que \u00e9s comprenent en pell pr\u00f2pia una vegada si \u00e9s a dins d\u2019aquest m\u00f3n boir\u00f3s on es desapareix del present per caure de cap a dins d\u2019un muntatge de gravacions indescriptibles que aboquen al p\u00fablic a visualitzar l\u2019ara, el ca\u00f2tic avui, apropant-se incl\u00fas a aquella escena de La taronja mec\u00e0nica de Stanley Kubrick: l\u2019individu \u00e9s el protagonista a qui li estan obrint les parpelles de bat a bat perqu\u00e8 no perdi cap detall. La performance incrementa en intensitat sense pressa, per\u00f2 constant a mesura que els ritmes pausats es converteixen en una tremolor d\u2019electr\u00f2nica fren\u00e8tica i les extremitats dels quatre ballarins s\u2019impulsen amb aquest estil brusc quasi anormal que caracteritza les coreografies del director.<\/p>\n\n\n\n
La impressi\u00f3 visual dels esdeveniments lum\u00ednics, corporals i auditius aconsegueix sobrepassar la narrativa en tot moment, \u00e9s una vegada acabada l\u2019obra que l\u2019espectador disposa del temps d\u2019assimilar el que acaba de passar. I \u00e9s aleshores, una vegada ja se surt per la porta al fresc hivern de Barcelona que es comen\u00e7a a valorar la resta: la vestimenta, els titelles, la gamma crom\u00e0tica, el significat, les met\u00e0fores, el fil conductiu, i les paraules de Morau que continuen impreses en el pamflet que reparteixen al teatre: \u201cEl menyspreu actual dels valors de la vida \u00e9s directament proporcional a la incapacitat generalitzada d’interpretar, dansar, oficiar la mort com un misteri\u201d. TOTENTANZ instiga a tot aquell que la presencia a \u201cpreguntar-nos on anem, qui som i qu\u00e8 significa aquest lloc que habitem, abans que la mort ens agafi de la m\u00e0 per fer-nos ballar amb ella”.<\/p>\n\n\n\n
Foto destacada: Lorenza Daverio<\/h5>\n\n\n\n
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
La Veronal estrena al Teatre Lliure una obra immersiva que busca entendre la mort i celebrar la vida. \u201cAtenci\u00f3: En aquest espectacle es fan servir llums estrobosc\u00f2pics, efectes de fum i so en alt volum.\u201d, aquesta \u00e9s l\u2019\u00fanica advert\u00e8ncia que apareix a la p\u00e0gina web de la funci\u00f3 anomenada \u201cTOTENTANZ – MORGEN IST DIE FRAGE\u201d […]<\/p>\n","protected":false},"author":139,"featured_media":4218,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[632,633],"tags":[656,77,34,44],"class_list":["post-4217","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-artsesceniques","category-teatre","tag-croniques","tag-joves","tag-societat","tag-tecnologia"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4217","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/users\/139"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4217"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4217\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4222,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4217\/revisions\/4222"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/media\/4218"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4217"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4217"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4217"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}