Tradici\u00f3 en declivi o s\u00edmbol de reinvenci\u00f3?<\/p>\n\n\n\n
Hist\u00f2ricament, la sardana ha estat un s\u00edmbol de la cultura i la identitat catalanes, associat a la cohesi\u00f3 comunit\u00e0ria. Avui en dia, per\u00f2, \u00e9s necessari q\u00fcestionar-se quin \u00e9s el paper que juga i si es percep com una tradici\u00f3 activa actualment o com un acte que ha passat a la hist\u00f2ria. <\/p>\n\n\n\n
La sardana va n\u00e9ixer a la Renaixen\u00e7a, i amb tot el gir pol\u00edtic i cultural que va suposar aquest moviment (jocs florals, nacionalitzaci\u00f3 d’aspectes comuns i personatges…) es va decidir inventar una dansa que enlair\u00e9s el catalanisme per sobre de la “jota”, que era la dansa tradicional a tota Espanya. La sardana era una dansa minorit\u00e0ria que es practicava a l’Empord\u00e0, per\u00f2 que els homes de la Renaixen\u00e7a no van decidir \u00fanicament modernitzar-la, sin\u00f3 convertir-la tamb\u00e9 en un fet diferencial catal\u00e0. Com va dir un dels poetes m\u00e9s coneguts de l’\u00e8poca, Joan Maragall en el seu poema “La Sardana” (1899) “La Sardana \u00e9s la dansa m\u00e9s bella de totes les danses que es fan i es desfan”. <\/p>\n\n\n\n
Actualment, la sardana continua present en l’ambient sociocultural de Catalunya a trav\u00e9s de federacions, concursos i festivals. L’associacionisme sardanista reuneix dos tipus d’entitats, unes dedicades a la fomentaci\u00f3 de la sardana en \u00e0mbit general i les altres s\u00f3n les colles sardanistes, centrades en la competici\u00f3 organitzada per categories que sobresurten en l’execuci\u00f3 de la dansa (Agrupaci\u00f3 Sardanista Roure, Associaci\u00f3 de Colles Sardanistes Laietans, Grup Sardanista Maig…). Tot i aix\u00f2, el principal repte de la sardana \u00e9s aconseguir atreure a les noves generacions de joves. \u00c9s per aix\u00f2 que elements com la unitat comunit\u00e0ria, la innovaci\u00f3 en formats o una projecci\u00f3 internacional donen un enfocament diferent per tal que la sardana no nom\u00e9s es conservi com a patrimoni immaterial, sin\u00f3 que es renovi com a expressi\u00f3 cultural viva. <\/p>\n\n\n\n
El fet que la sardana formi part del patrimoni immaterial de Catalunya li dona un pes institucional que m\u00e9s enll\u00e0 de semblar un suport, pot portar el risc de fossilitzar-la en el temps. Si es cataloga una tradici\u00f3 com a “patrimoni” exigeix el risc que la societat la contempli amb respecte per\u00f2 no la practiqui. La clau del problema \u00e9s trobar un equilibri entre preservar i innovar la disciplina. Una via de sortida podria ser fusionar la tradici\u00f3 amb elements moderns per tal d’apropar-la a un p\u00fablic m\u00e9s ampli per\u00f2 sense perdre l’ess\u00e8ncia. <\/p>\n\n\n\n
La sardana es troba en un Punt de cru\u00eflla: o b\u00e9 es relega com a patrimoni i element del passat o b\u00e9 s’aprofita el seu simbolisme i hist\u00f2ria per obrir nous camins de reinterpretar-la i difondre-la. La dansa s’enfronta a un problema molt com\u00fa en elements culturals tradicionals d’un territori: reinventar-se o petrificar-se en un museu. En un moment en qu\u00e8 les identitats culturals es redefineixen constantment, la sardana pot esdevenir un espai viu de trobada i creaci\u00f3 col\u00b7lectiva, i potser en aix\u00f2 est\u00e0 la clau de la seva superviv\u00e8ncia.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Tradici\u00f3 en declivi o s\u00edmbol de reinvenci\u00f3? Hist\u00f2ricament, la sardana ha estat un s\u00edmbol de la cultura i la identitat catalanes, associat a la cohesi\u00f3 comunit\u00e0ria. Avui en dia, per\u00f2, \u00e9s necessari q\u00fcestionar-se quin \u00e9s el paper que juga i si es percep com una tradici\u00f3 activa actualment o com un acte que ha passat […]<\/p>\n","protected":false},"author":172,"featured_media":6542,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[632,635],"tags":[658,77,655,34],"class_list":["post-6541","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-artsesceniques","category-espectacles","tag-culturaurbana","tag-joves","tag-reportatges","tag-societat"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6541","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/users\/172"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6541"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6541\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6612,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6541\/revisions\/6612"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6542"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6541"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6541"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6541"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}