{"id":6687,"date":"2025-10-27T11:00:13","date_gmt":"2025-10-27T10:00:13","guid":{"rendered":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/?p=6687"},"modified":"2026-02-13T14:59:20","modified_gmt":"2026-02-13T13:59:20","slug":"punt-final-a-lobra-biografica-de-carla-simon","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/2025\/10\/27\/punt-final-a-lobra-biografica-de-carla-simon\/","title":{"rendered":"Punt final a l\u2019obra biogr\u00e0fica de Carla Sim\u00f3n"},"content":{"rendered":"\n<p>Un forat biogr\u00e0fic ha marcat la vida i el cinema de Carla Sim\u00f3n. Aquest 2025 ha tancat la seva trilogia amb<em> Romer\u00eda<\/em> una pel\u00b7l\u00edcula m\u00e9s din\u00e0mica i menys documental que les dues anteriors, <em>Estiu 1993<\/em> i <em>Alcarr\u00e0s<\/em>. Mitjan\u00e7ant aquestes tres pel.licules, la directora ha empr\u00e8s un recorregut emocional i vital, arrelat a la mem\u00f2ria familiar i a les dificultats que va patir una generaci\u00f3 a causa de les drogues i el VIH.<\/p>\n\n\n\n<p>Tot comen\u00e7a amb <em>Estiu 1993<\/em> (2017), on Sim\u00f3n recrea el seu propi estiu despr\u00e9s de perdre els pares a causa de la sida. La protagonista Frida, interpretada per Laia Artigas, \u00e9s l\u2019<em>alter ego <\/em>de la directora: una nena que s&#8217;enfronta a la p\u00e8rdua dels pares i observa el m\u00f3n sense acabar d\u2019entendre el dolor que l\u2019envolta despr\u00e9s de ser adoptada pels seus tiets, interpretats per David Verdaguer i Bruna Cus\u00ed.<\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-large\"><img fetchpriority=\"high\" decoding=\"async\" width=\"1024\" height=\"683\" src=\"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/estiu-1993-1-1024x683.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-6688\" srcset=\"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/estiu-1993-1-1024x683.jpg 1024w, https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/estiu-1993-1-300x200.jpg 300w, https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/estiu-1993-1-768x512.jpg 768w, https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/estiu-1993-1.jpg 1440w\" sizes=\"(max-width: 1024px) 100vw, 1024px\" \/><figcaption class=\"wp-element-caption\">Estiu 1993 (2017) \/ Font: Turisme Garrotxa<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n<p>La pel\u00b7l\u00edcula se situa als anys 90, on milers de joves al voltant de 30 anys van patir els efectes de la sida. Sim\u00f3n va quedar \u00f2rfena amb sis anys; els pares van morir en tres anys de difer\u00e8ncia. Per representar la innoc\u00e8ncia i la incertesa de la protagonista, la directora i guionista evita el dramatisme i aposta per la veritat dels gestos petits. En comptes d\u2019apostar per una narrativa cl\u00e0ssica, la directora construeix un relat de silencis i subtileses, fidel al punt de vista infantil. El cinema es converteix en un espai per reconciliar-se amb el passat, per comprendre all\u00f2 que, de petita, no podia entendre.<\/p>\n\n\n\n<p>Cinc anys despr\u00e9s, el trajecte biogr\u00e0fic empr\u00e8n una segona etapa amb <em>Alcarr\u00e0s<\/em> (2022). Tot i no ser una autobiografia estricta, la pel\u00b7l\u00edcula est\u00e0 profundament arrelada en la hist\u00f2ria familiar de Sim\u00f3n: la dels pagesos del Segri\u00e0 que conreen la terra de generaci\u00f3 en generaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-large\"><img decoding=\"async\" width=\"1024\" height=\"683\" data-src=\"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/alcarras-1-1024x683.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-6689 lazyload\" data-srcset=\"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/alcarras-1-1024x683.jpg 1024w, https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/alcarras-1-300x200.jpg 300w, https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/alcarras-1-768x512.jpg 768w, https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/alcarras-1.jpg 1440w\" data-sizes=\"(max-width: 1024px) 100vw, 1024px\" src=\"data:image\/svg+xml;base64,PHN2ZyB3aWR0aD0iMSIgaGVpZ2h0PSIxIiB4bWxucz0iaHR0cDovL3d3dy53My5vcmcvMjAwMC9zdmciPjwvc3ZnPg==\" style=\"--smush-placeholder-width: 1024px; --smush-placeholder-aspect-ratio: 1024\/683;\" \/><figcaption class=\"wp-element-caption\">Alcarr\u00e0s (2022) \/ Font: Vilaweb<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n<p><em>Alcarr\u00e0s<\/em> marca una evoluci\u00f3 en la mirada de la directora. La pel\u00b7l\u00edcula retrata l\u2019\u00faltim estiu d\u2019una fam\u00edlia que veu com la modernitat amena\u00e7a el seu mode de vida. Sim\u00f3n hi mostra un m\u00f3n que s\u2019apaga amb la mateixa llum c\u00e0lida amb qu\u00e8 el filma: la de la posta de sol als camps de presseguers.<\/p>\n\n\n\n<p>La seva manera de treballar \u2014actors no professionals, llum natural, rodatge comunitari\u2014 refor\u00e7a la seva aposta per la veracitat. <em>Alcarr\u00e0s<\/em> no nom\u00e9s parla de la fi d\u2019un m\u00f3n rural, sin\u00f3 tamb\u00e9 de la import\u00e0ncia de les arrels com a eix emocional. La directora converteix la seva mem\u00f2ria familiar en una met\u00e0fora universal sobre la fragilitat de la condici\u00f3 humana davant el canvi.<\/p>\n\n\n\n<p>L&#8217;any 2025, Sim\u00f3n tanca el cercle amb <em>Romeria<\/em>, una pel\u00b7l\u00edcula que explora les arrels gallegues de la seva fam\u00edlia, que va emigrar a Catalunya durant el franquisme. En aquesta hist\u00f2ria es parla del retorn, de la recerca dels or\u00edgens i d\u2019una mem\u00f2ria que travessa generacions.<\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-large\"><img decoding=\"async\" width=\"1024\" height=\"683\" data-src=\"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/Projecte-nou-1024x683.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-6691 lazyload\" data-srcset=\"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/Projecte-nou-1024x683.jpg 1024w, https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/Projecte-nou-300x200.jpg 300w, https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/Projecte-nou-768x512.jpg 768w, https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/Projecte-nou.jpg 1440w\" data-sizes=\"(max-width: 1024px) 100vw, 1024px\" src=\"data:image\/svg+xml;base64,PHN2ZyB3aWR0aD0iMSIgaGVpZ2h0PSIxIiB4bWxucz0iaHR0cDovL3d3dy53My5vcmcvMjAwMC9zdmciPjwvc3ZnPg==\" style=\"--smush-placeholder-width: 1024px; --smush-placeholder-aspect-ratio: 1024\/683;\" \/><figcaption class=\"wp-element-caption\">Romer\u00eda (2025) \/ Font: Elastica Films<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n<p>A trav\u00e9s d\u2019una hist\u00f2ria que combina el viatge f\u00edsic i el simb\u00f2lic, Sim\u00f3n reflexiona sobre la identitat h\u00edbrida \u2014entre el nord i el sud, entre el present i el record\u2014 i sobre com la mem\u00f2ria familiar configura la pr\u00f2pia veu. El t\u00edtol mateix, <em>Romeria<\/em>, evoca moviment, espiritualitat i comunitat: tres paraules que poden definir tot el seu cinema.<\/p>\n\n\n\n<p>Es tracta d\u2019una pel\u00b7l\u00edcula m\u00e9s cinematogr\u00e0fica i menys documental, que mostra el desig de filmar, de fer cinema i explicar hist\u00f2ries, on la protagonista, Marina, empr\u00e8n el seu viatge de la m\u00e0 d\u2019una c\u00e0mera amb la qual grava els paisatges gallecs.<\/p>\n\n\n\n<p>Igual que a Alcarr\u00e0s, Sim\u00f3n compta amb actors protagonistes no professionals: Ll\u00facia Garcia i Mitch. D\u2019aquesta manera, la directora torna a filmar la vida quotidiana amb la sensibilitat que la caracteritza, per\u00f2 ara des d\u2019una mirada m\u00e9s madura i reconciliada. No \u00e9s nom\u00e9s un homenatge als seus avantpassats, sin\u00f3 tamb\u00e9 una celebraci\u00f3 de la seva pr\u00f2pia traject\u00f2ria com a cineasta que ha apr\u00e8s a mirar el m\u00f3n a trav\u00e9s de la seva hist\u00f2ria.<\/p>\n\n\n\n<p>Carla Sim\u00f3n ha constru\u00eft un cinema que respira vida i mem\u00f2ria. Les seves tres pel\u00b7l\u00edcules s\u00f3n com cap\u00edtols d\u2019un mateix diari: la hist\u00f2ria d\u2019una dona que, a trav\u00e9s del cinema, busca entendre\u2019s a si mateixa i el m\u00f3n que l\u2019ha fet qui \u00e9s. Des de la nena que perd els pares fins a la dona que retorna a les seves arrels, la seva traject\u00f2ria \u00e9s tamb\u00e9 un retrat del nostre temps: un cinema que defensa la tendresa com a forma de resist\u00e8ncia.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>\u201cEl cinema \u00e9s la meva manera de parlar amb els que ja no hi s\u00f3n\u201d, diu la directora. La seva c\u00e0mera no nom\u00e9s observa: estima, acompanya, escolta. I en fer-ho, convida l\u2019espectador a mirar-se a si mateix i, d\u2019alguna manera, a connectar amb els seus or\u00edgens.<\/p>\n\n\n\n<p><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Un forat biogr\u00e0fic ha marcat la vida i el cinema de Carla Sim\u00f3n. Aquest 2025 ha tancat la seva trilogia amb Romer\u00eda una pel\u00b7l\u00edcula m\u00e9s din\u00e0mica i menys documental que les dues anteriors, Estiu 1993 i Alcarr\u00e0s. Mitjan\u00e7ant aquestes tres pel.licules, la directora ha empr\u00e8s un recorregut emocional i vital, arrelat a la mem\u00f2ria familiar [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":171,"featured_media":7365,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[643,642],"tags":[658,77,655,34],"class_list":["post-6687","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-cinema","category-sectoraudiovisual","tag-culturaurbana","tag-joves","tag-reportatges","tag-societat"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6687","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/users\/171"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6687"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6687\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6695,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6687\/revisions\/6695"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7365"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6687"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6687"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6687"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}