Ser dona significa, en part, anar descobrint quines implicacions t\u00e9 la bretxa de g\u00e8nere en la vida de cadascuna, no nom\u00e9s en el salari, sin\u00f3 en les oportunitats o drets. Les nenes interioritzen els estereotips de g\u00e8nere a partir dels quatre anys. A la pregunta \u201cQu\u00e8 voleu ser de grans?\u201d els nens majorit\u00e0riament contesten que de grans volen ser policies, mentre que les noies trien professions enfocades a l\u2019educaci\u00f3, segons un estudi d\u2019Adecco. L\u2019any 2023, nom\u00e9s un 38,7% d\u2019empreses amb m\u00e9s de deu empleats comptava amb dones especialitzades en les TIC i nom\u00e9s un 1,3% d\u2019empreses t\u00e9 el 50% de les dones especialistes en TIC a la seva plantilla. L\u2019estudi forma part de l\u2019informe de Mujeres e Innovaci\u00f3n de l\u2019any 2024.<\/p>\n\n\n\n
L\u2019Informe Tech Workplace and Culture 2025 realitzat per She Leads Tech de ISACA exposa com pel 87% dels professionals enquestats hi ha una subrepresentaci\u00f3 femenina a la ind\u00fastria tecnol\u00f2gica. L\u2019estudi va ser realitzat a 7.726 professionals en l\u2019\u00e0mbit tecnol\u00f2gic de tot el m\u00f3n. Mentre que el 41% de les t\u00e8cniques coincideix que la falta de pres\u00e8ncia femenina a les empreses tecnol\u00f2giques \u00e9s escassa en part perqu\u00e8 no hi ha referents femenins en la mat\u00e8ria, nom\u00e9s un 21% d\u2019homes especialistes est\u00e0 d\u2019acord. El contrast es torna a fer evident en les opinions d\u2019homes i dones respecte a la bretxa salarial. El 42% de les dones s\u00ed que percep aquesta bretxa salarial, mentre que nom\u00e9s un 15% d\u2019homes reconeix la seva exist\u00e8ncia. Per acabar amb aquest problema les institucions educatives tenen un paper molt important. Per un 52% haurien d’oferir models femenins en aquest \u00e0mbit, un 42% opina que haurien d’existir xarxes de suport per les dones i el 31% pensa que caldria contractar a m\u00e9s dones professores de tecnologia.<\/p>\n\n\n\n
Des de les institucions educatives, el percentatge de dones que van estudiar cicles i graus universitaris durant el curs 2023\/2024 va ser d\u2019un 57%, per sobre dels homes que en sumen un 43%. Despr\u00e9s del curs 2015\/2016, el nombre de dones estudiants \u00e9s superior al d\u2019homes, que va decreixent. <\/strong>Tot i aix\u00f2, molt poques es graduen en carreres tecnol\u00f2giques. Des de fa deu anys, els homes es matriculen en carreres relacionades, en primer lloc, amb enginyeries, seguit per administraci\u00f3 i gesti\u00f3 d\u2019empreses i, en tercer lloc, carreres inform\u00e0tiques o dret, que va deixar d\u2019estar la tercera en la llista despr\u00e9s del curs 2019\/2020. En el cas de les dones, la carrera d\u2019enginyeria es posiciona en el n\u00famero nou de la llista i l’\u00e0mbit de la inform\u00e0tica ocupa la posici\u00f3 22 amb nom\u00e9s 11.361 estudiants. Les carreres m\u00e9s estudiades s\u00f3n administraci\u00f3 i gesti\u00f3 d\u2019empreses, seguida per psicologia i dret.<\/p>\n\n\n\n Als estudis que ofereix la Universitat de Barcelona en aquest \u00e0mbit, com el de Ciberseguretat o Desenvolupament de videojocs (DDVJA) a l\u2019Escola de Noves Tecnologies Interactives (ENTI), la pres\u00e8ncia femenina \u00e9s molt inferior a la masculina. El grau de Ciberseguretat compta en total amb 43 nois i sis noies. En el de Desenvolupament de videojocs, 74 nois i 12 noies. El DDVJA \u00e9s el nou pla d\u2019estudis, el pla vell \u201cContinguts Digitals Interactius\u201d encara \u00e9s actiu amb 71 nois i 7 noies de tercer i quart de carrera. Altres graus de la Facultat de Matem\u00e0tiques i Inform\u00e0tica de la UB com Enginyeria Electr\u00f2nica de Telecomunicaci\u00f3 van reunir durant el curs passat 167 matriculats amb un 16,2% de dones. El doble grau en Matem\u00e0tiques i Enginyeria Inform\u00e0tica va tenir 111 matriculats un 20% d\u2019elles dones. <\/p>\n\n\n\n La bretxa de g\u00e8nere als estudis TIC, no s’hauria de treballar nom\u00e9s a les institucions universit\u00e0ries. L\u2019Elisenda Garriga \u00e9s una estudiant del cicle de formaci\u00f3 superior Desenvolupament d\u2019Aplicacions Multiplataforma (DAM) a l\u2019Institut de Sabadell. Actualment, es troba en el segon i \u00faltim any del cicle. Sobre la seva traject\u00f2ria al DAM comenta que el nombre m\u00e0xim de noies que han compartit classe amb ella s\u00f3n quatre i que al final l\u2019han deixat quasi totes. Entre els seus companys de classe comenta que no s\u2019ha sentit diferent, per\u00f2 nota com ning\u00fa li pregunta dubtes a ella, ho fan a amics seus que estan al costat, mai a ella directament, tot i que a classe saben que al seu expedient acad\u00e8mic t\u00e9 un deu de nota i que segurament sap la resposta. A l\u2019empresa on fa les pr\u00e0ctiques ha pogut veure com les dones nom\u00e9s es dediquen a fer la comptabilitat, res de sistemes, de web ni de planificaci\u00f3 de recursos empresarials (erp). <\/p>\n\n\n\n Per poder combatre la bretxa laboral a la ind\u00fastria TIC neix l\u2019associaci\u00f3 MujeresTIC. \u00c9s un moviment de Col\u00f2mbia que compta amb dones afiliades que treballen en alts c\u00e0rrecs o en \u00e0rees concretes d\u2019empreses tecnol\u00f2giques. A Barcelona el 22 de maig se celebra la quarta edici\u00f3 del Women in Tech Barcelona Global Conference. L\u2019activitat la presenta Womentech Network i ofereixen l\u2019oportunitat de con\u00e8ixer, compartir experi\u00e8ncies i guanyar contractes laborals de dones que treballen a la ind\u00fastria tecnol\u00f2gica. Des de l\u2019Ajuntament s\u2019ha llan\u00e7at alguna iniciativa per promoure la igualtat de g\u00e8nere al sector TIC com la Bcn FemTech que va ser una mesura guvernamental de l\u2019any 2021 fins al 2023.<\/p>\n\n\n\n El problema est\u00e0 en el fet que les empreses utilitzen la imatge de les dones als seus consells administratius per blanquejar la seva imatge. Els periodistes Ma\u00eflys Khider i Timoth\u00e9e de Rauglaudre van publicar \u201cLas elitistas redes \u201cfeministas\u201d de las grandes empresas francesas\u201d l\u2019any 2020. En aquest article de Le Monde Diplomatique exposen com les empreses volen tenir a dones en els alts c\u00e0rrecs de les empreses per treure rendiment econ\u00f2mic, no per lluitar per la igualtat, entre altres idees. Despr\u00e9s de la llei Cop\u00e9-Zimmermann l\u2019any 2011 es va establir que les empreses privades i p\u00fabliques amb m\u00e9s de 500 treballadors a la plantilla i un volum de negoci que arribi als 50 milions d\u2019euros han de tenir almenys un 40% d\u2019homes i dones entre els seus treballadors, per\u00f2 no a les juntes administratives. Moltes empreses van millorar la seva imatge i posicionament econ\u00f2mic nom\u00e9s per tenir a dones en les seves administracions de l\u2019empresa. Mentrestant, les treballadores que no pertanyen al consell patien bretxes salarials i altres discriminacions de g\u00e8nere.<\/p>\n\n\n\n Per acabar amb els estereotips de g\u00e8nere, Ruth Merino, consellera d’Hisenda, Economia i de l\u2019Administraci\u00f3 P\u00fablica de la Generalitat Valenciana, va destacar que per tal que les dones guanyin pres\u00e8ncia a la ind\u00fastria TIC cal que liderin projectes que les donin visibilitat. La consellera va clausurar el passat set de mar\u00e7 \u2018Les TIC dirigides per dones\u2019. Una jornada organitzada per la Direcci\u00f3 General de Tecnologies de la Informaci\u00f3 i les Comunicacions (DGTIC) que va donar visibilitat a diferents projectes TIC dirigits i implementats en la DGTIC per directores dones. <\/p>\n\n\n\n Dins de l\u2019\u00e0mbit de la tecnologia, la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial, sobretot la IA generativa, est\u00e0 canviat les din\u00e0miques empresarials i laborals. Tot i aix\u00f2, nom\u00e9s un 22% de les dones especialistes estan treballant activament a desenvolupar aquesta tecnologia, segons el Foro Econ\u00f2mic Mundial de la UNESCO. Un problema que es troben les empreses al cobrir les vacants relacionades amb la IA \u00e9s la falta d\u2019especialistes en aquest camp, sobretot dones. Com que no n\u2019hi ha moltes que s\u2019acabin matriculant i especialitzant en les TIC, les empreses no poden aconseguir la seva expansi\u00f3 desitjada. Nom\u00e9s el 29,8% dels treballadors del sector s\u00f3n dones, mentre que en altres disciplines formen part el 46,3%.<\/p>\n\n\n\n D\u2019entre les dones que aconsegueixen donar visibilitat al seu g\u00e8nere en les TIC actualment es troba Manuela Delgado. \u00c9s enginyera i forma part de les \u201cTOP 100 L\u00edders d\u2019Espanya\u201d, de Women in AI Spain i s\u2019encarrega de projectes a NTT Data, un dels 10 principals prove\u00efdors de serveis inform\u00e0tics del m\u00f3n. La seva passi\u00f3 per la IA l\u2019ha portat a crear \u201cEl curi\u00f3s cas del biaix de la croqueta\u201d experiment sociol\u00f2gic que involucra intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial i serveix tamb\u00e9 com divulgaci\u00f3 cient\u00edfica. Una altra persona influent \u00e9s Carolina Denia, la persona que est\u00e0 darrere del perfil d\u2019Instagram i YouTube @clipset. El seu contingut gira al voltant de comparar i analitzar productes segons els seus gadgets i d\u2019informar de les not\u00edcies m\u00e9s recents de tecnologia i Internet. Actualment, compta amb 123 mil seguidors a Instagram i 2.51 milions de seguidors a YouTube.<\/p>\n\n\n\n Per tant, la representaci\u00f3 femenina en professions subrepresentades per dones \u00e9s clau per guanyar paritat i acabar amb la bretxa salarial. Cal que les dones liderin projectes per tenir m\u00e9s visibilitat en un sector que es vincula al g\u00e8nere mascul\u00ed per la falta d\u2019especialistes femenines. Aquest fet gira al voltant dels estereotips i la poca representaci\u00f3 que hi ha des de les institucions relacionades amb les dones i les TIC. Els estudis amb poques dones limiten la seva pres\u00e8ncia en treballs que estan a l\u2019ordre del dia: com els relacionats amb la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial. Perfils com el de la Manuela Delgado tan arrelats a la tecnologia i a les dones dins del sector ajuden a fer que la tecnologia arribi a totes. Com la Carolina Denia que ho fa des de la quotidanitat de les xarxes socials. <\/p>\n\n\n\n Ser dona significa, en part, anar descobrint quines implicacions t\u00e9 la bretxa de g\u00e8nere en la vida de cadascuna, no nom\u00e9s en el salari, sin\u00f3 en les oportunitats o drets. Les nenes interioritzen els estereotips de g\u00e8nere a partir dels quatre anys. A la pregunta \u201cQu\u00e8 voleu ser de grans?\u201d els nens majorit\u00e0riament contesten que […]<\/p>\n","protected":false},"author":143,"featured_media":4865,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[642,645],"tags":[658,64,93,198,77,655,34,44],"class_list":["post-4855","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-sectoraudiovisual","category-televisioiplataformes","tag-culturaurbana","tag-educacio","tag-feminisme","tag-igualtat","tag-joves","tag-reportatges","tag-societat","tag-tecnologia"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4855","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/users\/143"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4855"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4855\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4885,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4855\/revisions\/4885"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/media\/4865"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4855"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4855"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4855"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}Curs 2023\/2024<\/td> Dones matriculades<\/td> Homes matriculats<\/td> Difer\u00e8ncia (estudiants)<\/td><\/tr> Administraci\u00f3 i gesti\u00f3 d\u2019empreses<\/td> 66.991<\/td> 70.866 <\/td> 3.875<\/td><\/tr> Dret<\/td> 65.437<\/td> 41.577<\/td> 23.860<\/td><\/tr> Enginyeries<\/td> 37.133<\/td> 99.133<\/td> 63.000<\/td><\/tr> Inform\u00e0tica<\/td> 11.361<\/td> 54.596<\/td> 43.235<\/td><\/tr> Psicologia<\/td> 66.208<\/td> 19.174<\/td> 47.034<\/td><\/tr><\/tbody><\/table> Imatge destacada: La dona i les tecnologies \/ Font: Pexels<\/h5>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"