{"id":6486,"date":"2025-08-01T11:00:52","date_gmt":"2025-08-01T09:00:52","guid":{"rendered":"https:\/\/angles.antartico.es\/?p=6486"},"modified":"2026-04-07T19:11:33","modified_gmt":"2026-04-07T17:11:33","slug":"un-deu-salvatge-salvatge-jo-si-sempre","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/2025\/08\/01\/un-deu-salvatge-salvatge-jo-si-sempre\/","title":{"rendered":"\u2018Un d\u00e9u salvatge\u2019: \u201cSalvatge jo? S\u00ed, sempre\u201d"},"content":{"rendered":"\n

Quant de temps es necessita per perdre els papers davant una conversa inicialment cordial i bonhomiosa entre quatre adults civilitzats? A ra\u00f3 de Yasmina Reza, autora de la pe\u00e7a teatral, es triga ben poc. En situacions quotidianes sovint \u00e9s f\u00e0cil deixar entreveure els impulsos m\u00e9s primaris i \u201csalvatges\u201d d\u2019una societat actual decadent quant a valors morals i bones maneres. La novel\u00b7lista i dramaturga francesa \u00e9s una punyent retratista de les flaqueses i inconsist\u00e8ncies de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 que, en aquest cas, manifesta deliberadament la tend\u00e8ncia humana al patetisme amb la seva obra Un d\u00e9u salvatge.<\/em> \u201cVaig quedar impressionat amb la manera que aquesta autora \u00e9s capa\u00e7 de retratar la falta de moral i de respecte que ens tenim els uns als altres, en una societat que ens condueix cada cop m\u00e9s al gregarisme m\u00e9s \u201csalvatge\u201d\u201d. Aquestes s\u00f3n paraules de Pere Arquillu\u00e9, qui ha pres el rol de direcci\u00f3 i de coprotagonista en l\u2019adaptaci\u00f3 teatral del cl\u00e0ssic contemporani estrenat aquest any 2025 al Teatre Goya de Barcelona. <\/p>\n\n\n\n

L\u2019aclamada com\u00e8dia negra de Reza, recentment tradu\u00efda per Pablo Macho, situa l\u2019acci\u00f3 aquesta vegada a un barri de la capital catalana, el Tur\u00f3 Parc, on t\u00e9 lloc l\u2019escenari en qu\u00e8 dos matrimonis de mitjana edat, reunits al voltant d\u2019un centre de taula ple de tulipes roses d\u2019Holanda, pretenen donar soluci\u00f3 a l\u2019acte violent del fill d\u2019una de les parelles despr\u00e9s que aquest hagu\u00e9s colpejat amb un pal el fill de l\u2019altra. Tots quatre personatges seuen amb la millor correcci\u00f3 possible, ara b\u00e9, les cordialitats es dissipen r\u00e0pidament; les postures de tensi\u00f3, les expressions facials caricaturesques, el llenguatge verbal violent, tot es va encenent i el que a priori havia de ser una trobada pac\u00edfica i de bona fe, aviat acaba esclatant en un rebombori regnat pel caos i el deliri col\u00b7lectiu.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Escenografia de l\u2019obra Un d\u00e9u salvatge, un cop acabada \/ Font: Aida Font Garcia<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

L\u2019obra teatral convida al joc, un joc no nom\u00e9s per al p\u00fablic, sin\u00f3 tamb\u00e9 per als mateixos actors dins l\u2019espiral dram\u00e0tica en qu\u00e8 l\u2019obra est\u00e0 constru\u00efda. Des del p\u00fablic, es percep un efecte acumulatiu que fa evident l\u2019estructura imprevisible que segueix l\u2019obra, no pas de conflicte-cl\u00edmax-desenlla\u00e7, sin\u00f3 que cada gir dram\u00e0tic (per dif\u00edcil que sembli) \u00e9s m\u00e9s grotesc que l\u2019anterior. Hi ha poques situacions m\u00e9s vergonyoses que la que es dona quan la Cl\u00e0udia (Laura Aubert) protagonitza quan vomita sobre els cat\u00e0legs d\u2019art d\u2019edici\u00f3 limitada de la Montserrat (Laura Conejero). <\/p>\n\n\n\n

\u00c9s certament una escena que podria semblar un cl\u00edmax narratiu, no obstant aix\u00f2, actua com una transici\u00f3 a partir de la qual cada r\u00e8plica i cada gest esdevindr\u00e0 motiu d\u2019agressi\u00f3 verbal i d\u2019humiliaci\u00f3 m\u00fatua. Aquest crescendo sat\u00edric, per\u00f2, est\u00e0 dosificat a la justa mesura gr\u00e0cies a l\u2019equip art\u00edstic \u201cde primer nivell\u201d, com afirma el director. Laura Aubert, Ivan Benet, Laura Conejero i Pere Arquillu\u00e9, un quartet de luxe, aporten grans matisos actorals amb la seva marcada expressivitat i complicitat dalt l\u2019escenari. Poques vegades he vist un repartiment tan coral com aquest, en el qual cadascun dels personatges emmiralla les diferents capes de la civilitzaci\u00f3. De tots quatre, destaca el paper d\u2019Arquillu\u00e9, qui s\u2019ha adjudicat el rol m\u00e9s dissonant del quartet (vist el poc inter\u00e8s personal per ser en aquella trobada). El Ramon, un advocat d\u00e8spota i sense escr\u00fapols ni sentit de l\u2019empatia, des d\u2019un bon inici queda fora la din\u00e0mica de la trobada conciliadora. Amb una actitud altiva i hip\u00f2crita, Arquillu\u00e9 fa de portaveu de Reza, i deixa anar les veritats sobre la societat i sobre nosaltres mateixos que sovint queden emmascarades per fe a una suposada bondat universal. Com si es tract\u00e9s d\u2019un joc de nens, el Ramon \u00e9s qui comen\u00e7a a gratar la superf\u00edcie de la prima capa de la civilitzaci\u00f3 i apareix una veritat molt menys afable: la part violenta, irracional i primitiva que tots duem en l\u2019interior. L\u2019honestedat amb la nostra complexitat de mena, i no pas la contenci\u00f3, \u00e9s el que ens fa ser humans.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed doncs, el gran triomf d\u2019aquest muntatge \u00e9s la seva capacitat de disseccionar, sense pietat, les mis\u00e8ries emocionals i morals de quatre individus que representen amb gran naturalitat el dia a dia de qualsevol de nosaltres. Sota una aparen\u00e7a de com\u00e8dia f\u00e0cil, la direcci\u00f3 d\u2019Arquillu\u00e9 no busca l\u2019exageraci\u00f3, m\u00e9s aviat la fragilitat de la cortesia i l\u2019educaci\u00f3, en poques paraules, mostrada com una gran mentida. I aquesta mirada resulta \u00edntegrament inc\u00f2moda per a l\u2019espectador perqu\u00e8 \u00e9s plenament vera\u00e7.<\/p>\n\n\n\n

Quan la l\u00ednia de la conversa entre els dos matrimonis deixa d\u2019anar sobre els respectius fills (a dos b\u00e0ndols clarament diferenciats) i passa a tractar-se d\u2019un bombardeig entre ells mateixos com a individus, fins i tot amb atacs directes entre c\u00f2njuges, l\u2019obra mostra una lucidesa impecable. Aquesta transformaci\u00f3 es fa visible tamb\u00e9 amb el canvi d\u2019aparen\u00e7a dels personatges. Laura Aubert, per exemple, representa la transici\u00f3 m\u00e9s radical: entra a escena amb un conjunt de pantal\u00f3 i americana ben posada, un monyo als cabells i sabates de tal\u00f3 d\u2019agulla; i acaba la seva actuaci\u00f3 amb l\u2019americana per terra, les sabates abandonades en algun rac\u00f3 de l\u2019escenari i els cabells desordenats.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Escenari de l\u2019obra Un d\u00e9u salvatge al Teatre Goya \/ Font: Aida Font Garcia<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Per acabar, a parer meu, l\u2019aspecte m\u00e9s destacat de l\u2019obra \u00e9s la disposici\u00f3 de l\u2019espai: en aquest debut a la direcci\u00f3 d\u2019Arquillu\u00e9, ara les quatre butaques, en comptes del temut sof\u00e0 de la primera adaptaci\u00f3, conformen pr\u00e0cticament la totalitat de l\u2019escenografia, minimalista i austera. Una elecci\u00f3 deliberada que, lluny de ser un d\u00e8ficit, esdev\u00e9 un dels punts forts de l\u2019obra. Els personatges llancen pels aires el gerro de tulipes de la taula de centre, s\u2019intercanvien llocs a mesura que la tensi\u00f3 s\u2019accentua i donen empentes a les cadires i les deixen cap per avall. Amb la seva brillant interpretaci\u00f3, els actors utilitzen aquests pocs i sobris elements per aconseguir un ritme i dinamisme de l\u2019escena engrescador i sorprenent. <\/p>\n\n\n\n

Encara m\u00e9s, diverses propostes esc\u00e8niques del segle XXI aposten per aquest minimalisme narratiu: una sola sala, personatges redu\u00efts i sense salts temporals ni canvis d\u2019escenari. L\u2019hiperrealisme temporal de l\u2019obra de Reza reflecteix la tend\u00e8ncia a fugir d\u2019estructures del passat, grandiloq\u00fcents, i cercar el microdrama, en el qual els conflictes quotidians esdevenen universals. De la mateixa manera, l\u2019obra renuncia a l\u2019arc transformatiu cl\u00e0ssic i s\u2019inclina cap a les dramat\u00fargies actuals, en les quals s\u2019exposa la fractura i la falta de sentit postmoderna, aix\u00ed com l\u2019\u00fas del silenci com a espai dram\u00e0tic.<\/p>\n\n\n\n

En conclusi\u00f3, Un d\u00e9u salvatge <\/em>no jutja, exposa. Exposa les fissures emocionals de cada personatge i ens situa a cadascun de nosaltres davant un mirall. Un mirall on el reflex \u00e9s tan inc\u00f2mode com brillant.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Quant de temps es necessita per perdre els papers davant una conversa inicialment cordial i bonhomiosa entre quatre adults civilitzats? A ra\u00f3 de Yasmina Reza, autora de la pe\u00e7a teatral, es triga ben poc. En situacions quotidianes sovint \u00e9s f\u00e0cil deixar entreveure els impulsos m\u00e9s primaris i \u201csalvatges\u201d d\u2019una societat actual decadent quant a valors […]<\/p>\n","protected":false},"author":163,"featured_media":6487,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[632,633],"tags":[653,77,34],"class_list":["post-6486","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-artsesceniques","category-teatre","tag-critiques","tag-joves","tag-societat"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6486","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/users\/163"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6486"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6486\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7687,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6486\/revisions\/7687"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6487"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6486"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6486"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6486"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}