![\"\"](\"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2025\/03\/CUERPO_1-1024x682.jpg\")
Els inicis de la instal\u00b7laci\u00f3 art\u00edstica es remunten als anys seixanta, un moment hist\u00f2ric amb molta revoluci\u00f3 social: la lluita de drets, els activismes, les colonitzacions, entre d\u2019altres. Per aix\u00f2, l\u2019art tamb\u00e9 es va replantejar i van sorgir nous moviments molt diferents del que s\u2019havia heretat fins al moment. Amb l\u2019art de la instal\u00b7laci\u00f3 ja no es parla d\u2019obra d\u2019art com un objecte material que \u00e9s tangible, que es pot moure o incl\u00fas comprar. Ara l\u2019objecte entra en di\u00e0leg amb l\u2019espai fins a tal punt que aquest esdev\u00e9 obra d\u2019art.<\/p>\n\n\n\n
Allan Kaprow es considera un dels precursors de la instal\u00b7laci\u00f3 amb l\u2019obra Words<\/em>. L\u2019artista va omplir totes les sales d\u2019un espai galer\u00edstic amb cartells, teles amb frases i dibuixos. L\u2019espectador es despla\u00e7ava per la instal\u00b7laci\u00f3 a la vegada que s\u2019escoltava un \u00e0udio de l\u2019artista. Yves Klein amb Le Vide<\/em> tamb\u00e9 es va considerar com una de les primeres obres d\u2019instal\u00b7laci\u00f3. Es tractava d\u2019una sala pintada de blanc i totalment buida amb la qual es volia reivindicar l\u2019espai com un objecte digne d\u2019atenci\u00f3 art\u00edstica.<\/p>\n\n\n\n Finalment, l\u2019any 1970 va n\u00e9ixer el terme \u201cart de la instal\u00b7laci\u00f3\u201d per descriure obres que prestaven atenci\u00f3 a la totalitat dels espais que ocupaven i al proc\u00e9s d\u2019observaci\u00f3 del p\u00fablic. Des dels seus inicis fins ara, aquest tipus d\u2019obres han evolucionat i s\u2019han convertit en un gran inter\u00e8s per als museus contemporanis de renom internacional. Es tracta d\u2019un g\u00e8nere molt atractiu pel que fa a l\u2019organitzaci\u00f3 muse\u00edstica, les dimensions i l\u2019apel\u00b7laci\u00f3 que fa a l\u2019espectador.<\/p>\n\n\n\n Concretament, en el paisatge muse\u00edstic barcelon\u00ed, en el museu d\u2019art contempor\u00e0ni, el MACBA, s\u2019aglomeren una gran quantitat d\u2019espais amb instal\u00b7lacions art\u00edstiques. L\u2019any 2021 la direcci\u00f3 del museu va traspassar-se a Elvira Dyangani, una directora amb un ideari que qu\u0308estiona les premisses sota les quals s\u2019assentava el museu anteriorment. Un dels grans projectes de Dyangani ha estat la reconversi\u00f3 de la Col\u00b7lecci\u00f3 del MACBA, sota el nom Preludi. Intenci\u00f3 Po\u00e8tica. Aquesta \u00e9s una retrospectiva entre les obres adquirides en els \u00faltims anys que busquen nous escenaris de relaci\u00f3 amb obres existents de la col\u00b7lecci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n El plantejament de la nova col\u00b7lecci\u00f3 descriu com \u00e9s el museu: \u201c\u00c9s un clar exemple de l’ideari modern i, com a tal, una instituci\u00f3 que prolonga algunes de les seves prerrogatives i problem\u00e0tiques\u201d. El MACBA es defineix com un museu mal\u00b7leable on les idees i els conceptes s’entrecreuen amb experi\u00e8ncies d’observaci\u00f3 i participaci\u00f3. Per tant, s\u2019ent\u00e9n com un exercici que tempteja la ruptura amb el marc institucional oferint un espai de reflexi\u00f3 i cr\u00edtica. Aquest plantejament assenyala l\u2019art de la instal\u00b7 laci\u00f3 i per aquest motiu, la col\u00b7 lecci\u00f3 constade diversos espais destinats a aquest tipus d\u2019art.<\/p>\n\n\n\n Una de les obres destacables de la col\u00b7 lecci\u00f3 \u00e9s Una Pared<\/em>, de Luz Broto. \u00c9s una instal\u00b7laci\u00f3 activa, \u00e9s a dir, es va construint a mesura que avan\u00e7a l\u2019exposici\u00f3 dia a dia. Des de l\u2019inici, el 2023, fins al 2025 el mur anir\u00e0 creixent fins a envair els espais del MACBA. \u201cL\u2019obra viur\u00e0 gestos de construcci\u00f3, destrucci\u00f3 i restauraci\u00f3 a mesura que va ocupant l\u2019entrada fins a cegar del tot l\u2019acc\u00e9s a les sales\u201d, extret del full de sala de Preludi. Intenci\u00f3 Po\u00e8tica<\/em>. Per tant, la instal\u00b7 laci\u00f3 de Broto recau directament contra el museu, Supurant<\/em>, d\u2019Eva F\u00e0bregas \u00e9s un desbordament format per un conjunt de figures fetes de teixits el\u00e0stics i d\u2019aire. Sembla que l\u2019espai no \u00e9s suficient per a l\u2019obra, les peces busquen la sortida i no la troben. Tot comen\u00e7a amb les figures amuntegades ocupant tota una sala. L\u2019obra aconsegueix sortir per una porta, per\u00f2 sembla que les peces s\u2019ofeguin en l\u2019intent. Finalment, part de l\u2019obra troba la sortida per una finestra del museu i entra en contacte amb l\u2019exterior.<\/p>\n\n\n\n F\u00e0bregas tamb\u00e9 problematitza l\u2019espai del MACBA i envaeix l\u2019arquitectura del museu. Per\u00f2, ho fa d\u2019una manera molt especial gr\u00e0cies a la textura, els colors i les formes de les figures tan caracter\u00edstiques de l\u2019artista. Aquestes conviden a situar-se dins de l\u2019arquitectura de l\u2019obra i formar part d\u2019ella mantenint un di\u00e0leg amb l\u2019espai i amb les dificultats que tenen per sortir-ne. L\u2019artista est\u00e0 molt arrelada a l\u2019espai i \u00e9s un factor primordial en el proc\u00e9s creatiu, ja que mai comen\u00e7a una obra sense con\u00e8ixer abans on ser\u00e0 exposada.<\/p>\n\n\n\n L\u2019obra Ensamble lunar per a mars<\/em> a l\u2019al\u00e7a ocupa gran part de l\u2019entrada del museu i dona aix\u00ed la benvinguda als visitants. Els autors s\u00f3n Petrit Halilaj i \u00c1lvaro Urbano, el duo d\u2019artistes proposen una obra immersiva que crea un ecosistema irreal format per m\u00e9s de quaranta escultures de gran escala. Estan penjades dels alts sostres, algunes a les parets o d\u2019altres exposades com est\u00e0tues. En conjunt creen una atmosfera que rodeja a l\u2019espectador i el fa sentir totalment part\u00edcip de l\u2019ecosistema fictici.<\/p>\n\n\n\n Les escultures es disposen per tota l\u2019entrada del museu amb la intenci\u00f3 de ser mirades com una obra tradicional, sent aix\u00ed un contramodel de l\u2019art de la instal\u00b7 laci\u00f3. No obstant aix\u00f2, les peces s\u00f3n instruments musicals i cadascuna emet sons diferents a partir de diverses t\u00e8cniques tot generant una melodia marina. Quan els instruments es fan sonar, el museu activa la vida de les escultures i llavors l\u2019art de la instal\u00b7 laci\u00f3 es fa present mesclant-se amb la performance.<\/em><\/p>\n\n\n\n El MACBA es presenta com un espai que convida a repensar les relacions art\u00edstiques amb l\u2019edifici. Les obres actuen com agents que interpel\u00b7 len la instituci\u00f3 mateixa, els seus l\u00edmits i la seva evoluci\u00f3. Aix\u00ed, el museu es converteix en un camp d\u2019experimentaci\u00f3 on l\u2019art contemporani no es limita a ser contemplat, sin\u00f3 que es viu, es transforma i alhora transforma aquells que hi interactuen.<\/p>\n\n\n\n Les instal\u00b7 lacions d\u2019art existeixen per estimular i per dialogar amb gaireb\u00e9 tot el que les rodeja. S\u00f3n obres amb intenci\u00f3 de transformar espais, de destruir-los o construir-los, i fer sentir a l\u2019espectador part\u00edcip d\u2019aquest proc\u00e9s. Les grans dimensions de les obres creen una sensaci\u00f3 d\u2019immersi\u00f3 que \u00e9s molt atractiva per museus d\u2019art contemporani amb discursos trencadors amb esquemes del passat. Com afirma Daniel L\u00f3pez del Rinc\u00f3n, \u201cLes obres o les persones no som, sin\u00f3 que som amb alg\u00fa o amb alguna cosa\u201d, remarcant la relaci\u00f3 essencial que existeix entre l\u2019art, els seus creadors i el p\u00fablic que hi L\u2019Art de la Instal\u00b7laci\u00f3, protagonista al MACBA. Entrar dins d\u2019una obra d\u2019art pot semblar impossible, per\u00f2, cada vegada m\u00e9s, l\u2019espectador est\u00e0 convidat a esdevenir part activa del proc\u00e9s creatiu, interactuant amb l\u2019espai, el significat i fins i tot transformant l\u2019obra amb la seva pr\u00f2pia pres\u00e8ncia. Aix\u00f2 s\u2019explica sota el nom d\u2019Art de la Instal\u00b7laci\u00f3, una […]<\/p>\n","protected":false},"author":157,"featured_media":4587,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[632,636],"tags":[655,34],"class_list":["post-4578","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-artsesceniques","category-exposicions","tag-reportatges","tag-societat"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4578","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/users\/157"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4578"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4578\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4624,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4578\/revisions\/4624"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/media\/4587"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4578"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4578"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4578"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}![\"\"](\"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2025\/03\/CUERPO_2.jpg\")
\u201cLes obres ocupen una sala sencera on l\u2019espectador ha de caminar per involucrar-se plenament en l\u2019obra d\u2019art\u201d – Tate Modern –<\/h4>\n\n\n\n
\u201cEls artistes buscaven connotar l\u2019espai. En el cas de Klein, volia reivindicar que el buit tamb\u00e9 era alguna cosa. De vegades que no passin coses \u00e9s el que est\u00e0 passant\u201d – Daniel L\u00f3pez del Rinc\u00f3n –<\/h4>\n\n\n\n
![\"\"](\"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2025\/03\/CUERPO_3-1024x512.jpg\")
contra el mateix espai, i a la vegada, assenyala l\u2019espectador quant a la dificultat futura per accedir a l\u2019exposici\u00f3.<\/p>\n\n\n\n\u201c\u00c9s una intervenci\u00f3 directa que busca dialogar amb l\u2019edifici. L\u2019obra acabar\u00e0 impedint que els espectadors puguin entrar a l\u2019exposici\u00f3 i hauran de canviar el seu recorregut\u201d – Daniel L\u00f3pez del Rinc\u00f3n –<\/h4>\n\n\n\n
![\"\"](\"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2025\/03\/CUERPO_4-1024x768.jpg\")
\u201cL\u2019entrella\u00e7at d\u2019obres s\u2019ha concebut com un organisme viu, a gran escala, que s\u2019apodera de l\u2019espai arquitect\u00f2nic\u201d – Centro Bot\u00edn –<\/h4>\n\n\n\n
\u201cL\u2019art de la instal\u00b7 laci\u00f3 juga amb altres llenguatges, pot hibridar amb formes art\u00edstiques diverses. En aquest cas, ho fa amb la performance\u201d – Daniel L\u00f3pez del Rinc\u00f3n –<\/h4>\n\n\n\n
![\"\"](\"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2025\/03\/CUERPO_5-1024x768.jpg\")
interactua.<\/p>\n\n\n\nImatge destacada: Tunnel Boring Machine <\/em>de Teresa Solar Abboud \/ Font: Martina Capdevila Jauregui.<\/h5>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"