{"id":4745,"date":"2025-04-11T11:25:07","date_gmt":"2025-04-11T09:25:07","guid":{"rendered":"https:\/\/angles.antartico.es\/?p=4745"},"modified":"2025-07-15T14:59:41","modified_gmt":"2025-07-15T12:59:41","slug":"dona-que-fas-tu-aqui","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/2025\/04\/11\/dona-que-fas-tu-aqui\/","title":{"rendered":"Dona, qu\u00e8 fas tu aqu\u00ed?"},"content":{"rendered":"\n

Anora<\/em>, Conclave<\/em>, The<\/em> Brutalist<\/em>, Past<\/em> Lives<\/em>, The<\/em> Substance<\/em>, Inside Out 2<\/em>, Flow<\/em>, Gladiator<\/em> II<\/em>, Emilia P\u00e9rez<\/em> i Dune: Part Two<\/em> s\u00f3n unes de les moltes pel\u00b7l\u00edcules que han estat nominades a l\u2019edici\u00f3 d\u2019aquest any dels Oscars<\/em>. Per\u00f2 alg\u00fa s\u2019ha parat a pensar qui \u00e9s rere d\u2019aquests films? \u00c9s a dir, qui dirigeix aquestes pel\u00b7l\u00edcules? La llista de pel\u00b7l\u00edcules \u00e9s prou llarga per a saber-ne i con\u00e8ixer tots directors i directores, per\u00f2 de qui s\u00f3n les pel\u00b7l\u00edcules m\u00e9s reconegudes i amb m\u00e9s premis?<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Teo Yoo, Celine Song, John Magaro i Greta Lee pel photo call de Past Lives photo durant l\u2019edici\u00f3 73 de la Berlinale International Film Festival \/\/ Font: GETTY IMAGES<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Des de l\u2019equip d\u2019Angle, hem anat al carrer per preguntar al jovent quines directores i directors de cinema coneixen. La gran majoria han tingut dificultats per recordar noms de dones cineastes, mentre que els noms d\u2019homes cineastes sortien amb m\u00e9s facilitat. \u00c9s cert que algunes persones s\u00ed que en sabien dir m\u00e9s de tres directores, per\u00f2 moltes nom\u00e9s els sortia un nom. Fins i tot, una persona no sabia el nom, per\u00f2 s\u00ed que coneixia la pel\u00b7l\u00edcula; com \u00e9s el cas de Greta Gerwig \u201cla de Barbie<\/em>\u201d. Les dones esmentades han estat Isabel Coixet, Sofia Coppola, \u201cla de Barbie<\/em>\u201d (Greta Gerwig), Carla Sim\u00f3n i Agn\u00e8s Varda. A m\u00e9s, algunes persones han esmentat que han conegut a directores com la Jane Campion gr\u00e0cies a assignatures de la universitat. Aquesta situaci\u00f3 demostra que encara avui, malgrat l\u2019evoluci\u00f3, la dona t\u00e9 menys pres\u00e8ncia i reconeixement en el m\u00f3n del cinema.<\/p>\n\n\n\n

La invisibilitzaci\u00f3 de les dones al cinema \u2014tant en direcci\u00f3 com a altres branques com el guionatge\u2014 no \u00e9s un problema nou, per\u00f2 \u00e9s un problema que s\u2019ha de resoldre i que nosaltres com a espectadors podem fer-ho. Per entendre millor aquest fenomen hem entrevistat a dos professors de la Universitat de Barcelona, en Juan Jos\u00e9 Caballero i l\u2019Anna Tarrag\u00f3. Ambd\u00f3s professors ens expliquen que el cinema ha estat sempre esbiaixat per estereotips de g\u00e8nere i que la representaci\u00f3 de la dona al cinema encara ha de patir molts canvis, perqu\u00e8 encara queda molt cam\u00ed per rec\u00f3rrer En Juan Jos\u00e9, per exemple afirma que: \u00abMoviments com ara el Time\u2019s Up <\/em>o el MeToo<\/em> manifesten aquestes transformacions en termes quantitatius i de pres\u00e8ncia de la figura de la dona, tant davant com darrere de la c\u00e0mera, en el cas del cinema, a trav\u00e9s del que s\u00f3n els diversos informes que es fan. La situaci\u00f3 no \u00e9s, afortunadament, una de les que fa unes d\u00e8cades encara que n\u2019hi ha cam\u00ed per rec\u00f3rrer\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

A m\u00e9s, el finan\u00e7ament i la visibilitat tamb\u00e9 s\u00f3n un problema rellevant. Els entrevistats destaquen que, encara que els titulars recents parlen d\u2019una nova onada de directores, la realitat continua sent desigual. Les dones que aconsegueixen fer una pel\u00b7l\u00edcula que agrada reben molta atenci\u00f3 medi\u00e0tica, per\u00f2 aix\u00f2 no significa que la pres\u00e8ncia de la dona s\u2019hagi normalitzat, ja que d\u2019alguna manera la dona al cinema es continua considerant un fenomen. L\u2019Anna comenta que:
\u00abCada vegada que una dona aconsegueix una gran fita se li dona molta visibilitat, i aix\u00f2 no \u00e9s normalitzaci\u00f3 ni igualtat real. En les ajudes al cinema del Ministeri de Cultura de fa tot just tres anys, les subvencions concedides a projectes cinematogr\u00e0fics encap\u00e7alats per dones eren considerats “proyectos especiales”. \u00bfEspeciales?\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

Pel que fa als estereotips femenins al cinema i la televisi\u00f3, Tarrag\u00f3 destaca que encara persisteixen molts d\u2019ells, com ara racials, sexuals, de classe i els referits a les cures. Aquests estereotips encara viuen i marquen una representaci\u00f3 err\u00f2nia de les dones a la pantalla gran, limitant-ne la diversitat i consolidant models de feminitat restrictius. Per qu\u00e8 la majoria de les dones protagonistes d\u2019una pel\u00b7l\u00edcula perpetuen els c\u00e0nons de bellesa tradicionals?<\/p>\n\n\n\n

\u00abPotser perqu\u00e8 ara ja fa un temps que estic estudiant de prop el Body Horror, estic posant especial atenci\u00f3 en la discriminaci\u00f3 dels cossos no normatius i l’edat. [\u2026] Nom\u00e9s cal veure l’oferta d’entreteniment televisiu i observar l’aspecte dels homes presentadors i el de les dones presentadores (menys que homes, \u00e9s clar). I en cinema, tot i que comencen a haver-hi pel\u00b7l\u00edcules que reivindiquen aquests temes, cal fer m\u00e9s feina\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

Coralie Fargeat, Carlota Pereda, Carla Sim\u00f3n, Carla Ortiz, Bel\u00e9n Funes i Celine Song s\u00f3n directores que ens recomanen i que els docents consideren que actualment estan canviant les din\u00e0miques de la ind\u00fastria cinematogr\u00e0fica. Anna Tarrag\u00f3 introdueix a Carlota Pereda de la seg\u00fcent manera:
\u00abTant el seu debut com els seus seg\u00fcents projectes semblen encarar aquesta cineasta cap al terror. \u00c9s un fet gaireb\u00e9 revolucionari, no nom\u00e9s perqu\u00e8 \u00e9s un g\u00e8nere menys treballat al pa\u00eds (que compta, proporcionalment, amb molts m\u00e9s drames i com\u00e8dies), sin\u00f3 perqu\u00e8, a m\u00e9s a m\u00e9s, el terror sempre ha estat un g\u00e8nere eminentment mascul\u00ed. \u00c9s interessant\u00edssim que les dones comencin a explorar g\u00e8neres que, hist\u00f2ricament, no han treballat tant al cinema\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

Aquestes reflexions ens permeten entendre millor les barres que encara continuen tenint les dones a la ind\u00fastria audiovisual, aix\u00ed com els aven\u00e7os que s\u2019han produ\u00eft durant els darrers anys. Tot i que les dones produeixen, dirigeixen films i van aconseguint reconeixement en un m\u00f3n patriarcal, la seva pres\u00e8ncia continua sent a l\u2019ombra dels homes. Encara s\u2019ha de continuar lluitant per aconseguir que la dona al cinema no sigui un cas puntual i que hi hagi m\u00e9s dones amb nominacions als grans premis.<\/p>\n\n\n\n

Imatge destacada: Coralie Fargeat, Bel\u00e9n Funes, Carla Sim\u00f3n, Celine Song i Sofia Coppola \/ Font: Filmaffinity, Carcel\u00e9n, Showrunners Barcelona, IMDb i Vogue.<\/h5>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Anora, Conclave, The Brutalist, Past Lives, The Substance, Inside Out 2, Flow, Gladiator II, Emilia P\u00e9rez i Dune: Part Two s\u00f3n unes de les moltes pel\u00b7l\u00edcules que han estat nominades a l\u2019edici\u00f3 d\u2019aquest any dels Oscars. Per\u00f2 alg\u00fa s\u2019ha parat a pensar qui \u00e9s rere d\u2019aquests films? \u00c9s a dir, qui dirigeix aquestes pel\u00b7l\u00edcules? La […]<\/p>\n","protected":false},"author":151,"featured_media":4746,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[643,642],"tags":[658,654,93,198,77,34],"class_list":["post-4745","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-cinema","category-sectoraudiovisual","tag-culturaurbana","tag-entrevistes","tag-feminisme","tag-igualtat","tag-joves","tag-societat"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4745","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/users\/151"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4745"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4745\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4785,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4745\/revisions\/4785"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/media\/4746"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4745"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4745"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4745"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}