{"id":4714,"date":"2025-04-07T12:00:00","date_gmt":"2025-04-07T10:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/angles.antartico.es\/?p=4714"},"modified":"2025-10-02T10:07:12","modified_gmt":"2025-10-02T08:07:12","slug":"el-racisme-que-es-nega-pero-que-es-viu-una-lluita-persistent","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/2025\/04\/07\/el-racisme-que-es-nega-pero-que-es-viu-una-lluita-persistent\/","title":{"rendered":"El racisme que es nega, per\u00f2 que es viu: una lluita persistent"},"content":{"rendered":"\n<p>\u201c<em>Si te haces una coleta podr\u00edas ser Pocahontas<\/em>\u201d. Aix\u00f2 va ser el que em va dir una companya de feina. No \u00e9s ni ser\u00e0 l\u2019\u00faltim cop \u2014ni ser\u00e9 ni la primera ni la darrera persona\u2014 que pateixi racisme.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Tot i que les lleis han canviat i que la societat ha evolucionat, el racisme \u00e9s un problema estructural, una realitat persistent fonamentada a la societat que compr\u00e8n des de petits microracismes \u2014com ara petits comentaris\u2014 fins a agressions que poden arribar a la mort. Aix\u00f2 no obstant, el racisme no \u00e9s present nom\u00e9s a la vida real, sin\u00f3 que la veiem en tots els \u00e0mbits. Un clar exemple \u00e9s a Disney, on cl\u00e0ssics com ara <em>Los Aristogatos<\/em> (1970), <em>Peter Pan<\/em> (1953) o <em>Dumbo<\/em> (1941) on es fan diferents estereotips de diferents \u00e8tnies i cultures.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-jetpack-slideshow aligncenter\" data-effect=\"slide\"><div class=\"wp-block-jetpack-slideshow_container swiper-container\"><ul class=\"wp-block-jetpack-slideshow_swiper-wrapper swiper-wrapper\"><li class=\"wp-block-jetpack-slideshow_slide swiper-slide\"><figure><img fetchpriority=\"high\" decoding=\"async\" width=\"1024\" height=\"683\" alt=\"\" class=\"wp-block-jetpack-slideshow_image wp-image-4716\" data-id=\"4716\" src=\"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2025\/03\/Los-aristogatos-destacada-1024x683.jpg\" srcset=\"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2025\/03\/Los-aristogatos-destacada-1024x683.jpg 1024w, https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2025\/03\/Los-aristogatos-destacada-300x200.jpg 300w, https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2025\/03\/Los-aristogatos-destacada-768x512.jpg 768w, https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2025\/03\/Los-aristogatos-destacada-1035x690.jpg 1035w, https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2025\/03\/Los-aristogatos-destacada.jpg 1440w\" sizes=\"(max-width: 1024px) 100vw, 1024px\" \/><\/figure><\/li><li class=\"wp-block-jetpack-slideshow_slide swiper-slide\"><figure><img decoding=\"async\" width=\"1024\" height=\"683\" alt=\"\" class=\"wp-block-jetpack-slideshow_image wp-image-4715 lazyload\" data-id=\"4715\" data-src=\"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2025\/03\/peter-pan-destacada-1024x683.jpg\" data-srcset=\"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2025\/03\/peter-pan-destacada-1024x683.jpg 1024w, https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2025\/03\/peter-pan-destacada-300x200.jpg 300w, https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2025\/03\/peter-pan-destacada-768x512.jpg 768w, https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2025\/03\/peter-pan-destacada-1035x690.jpg 1035w, https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2025\/03\/peter-pan-destacada.jpg 1440w\" data-sizes=\"(max-width: 1024px) 100vw, 1024px\" src=\"data:image\/svg+xml;base64,PHN2ZyB3aWR0aD0iMSIgaGVpZ2h0PSIxIiB4bWxucz0iaHR0cDovL3d3dy53My5vcmcvMjAwMC9zdmciPjwvc3ZnPg==\" style=\"--smush-placeholder-width: 1024px; --smush-placeholder-aspect-ratio: 1024\/683;\" \/><\/figure><\/li><li class=\"wp-block-jetpack-slideshow_slide swiper-slide\"><figure><img decoding=\"async\" width=\"1024\" height=\"683\" alt=\"\" class=\"wp-block-jetpack-slideshow_image wp-image-4717 lazyload\" data-id=\"4717\" data-src=\"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2025\/03\/dumbo-1024x683.jpg\" data-srcset=\"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2025\/03\/dumbo-1024x683.jpg 1024w, https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2025\/03\/dumbo-300x200.jpg 300w, https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2025\/03\/dumbo-768x512.jpg 768w, https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2025\/03\/dumbo-1035x690.jpg 1035w, https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2025\/03\/dumbo.jpg 1440w\" data-sizes=\"(max-width: 1024px) 100vw, 1024px\" src=\"data:image\/svg+xml;base64,PHN2ZyB3aWR0aD0iMSIgaGVpZ2h0PSIxIiB4bWxucz0iaHR0cDovL3d3dy53My5vcmcvMjAwMC9zdmciPjwvc3ZnPg==\" style=\"--smush-placeholder-width: 1024px; --smush-placeholder-aspect-ratio: 1024\/683;\" \/><\/figure><\/li><\/ul><a class=\"wp-block-jetpack-slideshow_button-prev swiper-button-prev swiper-button-white\" role=\"button\"><\/a><a class=\"wp-block-jetpack-slideshow_button-next swiper-button-next swiper-button-white\" role=\"button\"><\/a><a aria-label=\"Pause Slideshow\" class=\"wp-block-jetpack-slideshow_button-pause\" role=\"button\"><\/a><div class=\"wp-block-jetpack-slideshow_pagination swiper-pagination swiper-pagination-white\"><\/div><\/div><\/div>\n\n\n\n<p>El racisme no \u00e9s un problema a\u00efllat en pa\u00efsos espec\u00edfics, ni del passat. Segons l\u2019informe de SOS Racisme Catalunya de 2024, des de 1992 s\u2019han acompanyat a un total de 12.710 persones afectades per situacions racistes, de les quals 647 i un 66% s\u2019atenien per primera vegada. El Servei d\u2019Atenci\u00f3 i Den\u00fancia de SOS Racisme Catalunya afirma que un 16,46% de les situacions registrades s\u00f3n per part d\u2019agressions i abusos per part de la seguretat p\u00fablica. Hi ha dues caracter\u00edstiques comunes en aquests casos: la falta de proves suficients per iniciar la via penal i les traves que el mateix sistema penal posa durant el procediment.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-large\"><img decoding=\"async\" width=\"1024\" height=\"683\" data-src=\"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2025\/03\/Projecte-nou-4-1024x683.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-4718 lazyload\" data-srcset=\"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2025\/03\/Projecte-nou-4-1024x683.jpg 1024w, https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2025\/03\/Projecte-nou-4-300x200.jpg 300w, https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2025\/03\/Projecte-nou-4-768x512.jpg 768w, https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2025\/03\/Projecte-nou-4-1035x690.jpg 1035w, https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2025\/03\/Projecte-nou-4.jpg 1440w\" data-sizes=\"(max-width: 1024px) 100vw, 1024px\" src=\"data:image\/svg+xml;base64,PHN2ZyB3aWR0aD0iMSIgaGVpZ2h0PSIxIiB4bWxucz0iaHR0cDovL3d3dy53My5vcmcvMjAwMC9zdmciPjwvc3ZnPg==\" style=\"--smush-placeholder-width: 1024px; --smush-placeholder-aspect-ratio: 1024\/683;\" \/><figcaption class=\"wp-element-caption\">Percentatge dels tipus d\u2019agressions \/ Font: SOS Racisme Catalunya<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n<p>\u00ab<em>Era de tarda i jo anava conduint el cotxe de la meva filla, que n\u2019\u00e9s un que acostumen a parar als controls policials \u2014un BMW s\u00e8rie 1 negre\u2014, jo anava tranquil, no havia begut res d\u2019alcohol. Per\u00f2 un cotxe patrulla em va parar per fer un control perqu\u00e8 suposadament m\u2019havia vist amb signes haver-n&#8217;hi pres. Vaig bufar, per\u00f2 no vaig poder perqu\u00e8 tinc una malaltia respirat\u00f2ria que no m\u2019ho permet. Li vaig intentar explicar. No em va fer cas. Em tractava amb superioritat. Per ell, les meves paraules no valien res. Es notava que sentia fastig per mi, no se\u2019m volia apropar. Em tractava com a un ignorant, com si jo no sab\u00e9s res, intentava explicar-me les coses com si fos ruc. Em va demanar directament el NIE, ni tan sols va posar en dubte si tenia DNI. Me\u2019l va&nbsp;demanar abans del carnet. Avui dia, estic esperant el judici, perqu\u00e8 al final em va multar per desacatament a la llei i a l\u2019autoritat policial i, tamb\u00e9, per donar suposadament positiu a la prova quan no la vaig poder fer i van negar-se a fer-me la de sang<\/em>\u00bb<em>.<\/em><\/p>\n\n\n\n<p>Aquest testimoni an\u00f2nim \u00e9s un m\u00e9s dels casos que di\u00e0riament es repeteixen. Segons el SOS Racisme Catalunya tan sols un 28,85% dels casos que es comuniquen al SOS es denuncien.<\/p>\n\n\n\n<h3 class=\"wp-block-heading\">\u201c<em>Quan el racisme no es denuncia: la infraden\u00fancia i la invisibilitzaci\u00f3<\/em>\u201d.<\/h3>\n\n\n\n<p>Avui, Dia Internacional de l&#8217;Eliminaci\u00f3 de la Discriminaci\u00f3 Racial, \u00e9s un bon dia per recordar aquests \u201cpetits\u201d&nbsp;i \u201cgrans\u201d racismes que encara continuen existint a la societat. Una data que commemora el 21 de mar\u00e7 de 1960, quan en una manifestaci\u00f3 pac\u00edfica a Sharpeville (Sud-\u00e0frica) la policia va obrir foc en contra de les lleis d\u2019aprovaci\u00f3 de l\u2019apartheid i 69 persones van ser assassinades. En conseq\u00fc\u00e8ncia, el 1966 es va proclamar el dia i l\u2019Assemblea General de les Nacions Unides va demanar a la comunitat internacional que redobl\u00e9s els seus esfor\u00e7os per eliminar cap mena de discriminaci\u00f3 racial.<\/p>\n\n\n\n<p>Les xarxes socials s\u2019han convertit en un factor clau per donar-li veu i fer den\u00fancies p\u00fabliques del racisme. Plataformes com TikTok i Instagram han donat veu a activistes com Hanan Midan i Mohamed Gerehou, que aconsegueixen exposar i analitzar contextos de discriminaci\u00f3 racial des d\u2019una perspectiva culta i accessible pels joves. A m\u00e9s, no s\u00f3n els \u00fanics que ho fan, comptes com <em>Freeda<\/em> \u2014encara que est\u00e0 m\u00e9s centrada en el feminisme\u2014 tamb\u00e9 donen visibilitat no nom\u00e9s a situacions, sin\u00f3 que tamb\u00e9 a activistes. Tanmateix, les xarxes socials poden ser una porta a discursos d\u2019odi a trav\u00e9s de la pantalla.<\/p>\n\n\n\n<p><em>\u00abYo empec\u00e9 la \u00e9poca del instituto \u2014porque justo llegu\u00e9 con 12 a\u00f1os\u2014 y all\u00ed fue cuando empec\u00e9 a descubrir qu\u00e9 era el racismo. Y all\u00ed fue cuando me di cuenta que era negra y que eso supon\u00eda un problema. Mis compa\u00f1eras de clase, pues gran parte de ellos, me insultaban<\/em>\u00bb diu Adriana Boho, creadora de contingut. Aquest no \u00e9s, desgraciadament, un cas a\u00efllat, n\u2019hi ha molt\u00edssims m\u00e9s. El racisme \u00e9s un problema que es mostra transversalment, des de l\u2019escola fins que est\u00e0s a punt de morir-te, al tren, a la feina, a la universitat, al metge, quan prens un caf\u00e8 amb amics\u2026 Sempre n\u2019hi ha hagut segregaci\u00f3, sempre.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>El m\u00f3n de la cultura tradicionalment ha estat un gran blanquejador de racisme. Tant a la televisi\u00f3 com a l\u2019animaci\u00f3 en el cinema s\u2019han perpetuat diversos estereotips i representacions problem\u00e0tiques. Un bon exemple \u00e9s Goofy \u2014el personatge de Mickey Mouse\u2014 inspirat en caracter\u00edstiques caricaturesques de la comunitat afroamericana, o a la figura de Jim Crow \u2014dona nom a les lleis de segregaci\u00f3 racial als Estats Units\u2014. Goofy \u00e9s una representaci\u00f3 impl\u00edcita de l&#8217;estereotip racista que s&#8217;associava a les persones negres en aquella \u00e8poca. A m\u00e9s a m\u00e9s, un altre personatge mundialment conegut \u00e9s Apu dels <em>Simpsons<\/em>, qui \u00e9s una imatge plenament estereotipada de la cultura \u00edndia i ha generat un debat sobre la necessitat de fer un canvi radical en la representaci\u00f3 racial als mitjans i al cinema.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>D\u2019una banda, a la ind\u00fastria cinematogr\u00e0fica, moltes actrius i actors racialitzats han denunciat la dificultat que n\u2019hi ha a l\u2019hora d\u2019obtenir papers que no siguin secundaris o estereotipats. D\u2019altra banda, en la literatura autores com Chimamanda Ngozi Adichie i Desir\u00e9e Bela-Lobedde han denunciat com la ind\u00fastria editorial sovint limita la narrativa negra i les seves hist\u00f2ries \u2014sobretot quan \u00e9s un reflex del sofriment\u2014, en comptes de mostrar una diversitat molt m\u00e9s \u00e0mplia de les experi\u00e8ncies.&nbsp;&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p><em>Gone with the Wind <\/em>(Fleming, 1939) \u00e9s un cl\u00e0ssic del cine. Encara que, \u00bfquina \u00e9s la problem\u00e0tica? Si l\u2019has vist fa molt de temps, potser no, per\u00f2 fa una representaci\u00f3 estereotipada dels personatges negres. Mammy (Hattie McDaniel) \u00e9s l\u2019arquetip de la \u201cmammy\u201d \u2014estereotip hist\u00f2ric que retrata les dones negres, normalment esclaves, als Estats Units\u2014 feli\u00e7 i servicial al paper de criada, mentre que Prissy (Butterfly McQueen) \u00e9s retratada com a incompetent, vaga i infantil. Aquesta representaci\u00f3 recalca la narrativa que les persones negres eren felices i satisfetes sota la subordinaci\u00f3 durant l\u2019era esclavista, a m\u00e9s de tamb\u00e9 refor\u00e7ar que les persones negres s\u00f3n vagues.<\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-large\"><img decoding=\"async\" width=\"1024\" height=\"683\" data-src=\"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2025\/03\/Lo-que-el-viento-se-llevo-destacada-1024x683.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-4719 lazyload\" data-srcset=\"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2025\/03\/Lo-que-el-viento-se-llevo-destacada-1024x683.jpg 1024w, https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2025\/03\/Lo-que-el-viento-se-llevo-destacada-300x200.jpg 300w, https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2025\/03\/Lo-que-el-viento-se-llevo-destacada-768x512.jpg 768w, https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2025\/03\/Lo-que-el-viento-se-llevo-destacada-1035x690.jpg 1035w, https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2025\/03\/Lo-que-el-viento-se-llevo-destacada.jpg 1440w\" data-sizes=\"(max-width: 1024px) 100vw, 1024px\" src=\"data:image\/svg+xml;base64,PHN2ZyB3aWR0aD0iMSIgaGVpZ2h0PSIxIiB4bWxucz0iaHR0cDovL3d3dy53My5vcmcvMjAwMC9zdmciPjwvc3ZnPg==\" style=\"--smush-placeholder-width: 1024px; --smush-placeholder-aspect-ratio: 1024\/683;\" \/><figcaption class=\"wp-element-caption\">Mammy (Hattie McDaniel) a Gone with the Wind \/ Font: La Vanguardia<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n<p>Un altre exemple \u00e9s <em>Breakfast at Tiffany\u2019s<\/em> (Edwards, 1961), que presenta el Sr. Yunioshi (Mickey Rooney). La representaci\u00f3 d\u2019aquest personatge \u00e9s un clar cas de racisme a trav\u00e9s de la caricaturitzaci\u00f3 i humor negre. Rooney fa \u00fas de maquillatge completament exagerat i un accent caricaturesc \u2014com l\u2019accent de Sof\u00eda Vergara a Modern Family, que ja n\u2019\u00e9s altre cas d\u2019estudi que comentar\u00e9 breument\u2014, reduint la cultura i l\u2019aspecte japon\u00e8s a una burla completament ofensiva. Aquest fet expressa el mateix desdeny per l&#8217;autenticitat i la manca de respecte envers les minories.<\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-large\"><img decoding=\"async\" width=\"1024\" height=\"683\" data-src=\"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2025\/03\/breakfast-at-tiffanys-destacada-1024x683.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-4720 lazyload\" data-srcset=\"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2025\/03\/breakfast-at-tiffanys-destacada-1024x683.jpg 1024w, https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2025\/03\/breakfast-at-tiffanys-destacada-300x200.jpg 300w, https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2025\/03\/breakfast-at-tiffanys-destacada-768x512.jpg 768w, https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2025\/03\/breakfast-at-tiffanys-destacada-1035x690.jpg 1035w, https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2025\/03\/breakfast-at-tiffanys-destacada.jpg 1440w\" data-sizes=\"(max-width: 1024px) 100vw, 1024px\" src=\"data:image\/svg+xml;base64,PHN2ZyB3aWR0aD0iMSIgaGVpZ2h0PSIxIiB4bWxucz0iaHR0cDovL3d3dy53My5vcmcvMjAwMC9zdmciPjwvc3ZnPg==\" style=\"--smush-placeholder-width: 1024px; --smush-placeholder-aspect-ratio: 1024\/683;\" \/><figcaption class=\"wp-element-caption\">Senyor Yunioshi (Mickey Rooney) a Breakfast at Tiffany\u2019s\/ Font: El Espa\u00f1ol<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n<p>Com a \u00faltim exemple tenim a Gloria de <em>Modern Family<\/em>. Una \u201chot latina\u201d amb un accent que \u201cfa riure\u201d i que ha aconseguit casar-se amb un home amb diners. Gloria \u00e9s un personatge prou sexualitzat \u2014per Phil durant les primeres temporades i per gaireb\u00e9 cada personatge\u2014 que prov\u00e9 d\u2019una fam\u00edlia pobre i \u00e9s immigrant juntament amb el seu fill. \u00c9s el t\u00edpic estereotip de dona colombiana, mare soltera i jove que \u00e9s atractiva. A m\u00e9s, l\u2019exparella de Gloria i pare del seu fill tamb\u00e9 representa estereotip de pare llatinoameric\u00e0 absent.<\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-large\"><img decoding=\"async\" width=\"1024\" height=\"683\" data-src=\"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2025\/03\/Modern-family-destacada-1024x683.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-4721 lazyload\" data-srcset=\"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2025\/03\/Modern-family-destacada-1024x683.jpg 1024w, https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2025\/03\/Modern-family-destacada-300x200.jpg 300w, https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2025\/03\/Modern-family-destacada-768x512.jpg 768w, https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2025\/03\/Modern-family-destacada-1035x690.jpg 1035w, https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2025\/03\/Modern-family-destacada.jpg 1440w\" data-sizes=\"(max-width: 1024px) 100vw, 1024px\" src=\"data:image\/svg+xml;base64,PHN2ZyB3aWR0aD0iMSIgaGVpZ2h0PSIxIiB4bWxucz0iaHR0cDovL3d3dy53My5vcmcvMjAwMC9zdmciPjwvc3ZnPg==\" style=\"--smush-placeholder-width: 1024px; --smush-placeholder-aspect-ratio: 1024\/683;\" \/><figcaption class=\"wp-element-caption\">Gloria (Sofia Vergara) a Modern Family \/ Font: Neox &#8211; Atresmedia<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n<p>Tot i haver aconseguit molts aven\u00e7os en la visibilitzaci\u00f3 i den\u00fancia del racisme, encara n\u2019hi ha prou feina i reptes pendents. La lluita contra la discriminaci\u00f3 racial continua; s\u2019ha de fer una reforma integral en \u00e0mbits d\u2019educaci\u00f3, a la pol\u00edtica i al sector cultural. \u00c9s essencial garantir lleis contra el racisme que siguin aplicades de manera efectiva \u2014i que cap autoritat faci \u00fas del seu poder per fins racistes\u2014 i que les institucions p\u00fabliques no perpetu\u00efn la desigualtat racial, ni cap mena de desigualtat.<\/p>\n\n\n\n<p>Aquest passat Dia Internacional de l\u2019Eliminaci\u00f3 de la Discriminaci\u00f3 Racial \u00e9s una oportunitat per commemorar tots aquells morts de viol\u00e8ncia racista, per reflexionar sobre el treball que estem fent per combatre aquesta malaltia i per q\u00fcestionar-nos quin paper juguem per la construcci\u00f3 d\u2019un futur m\u00e9s equitatiu i no segregat. Serem capa\u00e7os?<\/p>\n\n\n\n<h5 class=\"wp-block-heading\">Imatge destacada: Manifestaci\u00f3 del BLM \/ Font: Pexels.<\/h5>\n\n\n\n<p><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>\u201cSi te haces una coleta podr\u00edas ser Pocahontas\u201d. Aix\u00f2 va ser el que em va dir una companya de feina. No \u00e9s ni ser\u00e0 l\u2019\u00faltim cop \u2014ni ser\u00e9 ni la primera ni la darrera persona\u2014 que pateixi racisme.&nbsp; Tot i que les lleis han canviat i que la societat ha evolucionat, el racisme \u00e9s un [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":151,"featured_media":4722,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[643,642],"tags":[658,64,93,198,77,655,34],"class_list":["post-4714","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-cinema","category-sectoraudiovisual","tag-culturaurbana","tag-educacio","tag-feminisme","tag-igualtat","tag-joves","tag-reportatges","tag-societat"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4714","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/users\/151"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4714"}],"version-history":[{"count":12,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4714\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6400,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4714\/revisions\/6400"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/media\/4722"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4714"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4714"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4714"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}