{"id":6530,"date":"2025-09-05T11:00:58","date_gmt":"2025-09-05T09:00:58","guid":{"rendered":"https:\/\/angles.antartico.es\/?p=6530"},"modified":"2025-10-10T15:44:50","modified_gmt":"2025-10-10T13:44:50","slug":"quan-la-guerra-es-fa-somni","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/2025\/09\/05\/quan-la-guerra-es-fa-somni\/","title":{"rendered":"Quan la guerra es fa somni"},"content":{"rendered":"\n

S’ha escrit tant sobre la Guerra Civil Espanyola que cada nova novel\u00b7la sobre el tema desperta la mateixa pregunta: aportar\u00e0 una mirada diferent o caur\u00e0 en els llocs comuns ja explorats fins a l’extenuaci\u00f3? La pen\u00ednsula de les casas vac\u00edas<\/em>, de David Ucl\u00e9s, sembla enfrontar-se a aquest repte, per\u00f2 ho fa amb una veu pr\u00f2pia i amb elements que la distingeixen de la resta. El seu \u00e8xit editorial no \u00e9s casualitat, sin\u00f3 el resultat d\u2019un proc\u00e9s de treball i documentaci\u00f3 de 15 anys que han donat lloc a una proposta liter\u00e0ria innovadora en estructura i estil que convida a reconstruir la mem\u00f2ria d\u2019un passat que encara \u00e9s viu. <\/p>\n\n\n\n

L\u2019autor, natural de Ja\u00e9n, ens presenta un projecte que \u00e9s indubtablement ambici\u00f3s, cosa que no nom\u00e9s es reflecteix en el fet que va publicar aquesta obra amb nom\u00e9s 34 anys, sin\u00f3 que tamb\u00e9 queda patent en les gaireb\u00e9 700 p\u00e0gines carregades d\u2019una densa narraci\u00f3 que la componen. Amb un ingent nombre de personatges i escenaris que la converteixen en una novel\u00b7la coral, Ucl\u00e9s segueix de prop la vida d\u2019una fam\u00edlia d\u2019agricultors de m\u00e9s de quaranta membres del poble jaen\u00e8s de J\u00e1ndula \u2014transsumpte fictici de Quesada\u2014, la qual veu com la guerra irromp en el seu dia a dia i la destrueix, separant-ne els membres de totes les maneres possibles. Dispersats per diferents punts del pa\u00eds i dividits entre els dos b\u00e0ndols en conflicte, cadascun empr\u00e8n el seu propi cam\u00ed marcat per la incertesa. Mentrestant, Odisto, el pare de fam\u00edlia i protagonista d\u2019aquesta hist\u00f2ria, travessa \u201cIberia\u201d i les p\u00e0gines de la novel\u00b7la a fi de reunir els seus.<\/p>\n\n\n\n

Un dels grans encerts de La pen\u00ednsula de las casas vac\u00edas<\/em> \u00e9s la seva capacitat per transformar un episodi hist\u00f2ric a partir d\u2019una barreja entre el pla real i l’imaginari aplicada, en termes generals, amb for\u00e7a habilitat. \u00c9s el mateix Ucl\u00e9s qui estableix un paral\u00b7lelisme amb el Guernica<\/em> de Picasso, obra que, tal com l\u2019esdeveniment que plasma, t\u00e9 certa rellev\u00e0ncia en la hist\u00f2ria. Aix\u00ed com el pintor va reinterpretar la guerra a trav\u00e9s de l\u2019expressionisme i l\u2019avantguardia, l\u2019autor, des del realisme m\u00e0gic, busca retornar al lector una escena que coneix b\u00e9, per\u00f2 d\u2019una manera m\u00e9s on\u00edrica (tot i que a vegades, delirant). No es tracta d\u2019una cr\u00f2nica as\u00e8ptica ni d\u2019un relat purament documental, sin\u00f3 d\u2019una evocaci\u00f3 que es filtra per la retina i queda gravada en la mem\u00f2ria amb una for\u00e7a que el realisme convencional dif\u00edcilment podria aconseguir.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Br\u00faixola trencada \/ Font: Recraft<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Entre els trets diferenciadors de la novel\u00b7la, destaca la figura d\u2019un narrador particularment omniscient i exuberant que es permet tota mena de llic\u00e8ncies, fins a tal punt que arriba a comunicar-se amb lector i els mateixos personatges amb tocs d\u2019hilaritat quan ho conv\u00e9. David Ucl\u00e9s ha confessat en alguna entrevista que la figura del narrador va sorgir de la necessitat d\u2019organitzar tots els fets clau de la Guerra Civil. Davant el repte de voler explicar, en un sol volum i de manera breu, totes les batalles, l\u2019exili, les petites venjances de cada poble, li calia una veu que es comuniqu\u00e9s directament amb el lector per aclarir-li, per exemple: \u201cEscolta, t\u2019explicar\u00e9 la batalla de l\u2019Ebre en un sol cap\u00edtol, com si hagu\u00e9s passat en un dia, i no al llarg de diversos mesos.\u201d Tot i que en un principi el narrador pogu\u00e9s servir com una eina pr\u00e0ctica per ordenar la cronologia extensa del conflicte, ben aviat es fa evident que l\u2019autor andal\u00fas li agafa el gust a aquest recurs i s\u2019hi lliura amb llibertat. Tant \u00e9s aix\u00ed que s\u2019atreveix fins i tot a mantenir un di\u00e0leg pausat amb Franco, en un to sorprenentment existencialista i mancat de retrets. <\/p>\n\n\n\n

Com \u00e9s el propi autor qui parla (i ens parla) en primera persona, algunes veus han titllat Ucl\u00e9s d\u2019equidistant. Hi ha una voluntat clara de mostrar la diversitat pol\u00edtica existent a tots dos b\u00e0ndols i, alhora, l\u2019afirmaci\u00f3 recurrent que tothom va matar i que va ser \u201cuna guerra entre germans\u201d. Aquesta visi\u00f3 connecta amb el paradigma de la reconciliaci\u00f3 que va marcar l\u2019\u00faltima etapa del franquisme i la Transici\u00f3. \u00c9s a dir, si tots van cometre els mateixos crims, la culpa es reparteix de manera col\u00b7lectiva i la reconciliaci\u00f3 esdev\u00e9 un proc\u00e9s sense conflictes ni responsabilitats espec\u00edfiques. El llibre \u00e9s ple de vida, especialment a trav\u00e9s de les constants refer\u00e8ncies al m\u00f3n rural i als elements naturals del camp, per\u00f2 tamb\u00e9 hi plana de forma constant la pres\u00e8ncia de la mort, que no s\u2019associa \u00fanicament al context b\u00e8l\u00b7lic. Segons ha expressat l\u2019autor en alguna ocasi\u00f3, una de les lectures possibles de l\u2019obra t\u00e9 a veure amb la pr\u00f2pia condici\u00f3 humana: som \u00e9ssers finits, nascuts de la terra i destinats a tornar-hi; en aquest breu lapse entre l\u2019inici i el final, diu, haur\u00edem d\u2019estimar-nos i tenir cura els uns dels altres. En aquest sentit, la guerra pret\u00e9n ser presentada com una absurditat que no fa altra cosa que avan\u00e7ar un desenlla\u00e7 inevitable. Aquest \u00e9s, en el fons, el missatge que vol transmetre amb la novel\u00b7la, per\u00f2 l\u2019interrogant que obre al respecte de les implicacions compartides resulta poc comprensible.<\/p>\n\n\n\n

Amb tot, l\u2019obra de David Ucl\u00e9s, ja constitu\u00efda una de les obres m\u00e9s rellevants de la literatura espanyola recent, \u00e9s una novel\u00b7la total i molt especial, que combina la bellesa del llenguatge i la imaginaci\u00f3 per crear un relat amb singularitat i arrelat a la terra. La lectura resulta una experi\u00e8ncia conmovedora que dona lloc a una immersi\u00f3 en les seves capes i a trav\u00e9s de les seves elipsis. Despr\u00e9s d\u2019un any de la data de publicaci\u00f3, aquesta hist\u00f2ria equilibrada entre la sang i les ocurr\u00e8ncies, s\u2019ha posicionat com una de les millors propostes del darrer any segons la cr\u00edtica i els cert\u00e0mens de premis, per\u00f2 tamb\u00e9 dels lectors, tal i com ho avalen les xifres de vendes. Sens dubte, \u00e9s una alenada d\u2019aire fresc dins la narrativa sobre la nostra Guerra Civil, que la converteix en una proposta m\u00e9s que recomanable.<\/p>\n\n\n\n

Imatge destacada: Cases derru\u00efdes durant la Guerra Civil Espanyola \/ Font: Recraft<\/h5>\n\n\n\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

S’ha escrit tant sobre la Guerra Civil Espanyola que cada nova novel\u00b7la sobre el tema desperta la mateixa pregunta: aportar\u00e0 una mirada diferent o caur\u00e0 en els llocs comuns ja explorats fins a l’extenuaci\u00f3? La pen\u00ednsula de les casas vac\u00edas, de David Ucl\u00e9s, sembla enfrontar-se a aquest repte, per\u00f2 ho fa amb una veu pr\u00f2pia […]<\/p>\n","protected":false},"author":174,"featured_media":6531,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[637,638],"tags":[653,64,34],"class_list":["post-6530","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-llibresipublicacions","category-novetats","tag-critiques","tag-educacio","tag-societat"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6530","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/users\/174"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6530"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6530\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6532,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6530\/revisions\/6532"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6531"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6530"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6530"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6530"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}