{"id":6566,"date":"2025-10-17T11:00:00","date_gmt":"2025-10-17T09:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/angles.antartico.es\/?p=6566"},"modified":"2025-10-24T09:13:25","modified_gmt":"2025-10-24T07:13:25","slug":"llibertat-o-opressio-el-cas-jimmy-kimmel-i-la-cancel%c2%b7lacio-de-la-cultura-als-eua","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/2025\/10\/17\/llibertat-o-opressio-el-cas-jimmy-kimmel-i-la-cancel%c2%b7lacio-de-la-cultura-als-eua\/","title":{"rendered":"Llibertat o opressi\u00f3? El cas Jimmy Kimmel i la cancel\u00b7laci\u00f3 de la cultura als EUA"},"content":{"rendered":"\n

\u201cEl Congr\u00e9s no podr\u00e0 fer cap llei respecte a l\u2019establiment d\u2019una religi\u00f3, ni prohibint-ne la lliure pr\u00e0ctica; ni limitant la llibertat d\u2019expressi\u00f3 o de premsa; ni el dret de les persones a reunir-se pac\u00edficament, ni el de sol\u00b7licitar al govern una compensaci\u00f3 per greuges.\u201d <\/strong>Aix\u00ed comen\u00e7a la Primera Esmena dels Estats Units, un text que els seus habitants han defensat sempre com a s\u00edmbol pioner en mat\u00e8ria de llibertat i comunicaci\u00f3. Aquesta idea ha marcat profundament el desenvolupament dels mitjans de comunicaci\u00f3 al pa\u00eds: les cadenes televisives, els diaris i les emissores de r\u00e0dio han tingut tradicionalment un paper fonamental, ja que no depenen directament del govern de torn ni, en teoria, de la necessitat de promocionar determinats candidats. \u201cThe Land of the Free\u201d ha estat, al llarg del temps, l\u2019esl\u00f2gan amb qu\u00e8 els Estats Units han venut al m\u00f3n el seu estil de vida, una llibertat que tamb\u00e9 es reflecteix en la voluntat de donar veu al poble i mostrar la pluralitat de punts de vista, especialment visible en per\u00edodes de campanya electoral o en moments pol\u00edticament tensos.<\/p>\n\n\n\n

Les grans cadenes televisives no nom\u00e9s s\u00f3n clau en l\u2019\u00e0mbit de la informaci\u00f3, sin\u00f3 tamb\u00e9 en el de l\u2019entreteniment. En aquest terreny, destaquen especialment els programes nocturns, els populars night shows<\/em>. Espais com Saturday Night Live<\/em>, The Late Show<\/em> (Stephen Colbert), The Tonight Show<\/em> (Jimmy Fallon) o Jimmy Kimmel Live!, <\/em>han esdevingut aut\u00e8ntics referents culturals. Aquests programes, a trav\u00e9s de la par\u00f2dia i l\u2019humor, aborden q\u00fcestions d\u2019actualitat i ofereixen una mirada cr\u00edtica sobre la pol\u00edtica i la societat nord-americana.<\/p>\n\n\n\n

En aquest context, Jimmy Kimmel s\u2019ha convertit en un exemple paradigm\u00e0tic. Mesos abans del moment clau d\u2019aquest cas, el programa The Late Show of Stephen Colbert<\/em> va ser cancel\u00b7lat per a una nova temporada. El motiu? Oficialment, CBS i Paramount van justificar la decisi\u00f3 per raons financeres, per\u00f2 molts van assenyalar la proximitat amb les cr\u00edtiques de Colbert a un acord milionari entre la cadena i la Casa Blanca. La pol\u00e8mica es va accentuar quan, pocs dies despr\u00e9s, es va aprovar definitivament la fusi\u00f3 de Paramount amb Skydance Media, el 7 d\u2019agost de 2025, una operaci\u00f3 valorada en uns 8.000 milions de d\u00f2lars i condicionada per l\u2019aval dels reguladors federals. L\u2019acord va incloure concessions sobre pol\u00edtica editorial i programes interns de diversitat, equitat i inclusi\u00f3, aix\u00ed com el tancament d\u2019una demanda medi\u00e0tica amb un acord de 16 milions de d\u00f2lars. Colbert, durant els Emmy, va defensar que no nom\u00e9s l\u2019havien fet fora a ell, sin\u00f3 tamb\u00e9 a 200 treballadors m\u00e9s, recordant que la feina que fan \u00e9s important i que les injust\u00edcies poden ser remeiades entre tots.<\/p>\n\n\n\n

Tal com recorda Susan Christopherson (2011), la concentraci\u00f3 de poder en mans dels grans conglomerats medi\u00e0tics ha alterat profundament les condicions de producci\u00f3 i la llibertat creativa a Hollywood, on \u201cles estrat\u00e8gies de les empreses distribu\u00efdores determinen el que passa al costat de la producci\u00f3\u201d. Aquesta depend\u00e8ncia de grans corporacions que controlen la distribuci\u00f3 fa que la llibertat d\u2019expressi\u00f3 dels creadors quedi condicionada pels interessos empresarials i pol\u00edtics, un fenomen que es veu reflectit en casos com el de Colbert o Kimmel.<\/p>\n\n\n\n

Al parlar de temes d\u2019actualitat, Jimmy Kimmel va fer un discurs sobre en Charlie Kirk (assassinat per ferida de bala al coll durant una convenci\u00f3 de defensa sobre les armes) on comentava l’actual situaci\u00f3 dels Estats Units. Les seves paraules, cr\u00edtiques amb el moviment MAGA i amb la reacci\u00f3 de Donald Trump, qui va declarar que \u201cVan acomiadar Jimmy Kimmel principalment pels seus mals \u00edndexs d\u2019audi\u00e8ncia. Va dir una cosa horrible sobre un gran cavaller com Charlie Kirk. No t\u00e9 talent i hauria d\u2019haver estat acomiadat fa molt de temps.\u201d En una roda de premsa amb el primer ministre brit\u00e0nic, Keir Starmer, el passat 18 de setembre. Va fer desencadenar la suspensi\u00f3 indefinida del programa per part d\u2019ABC, despr\u00e9s de les pressions de la FCC. La decisi\u00f3 va obrir un intens debat sobre la llibertat d\u2019expressi\u00f3, la censura pol\u00edtica i el paper dels late shows<\/em> en una societat nord-americana cada vegada m\u00e9s polaritzada.<\/p>\n\n\n\n

Aquest panorama tamb\u00e9 ha estat sacsejat per les tensions dins la mateixa ind\u00fastria. La revoluci\u00f3 dels actors i guionistes contra gegants com Disney (qui portava l\u2019ABC, i per tant el programa d\u2019en Jimmy Kimmel) ha evidenciat la fragilitat d\u2019un sistema que, sota l\u2019aparen\u00e7a de llibertat creativa, sovint es regeix per interessos econ\u00f2mics i corporatius. El conflicte laboral ha posat damunt la taula la precarietat d\u2019uns professionals que s\u00f3n el motor de Hollywood i, alhora, ha exposat els l\u00edmits del poder cultural que fins ara les grans companyies havien exercit sense oposici\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Despr\u00e9s de la seva aturada i posterior retorn a la televisi\u00f3, el presentador ha hagut de reinventar-se enmig d\u2019un panorama cultural i pol\u00edtic marcat per la polaritzaci\u00f3 i la censura encoberta. La seva tornada no ha estat nom\u00e9s un esdeveniment televisiu, sin\u00f3 tamb\u00e9 un reflex de com els night shows<\/em> s\u00f3n espais de resist\u00e8ncia, humor i cr\u00edtica, per\u00f2 tamb\u00e9 de vulnerabilitat davant la pressi\u00f3 pol\u00edtica i empresarial, ja que ha doblat l\u2019audi\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

Donald Trump, ha esdevingut una de les figures amb m\u00e9s poder de pressi\u00f3 sobre els mitjans i la cultura nord-americana. Ja no es limita a criticar, sin\u00f3 que aconsegueix for\u00e7ar la cancel\u00b7laci\u00f3 de programes i condicionar les grans cadenes quan els continguts no s\u2019alineen amb els seus ideals pol\u00edtics. Durant la campanya electoral, fins i tot va anunciar p\u00fablicament una llista de llibres que voldria prohibir, entre els quals Els jocs de la fam<\/em>, per considerar-los contraris al relat que vol imposar. Aix\u00ed, la seva influ\u00e8ncia ha convertit la censura en una eina de poder que va m\u00e9s enll\u00e0 del govern i impacta directament en l\u2019entreteniment, la literatura i la llibertat d\u2019expressi\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

La mateixa din\u00e0mica es veu amb la cancel\u00b7laci\u00f3 de TikTok, una plataforma que ha esdevingut s\u00edmbol de la veu de les generacions m\u00e9s joves i, per aix\u00f2, tamb\u00e9 objectiu de control. El que havia nascut com un espai d\u2019expressi\u00f3 lliure i creativa es veu ara q\u00fcestionat pel seu impacte pol\u00edtic, econ\u00f2mic i cultural. Tot plegat dibuixa un escenari cada cop m\u00e9s proper a les distopies que abans nom\u00e9s pertanyien a la ficci\u00f3. Pel\u00b7l\u00edcules com Civil War<\/em> o s\u00e8ries com The Handmaid\u2019s Tale<\/em> (El conte de la criada<\/em>) semblaven advert\u00e8ncies llunyanes, met\u00e0fores extremes d\u2019una societat en crisi. Avui, per\u00f2, molts espectadors les reconeixen com un mirall inc\u00f2mode que reflecteix la realitat dels Estats Units contemporanis, on la llibertat d\u2019expressi\u00f3 es troba constantment amena\u00e7ada entre la censura pol\u00edtica, el control corporatiu i la pressi\u00f3 social.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u201cEl Congr\u00e9s no podr\u00e0 fer cap llei respecte a l\u2019establiment d\u2019una religi\u00f3, ni prohibint-ne la lliure pr\u00e0ctica; ni limitant la llibertat d\u2019expressi\u00f3 o de premsa; ni el dret de les persones a reunir-se pac\u00edficament, ni el de sol\u00b7licitar al govern una compensaci\u00f3 per greuges.\u201d Aix\u00ed comen\u00e7a la Primera Esmena dels Estats Units, un text que […]<\/p>\n","protected":false},"author":131,"featured_media":6567,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[642,645],"tags":[656,658,34,44],"class_list":["post-6566","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-sectoraudiovisual","category-televisioiplataformes","tag-croniques","tag-culturaurbana","tag-societat","tag-tecnologia"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6566","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/users\/131"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6566"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6566\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6618,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6566\/revisions\/6618"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6567"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6566"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6566"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6566"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}