{"id":5437,"date":"2025-07-07T11:43:14","date_gmt":"2025-07-07T09:43:14","guid":{"rendered":"https:\/\/angles.antartico.es\/?p=5437"},"modified":"2025-07-16T09:17:13","modified_gmt":"2025-07-16T07:17:13","slug":"quan-viure-es-resistir-eva-baltasar-i-lestetica-del-dolor","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/2025\/07\/07\/quan-viure-es-resistir-eva-baltasar-i-lestetica-del-dolor\/","title":{"rendered":"Quan viure \u00e9s resistir: Eva Baltasar i l\u2019est\u00e8tica del dolor"},"content":{"rendered":"\n<h1 class=\"wp-block-heading\">La seva darrera novel\u00b7la atrapa el lector en un descens po\u00e8tic cap a la precarietat<\/h1>\n\n\n\n<p><em>Oc\u00e0s i fascinaci\u00f3<\/em> (2024) \u00e9s la quarta novel\u00b7la d\u2019Eva Baltasar. Considerada un referent del panorama narratiu catal\u00e0, l\u2019autora pret\u00e9n trencar amb el tr\u00edptic sobre la maternitat que la va situar en el punt de mira. Finalista al premi Booker Internacional amb la traducci\u00f3 de <em>Boulder<\/em> (2020) i reconeguda amb el Premi Llibreter per <em>Permagel<\/em> (2018), Baltasar ens presenta una protagonista que viu al marge de la societat. Graduada en pedagogia i treballadora habitual d\u2019una ludoteca, un dia es veu abocada a viure al carrer. Sense nom i sense xarxa, ha de fer front a una Barcelona sanguin\u00e0ria que reflecteix un sistema capitalista que a\u00eflla l\u2019individu i denigra la dignitat humana.<\/p>\n\n\n\n<p>No \u00e9s estrany trobar personatges misantrops i psicol\u00f2gicament complexos en l\u2019obra de Baltasar. A <em>Permagel<\/em>, la protagonista \u00e9s una dona de ment l\u00facida per\u00f2 turmentada, que fantasieja amb la mort i \u00e9s incapa\u00e7 de trencar amb el gel que la recobreix. A <em>Boulder<\/em>, l\u2019autora ens presenta una roca, una dona errant i solit\u00e0ria que nom\u00e9s s\u2019entendreix en trobar l\u2019amor. A <em>Mamut<\/em>, el personatge principal fuig de la ciutat per viure amb senzillesa en un entorn rural, on compleix el desig de ser mare. A <em>Oc\u00e0s i fascinaci\u00f3<\/em>, el t\u00edtol de l\u2019obra no representa una met\u00e0fora de la protagonista, sin\u00f3 un presagi sobre la seva viv\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-large\"><img fetchpriority=\"high\" decoding=\"async\" width=\"1024\" height=\"661\" src=\"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2025\/07\/Projecte-nou-41-1024x661.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-5444\" srcset=\"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2025\/07\/Projecte-nou-41-1024x661.jpg 1024w, https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2025\/07\/Projecte-nou-41-300x194.jpg 300w, https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2025\/07\/Projecte-nou-41-768x496.jpg 768w, https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2025\/07\/Projecte-nou-41-1068x690.jpg 1068w, https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2025\/07\/Projecte-nou-41.jpg 1440w\" sizes=\"(max-width: 1024px) 100vw, 1024px\" \/><figcaption class=\"wp-element-caption\">Tres de les novel\u00b7les d&#8217;Eva Baltasar: <em>Permagel<\/em> (2018), <em>Boulder<\/em> (2020) i <em>Mamut<\/em> (2022) \/ Font: S\u00edlvia Marc\u00e9 Farreras<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n<p>\u00c9s la primera novel\u00b7la de l\u2019autora que situa el lector en un context actual: la precarietat laboral amb el t\u00edtol universitari a la butxaca ja no \u00e9s l\u2019excepci\u00f3, sin\u00f3 la norma, i aconseguir viure dignament a la ciutat comtal, un somni. La protagonista es pregunta com va passar del pis d\u2019estudiants a viure amb desconeguts, com va acabar renunciant a una finestra i, finalment, al sostre. A Baltasar li agrada fer patir les seves protagonistes i, amb elles, el lector. Tot i mostrar esqueixos de realitat, l\u2019autora coixeja perqu\u00e8 nom\u00e9s explora la capa m\u00e9s dolorosa i superficial del desnonament, sense aprofundir en les raons estructurals que porten una jove de vint anys al carrer, i aix\u00f2 va en detriment de l\u2019obra. No s\u2019espera d\u2019una novel\u00b7la la profunditat argumental d\u2019un assaig, per\u00f2 aqu\u00ed s\u2019embelleix amb l\u00edrica una forma de viol\u00e8ncia que afecta de manera transversal m\u00e9s d\u2019una generaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n<p>Pel que fa a l\u2019estil narratiu, el que enganxa de Baltasar \u00e9s la cura en la tria del llenguatge segons la necessitat del relat i la personalitat de la protagonista. El ritme destaca per ser hipn\u00f2tic; la mescla entre la concisi\u00f3 i el lirisme \u00e9s marca de la casa. La narrativa \u00e9s bella, punyent i precisa, unes cent p\u00e0gines condensades que fan entrar en frenes\u00ed el lector \u00e0vid d\u2019una experi\u00e8ncia immersiva. Tot i aix\u00f2, la cruesa amb qu\u00e8 exposa els fets no deixa ni per un instant de confrontar el lector. L\u2019autora ve de la poesia i \u00e9s inevitable que la construcci\u00f3 dels paisatges es fonamenti en met\u00e0fores i analogies formulades en frases curtes. Baltasar troba la mesura adequada per seduir el lector durant l\u2019oc\u00e0s i desconcertar-lo en la fascinaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n<p>A difer\u00e8ncia del tr\u00edptic, l\u2019obra no \u00e9s gens sexual, per\u00f2 s\u00ed er\u00f2tica. L\u2019antihero\u00efna apr\u00e8n a viure dins de les cases de les quals t\u00e9 cura: les neteja, per\u00f2 tamb\u00e9 les pertorba. En tocar objectes que no s\u00f3n seus, erotitza la intimitat aliena, una forma de plaer que va m\u00e9s enll\u00e0 del voyeurisme. De personalitat obsessiva, purifica les cases com si fossin temples i ella, l\u2019\u00e0ngel de la guarda. En arribar a la fascinaci\u00f3, apareix Maria. La protagonista menciona que \u201ctenir un d\u00e9u faria les coses m\u00e9s f\u00e0cils\u201d i, per aix\u00f2, troba una verge. La relaci\u00f3 entre ambdues comen\u00e7a en el pla terrenal, per\u00f2 acaba abstraient-se fins a un deliri malalt\u00eds en el qual, finalment, la protagonista sent l\u2019\u00e8xtasi. Cal remarcar que Baltasar sempre presenta dones incapaces de ser plenament felices. Potser el dolor \u00e9s un requisit est\u00e8tic de la feminitat marginal o, almenys, de la seva obra.<\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-large\"><img decoding=\"async\" width=\"1024\" height=\"661\" data-src=\"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2025\/07\/Projecte-nou-42-1024x661.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-5445 lazyload\" data-srcset=\"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2025\/07\/Projecte-nou-42-1024x661.jpg 1024w, https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2025\/07\/Projecte-nou-42-300x194.jpg 300w, https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2025\/07\/Projecte-nou-42-768x496.jpg 768w, https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2025\/07\/Projecte-nou-42-1068x690.jpg 1068w, https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2025\/07\/Projecte-nou-42.jpg 1440w\" data-sizes=\"(max-width: 1024px) 100vw, 1024px\" src=\"data:image\/svg+xml;base64,PHN2ZyB3aWR0aD0iMSIgaGVpZ2h0PSIxIiB4bWxucz0iaHR0cDovL3d3dy53My5vcmcvMjAwMC9zdmciPjwvc3ZnPg==\" style=\"--smush-placeholder-width: 1024px; --smush-placeholder-aspect-ratio: 1024\/661;\" \/><figcaption class=\"wp-element-caption\">Carrers de Barcelona \/ Font: S\u00edlvia Marc\u00e9 Farreras<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n<p>La novel\u00b7la devora el lector i destaca per l\u2019estil narratiu, els recursos literaris utilitzats i la creaci\u00f3 d\u2019un imaginari igual d\u2019hostil que atraient. L\u2019oc\u00e0s no tracta un tema desfasat, sin\u00f3 actual, i la fascinaci\u00f3 deixa que la imaginaci\u00f3 del lector ompli els buits que genera l\u2019abstracci\u00f3 del relat. Definitivament, l\u2019obra marca una nova etapa en l\u2019itinerari literari de l\u2019autora. Per al p\u00fablic fidelitzat, <em>Oc\u00e0s i fascinaci\u00f3<\/em> \u00e9s un canvi d\u2019aires sense allunyar-se massa dels t\u00f2pics recurrents de Baltasar. Per al p\u00fablic novell, nom\u00e9s \u00e9s apta per a qui tingui la pell dura i s\u2019envalenteixi a superar les primeres cinquanta p\u00e0gines. En tot cas, la lectura no deixa indiferent. Baltasar aporta profunditat a la literatura catalana actual i ha aconseguit situar la llengua m\u00e9s a prop del centre d\u2019inter\u00e8s internacional.<\/p>\n\n\n\n<h5 class=\"wp-block-heading\">Imatge destacada: <em>Oc\u00e0s i fascinaci\u00f3<\/em> (2024), la quarta novel\u00b7la d\u2019Eva Baltasar \/ Font: S\u00edlvia Marc\u00e9 Farreras<\/h5>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>La seva darrera novel\u00b7la atrapa el lector en un descens po\u00e8tic cap a la precarietat Oc\u00e0s i fascinaci\u00f3 (2024) \u00e9s la quarta novel\u00b7la d\u2019Eva Baltasar. Considerada un referent del panorama narratiu catal\u00e0, l\u2019autora pret\u00e9n trencar amb el tr\u00edptic sobre la maternitat que la va situar en el punt de mira. Finalista al premi Booker Internacional [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":165,"featured_media":5442,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[637,638],"tags":[653,658,93,198,77,34],"class_list":["post-5437","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-llibresipublicacions","category-novetats","tag-critiques","tag-culturaurbana","tag-feminisme","tag-igualtat","tag-joves","tag-societat"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5437","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/users\/165"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5437"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5437\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5446,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5437\/revisions\/5446"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5442"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5437"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5437"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5437"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}