Autenticitat i empoderament a trav\u00e9s de la m\u00fasica<\/p>\n\n\n\n
Molts artistes emergents es marquen com a objectiu tenir \u00e8xit, per\u00f2 qu\u00e8 es considera \u00e8xit: omplir estadis i vendre les entrades de tots els seus concerts? Al voltant del concepte tenir \u00e8xit giren molts clix\u00e9s en qu\u00e8, majorit\u00e0riament, l’important s\u00f3n els n\u00fameros que un artista fa o en quantes dates de la gira penja el cartell de sold out<\/em>. En canvi, hi ha artistes que volen aconseguir servir com a exemple i crear una comunitat entre qui els segueixen. <\/p>\n\n\n\n Aquest \u00e9s el cas del cantant sevill\u00e0 \u00c1lvaro Mayo, conegut art\u00edsticament com a MAYO qui declara: “Ser considerado un referente est\u00e1 muy guay, pero todo poder conlleva una gran responsabilidad. Es algo que impresiona, pero cuando recibes mensajes de que has ayudado a muchos ni\u00f1os sientes que todo est\u00e1 mereciendo la pena” en una entrevista per a Los Replicantes<\/em>.<\/p>\n\n\n\n MAYO, reconeix sentir-se orgull\u00f3s de pert\u00e0nyer a una generaci\u00f3 amb una ment oberta i inclusiva. El concursant de l’\u00faltima edici\u00f3 emesa d\u2019Operaci\u00f3n Triunfo, OT 2023, ha demostrat estar disposat a convertir-se en una icona pels seguidors del programa i per la resta de joves, intentant evitar aix\u00ed que creixin sense referents LGBTIQ+ espanyols com li va passar a ell.<\/p>\n\n\n\n Durant l\u2019estada al programa es va mostrar sempre tal com \u00e9s, sense ocultar la seva personalitat i els seus gustos, recalcant el seu desig de ser el lloc segur d\u2019aquells que vulguin seguir la seva traject\u00f2ria com a cantant despr\u00e9s del concurs musical. Una de les seves millors actuacions va ser la de la gala 7 amb \u201cPlease Don\u2019t Go\u201d, la primera can\u00e7\u00f3 en solitari, com a concursant oficial. <\/p>\n\n\n\n Aquella setmana va mostrar una nova faceta com a artista i va afegir passos de voguing <\/em>a la coreografia, estil de ball nascut a les comunitats LGBTIQ+ com a forma de resist\u00e8ncia i reivindicaci\u00f3, que assegura voler incorporar dins el seu projecte com a cantant, donant a con\u00e8ixer aquest estil a un p\u00fablic nou. S\u2019ha destacat diverses vegades la import\u00e0ncia d\u2019aquesta actuaci\u00f3 per a la hist\u00f2ria del programa perqu\u00e8, per molt que no sigui el primer cop que es veu a un concursant mascul\u00ed ballar una coreografia, si \u00e9s la primera vegada que es mostra un estil de ball que representa a un col\u00b7lectiu que ha sigut marginat durant anys.<\/p>\n\n\n\n Una altra actuaci\u00f3 que ha donat visibilitat i ha fet obrir ments \u00e9s el duet amb el seu company Paul Thin, amb el qual va cantar \u201cAmapolas\u201d de Leo Rizzi. Per la interpretaci\u00f3 es va plantejar una relaci\u00f3 amorosa entre ells. El fet de mostrar una relaci\u00f3 entre dos nois a prime time<\/em>, en un programa que es considera familiar, va visibilitzar que una relaci\u00f3 entre dues persones del mateix sexe \u00e9s igual de v\u00e0lida que una relaci\u00f3 entre persones de sexes diferents.<\/p>\n\n\n\n El mateix Paul Thin va explicar, en el programa \u00a1Que Hombres!<\/em> de RTVE play, mentre parlaven de referents en la ind\u00fastria musical, un moment que li va marcar especialment en qu\u00e8 l\u2019\u00c1lvaro n\u2019\u00e9s el protagonista. Durant un dels assaigs al plat\u00f3, un dels treballadors del programa va portar al seu fill d\u2019uns set anys i, mentre l\u2019\u00c1lvaro assajava la can\u00e7\u00f3 d\u2019aquella setmana, el nen ballava amb total llibertat, \u201cFue algo que a m\u00ed me lleno mucho el corazoncito y me sent\u00ed muy orgulloso de lo que estaba consiguiendo \u00c1lvaro\u201d va assegurar el cantant.<\/p>\n\n\n\n Mag\u00ed Torras, representant de l\u2019\u00c1lvaro, qui tamb\u00e9 va representar a Lola \u00cdndigo a l’inici de la seva carrera, ha fet un paral\u00b7lelisme entre els cantants, assegurant haver vist en els dos un tret \u00fanic que poden aportar a la ind\u00fastria i que, fins ara, no s\u2019havia vist al pa\u00eds. MAYO ja ha avan\u00e7at que la seva intenci\u00f3 \u00e9s fer ballar la gent i proporcionar qualitat vocal, per\u00f2, a la vegada, donar al fandom<\/em>, els integrants del qual s\u2019han autoproclamat com a \u201calvaromayistas\u201d, can\u00e7ons tristes amb qu\u00e8 es puguin sentir identificades.<\/p>\n\n\n\n Si parlem de les \u201calvaromayistes\u201d, es poden considerar fans entregades i orgulloses del seu \u00eddol. Moltes el defineixen com a un exemple, una persona que les anima a perseguir els somnis nom\u00e9s perqu\u00e8 han vist que ell ho ha fet. Sota el lema \u201cguapa, lista y alvaromayista\u201d, les fans ja han fet sold out<\/em> a la gran majoria de les ciutats de la seva gira de presentaci\u00f3 de l’EP, que va comen\u00e7ar el passat 2 de novembre a Sevilla. Tamb\u00e9 ha passat per Val\u00e8ncia, Bilbao i La Corunya, acabar\u00e0 la primera part de la gira amb dues dates a Madrid i una a Barcelona abans de les festes de Nadal. La demanda ha portat a l’artista i al seu equip a afegir Saragossa, Salamanca i M\u00e0laga a les dates al tour<\/em>. <\/p>\n\n\n\n El primer projecte del cantant anomenat SEASON I <\/em>est\u00e0 format per 6 can\u00e7ons que fan un rep\u00e0s al creixement personal de MAYO, des que era un adolescent de 17 anys fins a l\u2019actualitat. Abans de la publicaci\u00f3 de l’EP el cantant va tenir l\u2019oportunitat de presentar-ne gran part al Orgullo de Sevilla el 29 de Juny, i al PRIDE<\/em> de Barcelona el 20 de juliol, coincidint en aquest \u00faltim amb artistes de la talla de Jessie J i Nemo. Abans de la sortida integra del treball discogr\u00e0fic va llan\u00e7ar dos singles So Cute <\/em>i Lejos<\/em>; m\u00e9s tard la can\u00e7\u00f3 No Siento Nada <\/em>va ser escollida com a tema principal de promoci\u00f3 del disc. <\/p>\n\n\n\n L’\u00e8xit per a MAYO va m\u00e9s enll\u00e0 de les xifres: ser un referent i crear una comunitat s\u00f3n dos objectius clars per construir una carrera musical s\u00f2lida. La seva traject\u00f2ria, fins ara, ha estat marcada per l\u2019autenticitat i el comprom\u00eds amb la visibilitat LGBTIQ+, fet que l\u2019ha convertit en un model per a molts joves. La capacitat per connectar amb el p\u00fablic mostra que l’\u00e8xit no nom\u00e9s es mesura en vendes, sin\u00f3 en l’impacte positiu que un artista pot tenir en la societat. Aix\u00ed, MAYO \u00e9s el clar exemple de com la m\u00fasica visibilitza causes i col\u00b7lectius discriminats, i els atorga el reconeixement que mereixen. <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Autenticitat i empoderament a trav\u00e9s de la m\u00fasica Molts artistes emergents es marquen com a objectiu tenir \u00e8xit, per\u00f2 qu\u00e8 es considera \u00e8xit: omplir estadis i vendre les entrades de tots els seus concerts? Al voltant del concepte tenir \u00e8xit giren molts clix\u00e9s en qu\u00e8, majorit\u00e0riament, l’important s\u00f3n els n\u00fameros que un artista fa o […]<\/p>\n","protected":false},"author":142,"featured_media":4242,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[632,634],"tags":[658,93,198,655,34],"class_list":["post-4241","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-artsesceniques","category-musica","tag-culturaurbana","tag-feminisme","tag-igualtat","tag-reportatges","tag-societat"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4241","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/users\/142"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4241"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4241\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4246,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4241\/revisions\/4246"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/media\/4242"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4241"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4241"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4241"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
<\/p>\n\n\n\nImatge destacada: \u00c8ric Castells y Operaci\u00f3n Triunfo [@operaciontriunfo] (2024)<\/h5>\n\n\n\n