{"id":5365,"date":"2025-06-27T11:00:22","date_gmt":"2025-06-27T09:00:22","guid":{"rendered":"https:\/\/angles.antartico.es\/?p=5365"},"modified":"2025-09-26T14:22:02","modified_gmt":"2025-09-26T12:22:02","slug":"familias-como-la-nuestra-el-collapse-del-privilegi-danes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/2025\/06\/27\/familias-como-la-nuestra-el-collapse-del-privilegi-danes\/","title":{"rendered":"‘Familias como la nuestra’: el col\u00b7lapse del privilegi dan\u00e8s"},"content":{"rendered":"\n

Des de l\u2019\u00f2ptica europea, quan l\u2019actual situaci\u00f3 de crisi clim\u00e0tica envaeix els nostres pensaments, sovint, involunt\u00e0riament, visualitzem estats del Tercer M\u00f3n, territoris en els quals l\u2019estat del benestar queda completament fora de les seves possibilitats i el nivell de vida general frega els llindars de pobresa. Aix\u00ed \u00e9s com la imatge apocal\u00edptica habita en l\u2019ideal col\u00b7lectiu occidental. Ara b\u00e9, qu\u00e8 passaria si un dels estats m\u00e9s rics del m\u00f3n en mat\u00e8ria social i democr\u00e0tica fos qui pateix ara les conseq\u00fc\u00e8ncies d\u2019una cat\u00e0strofe clim\u00e0tica? El col\u00b7lapse social i humanitari del Primer M\u00f3n \u00e9s el tema que ha inspirat la nova producci\u00f3 televisiva del director dan\u00e8s Thomas Vinterberg, Familias como la nuestra<\/em><\/strong>.<\/em> <\/p>\n\n\n\n

La s\u00e8rie de set cap\u00edtols, estrenada el novembre de 2024 a Movistar Plus+, \u00e9s una proposta clarament catastrofista en la qual, en poc m\u00e9s de set hores, el cineasta fa trontollar l\u2019estructura de l\u2019estat del benestar dan\u00e8s, aix\u00ed com les seves pol\u00edtiques p\u00fabliques i el seu pacte social. Se centra la mirada en una fam\u00edlia danesa de classe mitjana-alta que es veu obligada a deixar enrere el seu pa\u00eds a causa de l\u2019estat d’emerg\u00e8ncia clim\u00e0tica declarada davant l\u2019augment irrefrenable del nivell del mar. Els pa\u00efsos ve\u00efns comencen a tancar les seves fronteres i la comunitat danesa es veu sotmesa a gestionar l\u2019evacuaci\u00f3 gradual de Dinamarca.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Onada migrat\u00f2ria de danesos a Familias como la nuestra<\/em> \/ Font: Las Provincias
<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

L\u2019\u00f2ptica social escollida pels guionistes \u00e9s una de les principals q\u00fcestions a remarcar. Familias como la nuestra<\/em> no pret\u00e9n mostrar l\u2019enfonsament de Jutl\u00e0ndia, sin\u00f3 que deixa en un segon pla els efectes f\u00edsics de la crisi clim\u00e0tica per retratar el drama social i, sobretot, el cost emocional de la p\u00e8rdua d\u2019una cultura pr\u00f2pia. Es posa el focus en el personatge de la Laura (Amaryllis August), l\u2019eix vertebrador d\u2019una fam\u00edlia blanca i benestant que passa de tenir-ho tot a no tenir res. Els personatges principals de la trama travessen situacions prec\u00e0ries i desoladores, la separaci\u00f3 del nucli familiar i un estat d\u2019incertesa permanent que, en bona part, marca el ritme de la narraci\u00f3. En aquest punt, cohesionen dues q\u00fcestions: el dramatisme de la p\u00e8rdua de privilegis i la decad\u00e8ncia social amb la manca de den\u00fancia cap a les pol\u00edtiques p\u00fabliques. <\/p>\n\n\n\n

La q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s que el fil argumental de la s\u00e8rie passa molt per sobre d\u2019interrogants que queden sense resoldre pel que fa a la gesti\u00f3 pol\u00edtica de l\u2019estat dan\u00e8s. La s\u00e8rie oscil\u00b7la entre justificacions impl\u00edcites i den\u00fancies t\u00edmides que deixen molt a esperar, de manera que es malgasten potencials oportunitats de debat sobre temes de despolititzaci\u00f3 de la crisi i de la deriva tecnocr\u00e0tica de l\u2019estat dan\u00e8s. \u00c9s m\u00e9s, ni tan sols s\u2019opta per retratar l\u2019opacitat del poder, la producci\u00f3 audiovisual es limita a presentar-lo t\u00edmidament com una v\u00edctima m\u00e9s. Per tant, es podria dir que la s\u00e8rie fracassa en la missi\u00f3 de mostrar la complexitat del teixit social de Dinamarca. <\/p>\n\n\n\n

L\u2019estat del benestar, mentre que a la vida real ha estat sotm\u00e8s a grans tensions internes, apareix dins la ficci\u00f3 com una estructura tancada i monol\u00edtica que de sobte perd l\u2019estabilitat i s\u2019ensorra, sense fer una exploraci\u00f3 de les causes o de les fragilitats de la seva arquitectura. Viure sota el paraigua del model n\u00f2rdic ha estat hist\u00f2ricament sin\u00f2nim de seguretat, equitat i confian\u00e7a en el poder pol\u00edtic. Vinterberg, en canvi, plasma una Dinamarca erosionada en mat\u00e8ria social on la passivitat i la fredor de les institucions p\u00fabliques s\u00f3n palpables m\u00e9s enll\u00e0 de la pantalla.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Laura (jove protagonista) en mig de manifestacions negacionistes que lluiten per a la preservaci\u00f3 de la seva terra i cultura \/ Font: Vogue Espa\u00f1a<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Aix\u00ed doncs, aquesta visi\u00f3 simplificada deixa fora de pla el seguit de conseq\u00fc\u00e8ncies devastadores d\u2019un conjunt de pol\u00edtiques que institucionalitzen la desigualtat social i que, a la pr\u00e0ctica, abandonen milers de ciutadans a la seva sort. Davant una crisi extrema i un sistema desbordat, els danesos passen per un proc\u00e9s de cribratge implacable amb el qual es decideix qui mereix rebre ajudes p\u00fabliques i qui no. El tracte denigrant a ciutadans amb discapacitats o recursos limitats, doncs, no es fa expl\u00edcit \u00fanicament un cop els personatges arriben a les localitats de dest\u00ed, sin\u00f3 que comen\u00e7a amb les mateixes organitzacions estatals, a la seva terra. I aquesta \u00e9s una realitat que el director plasma amb determinaci\u00f3 i sang freda. Per posar un exemple, la Fanny, mare de la Laura i escriptora d\u2019\u00e8xit, \u00e9s destinada al suburbi de Bucarest, en una pensi\u00f3 comunit\u00e0ria, perqu\u00e8 pateix una malaltia mental. Amb tot, es fa evident, doncs, la perspectiva classista que s\u2019adopta en la s\u00e8rie, aix\u00ed com la perpetuaci\u00f3 d\u2019estereotips, m\u00e9s dels que trenca, a trav\u00e9s d\u2019una mirada euroc\u00e8ntrica i paternalista, emmirallada en el perfil escollit del nucli familiar: classe mitjana-alta i blanca.<\/p>\n\n\n\n

En conclusi\u00f3, Familias como la nuestra<\/em> \u00e9s una proposta valenta sobre la fi d\u2019un model institucional i d\u2019una identitat cultural, no obstant aix\u00f2, i a parer meu, posa fil a l\u2019agulla en una direcci\u00f3 argumental err\u00f2nia. La s\u00e8rie cau en t\u00f2pics emocionals, dramatitza la p\u00e8rdua de privilegis i deixa d\u2019explorar les arrels reals de l\u2019enfonsament de Dinamarca. Aix\u00ed, la manca de comprom\u00eds pol\u00edtic del director deixa entreveure la seg\u00fcent reflexi\u00f3: a vegades l\u2019art no arriba a l\u2019altura de les seves promeses.<\/p>\n\n\n\n

Imatge destacada: Familias como la nuestra<\/em> (Dinamarca): refugiats clim\u00e0tics del primer m\u00f3n \/ Font: Movistar Plus
<\/h5>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Des de l\u2019\u00f2ptica europea, quan l\u2019actual situaci\u00f3 de crisi clim\u00e0tica envaeix els nostres pensaments, sovint, involunt\u00e0riament, visualitzem estats del Tercer M\u00f3n, territoris en els quals l\u2019estat del benestar queda completament fora de les seves possibilitats i el nivell de vida general frega els llindars de pobresa. Aix\u00ed \u00e9s com la imatge apocal\u00edptica habita en l\u2019ideal […]<\/p>\n","protected":false},"author":163,"featured_media":5366,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[643,642],"tags":[653,77,34,659],"class_list":["post-5365","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-cinema","category-sectoraudiovisual","tag-critiques","tag-joves","tag-societat","tag-sostenibilitat"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5365","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/users\/163"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5365"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5365\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5968,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5365\/revisions\/5968"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5366"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5365"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5365"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5365"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}