L’\u00e0lbum no nom\u00e9s desafia les fronteres estil\u00edstiques entre el country, el soul, el blues i el R&B, sin\u00f3 que tamb\u00e9 q\u00fcestiona qui t\u00e9 dret a pert\u00e0nyer a certs espais culturals. Beyonc\u00e9 es posiciona dins d\u2019un paisatge sonor i simb\u00f2lic que hist\u00f2ricament ha excl\u00f2s les persones negres, per recordar-nos que, tal com afirma ella mateixa: \u201cThis ain\u2019t a country album, this is a Beyonc\u00e9 album.\u201d <\/em>Amb Cowboy Carter<\/em>, l\u2019artista no nom\u00e9s continua ampliant els l\u00edmits de la m\u00fasica popular, sin\u00f3 que tamb\u00e9 posa en q\u00fcesti\u00f3 les nocions d\u2019identitat, autenticitat i tradici\u00f3 en el cor mateix de la cultura americana. <\/p>\n\n\n\n Cowboy Carter <\/em>no \u00e9s un \u00e0lbum de country tradicional, tot i que aquest g\u00e8nere hi t\u00e9 un paper central. El que fa Beyonc\u00e9 \u00e9s molt m\u00e9s complex: agafa els codis del country i els transforma, hi incorpora elements del soul, el blues, el rock, el g\u00f2spel i el R&B per crear una sonoritat pr\u00f2pia, que trenca amb les etiquetes habituals. Can\u00e7ons com “Texas Hold \u2019Em” <\/em>combinen instruments t\u00edpics del folk com el banjo amb una estructura r\u00edtmica molt m\u00e9s moderna, mentre que “16 Carriages” <\/em>ens porta cap a una balada intensa amb tocs de blues que recorden les arrels espirituals de la m\u00fasica afroamericana. <\/p>\n\n\n\n L\u2019\u00e0lbum \u00e9s ple de detalls: les harmonies vocals estan molt treballades, els canvis de registre de veu tenen una funci\u00f3 expressiva molt clara i la producci\u00f3 \u00e9s cuidada al mil\u00b7l\u00edmetre. Per\u00f2 el m\u00e9s interessant potser \u00e9s com utilitza les col\u00b7laboracions: que hi apareguin figures com Dolly Parton o Linda Martell no \u00e9s casual. Parton representa el country cl\u00e0ssic i blanc, i Martell, una pionera afroamericana que va ser invisibilitzada, simbolitza precisament el que Beyonc\u00e9 vol recuperar i reivindicar: l\u2019exist\u00e8ncia i la mem\u00f2ria de les dones negres dins aquest g\u00e8nere.<\/p>\n\n\n\n Les lletres tamb\u00e9 s\u00f3n molt potents. A “Ameriican Requiem”, Beyonc\u00e9 es pregunta qu\u00e8 significa ser nord-americana i qui pot reivindicar aquesta identitat. A “Daughter”, reflexiona sobre les her\u00e8ncies familiars, el pes del passat i la fe. I a “Jolene”, en lloc de suplicar, Beyonc\u00e9 desafia, reescrivint el missatge original de la can\u00e7\u00f3 de Parton des d\u2019una perspectiva de poder i seguretat pr\u00f2pia. Aqu\u00ed el feminisme no \u00e9s nom\u00e9s un discurs: \u00e9s una actitud que es nota en cada decisi\u00f3 art\u00edstica.<\/p>\n\n\n\n El simbolisme visual i conceptual de l’\u00e0lbum refor\u00e7a aquest discurs: el cowboy, tradicionalment mascul\u00ed i blanc, es transforma en una figura empoderadora, negra i femenina. L\u2019\u00fas del cavall, del barret i del desert no \u00e9s nom\u00e9s est\u00e8tic, sin\u00f3 que pren un significat revolucionari. Beyonc\u00e9 es converteix en una hero\u00efna de l\u2019oest que reclama el seu lloc a la hist\u00f2ria, no nom\u00e9s com a artista, sin\u00f3 com a narradora d’una Am\u00e8rica m\u00e9s complexa i diversa. <\/p>\n\n\n\n Des del moment en qu\u00e8 es va publicar, Cowboy Carter <\/em>ha generat un munt de reaccions, tant per part de la cr\u00edtica com del p\u00fablic. Els mitjans especialitzats han aplaudit l\u2019\u00e0lbum per la seva ambici\u00f3 i per com Beyonc\u00e9 s\u2019endinsa en un territori musical tan carregat com el country. Moltes cr\u00edtiques coincideixen a destacar la manera com combina estils i fa seu un g\u00e8nere que, fins ara, semblava molt lluny del seu univers art\u00edstic. Tamb\u00e9 s\u2019ha valorat molt positivament la cura en la producci\u00f3 i el pes pol\u00edtic i simb\u00f2lic que t\u00e9 tot el projecte. <\/p>\n\n\n\n A les xarxes socials, en canvi, les reaccions han estat m\u00e9s diverses. Hi ha qui ha quedat sorpr\u00e8s pel gir tan marcat respecte al seu so habitual, i fins i tot hi ha hagut cert debat entre seguidors que preferien una Beyonc\u00e9 m\u00e9s propera al pop o el R&B. Per\u00f2 alhora, moltes persones \u2014especialment dins la comunitat afroamericana\u2014 han celebrat l\u2019\u00e0lbum com un acte de reivindicaci\u00f3 i de recuperaci\u00f3 d\u2019un espai que els ha estat negat: el country tamb\u00e9 forma part de la seva hist\u00f2ria, encara que sovint no s\u2019expliqui aix\u00ed.<\/p>\n\n\n\n Amb aquest disc, Beyonc\u00e9 sacseja les convencions d\u2019un g\u00e8nere molt tancat i obre la porta a una conversa m\u00e9s ampla sobre qui pot formar part de segons quins espais culturals. I ho fa no nom\u00e9s des de la m\u00fasica, sin\u00f3 tamb\u00e9 donant veu a altres artistes negres del m\u00f3n del country que han estat invisibilitzats. En aquest sentit, Cowboy Carter <\/em>no \u00e9s nom\u00e9s un disc; \u00e9s un posicionament clar, un gest de for\u00e7a i una manera de reescriure el relat cultural dels Estats Units. <\/p>\n\n\n\n Cowboy Carter <\/em>no \u00e9s nom\u00e9s un pas m\u00e9s en la traject\u00f2ria de Beyonc\u00e9, sin\u00f3 una declaraci\u00f3 d\u2019intencions. \u00c9s un disc que incomoda, que sacseja, que demana ser escoltat amb atenci\u00f3 i que planteja preguntes sobre qui pot ocupar determinats espais dins la m\u00fasica i la cultura popular. Beyonc\u00e9 no nom\u00e9s s\u2019atreveix a entrar en un g\u00e8nere que li ha estat hist\u00f2ricament vetat, sin\u00f3 que el fa seu, el transforma i l\u2019utilitza per explicar una hist\u00f2ria molt m\u00e9s \u00e0mplia: la de les arrels negres, la resist\u00e8ncia i la identitat. <\/p>\n\n\n\n El que m\u00e9s m\u2019ha impactat de l\u2019\u00e0lbum \u00e9s la capacitat que t\u00e9 per combinar emoci\u00f3, missatge i innovaci\u00f3. No \u00e9s un disc f\u00e0cil ni pensat per agradar a tothom, i potser per aix\u00f2 mateix \u00e9s tan potent. Ens obliga a repensar moltes idees que don\u00e0vem per fetes sobre la m\u00fasica, la ra\u00e7a i el pa\u00eds que l\u2019ha vist n\u00e9ixer. I aix\u00f2, en una ind\u00fastria sovint tan conservadora com la musical, ja \u00e9s molt dir. Amb Cowboy Carter<\/em>, Beyonc\u00e9 demostra, un cop m\u00e9s, que \u00e9s molt m\u00e9s que una estrella del pop: \u00e9s una artista amb veu pr\u00f2pia, amb una mirada cr\u00edtica i amb la capacitat de generar canvi. I aquest \u00e0lbum, probablement, ser\u00e0 recordat com una de les seves obres m\u00e9s valentes i significatives.<\/p>\n\n\n\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" El disc m\u00e9s arriscat de la seva carrera combina tradici\u00f3 i den\u00fancia social per reivindicar la pres\u00e8ncia negra al g\u00e8nere.\u00a0 29 de mar\u00e7 de 2024, Beyonc\u00e9 va publicar Cowboy Carter, un \u00e0lbum conceptual que representa un dels projectes m\u00e9s arriscats i pol\u00edticament carregats de la seva carrera. Amb aquest treball, l’artista nord-americana s’endinsa en el […]<\/p>\n","protected":false},"author":180,"featured_media":6528,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[632,634],"tags":[653,658,93,198,77,34],"class_list":["post-6527","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-artsesceniques","category-musica","tag-critiques","tag-culturaurbana","tag-feminisme","tag-igualtat","tag-joves","tag-societat"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6527","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/users\/180"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6527"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6527\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6529,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6527\/revisions\/6529"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6528"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6527"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6527"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6527"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}![\"\"](\"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2025\/09\/cowboy-1024x661.jpg\")
Imatge destacada: Cowboy Carter<\/em>, \u00e0lbum musical de Beyonc\u00e9 2024 \/ Font: Recraft<\/h5>\n\n\n\n