Les dues fileres de butaques que ha destinat el MACBA per la projecci\u00f3 de \u201cLas Muertes Chiquitas\u201d de Mireia Sallar\u00e8s han sigut poques. La gent arriba a la sala i troba que no t\u00e9 on seure. Es queda dreta, just darrere de les butaques, formant una fila que arriba fins a la porta. Els m\u00e9s joves seuen a terra i altres curiosos aprofiten que estan drets per observar les quatre imatges que pengen de la paret i el seu context. Tot i que l\u2019exposici\u00f3 compta amb dos llibres a l\u2019entrada, un assaig del documental i un llibre escrits per l\u2019artista creadora del film, ning\u00fa no li ha dedicat molt de temps. La gent gran que entra a la sala es fixa m\u00e9s en els cartells informatius que hi ha a les parets i posteriorment es dirigeixen a les butaques, en canvi, els m\u00e9s joves van directes a veure la retransmissi\u00f3.<\/p>\n\n\n\n
Amb \u201cLas Muertes Chiquitas\u201d es mostra el testimoni enregistrat de trenta dones mexicanes parlant durant els anys 2006 i 2009 de les seves experi\u00e8ncies amb el plaer sexual, l\u2019orgasme i la vida. Les hist\u00f2ries d\u2019abusos, maltractes i injust\u00edcies cap a la dona han enganxat al p\u00fablic, que no s\u2019hauran quedat les cinc hores de retransmissi\u00f3, per\u00f2 s\u00ed que han arribat a con\u00e8ixer una part de persones com la Carmen, una dona que va comen\u00e7ar a treballar sexualment amb disset anys, per\u00f2 que mai li ha venut un orgasme a cap client.<\/p>\n\n\n\n
La Carmen va tenir contacte amb el sexe amb poca edat, igual que l\u2019Amanda que va viure una violaci\u00f3 de jove i aquest fet va marcar la seva relaci\u00f3 amb el plaer sexual. En canvi, la Pilar rebutjava tot el que est\u00e0 relacionat amb la sexualitat i el plaer sexual perqu\u00e8 va viure quasi tota la seva vida com una monja que veia la masturbaci\u00f3 com un acte egoista i creia que el plaer era sin\u00f2nim d\u2019indignitat. Va ser abusada sexualment amb set anys per un capell\u00e0 i quan ho va denunciar amb catorze li van dir que la culpa era seva. Despr\u00e9s de ser monja va descobrir la seva sexualitat amb homes, dones, per qui t\u00e9 prefer\u00e8ncia, i est\u00e0 segura que D\u00e9u est\u00e0 present en cada una de les relacions sexuals que es tenen. Les trenta hist\u00f2ries de dones de diferents classes socials reflexionen sobre el cos femen\u00ed i el seu paper a la societat des d\u2019una visi\u00f3 masclista, racista i violenta. <\/p>\n\n\n\n
L\u2019exposici\u00f3 forma part de les col\u00b7leccions permanents del museu, per tant, es pot visitar fins maig de 2025. Al costat de les butaques hi ha un cartell amb la programaci\u00f3 de la pel\u00b7l\u00edcula, ja que est\u00e0 dividida en dues parts: la primera cada dia de 11:30h a 14h i la segona de 16:30 a 19h, menys diumenge que es retransmet sencera. A la botiga del MACBA estan disponibles tant l\u2019assaig titulat: Un ensayo documental de Mireia Sallar\u00e8s sobre los orgasmos, com el DVD del documental en espanyol i subtitulat a l’angl\u00e8s (com es retransmet a la sala de l’exposici\u00f3). La pel\u00b7l\u00edcula tamb\u00e9 es pot trobar a FILMIN dividida en sis episodis de cinquanta minuts.<\/p>\n\n\n\n
Els espectadors guarden silenci absolut mentre es retransmet el film. Ning\u00fa no comenta res, com si tothom estigu\u00e9s absort per les seves hist\u00f2ries i ni tan sols poguessin pensar, nom\u00e9s escoltar i endinsar-se en el documental. D\u2019aquesta manera, s’ha generat una atmosfera d\u2019empatia cap al relat molt personal d\u2019un grup de dones unides per la seva capacitat de resist\u00e8ncia, el plaer i sofriment. Perqu\u00e8 com Mirella Sallar\u00e8s diu al seu assaig: \u201cLa masturbaci\u00f3n nos puede salvar la vida\u201d.<\/p>\n\n\n\n
Les dues fileres de butaques que ha destinat el MACBA per la projecci\u00f3 de \u201cLas Muertes Chiquitas\u201d de Mireia Sallar\u00e8s han sigut poques. La gent arriba a la sala i troba que no t\u00e9 on seure. Es queda dreta, just darrere de les butaques, formant una fila que arriba fins a la porta. Els m\u00e9s […]<\/p>\n","protected":false},"author":143,"featured_media":4257,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[632,636],"tags":[656,93,198,77,34],"class_list":["post-4256","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-artsesceniques","category-exposicions","tag-croniques","tag-feminisme","tag-igualtat","tag-joves","tag-societat"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4256","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/users\/143"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4256"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4256\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4258,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4256\/revisions\/4258"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/media\/4257"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4256"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4256"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4256"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}