{"id":6647,"date":"2025-10-24T12:00:00","date_gmt":"2025-10-24T10:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/?p=6647"},"modified":"2025-10-24T09:47:02","modified_gmt":"2025-10-24T07:47:02","slug":"tendencies-virals-quan-la-moda-guanya-a-la-ciencia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/2025\/10\/24\/tendencies-virals-quan-la-moda-guanya-a-la-ciencia\/","title":{"rendered":"Tend\u00e8ncies virals: quan la moda guanya a la ci\u00e8ncia"},"content":{"rendered":"\n

La Llibreria Alta\u00efr de Barcelona es va convertir en l\u2019escenari d\u2019un debat intens i revelador sobre l\u2019impacte de les xarxes socials en els nostres h\u00e0bits quotidians. En el marc de la Nit Europea de la Recerca i dins el programa UB Divulga, el dimecres 8 d\u2019octubre es va celebrar el caf\u00e8 cient\u00edfic titulat \u201cTend\u00e8ncies virals: moda o perill?\u201d. La trobada, condu\u00efda per la moderadora Marga Becerra, va comptar amb la participaci\u00f3 de Jes\u00fas del Hoyo, professor de la Facultat de Belles Arts especialitzat en arts visuals i disseny, i Maria Carmen Vidal Carou, investigadora del Campus de l\u2019Alimentaci\u00f3 de Torribera i experta en nutrici\u00f3 i seguretat aliment\u00e0ria. Junts van obrir un espai de reflexi\u00f3 sobre fins a quin punt les modes digitals, aparentment inofensives, poden alterar no nom\u00e9s les nostres conductes sin\u00f3 tamb\u00e9 la nostra salut i manera de veure el m\u00f3n.<\/p>\n\n\n\n

Des del primer moment, es va posar sobre la taula el paper determinant que juga la imatge en la societat contempor\u00e0nia. Del Hoyo va recordar que el cervell hum\u00e0 respon de manera extraordin\u00e0riament r\u00e0pida als est\u00edmuls visuals: processa les imatges seixanta vegades m\u00e9s r\u00e0pid que les paraules i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, tendim a donar per bona la informaci\u00f3 que ens arriba a trav\u00e9s d\u2019una fotografia, un v\u00eddeo o un gr\u00e0fic abans fins i tot de q\u00fcestionar-ne la veracitat. Segons ell, aix\u00f2 explica perqu\u00e8 les xarxes socials, dominades per l\u2019est\u00e8tica i l\u2019impacte visual, tenen tanta capacitat de transformar la nostra actitud i els nostres h\u00e0bits. Un simple \u201cstory\u201d d\u2019Instagram sobre dietes, entrenaments o rutines de bellesa pot influir el que mengem, com ens exercitem o fins i tot la nostra autoestima. \u201cLa seducci\u00f3 de la imatge, quan es combina amb el prop\u00f2sit d\u2019informar, pot donar com a resultat una comunicaci\u00f3 molt potent, per\u00f2 tamb\u00e9 ens pot deixar indefensos davant la manipulaci\u00f3\u201d, va advertir.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019exemple m\u00e9s evident d\u2019aquesta influ\u00e8ncia, i el cas pr\u00e0ctic escollit per a la sessi\u00f3, \u00e9s el fenomen gluten-free<\/em>. Vidal Carou va comen\u00e7ar desmuntant el mite: el gluten, present en cereals com el blat, l\u2019ordi o el s\u00e8gol, no \u00e9s t\u00f2xic ni perjudicial per a la majoria de la poblaci\u00f3. Nom\u00e9s les persones amb malaltia cel\u00edaca o amb sensibilitat diagnosticada n\u2019han d\u2019eliminar el consum. Malgrat aix\u00f2, la moda de retirar-lo de la dieta s\u2019ha est\u00e8s amb for\u00e7a, en bona part, gr\u00e0cies a les recomanacions d\u2019influencers, celebrities i esportistes d\u2019elit que associen aquesta pr\u00e0ctica a una vida m\u00e9s sana o a un millor rendiment f\u00edsic. La realitat, segons la investigadora, \u00e9s ben diferent: quan s\u2019eliminen els cereals amb gluten sense una justificaci\u00f3 m\u00e8dica, la dieta es torna m\u00e9s pobra en fibra, en vitamines del grup B i en minerals essencials. Molts dels productes que es venen com a \u201csense gluten\u201d acaben afegint-hi m\u00e9s sucre, m\u00e9s greixos i m\u00e9s sal per compensar la textura i el sabor, cosa que comporta un increment de calories. A m\u00e9s, aquests productes solen ser m\u00e9s cars i no aporten cap benefici a qui no en necessita. \u201cSi no et fa mal, per qu\u00e8 eliminar-lo?\u201d, va q\u00fcestionar Vidal Carou, fent una crida a desconfiar d\u2019aquelles modes que s\u2019amaguen darrere d\u2019una disfressa de discurs cient\u00edfic sense tenir evid\u00e8ncies reals.<\/p>\n\n\n\n

El di\u00e0leg entre disseny i nutrici\u00f3 va fer evident un punt com\u00fa: el poder de la persuasi\u00f3 visual i emocional. Els ponents van coincidir que la societat est\u00e0 cada vegada m\u00e9s exposada a missatges que juguen amb l\u2019aparen\u00e7a de ci\u00e8ncia, per\u00f2 que en realitat responen a interessos comercials. Del Hoyo va subratllar que la hist\u00f2ria ens ha demostrat com \u00e9s de f\u00e0cil canviar la visi\u00f3 general d\u2019un col\u00b7lectiu quan hi ha una narrativa potent al darrere. L\u2019\u00e9sser hum\u00e0 tendeix a estalviar esfor\u00e7os i, davant d\u2019una imatge clara i atractiva, prefereix acceptar-la com a certa en lloc de contrastar-la. Aquesta comoditat ens fa vulnerables a la desinformaci\u00f3. La situaci\u00f3 es veu agreujada pel funcionament dels algoritmes, que premien all\u00f2 que \u00e9s m\u00e9s impactant i superficial. Per ser atractiu a les xarxes, sovint cal fer alguna cosa extravagant, com ara defensar dietes extremes o h\u00e0bits singulars, encara que no tinguin base cient\u00edfica.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Jes\u00fas del Hoyo (esquerra), Marga Becerra (centre) en el f\u00f2rum a la llibreria Alta\u00efr. \/ Font: Revista Angle<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

La discussi\u00f3 tamb\u00e9 va posar de manifest la tensi\u00f3 entre el m\u00f3n acad\u00e8mic i el dels influencers. Les enquestes mostren que encara hi ha m\u00e9s confian\u00e7a en la comunitat cient\u00edfica que en les veus virals, per\u00f2 el panorama podria estar canviant. Els influencers tenen l\u2019avantatge de la immediatesa, la proximitat i la manca de por d’equivocar-se. En canvi, el m\u00f3n acad\u00e8mic sovint es veu condicionat per un llenguatge excessivament t\u00e8cnic i per la por de simplificar en exc\u00e9s. Aquesta difer\u00e8ncia fa que la ci\u00e8ncia tendeixi a quedar tancada en cercles elitistes i que el seu missatge arribi amb dificultats al gran p\u00fablic. \u201cSi no ocupem nosaltres l\u2019espai, alg\u00fa altre ho far\u00e0\u201d, va alertar del Hoyo, animant els investigadors a adaptar-se als canals i llenguatges de la societat actual. Vidal Carou hi va afegir que el repte no \u00e9s nom\u00e9s desmentir informaci\u00f3 falsa, sin\u00f3 generar espais de credibilitat on les dades parlin per elles mateixes. L\u2019objectiu hauria de ser oferir coneixement contrastat i accessible, en lloc de limitar-se a reaccionar a cada nova desinformaci\u00f3 viral.<\/p>\n\n\n\n

El torn de preguntes va aportar nous matisos. Es va plantejar, per exemple, la contradicci\u00f3 que suposa que esportistes famosos recomanin productes o dietes en anuncis de televisi\u00f3 sense tenir coneixements de nutrici\u00f3, generant idees err\u00f2nies entre el p\u00fablic. Tamb\u00e9 es va destacar com el capitalisme fomenta aquesta desinformaci\u00f3, aprofitant la suggesti\u00f3 de la imatge i el prestigi de figures p\u00fabliques. En aquest context, els influencers disposen d\u2019una for\u00e7a comunicativa que supera amb escreix la dels acad\u00e8mics, que rarament compten amb plataformes tan potents ni amb comunitats tan fidelitzades. La proposta que va emergir del debat va ser clara: cal col\u00b7laborar, adaptar el discurs cient\u00edfic, fer-lo m\u00e9s visual, ordenar la informaci\u00f3 de manera jer\u00e0rquica i dissenyar recursos atractius que puguin competir amb els missatges virals.<\/p>\n\n\n\n

La sessi\u00f3 es va tancar amb una reflexi\u00f3 sobre el futur. Cap a on ens dirigim com a societat? Arribar\u00e0 un moment en qu\u00e8 la informaci\u00f3 rigorosa aconseguir\u00e0 guanyar espai a les xarxes, o b\u00e9 ens veurem abocats a una \u201cestupidificaci\u00f3 generalitzada\u201d, com va advertir un dels ponents? Vidal Carou va mantenir un punt d\u2019esperan\u00e7a en el paper que pot jugar la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial per filtrar i difondre informaci\u00f3 fiable, tot i recon\u00e8ixer que la pseudoci\u00e8ncia ja est\u00e0 causant danys tant a la poblaci\u00f3 com als mateixos cient\u00edfics. La clau, van coincidir els participants, \u00e9s educar la ciutadania en esperit cr\u00edtic i entrenar-la per entendre que no tot el que es veu \u00e9s real. En un m\u00f3n on l\u2019algoritme sap perfectament com atacar-nos i mantenir-nos enganxats, el discurs cient\u00edfic ha de ser m\u00e9s fort que mai.<\/p>\n\n\n\n

El caf\u00e8 cient\u00edfic a la Llibreria Alta\u00efr va ser, en definitiva, una demostraci\u00f3 de com la divulgaci\u00f3 pot obrir espais de debat necessaris entre disciplines aparentment allunyades, com el disseny i la nutrici\u00f3. La imatge, el discurs i la ci\u00e8ncia es van trobar per posar en relleu un mateix repte: com navegar en un entorn saturat de missatges virals sense renunciar al pensament cr\u00edtic. En una \u00e8poca en qu\u00e8 una opini\u00f3 pot fer-se global en q\u00fcesti\u00f3 d\u2019hores, els experts van deixar clar que la batalla per la credibilitat es juga a les xarxes, i que la ci\u00e8ncia, si vol arribar a la societat, ha d\u2019aprendre a parlar tamb\u00e9 el llenguatge de la imatge.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La Llibreria Alta\u00efr de Barcelona es va convertir en l\u2019escenari d\u2019un debat intens i revelador sobre l\u2019impacte de les xarxes socials en els nostres h\u00e0bits quotidians. En el marc de la Nit Europea de la Recerca i dins el programa UB Divulga, el dimecres 8 d\u2019octubre es va celebrar el caf\u00e8 cient\u00edfic titulat \u201cTend\u00e8ncies virals: […]<\/p>\n","protected":false},"author":131,"featured_media":6648,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[637],"tags":[656,64,34,627],"class_list":["post-6647","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-llibresipublicacions","tag-croniques","tag-educacio","tag-societat","tag-universitat"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6647","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/users\/131"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6647"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6647\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6678,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6647\/revisions\/6678"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6648"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6647"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6647"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6647"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}