Les xarxes socials s\u00f3n plataformes digitals que permeten la comunicaci\u00f3, connexi\u00f3 i interacci\u00f3 entre individus i comunitats a trav\u00e9s d\u2019internet. Estan dissenyades per compartir contingut (textos, imatges, v\u00eddeos, enlla\u00e7os), intercanviar informaci\u00f3 i facilitar el sorgiment de noves relacions socials. Tot i que hi ha diversos tipus de xarxes socials (professionals, visuals i creatives, de missatgeria, d\u2019interacci\u00f3 general, d\u2019interessos espec\u00edfics), totes se centren en el compliment d\u2019algunes funcions b\u00e0siques, com la comunicaci\u00f3, la informaci\u00f3, el m\u00e0rqueting, els negocis, l\u2019entreteniment, l\u2019activisme i la mobilitzaci\u00f3. Aix\u00ed, les plataformes digitals han teixit una xarxa invisible que arriba des de les din\u00e0miques globals m\u00e9s complexes als racons m\u00e9s \u00edntims i personals de l\u2019exist\u00e8ncia humana. L\u2019origen de les xarxes socials es troba en les primeres eines de comunicaci\u00f3 digital i en l\u2019arribada d\u2019ARPANET i programes com Usenet, que permetien als usuaris comunicar-se en l\u00ednia i compartir not\u00edcies i altres fitxers.<\/p>\n\n\n\n L\u2019any 1997 va crear-se Six Degrees i es va considerar la primera xarxa social moderna. A partir d\u2019aquesta, en van sorgir d\u2019altres com Friendster (2002), MySpace (2003), LinkedIn (2003), Facebook (2004), YouTube (2005), Twitter (2006), Instagram (2010), Snapchat (2011), TikTok (2016), entre d\u2019altres. Avui dia, les xarxes socials estan en un proc\u00e9s d\u2019evoluci\u00f3 per factors externs. Per aix\u00f2, la seva utilitat i els seus usos varien des de l\u2019entreteniment fins a la pol\u00edtica, la publicitat i l\u2019activisme, de manera que comporta impactes positius i negatius ensems.<\/p>\n\n\n\n D\u2019una banda, els efectes positius de les xarxes socials es relacionen amb la connexi\u00f3 global de les persones d\u2019arreu, l\u2019intercanvi d\u2019ideals, la col\u00b7laboraci\u00f3 internacional, el f\u00e0cil acc\u00e9s a la informaci\u00f3, la visibilitzaci\u00f3 de comunitats marginades i de les seves causes, l\u2019organitzaci\u00f3 de moviments socials i la promoci\u00f3 de canvis pol\u00edtics i culturals. A m\u00e9s, tenen el potencial de brindar oportunitats professionals, aix\u00ed com oferir espais per publicitar perfils laborals.<\/p>\n\n\n\n D\u2019altra banda, cal considerar els impactes negatius que comporten les xarxes socials, com la desinformaci\u00f3 de la imminent difusi\u00f3 de not\u00edcies falses i no verificades, els problemes de salut mental per la pressi\u00f3 de projectar imatges idealitzades, l\u2019addicci\u00f3, la desconcentraci\u00f3, la depend\u00e8ncia i la manca de privacitat i seguretat a conseq\u00fc\u00e8ncia del mal \u00fas de dades personals. Per aix\u00f2, \u00e9s essencial fomentar l\u2019\u00fas conscient i responsable d\u2019aquestes eines i poder desenvolupar habilitats cr\u00edtiques envers les noves tecnologies.<\/p>\n\n\n\n Es calcula que hi ha uns 10 milions de parlants catalans repartits pel m\u00f3n. Tot i ser una llengua viva, la seva situaci\u00f3 varia depenent de la regi\u00f3 i el canal que s\u2019analitzi. Segons l\u2019InformeCAT 2024, el 47,1% dels joves a Catalunya fan servir el catal\u00e0 com a llengua habitual, mentre que el castell\u00e0 \u00e9s predominant per al 71,7% d\u2019ells. En aquest context de disminuci\u00f3 de l\u2019\u00fas del catal\u00e0, les xarxes socials s\u2019han consolidat com els espais principals de consum audiovisual. Aix\u00ed, aquesta tend\u00e8ncia negativa tamb\u00e9 s\u2019ha accentuat amb l\u2019auge de les plataformes digitals globals, ja que prioritzen continguts en lleng\u00fces majorit\u00e0ries a trav\u00e9s dels seus algoritmes i invisibilitzen els continguts en catal\u00e0, sobretot si no s\u00f3n de tem\u00e0tiques rellevants o atractives. En aquest sentit, el fet que no hi hagi prou varietat de continguts en catal\u00e0 fa que molts usuaris acabin consumint continguts en castell\u00e0 per in\u00e8rcia, comoditat i afinitat amb les seves prefer\u00e8ncies. Aix\u00f2 no nom\u00e9s afecta els h\u00e0bits ling\u00fc\u00edstics, sin\u00f3 que tamb\u00e9 refor\u00e7a la percepci\u00f3 que el catal\u00e0 sigui una llengua limitada i menys present en contextos moderns i digitals. En un moment de retroc\u00e9s envers l\u2019\u00fas del catal\u00e0, especialment entre els m\u00e9s joves, tamb\u00e9 cal destacar que, tal com diu la fil\u00f2loga i ling\u00fcista Marina Massaguer Comes, \u201cl\u2019abs\u00e8ncia d\u2019un marc institucional que promogui estrat\u00e8gies globals fa que el catal\u00e0 tingui menys capacitat de competir, tant pel que fa a visibilitat com a rendibilitat econ\u00f2mica pels creadors\u201d.<\/p>\n\n\n\n Sovint, el catal\u00e0 s\u2019associa a connotacions pol\u00edtiques i socials, fet que desanima alguns creadors de contingut a utilitzar-lo, segons Massaguer i estudis com el del Centre de Recerca Socioling\u00fc\u00edstica de la Universitat de Barcelona (UB), que mostren la manera en qu\u00e8 factors ideol\u00f2gics i de mercat influeixen en les decisions ling\u00fc\u00edstiques dels creadors digitals. Altrament, la p\u00e8rdua d\u2019espais de refer\u00e8ncia, com el canal juvenil 3XL, exemplifica la manca de suport institucional i com aquesta pot perjudicar l\u2019\u00fas del catal\u00e0 entre els adolescents. Per aix\u00f2, cal insistir en la import\u00e0ncia de crear un ecosistema econ\u00f2mic sostenible que permeti als creadors obtenir ingressos amb continguts en catal\u00e0, de manera que es fomenti la seva producci\u00f3 continuada. Tamb\u00e9 conv\u00e9 proposar la diversificaci\u00f3 de les fonts de finan\u00e7ament per donar suport a projectes independents i satisfer la necessitat d\u2019una infraestructura p\u00fablica s\u00f2lida que asseguiri la creaci\u00f3 constant de continguts en catal\u00e0. Massaguer tamb\u00e9 proposa establir col\u00b7laboracions internacionals entre governs que representen lleng\u00fces minoritzades. Aquestes aliances podrien pressionar les grans plataformes tecnol\u00f2giques per implementar pol\u00edtiques m\u00e9s inclusives i assegurar que aquestes lleng\u00fces tinguin m\u00e9s pres\u00e8ncia en l\u2019entorn digital.<\/p>\n\n\n\n Actualment, les xarxes socials s\u2019han convertit en un espai essencial per a la creaci\u00f3 de contingut i la construcci\u00f3 d’identitats digitals. Es tracta d\u2019un fenomen que ha transcendit fronteres i idiomes. No obstant aix\u00f2, cal remarcar el fet que molts dels noms m\u00e9s reconeguts de creadors de contingut que triomfen a Espanya s\u00f3n catalans o valencians, per\u00f2 que han escollit el castell\u00e0 com a llengua principal per comunicar-se amb el seu p\u00fablic. Aix\u00f2 posa en relleu una realitat cultural i ling\u00fc\u00edstica que ha condicionat l\u2019\u00fas del catal\u00e0 a les plataformes digitals. <\/p>\n\n\n\n Dulceida (Aida Dom\u00e8nech), una de les influenciadores m\u00e9s destacades i pioneres en l’\u00e0mbit de la moda i el lifestyle<\/em>, \u00e9s un exemple clau. La catalana, de trenta-cinc anys, va comen\u00e7ar a compartir les seves passions a trav\u00e9s d\u2019un blog i adre\u00e7ant-se al seu p\u00fablic en castell\u00e0. <\/p>\n\n\n\n Aquesta decisi\u00f3 va ser estrat\u00e8gica en un moment en qu\u00e8 l\u2019audi\u00e8ncia majorit\u00e0ria a les xarxes socials era castellanoparlant, fet que li va permetre arribar a una audi\u00e8ncia molt m\u00e9s \u00e0mplia. Per\u00f2 Dulceida no ha estat l\u2019\u00fanica.<\/p>\n\n\n\n Altres figures catalanes com Laura Escanes, que es va donar a con\u00e8ixer com a escriptora i m\u00e9s tard com a creadora de contingut, tamb\u00e9 han apostat pel castell\u00e0 a l\u2019hora d\u2019expandir el seu abast i connectar amb el m\u00e0xim nombre de seguidors. Aquest patr\u00f3 es repeteix amb altres noms com Lola Lolita, Paula Gonu o les germanes Twin Melody, que, tot i tenir arrels catalanes o valencianes, han prioritzat el castell\u00e0 com a llengua d\u2019expressi\u00f3 principal. Aix\u00f2 no nom\u00e9s reflecteix una decisi\u00f3 personal o estrat\u00e8gica, sin\u00f3 tamb\u00e9 un context hist\u00f2ric. El catal\u00e0 ha arribat tard a les xarxes socials per diverses raons. D\u2019una banda, la llengua catalana ha tingut tradicionalment menys pres\u00e8ncia en els grans mitjans de comunicaci\u00f3 i plataformes globals, cosa que ha generat menys referents en catal\u00e0. D\u2019altra banda, molts creadors han percebut que crear contingut en castell\u00e0 els obria portes a un p\u00fablic molt m\u00e9s gran, incloent-hi Llatinoam\u00e8rica, on hi ha milions de potencials seguidors. <\/p>\n\n\n\n Tot i aix\u00f2, tal i com tamb\u00e9 indica Avel\u00b7l\u00ed Flors-Mas, actualment es pot percebre un canvi de tend\u00e8ncia i un augment de pres\u00e8ncia del catal\u00e0 en les xarxes socials. Cada vegada hi ha m\u00e9s creadors catalans apostant pel catal\u00e0 com a llengua per a les seves publicacions i v\u00eddeos, reivindicant la seva identitat i enriquint el panorama digital amb una diversitat ling\u00fc\u00edstica m\u00e9s \u00e0mplia. Influenciadores com Berta Aroca i Juliana Canet comparteixen contingut genu\u00ed i fresc en catal\u00e0. A m\u00e9s, projectes com “La Sotana” i altres p\u00f2dcasts en catal\u00e0 han demostrat que hi ha un p\u00fablic fidel que busca contingut en aquesta llengua.<\/p>\n\n\n\n Cal destacar, tamb\u00e9, que l\u2019exemple de Laura Escanes il\u00b7lustra un canvi significatiu en l\u2019\u00fas de l\u2019idioma a les seves xarxes socials i projectes professionals. Al llarg d\u2019aquest \u00faltim any 2024, Escanes ha comen\u00e7at a introduir el catal\u00e0 de manera m\u00e9s constant a les seves publicacions, de manera que ha reflectit una aposta clara per connectar amb les seves arrels i amb el p\u00fablic catalanoparlant. A m\u00e9s, ha fet un pas important liderant un programa a 3Cat \u00edntegrament en catal\u00e0 i consolidant el seu comprom\u00eds amb la llengua i la cultura del territori. Com a culminaci\u00f3, per segon any consecutiu, ser\u00e0 una de les encarregades de donar la benvinguda al nou any amb les campanades de Cap d\u2019Any, al costat del cantant catal\u00e0 Miki N\u00fa\u00f1ez. Aquest esdeveniment ic\u00f2nic, que reuneix audi\u00e8ncies massives, refor\u00e7a la visibilitat del catal\u00e0 en moments clau i demostra la seva creixent rellev\u00e0ncia tant en l\u2019\u00e0mbit professional com en la seva comunicaci\u00f3 amb els seguidors. Laura Escanes, amb aquest canvi d\u2019enfocament, contribueix a la normalitzaci\u00f3 de l\u2019\u00fas del catal\u00e0 a les xarxes i als mitjans perqu\u00e8 obrin cam\u00ed a altres creadors de contingut que vulguin fer el mateix i seguir el seu exemple.<\/p>\n\n\n\n \u00c9s evident que el cam\u00ed no ha estat, ni ser\u00e0 f\u00e0cil, per\u00f2 el catal\u00e0 comen\u00e7a a fer-se un lloc en un m\u00f3n digital que, fins fa poc, semblava dominat per l’hegemonia d’altres idiomes. Aix\u00f2 obre la porta a una nova etapa en qu\u00e8 la llengua i la cultura catalana poden brillar a les xarxes socials sense complexos. Aquest proc\u00e9s no nom\u00e9s refor\u00e7a la visibilitat del catal\u00e0 sin\u00f3 que tamb\u00e9 fomenta un espai on les lleng\u00fces minoritzades poden tenir el seu protagonisme i demostrar que la qualitat del contingut no dep\u00e8n de la llengua en qu\u00e8 es crea, sin\u00f3 de la passi\u00f3 i autenticitat dels seus creadors.<\/p>\n\n\n\n Queralt Vidal Sala \u00e9s una creadora de contingut catalana origin\u00e0ria de Manresa. Graduada en Dret i Relacions Internacionals, actualment cursa un m\u00e0ster en resoluci\u00f3 de conflictes a Ginebra, Su\u00efssa. La seva traject\u00f2ria com a creadora de contingut va comen\u00e7ar mentre vivia a Nova York, on va comen\u00e7ar a compartir v\u00eddeos a TikTok i Instagram sobre les seves experi\u00e8ncies a l\u2019estranger i conceptes jur\u00eddics. Els seus v\u00eddeos, realitzats en catal\u00e0, van guanyar popularitat r\u00e0pidament, acumulant milers de seguidors d\u2019arreu del m\u00f3n. Vidal Sala destaca per la seva defensa de la llengua catalana a les xarxes socials, considerant que crear contingut en catal\u00e0 \u00e9s una manera de mantenir viva la llengua. A trav\u00e9s dels seus v\u00eddeos, aborda temes diversos, des de curiositats sobre els pa\u00efsos on ha viscut fins a reflexions sobre la cultura catalana. A m\u00e9s, ha estat nominada com a millor creadora revelaci\u00f3 als premis AMIC Tresdeu, que reconeixen els influencers m\u00e9s destacats en catal\u00e0.<\/p>\n\n\n\n La Queralt va iniciar-se en la creaci\u00f3 de contingut en catal\u00e0 a les xarxes arran d\u2019un desengany professional durant la seva etapa a Nova York. Tot i haver assolit el somni de viure i treballar-hi, va adonar-se que no era com s\u2019havia imaginat. Aix\u00f2 la va portar a comen\u00e7ar a fer alguna cosa que la motiv\u00e9s, compartint la seva experi\u00e8ncia als Estats Units des d\u2019un punt de vista gaireb\u00e9 terap\u00e8utic. Sempre va tenir clar que aquesta narraci\u00f3 havia de ser en catal\u00e0, ja que \u00e9s la seva llengua materna i la que millor expressava la seva autenticitat. Amb el temps, el seu objectiu s\u2019ha transformat: ara busca crear contingut que sigui no nom\u00e9s motivador per a ella, sin\u00f3 tamb\u00e9 enriquidor per al panorama digital en catal\u00e0, amb un enfocament m\u00e9s intel\u00b7lectual i reflexiu. Creu que \u00e9s essencial normalitzar la pres\u00e8ncia del catal\u00e0 a les xarxes socials, ja que s\u00f3n un dels principals mitjans de comunicaci\u00f3 actuals, especialment entre els joves. Destaca que el catal\u00e0 a les xarxes permet arribar tant a parlants nadius com a persones que no el coneixen, exposant-los a la llengua i mantenint-la viva. Malgrat no comptar amb suport institucional, percep un gran reconeixement social, rebent constantment missatges d\u2019agra\u00efment i de suport. Aix\u00f2 li dona for\u00e7a per continuar treballant, tot i la manca d\u2019ajudes oficials, que atribueix al fet que el seu projecte \u00e9s relativament recent. Ella mateixa no ha col\u00b7laborat activament amb altres creadors, principalment perqu\u00e8 viu fora i el seu contingut t\u00e9 un estil diferent. Tot i aix\u00f2, comparteix amb molts creadors catalans l\u2019objectiu com\u00fa de normalitzar el catal\u00e0 a les xarxes. Considera que fer contingut en catal\u00e0 genera una connexi\u00f3 especial amb el p\u00fablic, m\u00e9s forta que si ho fes en una altra llengua. Aix\u00f2 es deu al fet que el catal\u00e0 \u00e9s una llengua minoritzada, fet que crea un sentiment d\u2019identificaci\u00f3 i proximitat entre parlants.<\/p>\n\n\n\n Fins ara, no s\u2019ha fet menci\u00f3 de l\u2019espectador i, impl\u00edcitament, aquest \u00e9s un element clau que cal destacar, ja que sense l\u2019audi\u00e8ncia l\u2019influenciador no seria res ni ning\u00fa. L\u2019audi\u00e8ncia \u00e9s qui defineix la din\u00e0mica de les xarxes socials. Les prefer\u00e8ncies i el comportament del p\u00fablic condicionen, sovint, les decisions dels creadors de contingut: qu\u00e8 fan, com ho fan i en quin idioma s\u2019expressen. En el cas de la llengua catalana, el paper de l\u2019espectador \u00e9s especialment rellevant. \u00c9s l\u2019audi\u00e8ncia qui tria qu\u00e8 visiona, i aquesta elecci\u00f3 t\u00e9 un impacte directe en la visibilitat del contingut en catal\u00e0. Per tant, cal entendre que la promoci\u00f3 de la llengua no \u00e9s nom\u00e9s responsabilitat dels creadors de contingut que decideixen publicar en catal\u00e0, sin\u00f3 tamb\u00e9 de l\u2019audi\u00e8ncia, que ha de consumir aquest tipus de contingut per donar-li suport i visibilitat. Quan l\u2019audi\u00e8ncia aposta pel contingut en catal\u00e0, l’algoritme de les plataformes socials detecta aquest inter\u00e8s i comen\u00e7a a recomanar m\u00e9s i m\u00e9s contingut en aquesta llengua. Aix\u00f2 permet als creadors arribar a m\u00e9s p\u00fablic, cosa que alhora fomenta el creixement i la sostenibilitat d\u2019un ecosistema digital en catal\u00e0.<\/p>\n\n\n\n Aquest cicle positiu nom\u00e9s pot existir si espectadors i creadors treballen junts per potenciar la pres\u00e8ncia de la llengua a les xarxes. A m\u00e9s, no ha de ser una tasca exclusiva dels catalans. Totes aquelles persones interessades en la cultura i la llengua catalana, independentment del seu lloc d\u2019origen, poden contribuir a fer cr\u00e9ixer aquesta visibilitat. Consumir contingut en catal\u00e0 no nom\u00e9s ajuda a consolidar la llengua dins dels territoris catalanoparlants, com Catalunya, el Pa\u00eds Valenci\u00e0 i les Illes Balears, sin\u00f3 que tamb\u00e9 la projecta m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019aquestes fronteres. A trav\u00e9s del suport de l\u2019audi\u00e8ncia, es pot aconseguir que el catal\u00e0 arribi a nous p\u00fablics i es converteixi en una part m\u00e9s visible i reconeguda del panorama digital global. Aquesta col\u00b7laboraci\u00f3 entre creadors i espectadors \u00e9s fonamental per garantir que la llengua catalana no nom\u00e9s es mantingui viva, sin\u00f3 que prosperi en l\u2019era digital.<\/p>\n\n\n\n Les xarxes socials s\u00f3n una eina poderosa per donar a con\u00e8ixer la llengua catalana i fomentar la cultura i tradicions que la defineixen. En un m\u00f3n globalitzat, aquestes plataformes ofereixen l\u2019oportunitat d\u2019arribar a audi\u00e8ncies internacionals amb el trencament de barreres i connectant amb persones interessades a descobrir noves cultures. El catal\u00e0, amb la seva riquesa i particularitats, pot destacar com a llengua viva i moderna, tot sent capa\u00e7 d\u2019adaptar-se als formats m\u00e9s innovadors i creatius.<\/p>\n\n\n\n Donar visibilitat al catal\u00e0 a les xarxes no nom\u00e9s enforteix la seva pres\u00e8ncia, sin\u00f3 que tamb\u00e9 ajuda a preservar una identitat que forma part del patrimoni col\u00b7lectiu. Cada publicaci\u00f3, v\u00eddeo o transmissi\u00f3 en directe en catal\u00e0 \u00e9s una pe\u00e7a m\u00e9s en la construcci\u00f3 d\u2019un espai digital on la llengua t\u00e9 el seu lloc natural. Aix\u00f2 no nom\u00e9s beneficia els parlants actuals, sin\u00f3 que tamb\u00e9 inspira les generacions futures a mantenir viva la tradici\u00f3 ling\u00fc\u00edstica. A m\u00e9s, el catal\u00e0 no \u00e9s nom\u00e9s una llengua, sin\u00f3 un vehicle amb qu\u00e8 transmetre cultura i tradicions \u00faniques. Mitjan\u00e7ant les xarxes es poden compartir des de festes populars fins a receptes tradicionals, m\u00fasica i art. Aix\u00ed, la cultura catalana esdevindria accessible i atractiva per a un p\u00fablic m\u00e9s ampli. Els creadors de contingut en catal\u00e0 s\u00f3n, per tant, agents claus a l\u2019hora de revertir la lluita contra l\u2019extinci\u00f3 de la llengua. Amb la seva creativitat i proximitat, fan el catal\u00e0 present i atractiu a les xarxes, de manera que permeten mostrar i demostrar que pot ser modern i \u00fatil. Aix\u00ed, enforteixen el seu \u00fas en espais digitals i socials.<\/p>\n\n\n\n En definitiva, les xarxes socials s\u00f3n un espai clau per preservar i potenciar la llengua i la cultura catalanes, especialment en un moment en qu\u00e8 el catal\u00e0 afronta desafiaments importants, com la disminuci\u00f3 del seu \u00fas entre els joves. Aquestes plataformes ofereixen una oportunitat \u00fanica per mostrar que el catal\u00e0 no nom\u00e9s \u00e9s una llengua viva, sin\u00f3 tamb\u00e9 moderna i adaptable als formats digitals m\u00e9s innovadors.<\/p>\n\n\n\n Els creadors de contingut en catal\u00e0 tenen un paper crucial, posant en valor no nom\u00e9s la llengua, sin\u00f3 tamb\u00e9 les tradicions, l\u2019art, la m\u00fasica i les festivitats catalanes, tot fent-les accessibles a nous p\u00fablics i refor\u00e7ant el patrimoni cultural. <\/p>\n\n\n\n Tot i la manca de suport institucional i la pressi\u00f3 de lleng\u00fces majorit\u00e0ries com el castell\u00e0 o l\u2019angl\u00e8s, el reconeixement social i l\u2019inter\u00e8s d\u2019un p\u00fablic fidel han impulsat la creaci\u00f3 d\u2019un ecosistema digital en catal\u00e0. Aquesta combinaci\u00f3 d\u2019autenticitat i creativitat ajuda a desfer prejudicis, connectar generacions i demostrar que el catal\u00e0 t\u00e9 un lloc al m\u00f3n globalitzat. A m\u00e9s, la col\u00b7laboraci\u00f3 entre creadors i espectadors \u00e9s vital: consumir contingut en catal\u00e0 no nom\u00e9s refor\u00e7a la llengua, sin\u00f3 tamb\u00e9 la identitat cultural, assegurant que la riquesa de la cultura catalana continu\u00ef inspirant i formant part del paisatge digital global. <\/p>\n\n\n\n Les xarxes socials tamb\u00e9 han esdevingut un canal essencial per difondre elements distintius de la cultura catalana a escala global. A trav\u00e9s de v\u00eddeos, p\u00f2dcasts i publicacions, es comparteixen tradicions com els castells, les sardanes o la cuina t\u00edpica, i s\u2019impulsen iniciatives que donen a con\u00e8ixer autors, m\u00fasics i artistes en llengua catalana. Aquestes plataformes permeten trencar fronteres i fer arribar la riquesa cultural catalana a audi\u00e8ncies internacionals, alhora que reforcen el sentiment de pertinen\u00e7a entre els parlants. <\/p>\n\n\n\n Aix\u00ed, no nom\u00e9s es mant\u00e9 viva la llengua, sin\u00f3 que tamb\u00e9 es consolida com un vehicle indispensable per a la transmissi\u00f3 i preservaci\u00f3 del patrimoni cultural.<\/p>\n\n\n\n Des de la d\u00e8cada del 2000, les xarxes socials han esdevingut una extensi\u00f3 natural de la vida humana i un fenomen global indiscutible. Dissenyades per compartir i transmetre informaci\u00f3, connectar comunitats i facilitar la comunicaci\u00f3 en espais digitals, aquestes plataformes han redefinit la manera com interactuem i ens expressem. En aquest context, les xarxes ofereixen […]<\/p>\n","protected":false},"author":155,"featured_media":4850,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[642,645],"tags":[658,64,77,655,34,44],"class_list":["post-4503","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-sectoraudiovisual","category-televisioiplataformes","tag-culturaurbana","tag-educacio","tag-joves","tag-reportatges","tag-societat","tag-tecnologia"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4503","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/users\/155"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4503"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4503\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4851,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4503\/revisions\/4851"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/media\/4850"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4503"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4503"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4503"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}![\"\"](\"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2025\/02\/Projecte-nou-5-1024x683.jpg\")
El catal\u00e0<\/strong><\/h3>\n\n\n\n
Creadors de contingut<\/strong><\/h3>\n\n\n\n
![\"\"](\"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2025\/02\/Projecte-nou-6-1024x683.jpg\")
![\"\"](\"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2025\/02\/Projecte-nou-6-1-1024x683.jpg\")
<\/figure><\/li>![\"\"](\"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2025\/02\/Projecte-nou-4-1-1024x683.jpg\")
<\/figure><\/li>![\"\"](\"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2025\/02\/Projecte-nou-1-1-1-1024x683.jpg\")
<\/figure><\/li><\/ul><\/a><\/a><\/a>Entrevista a Queralt Vidal Sala<\/strong><\/h3>\n\n\n\n
![\"\"](\"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2025\/02\/Projecte-nou-2-1-1024x683.jpg\")
L\u2019espectador<\/strong><\/h3>\n\n\n\n
![\"\"](\"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2025\/02\/Projecte-nou-3-1-1024x683.jpg\")
Cultura i tradici\u00f3<\/strong><\/h3>\n\n\n\n
Conclusions<\/strong><\/h3>\n\n\n\n
Imatge destacada: Adolescents fent \u00fas del seu tel\u00e8fon m\u00f2bil \/ Font: TM’S Public Domain Pictures<\/h5>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"