![\"\"](\"https:\/\/lh7-rt.googleusercontent.com\/docsz\/AD_4nXfAmejygpRKiENslW-GvjUvYC2c1zHdfACjcxDdQaVyD1GqjJDdFOdt0qqvwNJMqVIfn9qZKOUmfZVnw3oViIM3ZN3GP9WZwafw-FaLTHrZQ2rzR-A6jEiZg7mRlnqik2_uMFRJHw?key=dMrujLLSGcSWSjpOl7YTtDUi\")
Wang Zenhyi va ser matem\u00e0tica, astr\u00f2loga, poetessa i una escriptora de llibres de text molt reconeguda de la dinastia Quing, a la qual pertanyia i l\u2019\u00faltima dinastia imperial xinesa. Durant aquella \u00e8poca, nom\u00e9s tenien acc\u00e9s a l\u2019educaci\u00f3 els homes de classe alta i les dones no tenien drets socials ni rebien educaci\u00f3 m\u00e9s enll\u00e0 de les relacionades amb les tasques de la llar. Per aquest motiu, Zenhyi va haver d’aprendre totes les disciplines en les quals va destacar per s\u00ed mateixa. La seva \u00e0via li va ensenyar poesia, el seu avi astronomia i el seu pare matem\u00e0tiques, geografia i medicina. A m\u00e9s, Zenhyi tamb\u00e9 sabia arts marcials, tir amb arc i muntar a cavall gr\u00e0cies a la dona d\u2019un general mongol. Va morir amb 29 anys i quan els seus treballs i manuscrits van arribar a l\u2019erudit Qian Yiji va dir: \u201cla dona erudita n\u00famero u despr\u00e9s de Ban Zhao\u201d, qui era una historiadora, escriptora i intel\u00b7lectual de la Xina. Els seus coneixements van ser publicats per Yiji al llibre Shusuan jiancun <\/em>(Simples Principis del C\u00e0lcul) que forma part de la seva obra, juntament amb dotze llibres m\u00e9s i els seus articles com: \u201cSobre la longitud i les estrelles\u201d i \u201cSobre l\u2019explicaci\u00f3 dels eclipsis lunars\u201d. Entre els seus descobriments cient\u00edfics destaquen l\u2019explicaci\u00f3 i la justificaci\u00f3 de per qu\u00e8 ocorren els equinoccis i els seus moviments, la relaci\u00f3 entre eclipsis lunars i solars, el nombre d\u2019estrelles i va considerar que la Terra fos esf\u00e8rica aportant arguments.<\/p>\n\n\n\n La que \u00e9s considerada com la primera programadora inform\u00e0tica, Augusta Ada Byron King, m\u00e9s coneguda per Ada Lovelace, el seu cognom de casada i contesa, va dedicar-se a les matem\u00e0tiques i l\u2019escriptura. Va escriure el primer algoritme de la hist\u00f2ria i el primer llenguatge de programaci\u00f3 manual. Charles Babbage, considerat dels primers a concebre la idea de la computadora, va dissenyar una calculadora mec\u00e0nica amb la capacitat de contar taules de funcions num\u00e8riques. Aquesta invenci\u00f3 va cridar l\u2019atenci\u00f3 de la cient\u00edfica, segurament pel seu inter\u00e8s en les matem\u00e0tiques. L\u2019any 1842 va traduir a l\u2019angl\u00e8s l’article franc\u00e8s de l\u2019engenier militar itali\u00e0 Luigi Menabrea. Va ser l\u2019\u00fanica obra d\u2019Ada Lovelace i comptava amb una descripci\u00f3 de l\u2019ingenier itali\u00e0 de la m\u00e0quina anal\u00edtica de Babbage i moltes aportacions pr\u00f2pies de teories sobre el funcionament de l\u2019invent. Per por que la censuresin per ser una dona, les seves contribucions les va firmar amb les seves inicials \u201cA.A.L.\u201d. No va ser fins a l\u2019any 1953 que van ser publicades sota el seu nom. Les seves notes van ser m\u00e9s transcendents que el mateix article. Entre els seus descobriments es troba el funcionament de l’algoritme inform\u00e0tic, que descriu molt b\u00e9 en qu\u00e8 consisteix l\u2019operaci\u00f3 de c\u00e0lcul de la m\u00e0quina de Babbage. Avui dia es coneix el concepte com \u201cbucle\u201d, per\u00f2 va ser Lovelace qui va introduir aquest algoritme a la m\u00e0quina. La difer\u00e8ncia entre la implicaci\u00f3 de Babbage i Lovelace en la m\u00e0quina est\u00e0 en el fet que la cient\u00edfica va saber veure la practicitat de la creaci\u00f3 del primer programa inform\u00e0tic i ell no. La idea que una m\u00e0quina pogu\u00e9s exercir diverses funcions programant-se i reprogramant-se va ser seva i ho va aconseguir gr\u00e0cies a les targetes perforades del \u201cTeler de Jacquard\u201d, un teler mec\u00e0nic inventat per Joseph Marie Jacquard. En honor a la cient\u00edfica, des de 2009, cada segon dimarts d\u2019octubre se celebra el Dia Internacional d\u2019Ada Lovelace. <\/p>\n\n\n\n L\u2019estatunidenca Edith Clarke es va llicenciar en matem\u00e0tiques i astronomia. Els seus primers anys despr\u00e9s de graduar-se els va dedicar a l\u2019ensenyament i al llarg de la seva carrera va estar molt present, com l\u2019enginyeria. L\u2019any 1911 va comen\u00e7ar a treballar en l\u2019American Telephone and Telegraph on va investigar sobre les l\u00ednies de transmissi\u00f3 i els circuits el\u00e8ctrics. Set anys m\u00e9s tard va estudiar Enginyeria El\u00e8ctrica a l\u2019Institut Tecnol\u00f2gic de Massachusetts (MIT) i va ser la primera dona a rebre la mestria d\u2019aquest grau l\u2019any 1919. Tot i tenir aquests t\u00edtols i reconeixements acad\u00e8mics no tenia ni el salari ni el reconeixement d\u2019un enginyer que treball\u00e9s amb ella en General Electric (GE). Com que no obtenia cap c\u00e0rrec com a enginyera a GE, l\u2019any 1921 va marxar a Turquia per ensenyar f\u00edsica al centre Constantinople Women’s College. Un any despr\u00e9s GE va tornar a contractar-la, aquest cop com a enginyera a l\u2019Estaci\u00f3 Central. La primera pon\u00e8ncia que va escriure la va publicar l\u2019any 1921 quan va patentar un calculador gr\u00e0fic per solucionar problemes en les l\u00ednies de transmissi\u00f3 el\u00e8ctrica. Tamb\u00e9 va ser la primera dona a publicar una pon\u00e8ncia a la revista American Institute of Electronic Engineers (AIEE) sobre l’\u00fas de les funcions hiperb\u00f2liques per calcular la pot\u00e8ncia m\u00e0xima que una l\u00ednia pot transportar sense ser inestable. L\u2019any 1941 va publicar amb l\u2019enginyer Selden B. Crary una pon\u00e8ncia a la mateixa revista sobre l\u2019estabilitat dels sistemes el\u00e8ctrics. La AIEE de fet l\u2019any 1948 la va anomenar Fellow pels seus descobriments, novament va ser la primera dona a ser reconeguda d\u2019aquesta manera. Va publicar dos toms, el primer l\u2019any 1943 i el segon el 1950, de Circuit Analysis of AC Power Systems, el seu primer llibre amb intenci\u00f3 que funcion\u00e9s com llibre de text a escoles o de consulta. Edith Clarke va tenir un c\u00e0rrec professional a la Tau Beta Pi<\/em>, la societat d\u2019honor d’enginyers m\u00e9s antiga dels Estats Units, i a m\u00e9s va ser la primera enginyera en aconseguir-ho. Es va convertir en la primera S\u00f2cia de l\u2019Institut Americ\u00e0 d’Enginyers Electr\u00f2nics a finals dels anys cinquanta. L\u2019any 2015 va ser inclosa en el Sal\u00f3 de la Fama Nacional dels Inventors.<\/p>\n\n\n\n Reconeguda com la precursora del llibre electr\u00f2nic, va ser una mestra, inventora i pedagoga espanyola. Com a professora es va preocupar de l\u2019evoluci\u00f3 del sistema de l\u2019ensenyament i de donar soluci\u00f3 als problemes d\u2019aquest. Tenint en compte el context de postguerra que passava el pa\u00eds, tant els seus invents com els seus llibres sempre van mirar pel b\u00e9 de l\u2019educaci\u00f3 dels alumnes fent-la millor, m\u00e9s f\u00e0cil i m\u00e9s atractiva. Entre l\u2019any 1839 i el 1970 va escriure 16 llibres de text. L\u2019any 1949 va enregistrar \u201cProcediment mec\u00e0nic, el\u00e8ctric i a pressi\u00f3 d\u2019aire per lectura de llibres\u201d, una patent amb l\u2019objectiu d\u2019adaptar els llibres a l\u2019aven\u00e7 tecnol\u00f2gic. \u00c9s a dir, una esp\u00e8cie de llibre electr\u00f2nic en el qual les p\u00e0gines d\u2019un llibre f\u00edsic estaven separades per plaques que al polsar uns polsadors s\u2019aixequen mec\u00e0nicament gr\u00e0cies a l\u2019aire comprimit fins que arriba a una pantalla de plexigl\u00e0s amb possibilitat d\u2019augment del text. Prement un altre polsador la pantalla s\u2019il\u00b7luminava. El material era lleuger, ja que va estar dissenyat per a nens, per tant, consistia en pl\u00e0stic, goma el\u00e0stica, paper i cartolina. El \u201cllibre mec\u00e0nic\u201d, com ella l\u2019anomenava, tenia tamb\u00e9 dues plaques una per l\u2019ensenyan\u00e7a de gram\u00e0tica i matem\u00e0tiques. S\u2019ensenyava de manera interactiva clicant per exemple en una paraula i fent d\u2019aquesta manera que s\u2019il\u00b7lumin\u00e9s la definici\u00f3. Una esp\u00e8cie d\u2019enlla\u00e7 hipertext que fins a l\u2019arribada d\u2019internet a finals de segle no es va veure al complet. Seguint la mateixa l\u00ednia va crear l\u2019\u201dEnciclop\u00e8dia mec\u00e0nica\u201d l\u2019any 1962. <\/p>\n\n\n\n Gr\u00e0cies a les \u201cComputadores de Harvard\u201d molts descobriments astron\u00f2mics van ser descoberts per moltes dones, per\u00f2 nom\u00e9s un home es va quedar amb el reconeixement. El director de l\u2019observatori de Harvard, Edward Charles Pickering, va contractar a un grup de dones per classificar les dades que es podien extreure de fotografies realitzades a les estrelles amb un telescopi. Entre aquest grup de dones es trobaven Williamina Fleming, Annie Jump Cannon, Henrietta Swan Leavitt, Antonia Maury o Cecilia Payne, per\u00f2 va arribar a estar format per 80 dones. Aquestes cient\u00edfiques van anal\u00edtzar mig mili\u00f3 de fotografies que representaven 10 milions d\u2019estrelles, aix\u00f2 va permetre realitzar molts aven\u00e7os significatius en el camp de l\u2019astronomia. Pickering va decidir contractar a dones perqu\u00e8 com el seu sou era d\u2019entre 25 a 50 centaus, molt inferior al que rebia un home qualificat per fer aquesta feina. Aquest fet va permetre contractar a m\u00e9s gent per analitzar una gran quantitat de dades. Per tant, les dones que van formar part d\u2019aquest grup van haver de suportar un sou molt baix per molta feina i, a m\u00e9s, despectivament la gent anomenava a les Computadores de Harvard com el \u201cHar\u00e9n de Pickering\u201d. Williamina Fleming no tenia formaci\u00f3 en la mat\u00e8ria, per\u00f2 des del soterrani de l\u2019observatori de Harvard, des d\u2019on es duien a terme els treballs, dirigia a les seves companyes i va dissenyar el model de classificaci\u00f3 per les diferents fotografies. Tamb\u00e9 va ser qui va descobrir la Nebulosa \u201cCap de Cavall\u201d mentre Pickering pensava que era materia negra. Tot i aix\u00f2, es va emportar el reconeixement d\u2019aquest descobriment i de tots els altres. Fruit del treball de Dones ordinadors, l\u2019any 1890, va resultar el primer \u201cCat\u00e0leg de Henry Draper\u201d on es classifiquen 10.351 estrelles segons el seu espectre. Pickering va ser l\u2019\u00fanic que constava com a editor del llibre. Posteriorment, m\u00e9s d\u2019una d\u2019aquestes dones va rebre reconeixements. Com \u00e9s el cas de l\u2019anteriorment mencionada Williamina Fleming qui l\u2019any 1906 va ser esmentada membre honor\u00e0ria de la Royal Astronomical Society a Londres, entre altres. Henrietta Swan Leavitt va ser una figura molt important dins del m\u00f3n de la ci\u00e8ncia i va formar part de les dones ordinadors a partir de l\u2019any 1895. Els seus descobriments van ser clau per entendre les dist\u00e0ncies que hi ha a l\u2019Univers entre els diferents elements. Va saber veure que totes les estrelles a les gal\u00e0xies del Gran i el Petit N\u00favol de Magallanes estan a aproximadament la mateixa dist\u00e0ncia que la Terra. Aquesta observaci\u00f3 la va portar a descobrir la relaci\u00f3 directa entre el per\u00edode de l’Estrella variable Cefeida i el seu brillant intr\u00ednsec. L\u2019actual Llei de Leavitt s\u2019anomena aix\u00ed pel seu descobriment, \u00e9s a dir contra m\u00e9s llum tinguin les Cefeides m\u00e9s llarga \u00e9s la seva dist\u00e0ncia.<\/p>\n\n\n\n Un altre grup de dones que van aportar al m\u00f3n de la tecnologia van ser les Top Secret Rosies, tot i que en aquest cas tamb\u00e9 al militar. L\u2019esclat de la guerra, la falta d\u2019obrers i uns ordinadors que depenien plenament de les instruccions que rebia d\u2019un hum\u00e0 van fer que es recorris massivament a la contractaci\u00f3 de dones. Igual que en el cas anterior, el treball femen\u00ed estava mal pagat i infravalorat. Van haver-hi dos moviments per reclutar a dones i posar-les a treballar. El primer el \u201cRosie, la rebladora\u201d enfocada a guanyar m\u00e0 d\u2019obra a f\u00e0briques i drassanes encarregades de produir municions i subministres per la guerra en moltes ocasions. D\u2019altra banda, tamb\u00e9 va sorgir \u201cTop Secret Rosie\u201d, enfocat a contractar a dones matem\u00e0tiques. La missi\u00f3 d\u2019aquestes dones va formar part d\u2019una investigaci\u00f3 secreta per l\u2019Ex\u00e8rcit dels Estats Units. El seu paper era programar l\u2019ENIAC (Electronic Numerical Integrator and Computer), el primer ordinador digital que va comen\u00e7ar a funcionar l\u2019any 1945. Van reclutar almenys a 80 dones per formar part. Les \u201cRosies\u201d s\u2019encarregaven de fer les armes i altre material b\u00e8l\u00b7lic, mentre que les Top Secret Rosie feien el c\u00e0lcul perqu\u00e8 cada tir fos prec\u00eds. Treballaven sis dies a la setmana elaborant taules de bal\u00edstica i nom\u00e9s sis de les vuitanta dones contractades van treballar programant l\u2019ENIAC. La Jean Bartik va desenvolupar el software per la m\u00e0quina. La Ruth Teitelbaum va contribuir en la programaci\u00f3 i software i despr\u00e9s de la guerra va ser l\u2019encarregada d\u2019ensenyar a la generaci\u00f3 seg\u00fcent com funcionava l\u2019ENIAC. La Marlyn Meltzer va destacar en la seva resoluci\u00f3 de problemes i desenvolupament d’algorismes. La Betty Holberton tamb\u00e9 va treballar en el software i va inventar els punts d\u2019interrupci\u00f3 en la depuradora inform\u00e0tica. Holberton tamb\u00e9 va escriure el primer anal\u00edsi estad\u00edstic utilitzat en el Cens dels Estats Units l\u2019any 1950. Va participar juntament amb el f\u00edsic John Mauchly, dissenyador de l\u2019ENIAC, per desenvolupar el C-10, el que es considera el pare de tots els prototips de programaci\u00f3 moderna. Amb la Grace Hopper va desenvolupar els primers est\u00e0ndards del llenguatge de programaci\u00f3 COBOL i FORTRAN. La Frances Spence va ajudar en la programaci\u00f3 i ja coneixia de la universitat a Kathleen Antonelli, qui tamb\u00e9 va intervenir en la programaci\u00f3 de l\u2019ENIAC i posteriorment en els ordinadors BINAC i UNIVAC I. Al mateix temps va inventar les subrutines. Tot i aix\u00f2, el reconeixement del potencial de l\u2019ENIAC se\u2019l van emportar els enginyers John Mauchly i John Eckert. Aquestes dones programadores no van rebre el seu reconeixement com era debut fins a l\u2019any 1997 que van passar a formar part del Women in Technology International Hall of Fame.<\/p>\n\n\n\n La sort de Teresa Pedro \u00e9s la de moltes de les dones que apareixen en aquest article: els seus pares li van permetre tenir la mateixa educaci\u00f3 que rebria si fos un home en aquella \u00e8poca. A l\u2019escola es va interessar per la f\u00edsica i l\u2019any 1967 va estudiar a la Universitat Complutense de Madrid Ci\u00e8ncies F\u00edsiques. All\u00e0 va tenir el seu primer contacte amb la inform\u00e0tica amb un ordinador IBM 1620. L\u2019any 1977 es va doctorar amb la tesi: \u201cSistema d\u2019intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial aplicat al disseny autom\u00e0tic i un llenguatge orientat al problema\u201d. Va tenir una carrera investigadora enfocada a la computaci\u00f3 que compaginava amb la seva labor de professora universit\u00e0ria. Va comen\u00e7ar el seu cam\u00ed al m\u00f3n de la investigaci\u00f3 gr\u00e0cies a una beca que oferien a l\u2019Institut d\u2019Electricitat i Autom\u00e0tica del Consell Superior d\u2019Investigacions Cient\u00edfiques (CSIC). La instituci\u00f3 va ser creada per Jos\u00e9 Garc\u00eda Santesmases, qui va introduir la inform\u00e0tica a Espanya. Als anys vuitanta va liderar el programa Autop\u00eda (fusi\u00f3 dels conceptes automatitzaci\u00f3 i utopia). La marca de cotxes Citro\u00ebn va donar un cotxe, anomenat \u201cPlatero\u201d, que es va convertir en el primer cotxe sense conductor espanyol. D\u2019aquesta manera va ser pionera en la creaci\u00f3 del cotxe sense conductor i la Intel\u00b7lig\u00e8ncia Artificial (IA), ja que era la que guiava al cotxe. El programa Autop\u00eda va acabar l\u2019any 2014 i dos anys abans Platero i Clavile\u00f1o, un altre cotxe cedit per Citro\u00ebn, van fer un recorregut per Madrid de quasi 100km. Tamb\u00e9 va treballar la repercussi\u00f3 de la contaminaci\u00f3 a Madrid. Va aconseguir crear un model que permet saber el nivell de pol\u00b7luci\u00f3 que hi hauria a la capital amb un dia d’antelaci\u00f3. Aquest invent estava basat en la recopilaci\u00f3 de dades per les estacions mesuradores i les prediccions meteorol\u00f2giques, en certa manera com fa la IA. Teresa de Pedro va ser pionera als inicis de la inform\u00e0tica, la rob\u00f2tica, la IA i el cotxe aut\u00f2nom, per\u00f2 quan va comen\u00e7ar la seva carrera d\u2019investigadora no sabia que era un robot i la IA estava comen\u00e7ant a desenvolupar-se a principis dels setanta. L\u2019any 2019 el CSIC la va homenatjar per haver intervingut en la hist\u00f2ria de la ci\u00e8ncia espanyola. Tres anys despr\u00e9s va rebre el Premi Julio Pel\u00e1ez a Dones Pioneres de les Ci\u00e8ncies F\u00edsiques, Qu\u00edmiques i Matem\u00e0tiques de la Fundaci\u00f3 Tatiana P\u00e9rez de Guzm\u00e1n el Bueno<\/p>\n\n\n\n Radia Joy Pearlman va n\u00e9ixer en un entorn tecnol\u00f2gic i cient\u00edfic. Els seus pares van treballar pel Govern dels Estats Units: la seva mare com a programadora i el seu pare en l\u2019\u00e0mbit dels radars. El primer contacte directe amb la programaci\u00f3 va ser en la secund\u00e0ria, per\u00f2 no li va agradar perqu\u00e8 no entenia els conceptes. Posteriorment, va rebre l\u2019educaci\u00f3 universit\u00e0ria al MIT en matem\u00e0tiques i ci\u00e8ncies de la computaci\u00f3. Actualment, treballa a l\u2019empresa Dell EMC als Estats Units, on va n\u00e9ixer, per\u00f2 quan va treballar a l\u2019empresa Intel va aconseguir 47 patents relacionades amb l’encaminament, el xifratge i desxiframent de dades. La seva labor ha estat enfocada cap a la creaci\u00f3 de software, enginyeria de xarxes i seguretat. Entre 1974 i 1976 va desenvolupar un sistema de programaci\u00f3 tangible dirigit a nens anomenat TORTIS (Toddler\u2019s Own Recursive Turtle Interpreter). Aquest permetia a nenes i nens de dos a cinc anys prement botons per generar diferents accions. Un invent pioner en l\u2019ensanyament de la programaci\u00f3 enfocat als m\u00e9s petits. L\u2019aportaci\u00f3 m\u00e9s gran al m\u00f3n de la tecnologia que ha fet ha sigut el protocol Spanning Tree (STP) que permet connectar els grups de dades de manera aut\u00f2noma. Aquesta creaci\u00f3 de l\u2019any 1984 \u00e9s una de les bases que utilitza la xarxa de les xarxes avui dia per funcionar, \u00e9s a dir, Internet. Est\u00e0 present en totes les connexions LAN. A Radia Pearlman se la coneix com la \u201cMare d\u2019Internet\u201d per aquest motiu, tot i que a ella no li agradi. Dels seus anys d\u2019estudiant al MIT, entre els anys 60 i 70, destaca que a classe nom\u00e9s eren unes 50 alumnes d\u2019uns 1000 estudiants perqu\u00e8 la universitat no tenia prou dormitoris femenins. Des de 1992 ha anat guanyant reconeixements per la seva labor al m\u00f3n cient\u00edfic. L\u2019any 2000 va rebre un Doctorat d\u2019Honor del Royal Institute of Technology. El 2006 en reconeixement de la seva creaci\u00f3 STP va rebre el premi The Flame d\u2019USENIX.<\/p>\n\n\n\n Carol Shaw \u00e9s una estatunidenca reconeguda pel museu The Centre for Computing History per ser la primera dona creadora de videojocs. Es va interessar pels videojocs quan va veure que tenia acc\u00e9s a ells des de l\u2019ordinador. Es va graduar en la Universitat de Calif\u00f2rnia en Enginyeria El\u00e8ctrica i Ci\u00e8ncies de la Computaci\u00f3 l\u2019any 1977, tamb\u00e9 va fer un m\u00e0ster en Ci\u00e8ncies de la Computaci\u00f3. Mentre estava estudiant, l\u2019empresa Atari la va contractar per l\u2019enginyeria microprocessadora del software del videojoc Polo en 1978. El joc no es va arribar a publicar i actualment est\u00e0 disponible a Internet. L\u2019any seg\u00fcent va programar i dissenyar el videojoc 3D Tic-Tac-Toe per la mateixa empresa. Poc despr\u00e9s, l\u2019any 1982, va signar un contracte amb Activision. Gr\u00e0cies a aix\u00f2 va poder crear el videojoc River Raid, el qual va arribar a vendre m\u00e9s d\u2019un mili\u00f3 de cartutxos i la cr\u00edtica va dir que era un dels millors videojocs per la videoconsola Atari 2600. Va ser el millor joc que va programar el qual inclo\u00efa innovacions. El joc d\u2019acci\u00f3 tenia moviment als costats de la pantalla i un motor amb intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial que feia que els enemics s\u2019apropessin quan detectaven moviment o tamb\u00e9 canviava la velocitat. Es tractava d\u2019un avi\u00f3 que pilotava per sobre d\u2019un riu i havia d\u2019evitar xocar amb elements del riu. Com que l\u2019empresa li exigia un altre \u00e8xit, la ind\u00fastria del videojoc no estava en el seu millor moment, Carol Shaw va canviar de treball i es va implicar en la millora de m\u00e0quines per fer reserves d\u2019avi\u00f3 i en la bossa de New York amb l\u2019empresa Tandem, on ja havia treballat. Amb 35 anys, en 1990, es va jubilar gr\u00e0cies als ingressos de River Raid, les seves inversions i el millor treball de la seva parella. Tot i que va tenir un recorregut molt curt en el m\u00f3n dels videojocs, la seva implicaci\u00f3 va facilitar l\u2019entrada al disseny de videojocs a moltes dones. L\u2019any 2017 va ser reconeguda per The Game Awards amb el premi Industry Icon Award.<\/p>\n\n\n\n La primera dona negra en viatjar a l\u2019espai. Va orbitar la terra en la missi\u00f3 STS-47 del 12 fins al 20 de setembre de 1992. Va ser l\u2019encarregada de servir com a especialista de missi\u00f3 en fer el transbord espacial Endeavour. Es va graduar a la Universitat de Stanford en Enginyeria Qu\u00edmica i estudis africans i afroamericans. Tamb\u00e9 compta amb el t\u00edtol de metge en la Universitat Cornell. Abans de ser astronauta va ser metge a Lib\u00e8ria i Serra Lleona des de 1983 fins a 1985. La seva vocaci\u00f3 de convertir-se en astronauta va n\u00e9ixer arran dels vols de Sally Ride, la primera estatunidenca en viatjar a l\u2019espai i la tercera dona en l\u2019\u00e0mbit mundial, i Guion Bluford l\u2019any 1983. Va ingressar com astronauta en la NASA l\u2019any 1987 i ho va ser fins a 1993 quan va crear una empresa d\u2019investigaci\u00f3 tecnol\u00f2gica. Tamb\u00e9, despr\u00e9s de la seva experi\u00e8ncia a la NASA va apar\u00e8ixer en Star Trek: The Next Generation, saga de la qual \u00e9s molt fan. Va publicar llibres com Find Where the Wind Goes <\/em>l\u2019any 2001 el qual era una mem\u00f2ria de la seva vida escrita per nens. All\u00e0 parla de la seva vida a Standford, treballant de metge i finalment d\u2019astronauta. Sobre la seva experi\u00e8ncia universit\u00e0ria parla sobre com la seva relaci\u00f3 amb els professors no va estar enfocada cap a la seva intel\u00b7lig\u00e8ncia sin\u00f3 cap a estereotips de dona negra. Juntament amb l\u2019escriptora Dana Meachen Rau va publicar els quatre llibres infantils A True Book<\/em> l\u2019any 2013. Pel seu pas per la NASA ha sigut reconeguda amb la seva pres\u00e8ncia al Sal\u00f3 Nacional de la Fama de les Dones i al Sal\u00f3 Internacional de la Fama de l\u2019Espai. <\/p>\n\n\n\n Una de les dones m\u00e9s influents en el panorama tecnol\u00f2gic actual. Limor Fried o Ladyada, el seu pseud\u00f2nim en l\u00ednea en honor a Ada Lovelace, \u00e9s enginyera inform\u00e0tica i electr\u00f2nica graduada en el MIT. Tamb\u00e9 \u00e9s propiet\u00e0ria de l\u2019empresa Adafruit Industries la qual dissenya, fabrica i ven productes electr\u00f2nics. La seva empresa fomenta la venda d\u2019aquests productes amb llic\u00e8ncies de codi obert perqu\u00e8 tothom pugui modificar els diagrames esquem\u00e0tics dels dispositius electr\u00f2nics s\u00f3n d’acc\u00e9s p\u00fablic amb pagament o sense. Limor Fried promou la cultura de maker, \u00e9s a dir la filosofia de \u201cfes-ho tu mateix\u201d. Adafruit Industries va comen\u00e7ar un projecte de codi obert despr\u00e9s que PrimeSense<\/em>, l\u2019empresa de Microsoft, desenvolup\u00e9s el Kinect per l\u2019Xbox 360. Consistia en un sensor que permetia jugar sense el comandament, sigui amb la veu, moviment o gestos. L\u2019objectiu del programa era que hackers de tot el m\u00f3n poguessin interactuar amb els dispositius Kinect per utilitzar els seus codis m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019entreteniment, com en aplicacions d\u2019investigaci\u00f3, art, rob\u00f2tica, etc. Tant ella com la seva empresa tenen intenci\u00f3 d\u2019apropar l\u2019enginyeria i l\u2019electr\u00f2nica a un major nombre de persones. Se centren sobretot a la promoci\u00f3 de l\u2019educaci\u00f3 STEM (ci\u00e8ncia, tecnologia, enginyeria i matem\u00e0tiques). El seu objectiu \u00e9s proporcionar als estudiants i enginyers recursos per crear la tecnologia del futur.<\/p>\n\n\n\n Onze exemples de dones que han aportat i aporten al m\u00f3n des de les ci\u00e8ncies o tecnologies. Ser conscient del seu paper i influ\u00e8ncia en invents que han fet hist\u00f2ria pot ajudar a trencar estereotips en moltes professions laborals. L’\u00e0mbit dels videojocs, els invents, la enginyeria espacial, les matem\u00e0tiques, la IA, entre altres mencionats necessita m\u00e9s visibilitat femenina perqu\u00e8 dones de totes les edats se sentin identificades i s’interessin per aquestes.<\/p>\n\n\n\n Des de la infantesa les professions s\u2019exterioritzen. Un estudi de la Universitat Complutense de Madrid demostra que els nens i les nenes comencen a tenir consci\u00e8ncia dels rols de g\u00e8nere a partir dels quatre anys. Amb una mostra de 149 estudiants d\u2019entre 4 i 9 anys, el 60% dels alumnes pensaven que nom\u00e9s els homes […]<\/p>\n","protected":false},"author":143,"featured_media":4892,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[646,642],"tags":[658,64,93,198,77,655,34,44],"class_list":["post-4857","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-industriapublicitat","category-sectoraudiovisual","tag-culturaurbana","tag-educacio","tag-feminisme","tag-igualtat","tag-joves","tag-reportatges","tag-societat","tag-tecnologia"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4857","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/users\/143"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4857"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4857\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4870,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4857\/revisions\/4870"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/media\/4892"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4857"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4857"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4857"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}Ada Lovelace (10 de desembre de 1815 – 27 de novembre 1852)<\/h2>\n\n\n\n
Edith Clarke (10 de febrer del 1883 – 29 d\u2019octubre del 1959)<\/h2>\n\n\n\n
\u00c0ngela Ruiz Robles (28 de mar\u00e7 del 1895 – 27 d\u2019octubre del 1975)<\/h2>\n\n\n\n
\u201cDones ordinadors\u201d o \u201cComputadores de Harvard\u201d (1885-1927)<\/h2>\n\n\n\n
Top Secret Rosies (1942)<\/h2>\n\n\n\n
CONTEMPOR\u00c0NIES<\/h2>\n\n\n\n
Teresa de Pedro (1944, 81 anys)<\/h2>\n\n\n\n
Radia Joy Pearlman (18 de desembre de 1951, 73 anys)<\/h2>\n\n\n\n
Carol Shaw (1955, 70 anys)<\/h2>\n\n\n\n
Mae Jemison (17 d\u2019octubre del 1956, 68 anys)<\/h2>\n\n\n\n
Limor Fried (1979, 46 anys)<\/h2>\n\n\n\n
Imatge destacada: Wang Zenhyi, Red WIM (1) \/ \u00c0ngela Ruiz Robles, Xunta de Galicia (2) \/ Carol Shaw, Wikipedia Commons (3) \/ Limor Fried, Wikimedia Commons (4)<\/h5>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
![\"\"](\"https:\/\/lh7-rt.googleusercontent.com\/docsz\/AD_4nXccWF3S6ZWGnORMDqQxFT5VdFUQ-2Pnb_sdgSpo-CmOUfjXN2CxeqFa2Ziv1xTpb2aCyqmyptJH_x2FBlCOcIBSqzn-tl1rePtW-wNZYZyV5pWWiyyVDJ1k48N0RbV54ysiXViw4g?key=dMrujLLSGcSWSjpOl7YTtDUi\")
![\"\"](\"https:\/\/lh7-rt.googleusercontent.com\/docsz\/AD_4nXf3iF3QMphu5ub5CHvCg39pJX5SwjaJp3Zlj5WzFEGJWJ1nhjpKH_SVKy1lP7LvrAaNtv9myH1PxS6pjZkFRCwPSBfc1qF9_p6xAszubp1YcEoeNkiH0X8oyDGcska6ZaN6ugMn5Q?key=dMrujLLSGcSWSjpOl7YTtDUi\"){kind=spacer}
![\"\"](\"https:\/\/lh7-rt.googleusercontent.com\/docsz\/AD_4nXfYLNrP9Ba6XrZ-YkR4uRNDFzay7AYMNW86BuRsUpcNI8NooVcDlUulj_goOqRR2InS1IUZD2H-9p5jleAxBPvPs4FidpwsC0eOzspixHJTG2KlNhY6Tv4yt5BgXuAiZFwVNlik?key=dMrujLLSGcSWSjpOl7YTtDUi\")
![\"\"](\"https:\/\/lh7-rt.googleusercontent.com\/docsz\/AD_4nXccCVpu-9rfAW810Ku5Di0WTY-YzY2rw8mUfsJ6SGfdVDs-ZxlxsV1Q7c8F2V_1KdFhiq2ToQMQkd7MJxCtrp-ZIsHe4DpDyirx7AvjMCVUSUW5Vp09FpRxqvqmSHUEH8VmoSEatA?key=dMrujLLSGcSWSjpOl7YTtDUi\")
![\"\"](\"https:\/\/lh7-rt.googleusercontent.com\/docsz\/AD_4nXcy5s_BMlqLX2Ya4APQG4sywZ8t0p3znYMMq-LEMr5YYUSmidMdYxoCu7eqCmn1oKdrX5sJr8WzxO5uzT0XAEJfhRpxX6UX_yUvaPlItKEDqBSHzfV2g8f8OaYkDxuF0WpyuFdl_Q?key=dMrujLLSGcSWSjpOl7YTtDUi\")
![\"\"](\"https:\/\/lh7-rt.googleusercontent.com\/docsz\/AD_4nXfGj8PgL0gK-gI6s5tl4IS_W6xEDYpJfzbwJflFlBKfgNMzMZ2DfFPbKfHK_uq9DevLXGaWMcyuE-0ewej5wO3N-LiJxhpJwXDkc3eIbqXAnYOvB84O1GFqGf0hNlpCH1pbbBFSfg?key=dMrujLLSGcSWSjpOl7YTtDUi\")
![\"\"](\"https:\/\/lh7-rt.googleusercontent.com\/docsz\/AD_4nXcJip2kPg-f1J7Ktch2E6uaaL93nDC7VAg-sgRfFfwKc9URjGmGinwbbS6CQVPyElnhoxWb21-5--RG7hHdRtlB4fK5t2mH4PBw4YB71rXL9Bne-sH79HmqTnUAJCa8xEnrR7kn7g?key=dMrujLLSGcSWSjpOl7YTtDUi\")
![\"\"](\"https:\/\/lh7-rt.googleusercontent.com\/docsz\/AD_4nXcwkVElwqf_HHTfVw467DFbeNHF6QoV4WX__qGx_NHji0nzbJ9Rv6D8vwav2yNgeJC2QEXUVKKKl80XNai81MBLPDZZqZbvORW3uIWCIeoP6AbiHt6W97mOCbxMz81osw3J9irYMw?key=dMrujLLSGcSWSjpOl7YTtDUi\")
![\"\"](\"https:\/\/lh7-rt.googleusercontent.com\/docsz\/AD_4nXevj-t5_0sekO-9IrG771EFrnzWuxqtxxPO-Ukjg8SGgyLXLCp7n4BQSshL5hpqGA_YJIhLdkOU59ZdQpM-tKOhGruYNv_zHclo-N4UCXb2r99LB1wT1a7CzWjcaaSAz_03QNVz?key=dMrujLLSGcSWSjpOl7YTtDUi\")
![\"\"](\"https:\/\/lh7-rt.googleusercontent.com\/docsz\/AD_4nXchn15tTvZlidbr0Zh-7Ok0bDUA2zzcdmUlyqqQa_WkK5BYsoFjNFkcJJYHI6Jp1l4C527GT6SMWLHqOkJwVu-qo2XjE6l7nOXEKbCLmeAHnpvAFtG7GdY_w7mmUfaD1na7mpHZIQ?key=dMrujLLSGcSWSjpOl7YTtDUi\")