{"id":6554,"date":"2025-08-11T11:00:20","date_gmt":"2025-08-11T09:00:20","guid":{"rendered":"https:\/\/angles.antartico.es\/?p=6554"},"modified":"2025-10-10T15:44:19","modified_gmt":"2025-10-10T13:44:19","slug":"the-tortured-poets-department-nou-pop-terapeutic-de-taylor-swift","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/2025\/08\/11\/the-tortured-poets-department-nou-pop-terapeutic-de-taylor-swift\/","title":{"rendered":"‘The Tortured Poets Department’: nou pop terap\u00e8utic de Taylor Swift"},"content":{"rendered":"\n

Era febrer de 2024 quan Taylor Swift anunciava el seu onz\u00e8 \u00e0lbum d\u2019estudi titulat The Tortured Poets Department<\/em>. L\u2019\u00e0lbum, publicat el 19 d\u2019abril del 2024, va sorprendre els fans, ja que es trobava enmig de la seva gira The Eras Tour<\/em>, i a m\u00e9s a m\u00e9s, en els darrers dos anys havia publicat tres \u00e0lbums: un d\u2019estudi i dues re-gravacions. Res feia sospitar la publicaci\u00f3 d\u2019un nou \u00e0lbum, per\u00f2 molt menys un \u00e0lbum amb 31 can\u00e7ons. Si alguna cosa ens ha ensenyat Swift \u00e9s esperar l’inesperat.<\/p>\n\n\n\n

El nom del disc \u00e9s una clara refer\u00e8ncia a un grup de WhatsApp anomenat The Tortured Man Club<\/em> que tenia l’exparella de Swift, Joe Alwyn, amb altres amics de l\u2019escena de Hollywood. Amb aquest joc ir\u00f2nic ja comen\u00e7a a donar pistes cap a quina direcci\u00f3 s\u2019enfoca la seva nova obra. A m\u00e9s a m\u00e9s, a part de jugar amb codis i refer\u00e8ncies internes de la seva exparella, la dualitat entre el m\u00e9s melodram\u00e0tic, el postureig, i l\u2019eleg\u00e0ncia art\u00edstica, conflueixen en un mateix nom. Amb The Tortured Poets Department<\/em>, la cantant americana demostra un cop m\u00e9s el seu talent com a compositora i l\u2019eleva un esgla\u00f3. Can\u00e7ons mainstream<\/em> embolicades de sons pop que contenen l\u00edriques liter\u00e0ries amb capacitat d\u2019emocionar, desmitificant que el pop no t\u2019arriba al cor.<\/p>\n\n\n\n

A difer\u00e8ncia del seu anterior treball Midnights<\/em> (2022), aquest nou projecte s\u2019allunya d\u2019una producci\u00f3 musical amb objectius d\u2019\u00e8xits radiof\u00f2nics com podrien ser Anti-Hero<\/em>, i aposta per una electr\u00f2nica minimalista, pop introspectiu i influ\u00e8ncies de l\u2019indie, com podem trobar a So Long London<\/em>, que doten l\u2019obra de major dramatitzaci\u00f3 i on la lletra \u00e9s la protagonista. No nom\u00e9s hi ha un canvi en el so, sin\u00f3 tamb\u00e9 en la tem\u00e0tica de les can\u00e7ons: la ruptura i els seus m\u00faltiples vessants, estats, moments o situacions. Amb una est\u00e8tica grisa, apagada i trista, Swift adapta i utilitza refer\u00e8ncies d\u2019obres o personatges literaris per personalitzar i enfocar la seva experi\u00e8ncia en la p\u00e8rdua de l\u2019amor. El cas de Fortnight<\/em>, una col\u00b7laboraci\u00f3 amb Post Malone, n\u2019\u00e9s un clar exemple. Taylor viatja a l\u2019obra Rose and Percy B<\/em> de Sylvia Plath, on Sylvia narra com confessa la infidelitat del seu marit als seus ve\u00efns. Frases com \u201cMy husband is cheating. I want to kill him\u201d s\u00f3n adaptades per Swift. El dia que Sylvia va morir, va intentar contactar amb el seu marit des d\u2019una cabina telef\u00f2nica, per\u00f2 ell no va respondre perqu\u00e8 estava amb una altra dona. Aquesta cabina tamb\u00e9 apareix i pren rellev\u00e0ncia al videoclip de la can\u00e7\u00f3. Cal destacar tamb\u00e9 la frase \u201cAll my mornings are a Monday stuck in an endless February\u201d, on Swift adopta la perspectiva de Ted Hughes, parella de Sylvia, en assabentar-se de la seva mort, un dilluns de febrer del 1963.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Taylor Swift interpretant Fortnight<\/em>, Londres Nit 6 \/ Font: Hugo S\u00e1nchez Moreno<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Si fer refer\u00e8ncia a obres i personatges del segle passat no era suficient, Taylor utilitza la fauna, en aquest cas les aus, a The Albatross<\/em>. Una au que passa els seus primers sis anys volant pel mar sense tocar terra. A partir del sis\u00e8 any comen\u00e7a a volar cap a terra per trobar parella. La seva relaci\u00f3 amb Joe Alwyn va durar 6 anys (2016-2022). Tot el contrari passa a I Can Do It With a Broken Heart<\/em>, caracteritzada per una lletra esquin\u00e7adora per\u00f2 amb una melodia alegre digna d\u2019un musical de Broadway.<\/p>\n\n\n\n

Passem de Broadway a jocs par\u00f2dics i, fins i tot, bromes amb els fans amb frases com \u201cNow I’m running with my dress unbuttoned Screaming. But Daddy I love him! I’m having his baby. No, I’m not, but you should see your faces\u201d de la can\u00e7\u00f3 But Daddy I Love Him<\/em>, que aporta humor i ironia a les m\u00e9s de dues hores que dura el disc. Taylor no nom\u00e9s sap construir capes de dramatitzaci\u00f3 a can\u00e7ons com I Hate It Here<\/em> o The Prophecy<\/em>, tamb\u00e9 sap dibuixar la ruptura des de la quotidianitat, com a Down Bad<\/em>, on se’ns mostra plorant al gimn\u00e0s, simbolitzant el proc\u00e9s de sanaci\u00f3: \u201cNow I\u2019m down bad crying at the gym\u201d. So High School<\/em> ens transporta a aquell amor d\u2019institut tan intens, amb frases com \u201cI feel so high school every time I look at you\u201d.<\/p>\n\n\n\n

The Smallest Men Who Ever Lived<\/em> \u00e9s una clara declaraci\u00f3 d\u2019intencions, on es deixa veure una Taylor Swift ferida, escopint odi, i on les paraules cap a l\u2019altra persona prenen forma de bala: \u201cWere you sent by someone who wanted me dead? Did you sleep with a gun underneath our bed?\u201d, o versos que revelen p\u00fablicament addiccions a drogues per part de l\u2019altra persona. \u00c9s en aquest moment en qu\u00e8 realment pot sorgir el debat sobre fins a quin punt \u00e9s \u00e8tic parlar sobre intimitats d\u2019una exparella un cop acabada la relaci\u00f3. No obstant aix\u00f2, Swift ja es va excusar abans de la publicaci\u00f3 del disc, afirmant amb el \u201ctagline\u201d de l\u2019\u00e0lbum: All\u2019s fair in love and poetry<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Taylor Swift interpretant Who’s Afraid of Little Old Me<\/em>, Londres Nit 6 \/ Font: Hugo S\u00e1nchez Moreno<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Cal destacar la falta d\u2019experimentalitat i de \u201cnovetat\u201d que ens porta Swift en aquest nou \u00e0lbum, tot i l\u2019\u00fas d\u2019alguns instruments influenciats pel pop m\u00e9s \u201cindie\u201d. L’homogene\u00eftat, pel que fa a melodies i instrumentaci\u00f3, fa que sigui un \u00e0lbum dens d\u2019escoltar, fins i tot per als m\u00e9s Swifties<\/em>. Tant \u00e9s aix\u00ed que alg\u00fa a X va fer un fil comparant les melodies de totes les can\u00e7ons amb sons de diferents alarmes del m\u00f2bil. Aix\u00ed mateix, can\u00e7ons com I Can Fix Him (No I Really Can)<\/em> o Chloe or Sam or Sophia and Marcus<\/em> podrien haver format part d\u2019\u00e0lbums anteriors com Folklore<\/em> o Evermore<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Tot i l\u2019\u00e8xit estratosf\u00e8ric que ha rebut el disc (m\u00e9s de 2,6 milions d\u2019\u00e0lbums venuts en la seva primera setmana als Estats Units), probablement no \u00e9s un dels seus millors projectes musicals, ni dels que generaran grans \u00e8xits comercials. Tanmateix, segurament Taylor tampoc ho buscava, i probablement ho ha necessitat per pair la ruptura d\u2019una llarga relaci\u00f3 i tot el que aix\u00f2 comporta. Definitivament, The Tortured Poets Department<\/em> no \u00e9s un disc fet per tothom i \u00e9s dif\u00edcil de digerir. Taylor tanca aix\u00ed una relaci\u00f3 amb relats i sentiments al llarg de m\u00e9s de sis anys, i els comparteix amb el m\u00f3n sencer, com diu a la can\u00e7\u00f3 The Manuscript<\/em>: \u201cBut the story isn’t mine anymore\u201d.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Era febrer de 2024 quan Taylor Swift anunciava el seu onz\u00e8 \u00e0lbum d\u2019estudi titulat The Tortured Poets Department. L\u2019\u00e0lbum, publicat el 19 d\u2019abril del 2024, va sorprendre els fans, ja que es trobava enmig de la seva gira The Eras Tour, i a m\u00e9s a m\u00e9s, en els darrers dos anys havia publicat tres \u00e0lbums: […]<\/p>\n","protected":false},"author":185,"featured_media":6562,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[632,634],"tags":[653,658,77,34],"class_list":["post-6554","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-artsesceniques","category-musica","tag-critiques","tag-culturaurbana","tag-joves","tag-societat"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6554","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/users\/185"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6554"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6554\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6563,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6554\/revisions\/6563"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6562"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6554"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6554"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6554"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}