{"id":4477,"date":"2025-02-24T12:00:00","date_gmt":"2025-02-24T11:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/angles.antartico.es\/?p=4477"},"modified":"2025-10-29T22:24:55","modified_gmt":"2025-10-29T21:24:55","slug":"causes-i-solucions-del-fracas-matematic-a-catalunya-hem-de-trencar-amb-aixo-de-jo-soc-de-lletres-jo-soc-de-ciencies","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/2025\/02\/24\/causes-i-solucions-del-fracas-matematic-a-catalunya-hem-de-trencar-amb-aixo-de-jo-soc-de-lletres-jo-soc-de-ciencies\/","title":{"rendered":"Causes i solucions del frac\u00e0s matem\u00e0tic a Catalunya: &#8220;Hem de trencar amb aix\u00f2 de jo soc de lletres, jo soc de ci\u00e8ncies&#8221;"},"content":{"rendered":"\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li>El professor de matem\u00e0tiques, David Virgili, analitza la relaci\u00f3 entre les pol\u00edtiques educatives dels \u00faltims anys i els mals resultats en matem\u00e0tiques a les proves PISA i TIMSS.<\/li>\n\n\n\n<li>Virgili alerta sobre les incongru\u00e8ncies del model per compet\u00e8ncies i la irrupci\u00f3 d&#8217;empreses digitals a les aules.&nbsp;<\/li>\n\n\n\n<li>Recomana fer una ullada al model de Singapur o la reforma educativa portuguesa de Nuno Crato.<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<p>En David Virgili t\u00e9 42 anys i acumula gaireb\u00e9 dues d\u00e8cades d\u2019experi\u00e8ncia com a professor de matem\u00e0tiques. Despr\u00e9s de llicenciar-se en aquesta disciplina va decidir compaginar n\u00fameros i lletres, tot estudiant filosofia, l\u00f2gica, i m\u00e9s recentment, hist\u00f2ria de la ci\u00e8ncia. Col\u00b7labora des de fa anys amb les associacions docents en l\u2019organitzaci\u00f3 de concursos, jornades, tallers i formacions, tant per a alumnes com per a professors de matem\u00e0tiques. Aborda en aquesta entrevista un dels problemes matem\u00e0tics m\u00e9s dif\u00edcils de resoldre: com canviar la tend\u00e8ncia negativa en educaci\u00f3 matem\u00e0tica a Catalunya, que registra resultats cada vegada pitjors en les proves internacionals.<br><\/p>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\"><strong>I, aquest any, fent classe a la universitat?<\/strong><\/h2>\n\n\n\n<p>S\u00ed. L\u2019any passat ja compaginava classes a l\u2019escola i a la universitat, per\u00f2 aquest curs he demanat un any d\u2019exced\u00e8ncia a l\u2019escola. Estic fent un doctorat en matem\u00e0tiques i vull aprofundir-hi, i amb la feina del dia a dia a l\u2019escola \u00e9s molt complicat.<\/p>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\"><strong>Molts companys teus ho deixen perqu\u00e8 estan cremats.<\/strong><\/h2>\n\n\n\n<p>\u00c9s una feina molt maca i interessant, jo sempre la defenso, per\u00f2 tamb\u00e9 ho puc entendre. Ser professor de secund\u00e0ria, ara\u2026 \u00e9s molt complicat.<\/p>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\"><strong>Ara? O ho ha estat sempre?<\/strong><\/h2>\n\n\n\n<p>\u00c9s llarg d\u2019explicar.<\/p>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\"><strong>Tenim temps.<\/strong><\/h2>\n\n\n\n<p>Des de l&#8217;any 2005, aproximadament, van comen\u00e7ar a canviar les coses. A Espanya se li van comen\u00e7ar a exigir uns requisits per part de la Uni\u00f3 Europea: calia reduir el frac\u00e0s escolar i augmentar el percentatge d\u2019alumnes amb estudis postobligatoris. Va ser tamb\u00e9, poc despr\u00e9s, quan es van comen\u00e7ar a imposar els est\u00e0ndards de compet\u00e8ncies imposats per l\u2019OCDE. A partir d\u2019aqu\u00ed, va canviar la manera d&#8217;ensenyar matem\u00e0tiques, en general a tota Europa. Amb una s\u00e8rie progressiva de mesures es van anar desdibuixant els curr\u00edculums, suposadament a favor de les compet\u00e8ncies.<strong><br><\/strong>El m\u00e9s gros de tot \u00e9s que la Uni\u00f3 Europea, entusiasmada per aquest nou canvi educatiu que havia d\u2019augmentar la productivitat a l\u2019empresa, va demanar un informe a la UNESCO en qu\u00e8 diversos experts analitzaven com preveien que seria l\u2019escola del futur, al 2020. Doncs b\u00e9, un dels escenaris descrits i publicats coincideix exactament amb el que ens hem acabat trobant: que deixaria d\u2019haver-hi professors a les aules. Sabien que aix\u00f2 acabaria passant. Fastiguejats en gran mesura per no poder ensenyar la seva mat\u00e8ria, els nous llicenciats acaben preferint altres sortides que la de professor. Aix\u00f2 genera un cercle vici\u00f3s, en qu\u00e8 no hi pot haver nous professors, perqu\u00e8 als alumnes ja no els ha ensenyat alg\u00fa que domini i s\u2019entusiasmi per la mat\u00e8ria.<\/p>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\"><strong>Alguns dels teus companys critiquen que s\u2019ha donat un pes excessiu a les compet\u00e8ncies en detriment dels continguts.<\/strong><\/h2>\n\n\n\n<p>\u00c9s una confrontaci\u00f3 est\u00e8ril, perqu\u00e8 no s\u00f3n coses deslligades i sempre ens perdem en la discussi\u00f3. Al final el resultat ha estat que les classes han perdut profunditat te\u00f2rica. Per arribar a la situaci\u00f3 actual, per\u00f2, hi ha moltes m\u00e9s causes a analitzar, com la demonitzaci\u00f3 del suspens i, ja no diguem, de la repetici\u00f3. Un alumne pot passar de curs encara que no hagi apr\u00e8s res, amb l\u2019efecte negatiu que aix\u00f2 provoca en ell mateix i en els altres.<\/p>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\"><strong>Est\u00e0 baixant el nivell?<\/strong><\/h2>\n\n\n\n<p>S\u00ed, \u00e9s indubtable. Moltes vegades es parla de com de subjectiva \u00e9s la percepci\u00f3 del \u00abnivell\u00bb i que no es pot mesurar, per\u00f2 no \u00e9s veritat. Un alumne, ara, acaba l\u2019escola sabent molt menys que abans. S\u2019han rebaixat expressament els continguts dels t\u00edtols per tal d\u2019enganyar les estad\u00edstiques d\u2019\u00e8xit escolar i acabar amb una millor posici\u00f3 en els r\u00e0nquings europeus.<strong> <\/strong>A Secund\u00e0ria, arrosseguen dificultats elementals de Prim\u00e0ria a l\u2019hora de saber operar, que l\u00f2gicament despr\u00e9s passen a ser barreres infranquejables per poder aprendre fraccions, percentatges, funcions&#8230; S\u2019ha volgut ensenyar d\u2019una manera tan abstracta que els alumnes no tenen cap coneixement s\u00f2lid sobre on es pugui ediciar, i se senten m\u00e9s insegurs que mai.<br>No \u00e9s la primera vegada que passa. Als anys 60 hi va haver un corrent did\u00e0ctic, la matem\u00e0tica moderna, que havia de ser revolucionari, i que ensenyava als nens des de petits a partir dels fonaments matem\u00e0tics de l\u2019aritm\u00e8tica, la teoria de conjunts. Ben aviat va comen\u00e7ar a haver-hi cr\u00edtiques, se\u2019n reien dient que els nens coneixien la propietat commutativa per\u00f2 ja no sabien multiplicar. Exactament el mateix que ens trobem ara. Es van adonar de l\u2019error i van retirar la reforma, per\u00f2 aqu\u00ed encara seguim entestats amb les compet\u00e8ncies tot i que cada cop sigui m\u00e9s evident el frac\u00e0s d\u2019aquest model a tota Europa.<\/p>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\"><strong>I a Catalunya, s\u2019ha equivocat el Departament?<\/strong><\/h2>\n\n\n\n<p>L\u2019objectiu de reduir el frac\u00e0s escolar \u00e9s molt lloable, per\u00f2 s\u2019ha volgut aconseguir sense invertir-hi m\u00e9s recursos. Ha optat per treure valor a les notes, desprestigiar els professors i prohibir de facto el susp\u00e8s, que era la manera f\u00e0cil i sobretot econ\u00f2mica de resoldre-ho. I, espec\u00edficament en el cas catal\u00e0, han volgut imposar una metodologia determinada, per projectes, primer, i despr\u00e9s per \u00e0mbits, que ha fet augmentar la segregaci\u00f3 escolar.<\/p>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\"><strong>Parlem-ne.<\/strong><\/h2>\n\n\n\n<p>Una vegada i una altra els governs que van passant prometen combatre-la, per\u00f2 l\u2019efecte de les seves pol\u00edtiques augmenta cada vegada m\u00e9s les difer\u00e8ncies entre els centres. Estan aconseguint que hi hagi una educaci\u00f3 m\u00e9s tradicional, de rics, i una educaci\u00f3 d\u2019entreteniment i tert\u00falia desinformada, de pobres. Ara mateix, si com a fam\u00edlia no t\u2019ho pots permetre o b\u00e9 senzillament no has tingut sort a l&#8217;hora del repartiment, probablement el teu fill despr\u00e9s no podr\u00e0 seguir estudiant all\u00f2 que vulgui. \u00c9s aix\u00ed de cru i d\u2019injust. No ho s\u00e9, trobo que aix\u00f2 no pot ser. Jo crec en l\u2019educaci\u00f3, i per aix\u00f2 treballo de professor. Fins ara hem estat educats en un m\u00f3n on sempre se&#8217;ns deia que l&#8217;educaci\u00f3 era el que ens permetria tenir oportunitats i un futur millor. I s\u00ed, ja s\u00e9 que se\u2019ns diu que som la generaci\u00f3 enganyada, perqu\u00e8 aix\u00f2 ens ho prometien i despr\u00e9s l\u2019\u00fanic que va arribar \u00e9s la crisi econ\u00f2mica i la precarietat, per\u00f2&#8230; Jo segueixo creient que l\u2019educaci\u00f3 t\u2019obre les portes per a tenir una vida millor: m\u00e9s plena, o com a m\u00ednim menys dura.<\/p>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\"><strong>Tornem al sistema de compet\u00e8ncies. Qu\u00e8 es pot fer per millorar-lo?<\/strong><\/h2>\n\n\n\n<p>Moltes de les coses que es venen com a novedoses en aquesta reforma ja existien molts anys abans, per\u00f2 \u00e9s cert que no van arribar a implantar-se. Un dels problemes \u00e9s que s\u2019han volgut lligar interessadament les compet\u00e8ncies amb l\u2019educaci\u00f3 per projectes, on la matem\u00e0tica brilla per la seva abs\u00e8ncia. Des del Departament s\u2019ha volgut impulsar la creaci\u00f3 d\u2019un professor generalista de ci\u00e8ncies per a secund\u00e0ria, suposo que en part com a resposta a la falta d\u2019especialistes, per\u00f2 sobretot per la influ\u00e8ncia de determinats lobbies educatius. L\u2019assignatura de Matem\u00e0tiques, en la seva visi\u00f3, \u00e9s un problema perqu\u00e8 t\u00e9 objectius propis m\u00e9s enll\u00e0 de la mera aplicabilitat a resoldre les equacions que necessiten a ci\u00e8ncies. Aix\u00ed doncs, en el seu pla la fan desapar\u00e8ixer diluint-la en les min\u00fascules explicacions que et far\u00e0 el professor quan necessitis calcular un percentatge, resoldre una equaci\u00f3 o calcular una derivada.<\/p>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\"><strong>Hem de tornar a l\u2019educaci\u00f3 de fa 30 anys?<\/strong><\/h2>\n\n\n\n<p>S\u00ed i no. No comparteixo en absolut la idea que els m\u00e8todes tradicionals es limitessin a la repetici\u00f3 mec\u00e0nica; donaven una base s\u00f2lida i comprenies les coses amb m\u00e9s profunditat a mesura que avan\u00e7aves. D\u2019altra banda, hi ha hagut millores recents que ens cal incorporar s\u00ed o s\u00ed a l\u2019educaci\u00f3. Penso sobretot en l\u2019\u00fas de materials manipulatius i tamb\u00e9 noves eines digitals com el Geogebra, que permeten comprendre o visualitzar molt millor conceptes matem\u00e0tics dif\u00edcils.<\/p>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\"><strong>Com es pot aprofitar el millor d\u2019abans amb el millor d\u2019ara?<\/strong><\/h2>\n\n\n\n<p>Un defecte del model anterior \u00e9s que les assignatures estaven massa compartimentades. Per mi obrir les assignatures i relacionar-les entre elles \u00e9s positiu, per\u00f2 complementant visions des diferents especialitats, no sotmetent-ho tot a la dictadura de la utilitat i l\u2019aplicabilitat, com han pret\u00e8s fer. Hem de trencar amb aix\u00f2 de <em>\u201cjo soc de lletres, jo soc de ci\u00e8ncies\u201d, <\/em>tot el coneixement est\u00e0 molt m\u00e9s interrelacionat del que expliquem a les aules. Seria ben maco poder treballar l\u2019infinit alhora des del punt de vista matem\u00e0tic, filos\u00f2fic, art\u00edstic, per\u00f2 en profunditat des de cada perspectiva.<\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-large\"><img fetchpriority=\"high\" decoding=\"async\" width=\"1024\" height=\"683\" src=\"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2025\/02\/CUERPO-1024x683.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-4487\" srcset=\"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2025\/02\/CUERPO-1024x683.jpg 1024w, https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2025\/02\/CUERPO-300x200.jpg 300w, https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2025\/02\/CUERPO-768x512.jpg 768w, https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2025\/02\/CUERPO-1035x690.jpg 1035w, https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2025\/02\/CUERPO.jpg 1440w\" sizes=\"(max-width: 1024px) 100vw, 1024px\" \/><figcaption class=\"wp-element-caption\">David Virgili al seu despatx llegint un llibre \/ Autor: Redacci\u00f3 Angle<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\"><strong>M\u00e9s humanisme i bons professors.<\/strong><\/h2>\n\n\n\n<p>A matem\u00e0tiques tenim la sort que hi ha una gran comunitat de professors que, fins ara, compart\u00edem molts dels materials i ens ajud\u00e0vem m\u00fatuament. Quan planteges un problema no t\u00e9 copyright, el proves a classe, i, si funciona b\u00e9, el vols compartir amb els altres professors: <em>\u201cAquest problema \u00e9s superxulo, prova\u2019l\u201d.<\/em> Aix\u00f2 \u00e9s una cosa molt maca. Per\u00f2 llavors van arribar les empreses&#8230;<\/p>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\"><strong>Innovamat.<\/strong><\/h2>\n\n\n\n<p>Innovamat t\u00e9 coses bones i dolentes.&nbsp; Recull alguns d\u2019aquests bons problemes i en proposa tamb\u00e9 d\u2019altres propis. Tamb\u00e9 \u00e9s cert que l\u2019estructura ha estat molt meditada i reflexionada. El problema que li veig \u00e9s que no hi ha mai estones de pr\u00e0ctica a l\u2019aula perqu\u00e8 no \u00e9s atractiva, i tot acaba quedant a l\u2019aire. A m\u00e9s, no te\u2019n pots sortir un mil\u00b7l\u00edmetre: el professor passa a tenir un rol passiu en qu\u00e8 \u00fanicament reprodueix materials digitals que ha creat una empresa, i aix\u00ed s\u2019elimina la millor part de la feina.<\/p>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\"><strong>Qu\u00e8 ven exactament aquesta eina?<\/strong><\/h2>\n\n\n\n<p>\u00c9s un paquet amb tota la programaci\u00f3 classificada per classes que es realitzen al llarg del curs. El docent nom\u00e9s cal que obri la sessi\u00f3 i vagi avan\u00e7ant, llegint el que indica la presentaci\u00f3 digital. El que \u00e9s interessant \u00e9s entendre els motius del seu boom a Catalunya: sorgeix en un moment en qu\u00e8 al professorat se\u2019ns est\u00e0 dient que no sabem ensenyar b\u00e9 i ens demanen unes programacions per compet\u00e8ncies que ning\u00fa compr\u00e8n, i amb aix\u00f2 no te n\u2019has de preocupar. Amb Innovamat, un professor que no sap matem\u00e0tiques pot fer veure que ensenya i els alumnes fer veure que aprenen, i aix\u00f2 tamb\u00e9 explica la confian\u00e7a que li fa el Departament, que hi veu una soluci\u00f3 als seus problemes.<\/p>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\"><strong>Quines mancances li trobes?<\/strong><\/h2>\n\n\n\n<p>Em sembla un bon m\u00e8tode dissenyat per a un model que no funciona, i les cr\u00edtiques que se li fan en realitat s\u00f3n cap als mals de l\u2019educaci\u00f3 per compet\u00e8ncies que coment\u00e0vem abans. Suposadament es treballen en profunditat els conceptes, per\u00f2 la realitat \u00e9s que massa alumnes van perduts i fan simplement el que els diuen que facin, sempre de manera molt din\u00e0mica i divertida, per\u00f2 sense afian\u00e7ar conceptes o mec\u00e0niques, i per tant amb el temps acaben m\u00e9s perduts que mai. Mai hi ha deu minuts en silenci per reflexionar, ni prou pr\u00e0ctica. Com que s\u00f3n conscients d\u2019aquesta mancan\u00e7a, ofereixen una sessi\u00f3 per setmana amb ordinador per suplir la pr\u00e0ctica amb paper i llapis. De nou, l\u2019ordinador, i no el professor, \u00e9s qui corregeix els errors.<\/p>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\"><strong>M\u00e9s pantalles\u2026<\/strong><\/h2>\n\n\n\n<p>Desgraciadament, tinc m\u00e9s que comprovat que no funciona, no els serveix per aprendre. Ho veig m\u00e9s aviat com un mal menor, per poder atendre en aquella hora individualment als alumnes que m\u00e9s ho necessiten, perqu\u00e8 les r\u00e0tios s\u00f3n massa altes. Tot i aix\u00ed, em sembla que ha suposat una p\u00e8rdua, amb els ordinadors es poden fer activitats molt interessants amb tot el grup classe, fa ja anys que hi f\u00e9iem virgueries amb el full de c\u00e0lcul o Geogebra. Ara tot aix\u00f2 ja no es pot fer, perqu\u00e8 queda substitu\u00eft per un entreteniment individual f\u00e0cil, de dibuixets i gratificaci\u00f3 immediata.<\/p>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\"><strong>Aquests sistemes sostenen que no cal memoritzar les taules de multiplicar.<\/strong><\/h2>\n\n\n\n<p>S\u00ed, \u00e9s aix\u00ed. Quan intentava raonar amb els alumnes que no podia ser que no es sabessin les taules i que aix\u00ed no pod\u00edem avan\u00e7ar, m\u2019explicaven que era jo qui estava equivocat, que els havien ensenyat que a matem\u00e0tiques no cal memoritzar res, sin\u00f3 entendre-ho, com si fossin coses incompatibles. Despr\u00e9s, clar, resolem un problema de proporcionalitat i necessitem saber quant val 17&#215;8, i no saben ni com posar-s\u2019hi. Em diuen que \u00e9s el \u00abdoble del doble del doble\u00bb de 17, per\u00f2 no poden calcular-ho. I si els suggereixo sumar 10&#215;8 i 7&#215;8, com hauria fet qualsevol alumne en la mediana fa uns anys, em responen que no els serveix, perqu\u00e8 tampoc se saben de mem\u00f2ria quant val 7&#215;8, i ho han de pensar cada vegada.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Aquesta demonitzaci\u00f3 de la mem\u00f2ria que els han inculcat els crea molt\u00edssimes dificultats, perqu\u00e8 per fer una operaci\u00f3 b\u00e0sica, que no \u00e9s ni tan sols l\u2019objectiu del problema, han de pensar en moltes altres operacions i processos, i els col\u00b7lapsa perqu\u00e8 es perden en els raonaments intermedis. S\u2019ha d\u2019entendre, s\u00ed, i em sembla interessant no quedar-se nom\u00e9s amb l\u2019algoritme i parar-se a Prim\u00e0ria per explicar com funciona la resta o la multiplicaci\u00f3, per\u00f2 no pot ser que aix\u00f2 segueixi sent un problema tota la vida. Quan passen a Secund\u00e0ria cal tenir les operacions mecanitzades, entre moltes altres coses.<\/p>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\"><strong>Qu\u00e8 opinen les fam\u00edlies del m\u00e8tode?<\/strong><\/h2>\n\n\n\n<p>Hi ha de tot, per\u00f2, en general, a Prim\u00e0ria els agrada. Massa pares i mares recorden haver tingut una mala experi\u00e8ncia amb les matem\u00e0tiques, per\u00f2 veuen que amb Innovamat els seus fills surten molt contents i tenen ganes de fer classes, perqu\u00e8 \u00e9s molt din\u00e0mic, agradable i divertit. Les cr\u00edtiques comencen m\u00e9s quan arriben a Secund\u00e0ria, perqu\u00e8 llavors veuen que potser era molt divertit, per\u00f2 que quan les coses es compliquen afloren les dificultats.<\/p>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\"><strong>Canviant de tema. Fa una estona deies que un altre problema \u00e9s la falta de professors. Qu\u00e8 est\u00e0 passant?<\/strong><\/h2>\n\n\n\n<p>Ha canviat el perfil del professorat. Abans hi havia molts professors amb formaci\u00f3 matem\u00e0tica, per\u00f2 amb el boom del Big Data a principis del mil\u00b7lenni, Matem\u00e0tiques va passar a ser una carrera molt prestigiosa i amb molt bones sortides. Malauradament, ara molts cops fan classe professors que no saben els continguts que han d\u2019ensenyar, perqu\u00e8 provenen d\u2019altres camps, o de l\u2019empresa privada. A vegades els interins rebutgen places a Batxillerat o 4t d\u2019ESO, perqu\u00e8 han d\u2019explicar logaritmes sense saber-ne, per exemple. Aix\u00f2 crema molt i genera angoixa i inseguretat entre el professorat, a ning\u00fa li agrada explicar all\u00f2 que no sap.<\/p>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\"><strong>Estem parlant que cal ensenyar matem\u00e0tiques als professors de matem\u00e0tiques?<\/strong><\/h2>\n\n\n\n<p>En alguns casos s\u00ed, i no passa res per admetre-ho, no se\u2019ls ha format en continguts. Sembla que el Departament posar\u00e0 en marxa d\u2019aqu\u00ed poc uns postgraus per a professors en actiu per mirar de resoldre aquest problema, i em sembla una bona soluci\u00f3, si se\u2019ls donen facilitats per a fer-lo, ja que els professors sempre estem sobrecarregats de feina.<\/p>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\"><strong>Per qu\u00e8 hi ha tanta pol\u00e8mica amb el Batxillerat i la selectivitat?<\/strong><\/h2>\n\n\n\n<p>El Batxillerat molesta als partidaris de les compet\u00e8ncies perqu\u00e8 encara sobreviu del model anterior, i no aconsegueixen descafe\u00efnar-lo tant com voldrien, per la influ\u00e8ncia de la selectivitat. A Matem\u00e0tiques, la selectivitat no ha variat gaire els \u00faltims 15 anys, i aix\u00f2 fa que les propostes d\u2019enfocar-lo cap a projectes i compet\u00e8ncies no puguin reeixir.<\/p>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\"><strong>Cal reformar el Batxillerat?<\/strong><\/h2>\n\n\n\n<p>N\u2019entendria la necessitat, perqu\u00e8 crec que cada vegada menys alumnes poden passar de 4t d&#8217;ESO a Batxillerat, per\u00f2 no \u00e9s culpa seva, se&#8217;ls demana un salt que no \u00e9s normal. Abans, a 4t d&#8217;ESO es feien moltes coses que ara s&#8217;han de fer a primer de Batxillerat, i sense una base s\u00f2lida a l\u2019ESO estan condemnats. El curr\u00edculum de matem\u00e0tiques de Batxillerat \u00e9s una bogeria; per explicar-ho tot b\u00e9 s&#8217;hauria de fer en tres anys. Hi ha molts professors que, de bona fe, critiquen el Batxillerat i la selectivitat perqu\u00e8 veuen que no \u00e9s raonable fer a classe tot el que se&#8217;ls demana fer. Jo s\u00f3c m\u00e9s partidari de canviar la secund\u00e0ria i fer-la una mica m\u00e9s exigent perqu\u00e8 el canvi cap al Batxillerat sigui m\u00e9s gradual.<\/p>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\"><strong>Quina \u00e9s la soluci\u00f3 al baix rendiment actual?<\/strong><\/h2>\n\n\n\n<p>L&#8217;exministre de Ci\u00e8ncia i Educaci\u00f3 de Portugal, Nuno Crato, va fer una gran transformaci\u00f3 educativa al seu pa\u00eds i, per mi, \u00e9s el model que haur\u00edem de seguir. Era matem\u00e0tic i va aconseguir reformar i concretar el curr\u00edculum, en un sentit contrari al que s\u2019ha fet aqu\u00ed. Amb ell, Portugal va passar d\u2019estar a la cua a situar-se al capdamunt dels r\u00e0nquings en el seu moment. Fins i tot es va poder fer m\u00e9s interessant la selectivitat, que all\u00e0 demana una comprensi\u00f3 dels conceptes m\u00e9s profunda que aqu\u00ed. D\u2019aix\u00f2 ja fa, potser, deu anys o aix\u00ed.<\/p>\n\n\n\n<p>Vaig llegir fa poc un article seu on explicava que aquest declivi que observem no \u00e9s una cosa exclusiva de Catalunya o Espanya, sin\u00f3 que s\u2019est\u00e0 produint en general a tots els pa\u00efsos europeus. Llavors, contraposava aquests models competencials que s\u2019han imposat a Europa amb els que s\u2019utilitzen a l\u2019\u00c0sia.<\/p>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\"><strong>Singapur es troba al capdamunt d\u2019aquests models.<\/strong><\/h2>\n\n\n\n<p>Hi ha pedagogs aqu\u00ed que argumenten que a Singapur en saben molt perqu\u00e8 nom\u00e9s mecanitzen i no entenen el que fan en profunditat. Per\u00f2 en les proves TIMSS (<em>Trends in International Mathematics and Science Study<\/em>) tamb\u00e9 es mesura la creativitat dels alumnes, i resulta que, oh, sorpresa, la creativitat dels alumnes de Singapur \u00e9s molt superior a la d\u2019aqu\u00ed. \u00c9s molt m\u00e9s senzill del que sembla: no pots crear a partir del no-res. Has de tenir coneixements per poder desenvolupar la teva creativitat, necessites models, necessites referents.<\/p>\n\n\n\n<h5 class=\"wp-block-heading\">Imatge destacada: David Virgili, professor de matem\u00e0tiques a la Universitat Polit\u00e8cnica de Catalunya (UPC) \/ Autor: Redacci\u00f3 Angle \/ Redacci\u00f3: Mireia Palmer, Dunia Aouil, Martina Capdevila, Pol Carrasco, Paula Casanovas, X\u00e8nia Freixas, Alice Miu, Martina Pietruni, Rita Santamar\u00eda.<\/h5>\n\n\n\n<p class=\"has-text-align-left\"><\/p>\n\n\n\n<p><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>En David Virgili t\u00e9 42 anys i acumula gaireb\u00e9 dues d\u00e8cades d\u2019experi\u00e8ncia com a professor de matem\u00e0tiques. Despr\u00e9s de llicenciar-se en aquesta disciplina va decidir compaginar n\u00fameros i lletres, tot estudiant filosofia, l\u00f2gica, i m\u00e9s recentment, hist\u00f2ria de la ci\u00e8ncia. Col\u00b7labora des de fa anys amb les associacions docents en l\u2019organitzaci\u00f3 de concursos, jornades, tallers [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":36,"featured_media":4486,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[637,638],"tags":[64,654,34],"class_list":["post-4477","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-llibresipublicacions","category-novetats","tag-educacio","tag-entrevistes","tag-societat"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4477","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/users\/36"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4477"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4477\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6698,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4477\/revisions\/6698"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/media\/4486"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4477"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4477"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4477"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}