{"id":5341,"date":"2025-06-23T09:33:51","date_gmt":"2025-06-23T07:33:51","guid":{"rendered":"https:\/\/angles.antartico.es\/?p=5341"},"modified":"2025-06-23T09:34:02","modified_gmt":"2025-06-23T07:34:02","slug":"billie-eilish-una-nit-que-barcelona-no-oblidara","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/2025\/06\/23\/billie-eilish-una-nit-que-barcelona-no-oblidara\/","title":{"rendered":"Billie Eilish: una nit que Barcelona no oblidar\u00e0"},"content":{"rendered":"\n<p class=\"wp-block-paragraph\">El dissabte 14 de juny, la cantant de Los Angeles va assistir a la seva primera cita amb el Palau Sant Jordi de Barcelona per acollir a un p\u00fablic de diferents parts del m\u00f3n<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Una hora abans que comenc\u00e9s el teloner Tom Odell, la preocupaci\u00f3 ja rondava entre el p\u00fablic: <em>avan\u00e7ar\u00e0 la cua prou r\u00e0pid per veure en Tom Odell?<\/em> La resposta no era clara. Una sola cua per a pista i grada envoltava gaireb\u00e9 tot el Palau Sant Jordi, si arribaves una hora abans ja no podries veure a Tom Odell des del principi. Era clar que n\u2019hi havia codi de vestimenta: el blau i la roba <em>oversize<\/em>. La calor era una m\u00e9s a la cua que acollia a persones de diferents parts del m\u00f3n, hi podies sentir des de catal\u00e0 a alemany.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Tot i aix\u00f2, l\u2019ambient era d\u2019una emoci\u00f3 palpable. Un cop dins, quan Tom Odell ja havia acabat la seva actuaci\u00f3 i agra\u00eft a Barcelona despr\u00e9s cantar hits com <em>Another Love<\/em>, <em>Black Friday<\/em>, <em>Heal<\/em> o <em>Can\u2019t pretend<\/em>. Les llums van canviar de color, va comen\u00e7ar a sonar <em>Me gustas t\u00fa<\/em> de Manu Chao i <em>Poker Face<\/em> de Lady Gaga. La m\u00e0gia del Palau es va convertir en real quan va sortir Billie Eilish en un quadrat des de la foscor, sense cap pirot\u00e8cnia, i amb una melodia trepidant que es fonia amb la melodia de <em>THE GREATEST<\/em>. Un cop es va desvelar el seu cos i els fans la van veure per primer cop va comen\u00e7ar cantant <em>CHIHIRO<\/em> \u2014la can\u00e7\u00f3 que fa refer\u00e8ncia a la pel\u00b7l\u00edcula d\u2019Studio Ghibli\u2014.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Amb un setlist que barrejava els seus cl\u00e0ssics com <em>bury a friend<\/em>, <em>you should see me in a crown<\/em>, <em>bad guy<\/em> o <em>Happier Than Ever<\/em> amb temes del seu nou disc <em>HIT ME HARD AND SOFT<\/em>, la cantant va teixir una narrativa emocional carregada de vulnerabilitat, for\u00e7a i connexi\u00f3 genu\u00efna. Fins i tot, Billie Eilish va aconseguir que tot el Palau Sant Jordi es qued\u00e9s completament en silenci durant un minut (nom\u00e9s se sentien les m\u00e0quines de ventilaci\u00f3) per cantar <em>when the party\u2019s over<\/em>. A m\u00e9s a m\u00e9s, aquesta no va ser l\u2019\u00fanica can\u00e7\u00f3 que va aconseguir les ll\u00e0grimes de l\u2019audi\u00e8ncia, sin\u00f3 que quan el piano va introduir <em>Lovely<\/em>, <em>BLUE<\/em><em> <\/em>i <em>Ocean Eyes<\/em> o quan va sonar <em>Halley\u2019s Comet<\/em> el Palau va convertir-se en aigua.<\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-large\"><img fetchpriority=\"high\" decoding=\"async\" width=\"1024\" height=\"683\" src=\"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2025\/06\/Imagen-HEIF-2-1024x683.jpeg\" alt=\"\" class=\"wp-image-5344\" srcset=\"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2025\/06\/Imagen-HEIF-2-1024x683.jpeg 1024w, https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2025\/06\/Imagen-HEIF-2-300x200.jpeg 300w, https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2025\/06\/Imagen-HEIF-2-768x512.jpeg 768w, https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2025\/06\/Imagen-HEIF-2-1035x690.jpeg 1035w, https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2025\/06\/Imagen-HEIF-2.jpeg 1440w\" sizes=\"(max-width: 1024px) 100vw, 1024px\" \/><figcaption class=\"wp-element-caption\">Fig. 1: Billie Eilish al Palau Sant Jordi (Barcelona) cantant <em>when the party\u2019s over<\/em> \/\/ Font: elaboraci\u00f3 pr\u00f2pia<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">En diversos moments, es va acostar a les primeres files de pista, saludant, mirant directament a la gent i, fins i tot, va tocar les mans dels fans en nombroses ocasions. A m\u00e9s, va recordar els successos que actualment pateixen Los Angeles i Gaza.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Ara b\u00e9, no tot va ser perfecte, va haver-hi errades amb l\u2019equip t\u00e8cnic amb la m\u00fasica que sonava de fons i amb el suport visual que es mostrava a les pantalles. Per\u00f2 no va ser tan important com l\u2019espectacular escenografia, els grans efectes visuals i la il\u00b7luminaci\u00f3 que sempre estava ben dirigida per donar ambient i l\u2019est\u00e8tica ideal.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Va arribar el final despr\u00e9s d\u2019una mica m\u00e9s d\u2019hora i dos quarts i la gent es preguntava per qu\u00e8 no hi havia sortit Rosal\u00eda, ja que n\u2019hi havia rumors que es presentaria com que se l\u2019havia vist el dia anterior per Gr\u00e0cia. Aix\u00ed i tot, res d\u2019aix\u00f2 va fer trontollar l\u2019experi\u00e8ncia. El primer concert de Billie Eilish a Barcelona despr\u00e9s d\u2019anys no va ser un espectacle, sin\u00f3 que va ser una sessi\u00f3 terap\u00e8utica pels fans on van poder plorar, ballar, cridar, cantar i, sobretot, gaudir amb ella.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">I no, no ho oblidar\u00e0s com va dir a la seva can\u00e7\u00f3 amb Rosal\u00eda.<\/p>\n\n\n\n<h5 class=\"wp-block-heading\">Imatge destacada: Billie Eilish el 14 de juny de 2025 al concert de Barcelona \/\/ Font: HenryHWU<\/h5>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>El dissabte 14 de juny, la cantant de Los Angeles va assistir a la seva primera cita amb el Palau Sant Jordi de Barcelona per acollir a un p\u00fablic de diferents parts del m\u00f3n Una hora abans que comenc\u00e9s el teloner Tom Odell, la preocupaci\u00f3 ja rondava entre el p\u00fablic: avan\u00e7ar\u00e0 la cua prou r\u00e0pid [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":151,"featured_media":5349,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[632,634],"tags":[656,658,77,34],"class_list":["post-5341","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-artsesceniques","category-musica","tag-croniques","tag-culturaurbana","tag-joves","tag-societat"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5341","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/users\/151"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5341"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5341\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5348,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5341\/revisions\/5348"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5349"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5341"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5341"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5341"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}