{"id":4251,"date":"2025-01-07T12:00:00","date_gmt":"2025-01-07T11:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/angles.antartico.es\/?p=4251"},"modified":"2025-04-09T13:50:34","modified_gmt":"2025-04-09T11:50:34","slug":"iolanda-batalle-costa-viure-a-barcelona-en-catala","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/2025\/01\/07\/iolanda-batalle-costa-viure-a-barcelona-en-catala\/","title":{"rendered":"Iolanda Batall\u00e9: \u00abCosta viure a Barcelona en catal\u00e0\u00bb"},"content":{"rendered":"\n

La professora i editora Iolanda Batall\u00e9 Prats (Barcelona, 31 de desembre de 1971) \u00e9s tamb\u00e9 l\u2019escriptora de cinc llibres, entre ells, \u00abFar\u00e9 tot el que tu vulguis\u00bb amb el qual va guanyar la XLV edici\u00f3 del Premi Prudenci Bertrana de novel\u00b7la. La formaci\u00f3 en direcci\u00f3 d\u2019empreses i la llicenciatura en Filologia i Ci\u00e8ncies de la Comunicaci\u00f3, ha enriquit la seva experi\u00e8ncia laboral i li ha perm\u00e8s con\u00e8ixer el sector professional d\u2019Europa, \u00c0frica i Am\u00e8rica. A m\u00e9s, va ser directora del 2018 fins al 2021, de l’institut Ramon Llull, el qual juga un paper clau en la internalitzaci\u00f3 del patrimoni cultural catal\u00e0. Actualment, \u00e9s la responsable de la llibreria Ona, situada al carrer Pau Claris a Barcelona, on ha sigut entrevistada per la Revista Angle.<\/p>\n\n\n\n

Creus que no hi ha motivaci\u00f3 per llegir literatura catalana perqu\u00e8 des dels instituts i Universitats es fa una recomanaci\u00f3 bibliogr\u00e0fica obligat\u00f2ria basada en cl\u00e0ssics i que aix\u00f2 pot acabar avorrint al lector m\u00e9s jove?<\/h2>\n\n\n\n

Estic en contra de dir que els joves no llegeixen, llegiu molt, hi ha persones molt implicades. Que el sistema educatiu no ho est\u00e0 fent b\u00e9? Sens dubte. Al final, com pitjor ho fan institucions i partits, que s\u00f3n els que ens haurien de defensar la lectura, \u00e9s quan les iniciatives del poble s\u00f3n m\u00e9s fortes. El que no est\u00e0 b\u00e9 i ens hi hem d\u2019implicar tots, \u00e9s l\u2019\u00fas social de la llengua. Estava millor als anys vuitanta que ara. Ara costa viure a Barcelona en catal\u00e0, \u00e9s un desastre i una tristesa. Confio que amb el pas del temps hi hagi moltes Ones arreu dels Pa\u00efsos Catalans, i que a les llibreries no nom\u00e9s hi hagi un 20 o 30% en catal\u00e0.<\/p>\n\n\n\n

I com atrauries la literatura catalana cap als joves que no parlen tant en catal\u00e0?<\/h2>\n\n\n\n

Amb tot el que fem amb la nostra feina de cada dia, com per exemple fer poesia i quinto<\/em> [el conveni entre Ona i la marca de cervesa Birra 08], concerts, etc. El nostre dia a dia des d’onallibres.cat on generem contingut o a les xarxes socials, on pretenem atraure totes les generacions per tal de passar-s\u2019ho b\u00e9, compartir cultura, compartir llengua, compartir m\u00fasica, cinema, dansa i art en catal\u00e0. Hi ha gent que diu que el Bar\u00e7a no \u00e9s cultura. Jo, com a directora de l\u2019Institut Ramon Llull, vaig fer la primera setmana un conveni amb el Bar\u00e7a i la gent deia: \u201cPer\u00f2 com?, si el Bar\u00e7a no \u00e9s cultura\u201d. Vaig dir: \u201cPerdoni, el dia que alg\u00fa de la cultura arribi a tants llocs del m\u00f3n en catal\u00e0 com el Bar\u00e7a\u2026\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Quin \u00e9s el criteri de la tria de llibres a Ona?<\/h2>\n\n\n\n

Tot \u00e9s en catal\u00e0 o, si est\u00e0 en altres idiomes, s\u00f3n autors catalans tradu\u00efts a altres lleng\u00fces amb una petit\u00edssima representaci\u00f3 d\u2019autors del nostre c\u00e0non literari i morts, en el cas del castell\u00e0. Hi ha un total de 40.000 refer\u00e8ncies en catal\u00e0. El tema de g\u00e8nere ens ocupa molt\u00edssim. Tinc una gran obsessi\u00f3 personal en compensar molt\u00edssims anys d\u2019injust\u00edcia. Com passa amb els Premis Nobel, noranta o m\u00e9s guanyadors del premi s\u00f3n homes i nom\u00e9s divuit s\u00f3n dones. Tamb\u00e9 a l\u2019Institut Llull, t\u00e9 22 anys d\u2019hist\u00f2ria i hi ha hagut 10 directors homes i nom\u00e9s una dona, jo. \u00d2bviament, nosaltres representem a tothom, tampoc crec gens en aquestes persones que ara nom\u00e9s llegeixen escriptores. Jo llegeixo escriptors i escriptores perqu\u00e8 hi ha gran varietat, grand\u00edssims escriptors que m\u2019han format molt. Si ets tan valent de fer un espai en catal\u00e0, ha de ser-hi tot. Qualsevol de vosaltres pot entrar aqu\u00ed i si vol l\u2019editorial m\u00e9s petita de Val\u00e8ncia, l\u2019ha de trobar. El criteri per seccions editorials d’Ona \u00e9s promoure el teatre, la poesia, els feminismes\u2026 Intentem tenir tot el fons a trav\u00e9s d\u2019una tria, per\u00f2 l\u2019objectiu principal \u00e9s representar a tothom.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Iolanda Bataller, en un dels espais de la llibreria Ona \/ J\u00falia Ca\u00f1adas<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Davant la irrupci\u00f3 del digital, t\u2019has plantejat algun cop un pla B per si en un futur an\u00e9s en decad\u00e8ncia el format en paper?<\/h2>\n\n\n\n

Jo soc una absoluta rom\u00e0ntica del paper, com podeu imaginar. L’editorial m\u00e9s personal que jo he creat, que \u00e9s Rata, no es va fer mai en digital, i per decisi\u00f3 pr\u00f2pia. Quan va comen\u00e7ar tota l\u2019\u00e8poca del llibre digital jo encara estava al que ara \u00e9s Penguin Random House. Jo ja no hi vaig creure, estava conven\u00e7uda que all\u00f2 no funcionaria i all\u00f2 no va funcionar. No \u00e9s una amena\u00e7a, \u00e9s una conviv\u00e8ncia. \u00c9s com quan es va imaginar que la r\u00e0dio moriria perqu\u00e8 sortia la televisi\u00f3. S\u00ed que \u00e9s cert que la premsa escrita ha patit molt i ha sigut substitu\u00efda per la digital, per\u00f2 en el cas del llibre, i per aix\u00f2 tamb\u00e9 defensem molt la qualitat i les edicions ben fetes, per les persones que els estimen, \u00e9s irreempla\u00e7able. Els darrers vint anys ens han demostrat que el llibre segueix aqu\u00ed perqu\u00e8 igual que vam tenir la pand\u00e8mia, col\u00b7lapsar\u00e0 tot el m\u00f3n el\u00e8ctric, i aix\u00f2 passar\u00e0. Els llibres, d\u2019altra banda, no col\u00b7lapsaran perqu\u00e8 no ho has d\u2019endollar enlloc. A sota la llum del sol, pots llegir. La resta, no.<\/p>\n\n\n\n

Quan treballaves a Rata vas descobrir Premis Nobels com la Hang Kang o l\u2019Olga Tokarczuk, com intentes donar-li lloc a Ona a aquest tipus d\u2019escriptores que t\u2019acaben arribant tant?<\/h2>\n\n\n\n

Quan us dic que el meu ofici \u00e9s el d\u2019editora i escriptora \u00e9s perqu\u00e8 \u00e9s aix\u00ed sempre. Veig llibres, imagino llibres\u2026 \u00c9s la meva vocaci\u00f3 m\u00e9s profunda a banda de la d\u2019escriptora. Per tant, com ara jo no edito, hi ha molts textos que descobreixo que passo a companys i companyes editores. \u00c9s molt excepcional que una editorial com Rata, amb trenta t\u00edtols, hagi publicat dos Nobels b\u00e9 de preu perqu\u00e8 encara no havien rebut aquest premi ni cap altre. No nom\u00e9s aix\u00f2, vam publicar tres Booker Prizes, abans que aconseguissin aquest guard\u00f3, i uns quants premis d\u2019autors catalans. Gaudeixo molt descobrint veus, fent-les cr\u00e9ixer, i ara ho faig des d\u2019aqu\u00ed, que \u00e9s l\u2019altra banda. Farem una editorial, possiblement, per\u00f2 encara no \u00e9s el moment. Hi ha molta feina encara per crear comunitat, que \u00e9s el que m\u00e9s ens ocupa. De totes maneres, cada cop tenim un espai m\u00e9s gran per fer arribar tot el que nosaltres considerem que hem de fer arribar: des del que passa aqu\u00ed dia a dia o el que publiquem a xarxes.<\/p>\n\n\n\n

Havent aconseguit el que vas fer a Rata, per qu\u00e8 Grup Enciclop\u00e8dia va decidir tancar l\u2019editorial?<\/h2>\n\n\n\n

Aqu\u00ed ja entrem en temes de mala gesti\u00f3. El meu somriure \u00e9s militant, la meva esperan\u00e7a tamb\u00e9, aix\u00ed que jo tinc la meva opini\u00f3 i potser algun dia ho escriur\u00e9, per\u00f2 en general es va fer molt mala gesti\u00f3, per simplificar-ho molt. Jo era directora a la privada, i quan passes a fer una alta direcci\u00f3 a la p\u00fablica, com va passar quan vaig dirigir l’Institut Ramon Llull, per incompatibilitats, no pots continuar a la privada. Vaig deixar una s\u00e8rie de consignes perqu\u00e8 Rata pogu\u00e9s seguir i no ho van fer. En el cas de la Kang, trucava al director general perqu\u00e8 renov\u00e9s els drets d\u2019autor i no ho van fer, com moltes altres coses. Per resumir molt i fer-ho eufem\u00edstic, ho deixar\u00e9 en qu\u00e8 va ser una mala gesti\u00f3. Treballar cansa i no tothom \u00e9s una formigueta.<\/p>\n\n\n\n

Despr\u00e9s d\u2019haver treballat en quatre continents, quina difer\u00e8ncia has trobat en el m\u00f3n literari i editorial en comparaci\u00f3 amb Catalunya i Espanya?<\/h2>\n\n\n\n

Vaig estudiar i treballar a Anglaterra, Calif\u00f2rnia, Sud-\u00e0frica, Argentina, al Marroc, i a l’\u00cdndia, dels disset als trenta anys m\u00e9s o menys. A finals dels noranta, quan vaig tornar a Catalunya, feia temps que no llegia escriptors catalans. A la meva llibreria de confian\u00e7a, la Central al Carrer Mallorca, vaig agafar un munt de llibres, entre ells, un d\u2019Imma Mons\u00f3, La pell d\u2019armadillo, del Punt\u00ed i l\u2019Anna K. del Mart\u00ed Rossell\u00f3. En llegir aix\u00f2 vaig pensar: \u201cGuau, per\u00f2 si s\u2019estan fent en catal\u00e0 coses que jo he llegit en angl\u00e8s, en franc\u00e8s, en japon\u00e8s\u2026!\u201d. Vaig flipar i vaig tornar a connectar amb la tradici\u00f3 de les lletres catalanes. Catalunya t\u00e9 un paper com a centre neur\u00e0lgic de l\u2019edici\u00f3, no nom\u00e9s als Pa\u00efsos Catalans, sin\u00f3 a la pen\u00ednsula i al m\u00f3n.<\/p>\n\n\n\n

Actualment, \u00e9s possible dedicar-se \u00fanicament a l\u2019ofici de la literatura en catal\u00e0?<\/h2>\n\n\n\n

No hi ha ning\u00fa o quasi ning\u00fa que pugui viure d\u2019escriure en catal\u00e0, com a editora ho desaconsello. Tampoc conec molts escriptors que visquin nom\u00e9s d\u2019escriure en castell\u00e0 o en angl\u00e8s. \u00c9s a dir, viure d\u2019escriure no \u00e9s f\u00e0cil, \u00e9s quasi impossible. El meu llibre \u00abMassa deutes amb les flors\u00bb, amb un any de vida ja va per la quarta edici\u00f3 i aix\u00f2 ho considero un miracle. Perqu\u00e8 t\u2019adones que som formiguetes i que cada persona que llegeix la teva obra \u00e9s un miracle. M\u2019agradaria que es pogu\u00e9s viure d\u2019escriure en catal\u00e0, evidentment.<\/p>\n\n\n\n

Quina consideres que \u00e9s una de les principals difer\u00e8ncies entre treballar amb escriptors catalans i d\u2019altres or\u00edgens?<\/h2>\n\n\n\n

A l\u2019ofici hi ha un esport que es practica, sobretot als pa\u00efsos llatins: s\u00f3n les enveges, les mediocritats, el putejar-nos entre els creadors de projectes culturals catalans. L\u2019enemic mai podem ser nosaltres. Jo si no estic d\u2019acord no dic res i ja est\u00e0. L\u2019enemic est\u00e0 fora, no entre els que defensem la llengua i la cultura d\u2019aquest pa\u00eds. Per desgr\u00e0cia hi ha persones massa dedicades a fer mal als altres, cosa que odio absolutament. El meu mestre, Constantino B\u00e9rtolo, deia sempre: \u201cJo no tinc temps per deprimir-me perqu\u00e8 la meva agenda no m\u2019ho permet\u201d; jo igual, jo no tinc temps ni de deprimir-me, ni d’enfadar-me… I encara hi afegiria Fuster: \u00abM’odien, i aix\u00f2 no t\u00e9 import\u00e0ncia; per\u00f2 m’obliguen a odiar-los, i aix\u00f2 s\u00ed que en t\u00e9\u00bb. L\u2019energia l\u2019has de tenir concentrada en coses positives. Les persones que fem coses ens hem d\u2019ajudar i ja est\u00e0. Una cosa que tinc molt present \u00e9s que som tots i totes personetes i un dia ens morim. No hi ha m\u00e9s, avui som i dem\u00e0 ja no hi som, per tant, s\u2019ha de batallar per all\u00f2 que sumi.<\/p>\n\n\n\n

Imatge destacada: J\u00falia Ca\u00f1adas \/ Redacci\u00f3: Anna Izquierdo, Nadine Porcar i Andrea Carnicer<\/h5>\n\n\n\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La professora i editora Iolanda Batall\u00e9 Prats (Barcelona, 31 de desembre de 1971) \u00e9s tamb\u00e9 l\u2019escriptora de cinc llibres, entre ells, \u00abFar\u00e9 tot el que tu vulguis\u00bb amb el qual va guanyar la XLV edici\u00f3 del Premi Prudenci Bertrana de novel\u00b7la. La formaci\u00f3 en direcci\u00f3 d\u2019empreses i la llicenciatura en Filologia i Ci\u00e8ncies de la […]<\/p>\n","protected":false},"author":36,"featured_media":4301,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[640,637],"tags":[64,654,93,198,34],"class_list":["post-4251","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-llibreries","category-llibresipublicacions","tag-educacio","tag-entrevistes","tag-feminisme","tag-igualtat","tag-societat"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4251","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/users\/36"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4251"}],"version-history":[{"count":9,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4251\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4337,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4251\/revisions\/4337"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/media\/4301"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4251"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4251"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4251"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}