{"id":4495,"date":"2025-02-26T12:00:00","date_gmt":"2025-02-26T11:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/angles.antartico.es\/?p=4495"},"modified":"2025-10-02T18:30:39","modified_gmt":"2025-10-02T16:30:39","slug":"estudiar-a-la-capital-catalana-a-preu-de-luxe","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/2025\/02\/26\/estudiar-a-la-capital-catalana-a-preu-de-luxe\/","title":{"rendered":"Estudiar a la capital catalana, a preu de luxe"},"content":{"rendered":"\n

Els joves que es desplacen a Barcelona per cursar els estudis postobligatoris s’enfronten a un mercat de lloguer amb preus desorbitats i una oferta limitada de resid\u00e8ncies assequibles; la centralitzaci\u00f3 acad\u00e8mica i la crisi de l’habitatge dificulten les oportunitats dels estudiants que no compten amb el suport econ\u00f2mic dels seus familiars.<\/p>\n\n\n\n

S\u00f3n molts els estudiants que, ja sigui per l\u2019atractiu de l\u2019oferta acad\u00e8mica de Barcelona o per la manca d\u2019alternatives formatives en els seus municipis, es plantegen establir-se a la capital catalana amb l\u2019objectiu de cursar els seus estudis postobligatoris. Els joves procedents d\u2019altres zones dels pa\u00efsos catalans, que habitualment opten pel lloguer de pisos d\u2019estudiants a causa de la temporalitat dels seus estudis, topen amb els obstacles que comporta l\u2019acc\u00e9s a l\u2019habitatge. <\/p>\n\n\n\n

Els impediments per accedir a un pis en condicions constitueixen un dels principals problemes socials a Catalunya, la crisi de l\u2019habitatge est\u00e0 marcada per una combinaci\u00f3 de factors estructurals com l\u2019especulaci\u00f3 immobili\u00e0ria i l\u2019augment desproporcionat dels preus de lloguer i de compra. L\u2019augment no frena i afecta no nom\u00e9s els col\u00b7lectius econ\u00f2micament m\u00e9s vulnerables, sin\u00f3 tamb\u00e9 la classe mitjana, que hist\u00f2ricament s\u2019havien pogut permetre una hipoteca, actualment, es troben amb ag\u00e8ncies que demanen preus fora del seu abast.<\/p>\n\n\n\n

\u00abS\u00ed-s\u00ed\u00bb, els joves que estudien i, a m\u00e9s, treballen<\/strong><\/h4>\n\n\n\n

La majoria dels joves que venen a estudiar a Barcelona es veuen obligats a treballar per tal d\u2019ajudar a les fam\u00edlies que els donen suport econ\u00f2micament. Un concepte relativament recent que defineix la seva situaci\u00f3 \u00e9s el \u00abs\u00ed-s\u00ed\u00bb, que fa refer\u00e8ncia als joves que estudien i, a m\u00e9s, treballen. \u00c9s un concepte que representa el contrari dels \u00abni-nis\u00bb, els joves que ni estudien ni treballen. A Catalunya, el col\u00b7lectiu \u00abs\u00ed-s\u00ed\u00bb cada vegada creix m\u00e9s, concretament 1 de cada 3 joves de 16 a 29 anys en forma part. Segons recull l\u2019Idescat, en el tercer trimestre de l\u2019any 2024 a Catalunya hi ha 700.000 joves d\u2019entre 16 i 29 anys que estudien i treballen simult\u00e0niament, la major xifra assolida des del quart trimestre de 2008. A m\u00e9s, aquesta dada augmenta si es consideren les feines no regulades i sense contracte, com fer classes particulars o cuidar infants.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Joves cambrers a un restaurant \/ Font: J.M Rodr\u00edguez \/ AGM<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Tanmateix, molts estudiants defensen que resulta impossible viure i cursar estudis a Barcelona sense comptar amb el suport econ\u00f2mic de les fam\u00edlies, fins i tot, en aquells casos en qu\u00e8 disposen d\u2019una ocupaci\u00f3 remunerada. Les despeses associades a les matr\u00edcules universit\u00e0ries, combinades amb l\u2019elevat cost dels lloguers, i de vida en general, representen una c\u00e0rrega significativa per als estudiants, sobretot per aquells que venen de fora per estudiar a Barcelona. <\/p>\n\n\n\n

\u00abEls nostres pares ens han de pagar el lloguer. \u00c9s una despesa que no podr\u00edem cobrir ni entre les tres, encara que treball\u00e9ssim. […] Compartim algunes despeses, el lloguer \u00e9s massa alt per poder assumir-lo sense ajuda\u00bb expressa Paula Mart\u00ednez, estudiant del Grau en Comunicaci\u00f3 i Ind\u00fastries Culturals de la Universitat de Barcelona, que ha vingut a viure a un pis d\u2019estudiants a Barcelona des de Girona juntament amb dues amigues. Va con\u00e8ixer les seves companyes al col\u00b7legi major on residien l\u2019any anterior i van decidir llogar un pis entre les tres quan van descobrir que era una opci\u00f3 m\u00e9s econ\u00f2mica.<\/p>\n\n\n\n

Conformar-se: \u00abno pots estudiar el que vols si no s’imparteix a les Balears\u00bb<\/strong><\/h4>\n\n\n\n

Barcelona \u00e9s la ciutat dels pa\u00efsos catalans que ofereix m\u00e9s varietat de graus universitaris p\u00fablics, per\u00f2 el cost de viure a la capital catalana \u00e9s inassequible per a molts. L\u2019estudiant mallorquina Catalina Siquier explica que tenia molt clar que volia estudiar Enginyeria Ambiental a la UPC: \u00absi no m’hagu\u00e9s pogut permetre viure tant a Barcelona o a qualsevol altra comunitat aut\u00f2noma on s\u00ed que es fes, hauria d’haver canviat de carrera per continuar amb els meus estudis universitaris […] a les illes.\u00bb \u00c9s el cas de molts estudiants bale\u00e0rics \u2014i d\u2019arreu de Catalunya\u2014, en qu\u00e8 les seves fam\u00edlies no poden assumir un lloguer a Barcelona i han de conformar-se a estudiar un \u00abPla B\u00bb a les seves ciutats.<\/p>\n\n\n\n

Existeixen beques de mobilitat per als estudiants que es traslladen a la ciutat per motius acad\u00e8mics, per\u00f2 resulta insuficient per a mantenir totes les despeses que suposa viure a la ciutat m\u00e9s enll\u00e0 del lloguer, que de mitjana ja pren m\u00e9s del 80% del sou dels llogaters de menys de 35 anys. \u00ab\u00c9s molt com\u00fa que molts joves aprofitin la temporada tur\u00edstica a Mallorca en l’hostaleria i la restauraci\u00f3 per estalviar un parell de dots per ajudar a les seves fam\u00edlies\u00bb afegeix, i recalca, que no \u00e9s compatible treballar i estudiar amb l\u2019objectiu de pagar un lloguer independentment dels ajuts familiars o estatals. <\/p>\n\n\n\n

Un cas similar \u00e9s el dels estudiants de la plana de Vic, que malgrat tenir una Universitat a la seva zona, \u00e9s privada, motiu pel qual molts troben m\u00e9s rendible enfrontar-se al preu del lloguer a Barcelona que haver de pagar la matr\u00edcula d\u2019un centre privat.<\/p>\n\n\n\n

Inversi\u00f3 p\u00fablica i inspecci\u00f3 de l\u2019infrahabitatge<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

La dificultat d\u2019acc\u00e9s a l\u2019habitatge suposa un problema estructural, segons Jordi Jordan, gent de la propietat immobili\u00e0ria, la manca de s\u00f2l a preus raonables per construir habitatges nous i la \u00abinsuficient inversi\u00f3 p\u00fablica\u00bb s\u00f3n dues de les principals causes. \u00abLa falta d\u2019habitatges protegits per a rendes mitjanes i baixes fa que el mercat privat absorbeixi tota la demanda. Si exist\u00eds un parc p\u00fablic regulat que cobr\u00eds almenys un 25% de la demanda, la pressi\u00f3 sobre el mercat privat disminuiria\u00bb, explica, com es pot observar a ciutats europees com Viena o Berl\u00edn. <\/p>\n\n\n\n

A la situaci\u00f3 se li suma l\u2019impacte del turisme, que ha desviat milers d\u2019habitatges cap a pisos tur\u00edstics i ha causat l\u2019augment de l\u2019\u00fas d\u2019infrahabitatges: habitacions de lloguer a preus desmesurats que sovint no compleixen els m\u00ednims d\u2019habitabilitat. Aquesta combinaci\u00f3 ha disparat els preus i ha emp\u00e8s a l\u2019exclusi\u00f3 residencial els sectors m\u00e9s vulnerables. L\u2019agent destaca la necessitat de mesures concretes, com eliminar milers de llic\u00e8ncies de pisos tur\u00edstics i crear habitatge protegit permanent que no passi a ser propietat privada. \u00abLa Generalitat, la Diputaci\u00f3 i l\u2019Ajuntament han de garantir que aquests habitatges no puguin convertir-se en no-protegits\u00bb, assegura. Tamb\u00e9 considera que caldria ser m\u00e9s ferm amb els llogaters que especulen amb el lloguer d\u2019habitacions en pisos que no estan destinats a estudiants, on es demana per cada habitaci\u00f3 un import que no concorda amb el preu total del mateix lloguer, traient-ne un benefici elevat i il\u00b7legal: \u00abes lloguen habitacions per 800\u20ac quan n\u2019haurien de demanar uns 250\u20ac per a arribar al lloguer que s\u2019ha de pagar\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

Fer match<\/em> amb companys de pis via Instagram<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

La falta d’ofertes assequibles en immobili\u00e0ries o a p\u00e0gines com Idealista<\/em> fa que els joves optin per alternatives: l’\u00fas de xarxes socials com Instagram i X per trobar companys de pis. Recorren a les xarxes perqu\u00e8 el mercat tradicional per aconseguir pisos de lloguer es troba en un moment precari; els preus s\u00f3n alts i el mercat t\u00e9 molt poca rotaci\u00f3. Les immobili\u00e0ries ofereixen pisos petits i habitacions a preus desorbitats i les plataformes digitals com Idealista<\/em>, Fotocasa <\/em>o Habitaclia<\/em> estan saturades, a Instagram, TikTok o X, els estudiants tenen acc\u00e9s a ofertes de manera gratu\u00efta i immediata. A trav\u00e9s de publicacions \u2014fotografies, tuits, o v\u00eddeos d’uns quinze o trenta segons\u2014, tenen la possibilitat de contactar amb futurs companys de pis o amb propietaris d’una manera informal: resulta una ajuda comunit\u00e0ria que fa el proc\u00e9s de trobar habitatge molt m\u00e9s f\u00e0cil, directe i que s’adapti a la necessitat dels joves.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Tuits a la xarxa X de persones que busquen pis a Barcelona \/ Font: @enmoriarty, @avuinofasol, @monic_sans.\n<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Trobar pisos de lloguer a trav\u00e9s de les xarxes socials s’ha convertit en una tend\u00e8ncia entre els estudiants, per\u00f2 aquest model tamb\u00e9 consta d\u2019algunes limitacions. Un dels fets que pot influir m\u00e9s en el proc\u00e9s de cerca d’habitatges \u00e9s l’algoritme, que pot fer que certes publicacions no arribin al p\u00fablic desitjat o no tinguin l’impacte que s’esperava. No hi ha res que garanteixi que les ofertes que es publiquen siguin reals, fet que pot derivar a veure\u2019s v\u00edctima d\u2019estafes. A m\u00e9s, els estudiants que comparteixen la informaci\u00f3 de la seva resid\u00e8ncia per tal de buscar companys poden posar en risc la seva pr\u00f2pia seguretat.<\/p>\n\n\n\n

Malgrat els inconvenients, \u00e9s una opci\u00f3 eficient per als joves que no tenen solv\u00e8ncia econ\u00f2mica; es redueixen els costos elevats de les ag\u00e8ncies immobili\u00e0ries. El fet que les xarxes socials tinguin milions d’usuaris registrats, facilita la possibilitat de trobar futurs companys o inquilins que s’adaptin al perfil desitjat de qui publica l\u2019oferta.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Estudiants a una aula de l\u2019edifici hist\u00f2ric de la Universitat de Barcelona. \/ Font: \u00a9www.ub.edu\n<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

En definitiva, la centralitzaci\u00f3 acad\u00e8mica genera desigualtats; malgrat que hi ha una universitat a cada prov\u00edncia, l\u2019oferta i els recursos no s\u00f3n equitatius. Els preus desproporcionats del lloguer a Barcelona provoquen que llogar un pis sigui inaccessible sense ajuda econ\u00f2mica: \u00abViure a Barcelona \u00e9s car\u00edssim. \u00c9s impossible sense l’ajuda de beques i familiars permetre’s estudiar fora\u00bb afirma la Catalina. Aquesta situaci\u00f3 dificulta l\u2019emancipaci\u00f3 dels joves i continuar estudiant, at\u00e8s que suposa inviable compaginar una feina a temps complet amb els estudis per tal de fer front a un lloguer sencer.<\/p>\n\n\n\n

Imatge destacada: Edifici de la ciutat de Barcelona \/ FOnt: Comissions Obreres (CCOO) \/ Redacci\u00f3: Aina Bribian, Nat\u00e0lia P\u00e9rez i Martina Jordan<\/h5>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Els joves que es desplacen a Barcelona per cursar els estudis postobligatoris s’enfronten a un mercat de lloguer amb preus desorbitats i una oferta limitada de resid\u00e8ncies assequibles; la centralitzaci\u00f3 acad\u00e8mica i la crisi de l’habitatge dificulten les oportunitats dels estudiants que no compten amb el suport econ\u00f2mic dels seus familiars. S\u00f3n molts els estudiants […]<\/p>\n","protected":false},"author":36,"featured_media":4500,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[642,645],"tags":[661,64,198,77,655,34,627],"class_list":["post-4495","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-sectoraudiovisual","category-televisioiplataformes","tag-alumni","tag-educacio","tag-igualtat","tag-joves","tag-reportatges","tag-societat","tag-universitat"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4495","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/users\/36"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4495"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4495\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4502,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4495\/revisions\/4502"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/media\/4500"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4495"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4495"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4495"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}