{"id":6482,"date":"2025-07-28T12:21:27","date_gmt":"2025-07-28T10:21:27","guid":{"rendered":"https:\/\/angles.antartico.es\/?p=6482"},"modified":"2025-10-08T22:18:27","modified_gmt":"2025-10-08T20:18:27","slug":"patrimonis-musicals-encara-en-dialeg","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/2025\/07\/28\/patrimonis-musicals-encara-en-dialeg\/","title":{"rendered":"Patrimonis musicals encara en di\u00e0leg"},"content":{"rendered":"\n<h1 class=\"wp-block-heading\">Un any m\u00e9s, el Combat de Corrandes de Montagut evidencia el debat sobre una cultura catalana sense fronteres.<\/h1>\n\n\n\n<p>Un poble, en el seu cant i en la seva dita, que mostra l\u2019\u00e0nima col\u00b7lectiva, l\u2019humor, la cr\u00edtica i el sentit com\u00fa. Tot aix\u00f2 \u00e9s, en la seva ess\u00e8ncia, un refranyer catal\u00e0 comentat, com deia el folklorista catal\u00e0 Joan Amades. Aquell costumari catal\u00e0 conegut com a glosa o corrandes \u2013depenen de la regi\u00f3\u2013 , es tracta, malgrat la sensaci\u00f3 arcaica que pugui despertar a les noves generacions, d&#8217;un patrimoni viu dels pobles catalans. Aix\u00ed ha quedat demostrat el dissabte quatre d\u2019abril del 2025 a la Garrotxa, on sense cap aparent intenci\u00f3 de voler rescatar res obsolet, al municipi de Montagut i Oix, hi ha hagut una clara declaraci\u00f3 d\u2019intencions per l&#8217;exhibici\u00f3 d\u2019all\u00f2 immaterial: un Combat de Corrandes.<\/p>\n\n\n\n<p>El combat s\u2019emmarca aquest cop dins la catorzena edici\u00f3, sense defalliment ni decad\u00e8ncia a mesura que avancen els anys i muten les generacions. Aquest cop, s\u2019ha arribat a 2.500 espectadors, que van contemplar durant tot el dissabte els 25 glosadors que recitaven en combat.<\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-large is-resized\"><img decoding=\"async\" data-src=\"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2025\/07\/Projecte-nou-16-1-1024x661.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-5657 lazyload\" style=\"--smush-placeholder-width: 1024px; --smush-placeholder-aspect-ratio: 1024\/661;object-fit:cover;width:1440px;height:930px\" src=\"data:image\/svg+xml;base64,PHN2ZyB3aWR0aD0iMSIgaGVpZ2h0PSIxIiB4bWxucz0iaHR0cDovL3d3dy53My5vcmcvMjAwMC9zdmciPjwvc3ZnPg==\" \/><figcaption class=\"wp-element-caption\">P\u00fablic gaudint del Combat de Corrandes de Montagut 2025 \/ Font: Laia Bosch Oliver<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n<p>Seria f\u00e0cil comen\u00e7ar explicant les regles del joc utilitzant la redundant frase que diu, \u201cel funcionament \u00e9s ben senzill\u2026\u201d, per\u00f2 aquesta vegada, cal anar de cara: En l\u2019imaginari catal\u00e0 compartit, les corrandes o la glosa han sigut presents des de temps remots en persona, m\u00fasica i vers. Tant, que fins i tot s\u2019ha introdu\u00eft en l\u2019ensenyament escolar d\u2019algunes regions amb m\u00e8todes de did\u00e0ctica propis que al\u00b7ludeixen a la can\u00e7\u00f3 improvisada. El Combat de Corrandes de Montagut no s\u2019ha esfor\u00e7at a mantenir de manera costosa una tradici\u00f3 que acompanya moltes regions dels Pa\u00efsos Catalans, ans tot el contrari; de manera quasi org\u00e0nica ha trobat i ha ofert l\u2019espai perqu\u00e8 aquells glosadors m\u00e9s joves i enginyosos puguin exhibir el seu talent. El talent de glosar. I la q\u00fcesti\u00f3, un cop la tens al davant, no destaca per senzillesa: glosar es tracta d\u2019una modalitat de can\u00e7\u00f3 popular caracteritzada per la seva lletra constantment improvisada amb un ritme festiu, aix\u00ed com una tornada que es va repetint pel p\u00fablic al llarg de tots els versos. Els participants o glosadors han de respondre als reptes proposats pels seus rivals o organitzadors, mentre mantenen la qualitat musical i, sobretot, liter\u00e0ria.<\/p>\n\n\n\n<p>La improvisaci\u00f3 l\u00edrica \u00e9s on rau l\u2019origen de l\u2019esdeveniment, per\u00f2 la persist\u00e8ncia que aquesta\u00a0tradici\u00f3 oral ha tingut al llarg dels segles ha patit una expl\u00edcita metamorfosi.\u00a0El combat no nom\u00e9s es limita a l\u2019aspecte musical, sin\u00f3 que sembla convertir-se en una mena de di\u00e0leg cultural entre els participants i el p\u00fablic, amb un toc d\u2019humor i picardia que, casualment, sempre envolten un mateix tema: la q\u00fcesti\u00f3 nacional catalanista.<\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-large is-resized\"><img decoding=\"async\" data-src=\"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2025\/07\/Projecte-nou-12-3-1024x661.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-5661 lazyload\" style=\"--smush-placeholder-width: 1024px; --smush-placeholder-aspect-ratio: 1024\/661;object-fit:cover;width:1440px;height:930px\" src=\"data:image\/svg+xml;base64,PHN2ZyB3aWR0aD0iMSIgaGVpZ2h0PSIxIiB4bWxucz0iaHR0cDovL3d3dy53My5vcmcvMjAwMC9zdmciPjwvc3ZnPg==\" \/><figcaption class=\"wp-element-caption\">M\u00fasics del 14\u00e8 Combat de Corrandes \/ Font: Laia Bosch Oliver<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n<h3 class=\"wp-block-heading\"><strong>Una voluntat pol\u00edtica o una voluntat cultural?<\/strong><\/h3>\n\n\n\n<p>Una peculiaritat que es percep en com\u00fa en la catorzena edici\u00f3 del concurs \u00e9s la sensibilitat. La gent que s\u2019hi ha ajuntat hi \u00e9s de manera totalment implicada, sensible als continguts que es glosen i sensibles a la situaci\u00f3 actual i, alhora remota, dels pobles catalans. El factor l\u00edric i tradicional passa en alguns moments en un segon terme i la glosa passa a ser una manera de ser que suma molts factors. El principal: el comprom\u00eds pol\u00edtic.<\/p>\n\n\n\n<p>Perqu\u00e8 el Combat de Corrandes, en termes de superficialitat, es presenta com un espai de resist\u00e8ncia cultural, per\u00f2 tamb\u00e9 com un espai amb certes tensions internes entre el passat i el present, entre la identitat col\u00b7lectiva i les m\u00faltiples realitats contempor\u00e0nies, entre la voluntat de ser folkl\u00f2ric i la possibilitat de resultar excloent.<\/p>\n\n\n\n<p>Aquest rerefons converteix les corrandes en molt m\u00e9s que un joc o una expressi\u00f3 folkl\u00f2rica, s\u00f3n un espai on es negocien identitats, on el poble parla del poble. Per\u00f2, quin poble? Les veus que prenen la paraula en el combat s\u00f3n genu\u00efnes, sovint arrelades al territori i als imaginaris compartits de la Catalunya treballadora i combativa. No obstant aix\u00f2, enmig de la diversitat real que configura el pa\u00eds, i en conson\u00e0ncia a l\u2019acte anual de Montagut, emergeix una pregunta i una reflexi\u00f3: quina \u00e9s la cultura catalana que s\u2019hi representa? I quina queda fora?<\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-large is-resized\"><img decoding=\"async\" data-src=\"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2025\/07\/Projecte-nou-15-1-1024x661.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-5658 lazyload\" style=\"--smush-placeholder-width: 1024px; --smush-placeholder-aspect-ratio: 1024\/661;object-fit:cover;width:1440px;height:930px\" src=\"data:image\/svg+xml;base64,PHN2ZyB3aWR0aD0iMSIgaGVpZ2h0PSIxIiB4bWxucz0iaHR0cDovL3d3dy53My5vcmcvMjAwMC9zdmciPjwvc3ZnPg==\" \/><figcaption class=\"wp-element-caption\">Participants del Combat de Corrandes 2025 a l&#8217;escenari \/ Font: Laia Bosch Oliver<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n<p>La glosa, i en efecte, el concurs, malgrat voler ser eina popular i inclusiva, pot caure \u2013sense voler-ho\u2013 en una certa autoreferencialitat que exclou qui no comparteix codis o referents. \u00c9s una cultura oberta o una cultura tancada sobre ella mateixa? Hi ha una tensi\u00f3 en aquest espai entre la voluntat de preservar el patrimoni immaterial i el perill d\u2019encasellar-lo en una \u00fanica identitat catalana, sovint idealitzada, que no sempre reflecteix la pluralitat de veus que conviuen avui al pa\u00eds.<\/p>\n\n\n\n<p>Al Combat de Corrandes Montagut es veu molt evident quina \u00e9s la ideologia que acompanya l\u2019acte, on una gran part de les convocat\u00f2ries de can\u00e7\u00f3 improvisada es desenvolupen en un \u00e0mbit jove, sovint de l\u2019esquerra independentista. En aquest estil de trobades que, d\u2019entrada, no sorgeixen d\u2019un \u00e0mbit pol\u00edtic sin\u00f3 que s\u00f3n voluntats d\u2019oci populars, solen sortir espont\u00e0niament, o b\u00e9 com una prova dins el combat, temes com la independ\u00e8ncia o els Pa\u00efsos Catalans. L\u2019entorn, el context, les simpaties i l\u2019est\u00e8tica del p\u00fablic i dels participants solen ser m\u00e9s expl\u00edcitament d\u2019esquerres i independentistes que, posem per cas, en trobades de colles geganteres o sardanistes.<\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-large is-resized\"><img decoding=\"async\" data-src=\"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2025\/07\/Projecte-nou-15-1-1024x661.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-5658 lazyload\" style=\"--smush-placeholder-width: 1024px; --smush-placeholder-aspect-ratio: 1024\/661;object-fit:cover;width:1440px;height:930px\" src=\"data:image\/svg+xml;base64,PHN2ZyB3aWR0aD0iMSIgaGVpZ2h0PSIxIiB4bWxucz0iaHR0cDovL3d3dy53My5vcmcvMjAwMC9zdmciPjwvc3ZnPg==\" \/><figcaption class=\"wp-element-caption\">Participants del Combat de Corrandes 2025 a l&#8217;escenari \/ Font: Laia Bosch Oliver<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n<p>La glosa, i en efecte, el concurs, malgrat voler ser eina popular i inclusiva, pot caure \u2013sense voler-ho\u2013 en una certa autoreferencialitat que exclou qui no comparteix codis o referents. \u00c9s una cultura oberta o una cultura tancada sobre ella mateixa? Hi ha una tensi\u00f3 en aquest espai entre la voluntat de preservar el patrimoni immaterial i el perill d\u2019encasellar-lo en una \u00fanica identitat catalana, sovint idealitzada, que no sempre reflecteix la pluralitat de veus que conviuen avui al pa\u00eds.<\/p>\n\n\n\n<p>Al Combat de Corrandes Montagut es veu molt evident quina \u00e9s la ideologia que acompanya l\u2019acte, on una gran part de les convocat\u00f2ries de can\u00e7\u00f3 improvisada es desenvolupen en un \u00e0mbit jove, sovint de l\u2019esquerra independentista. En aquest estil de trobades que, d\u2019entrada, no sorgeixen d\u2019un \u00e0mbit pol\u00edtic sin\u00f3 que s\u00f3n voluntats d\u2019oci populars, solen sortir espont\u00e0niament, o b\u00e9 com una prova dins el combat, temes com la independ\u00e8ncia o els Pa\u00efsos Catalans. L\u2019entorn, el context, les simpaties i l\u2019est\u00e8tica del p\u00fablic i dels participants solen ser m\u00e9s expl\u00edcitament d\u2019esquerres i independentistes que, posem per cas, en trobades de colles geganteres o sardanistes.<\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-large is-resized\"><img decoding=\"async\" data-src=\"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2025\/07\/Projecte-nou-14-1-1024x661.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-5662 lazyload\" style=\"--smush-placeholder-width: 1024px; --smush-placeholder-aspect-ratio: 1024\/661;object-fit:cover;width:1440px;height:930px\" src=\"data:image\/svg+xml;base64,PHN2ZyB3aWR0aD0iMSIgaGVpZ2h0PSIxIiB4bWxucz0iaHR0cDovL3d3dy53My5vcmcvMjAwMC9zdmciPjwvc3ZnPg==\" \/><figcaption class=\"wp-element-caption\">Pol Kvam, el guanyador de l&#8217;edici\u00f3 2025 del Combat de Corrandes de Montagut \/ Font: Laia Bosch Oliver<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n<p>Potser no es tracta tant d\u2019una apropiaci\u00f3 ni d\u2019una mutaci\u00f3 de l\u2019origen del refrany cantat, sin\u00f3 m\u00e9s aviat d\u2019una simbiosi natural entre la voluntat cultural i la voluntat pol\u00edtica. En un context en qu\u00e8 la cultura catalana viu constantment assetjada i q\u00fcestionada, la necessitat de preservar la identitat col\u00b7lectiva es confon, o potser es troba, amb la necessitat de resistir pol\u00edticament. Catalunya, i tot el relleu dels Pa\u00efsos Catalans, viuen una opressi\u00f3 remota i m\u00e9s vigent que mai que traspassa les estructures institucionals i que afecta la llengua, l\u2019educaci\u00f3 i en \u00faltima inst\u00e0ncia, el territori. En aquest escenari, \u00e9s gaireb\u00e9 inevitable que aquella cultura popular arrelada, viva i emocional acabi cridant a la pol\u00edtica. Perqu\u00e8 el combat acaba sent, per ells i pels seus iguals, un poble oprimit que canta, i un poble oprimit que canta no nom\u00e9s vol conservar les seves arrels, sin\u00f3 que vol fer-les cr\u00e9ixer. Per fer-ho, caldr\u00e0 tenir en compte de cara als anys entrants la pres\u00e8ncia de les pluri-identitats que afloren dins dels pobles catalans que volen entendre i participar de la cultura.<\/p>\n\n\n\n<p>El Combat de Corrandes de Montagut no resol el debat sobre qu\u00e8 \u00e9s o ha de ser la cultura catalana, per\u00f2 el posa damunt l\u2019escenari. M\u00e9s enll\u00e0 del llu\u00efment l\u00edric, all\u00f2 que s\u2019hi viu \u00e9s un di\u00e0leg obert entre autenticitat i inclusi\u00f3. Una sola cultura catalana? Potser s\u00ed. Per\u00f2 nom\u00e9s si \u00e9s una cultura sense fronteres ni diccionaris, capa\u00e7 de cantar-se i reinventar-se des del poble, per a tothom.<\/p>\n\n\n\n<p><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Un any m\u00e9s, el Combat de Corrandes de Montagut evidencia el debat sobre una cultura catalana sense fronteres. Un poble, en el seu cant i en la seva dita, que mostra l\u2019\u00e0nima col\u00b7lectiva, l\u2019humor, la cr\u00edtica i el sentit com\u00fa. Tot aix\u00f2 \u00e9s, en la seva ess\u00e8ncia, un refranyer catal\u00e0 comentat, com deia el folklorista [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":140,"featured_media":6485,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[632,635],"tags":[653,658,77,662,34],"class_list":["post-6482","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-artsesceniques","category-espectacles","tag-critiques","tag-culturaurbana","tag-joves","tag-nonprofit","tag-societat"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6482","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/users\/140"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6482"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6482\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6483,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6482\/revisions\/6483"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6485"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6482"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6482"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6482"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}