{"id":6776,"date":"2025-11-07T11:07:52","date_gmt":"2025-11-07T10:07:52","guid":{"rendered":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/?p=6776"},"modified":"2025-11-07T11:07:57","modified_gmt":"2025-11-07T10:07:57","slug":"quan-el-mon-parla-catala","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/2025\/11\/07\/quan-el-mon-parla-catala\/","title":{"rendered":"Quan el m\u00f3n parla catal\u00e0"},"content":{"rendered":"\n

La traducci\u00f3 liter\u00e0ria com a eina de projecci\u00f3 cultural i resist\u00e8ncia ling\u00fc\u00edstica<\/h2>\n\n\n\n

Actualment, les hist\u00f2ries liter\u00e0ries s\u00f3n capaces de travessar fronteres amb l’\u00fas d’un clic, i la traducci\u00f3 esdev\u00e9 un concepte i una pr\u00e0ctica que va m\u00e9s enll\u00e0 d’un exercici ling\u00fc\u00edstic i passa a ser una via per la qual es pot mantenir viva la cultura. El catal\u00e0 \u00e9s una llengua amb una tradici\u00f3 cultural i liter\u00e0ria pr\u00f2pia, per\u00f2 que tamb\u00e9 t\u00e9 una hist\u00f2ria marcada per la resist\u00e8ncia i la repressi\u00f3. A trav\u00e9s de la traducci\u00f3, ha trobat una eina per assegurar la seva superviv\u00e8ncia i fer-se present en el panorama cultural actual.\u00a0<\/p>\n\n\n\n

Cada vegada \u00e9s m\u00e9s normal i freq\u00fcent que les grans obres que han marcat la literatura universal puguin ser llegides en catal\u00e0, des de cl\u00e0ssics de George Orwell com 1984 <\/em>fins a \u00e8xits contemporanis com El senyor dels anells <\/em>de J.R.R Tolkien. Obres com S\u00e0piens<\/em> de Yuval Noah Harari o El conte de la serventa<\/em> de Margaret Atwood han arribat a les llibreries catalanes gr\u00e0cies a traduccions curoses com la de Laura Escorihuela amb Harry Potter.<\/em><\/p>\n\n\n\n

\"\"
Una pila de llibres oberts durant Sant Jordi \/ Font: Envato<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Salvador Espriu pensava que una llengua no \u00e9s nom\u00e9s un instrument de comunicaci\u00f3, sin\u00f3 el reflex d’un poble i de la seva mirada sobre el m\u00f3n. Aix\u00f2 portat al tema en q\u00fcesti\u00f3 ens fa reflexionar i afirmar que traduir obres de car\u00e0cter internacional a una llengua com el catal\u00e0 permet no nom\u00e9s accedir a les hist\u00f2ries del m\u00f3n, sin\u00f3 que tamb\u00e9 permet reinterpretar-les a trav\u00e9s d’una mirada cultural pr\u00f2pia com la catalana.<\/p>\n\n\n\n

En aquest context, les editorials i els traductors funcionen com a ponts culturals, de manera qu\u00e8 la traducci\u00f3 al catal\u00e0 no consisteix nom\u00e9s a adaptar les paraules a l’idioma, sin\u00f3 preservar emocions, matisos i contextos. Referents com Josep Maria Ripoll o V\u00edctor Obiols han treballat amb tota mena d’obres, i editorials com la Proa o Rosa dels Vents han apostat des de fa d\u00e8cades per fer arribar als lectors catalans textos que probablement mai no haurien arribat a Catalunya.<\/p>\n\n\n\n

No nom\u00e9s parlem de traducci\u00f3, sin\u00f3 tamb\u00e9 es parla d’una hist\u00f2ria de resist\u00e8ncia cultural de la llengua. Durant molt de temps, aquesta va ser minoritzada i reprimida, i amb actes com el simple fet d’una traducci\u00f3 d’una obra cl\u00e0ssica o contempor\u00e0nia de car\u00e0cter internacional, el catal\u00e0 ha pogut reafirmar-se com una llengua moderna i vers\u00e0til.<\/p>\n\n\n\n

Quan es tradueix una obra al catal\u00e0, es contribueix a la superviv\u00e8ncia de la llengua, la qual creix i dialoga amb el m\u00f3n. Cada llibre, article, text tradu\u00eft al catal\u00e0 \u00e9s un acte d’amor per la llengua i \u00e9s una manera de demostrar que tot es pot explicar en catal\u00e0, des de la m\u00e0gia fins a les dist\u00f2pies, des dels cl\u00e0ssics fins a la literatura contempor\u00e0nia.\u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La traducci\u00f3 liter\u00e0ria com a eina de projecci\u00f3 cultural i resist\u00e8ncia ling\u00fc\u00edstica Actualment, les hist\u00f2ries liter\u00e0ries s\u00f3n capaces de travessar fronteres amb l’\u00fas d’un clic, i la traducci\u00f3 esdev\u00e9 un concepte i una pr\u00e0ctica que va m\u00e9s enll\u00e0 d’un exercici ling\u00fc\u00edstic i passa a ser una via per la qual es pot mantenir viva la […]<\/p>\n","protected":false},"author":172,"featured_media":6785,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[640,637],"tags":[700,34],"class_list":["post-6776","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-llibreries","category-llibresipublicacions","tag-cronica","tag-societat"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6776","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/users\/172"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6776"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6776\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6787,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6776\/revisions\/6787"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6785"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6776"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6776"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6776"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}