{"id":6927,"date":"2025-11-27T14:00:00","date_gmt":"2025-11-27T13:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/?p=6927"},"modified":"2025-11-30T11:34:14","modified_gmt":"2025-11-30T10:34:14","slug":"la-salut-mental-al-mon-audiovisual","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/2025\/11\/27\/la-salut-mental-al-mon-audiovisual\/","title":{"rendered":"La salut mental al m\u00f3n audiovisual"},"content":{"rendered":"\n<p>Quan el cinema parla del que no es veu<\/p>\n\n\n\n<p>Durant la hist\u00f2ria de l&#8217;audiovisual, la salut mental \u00e9s un tema que ha estat representat de diverses maneres i ha anat evolucionant amb el temps. Antigament tot all\u00f2 relacionat amb la salut mental s&#8217;explicava a trav\u00e9s del sensacionalisme (redu\u00efnt trastorns a simples estigmes, pors o caricatures). Avui en dia, per\u00f2, s&#8217;ha donat lloc a narratives m\u00e9s subtils, emp\u00e0tiques i centrades en l&#8217;experi\u00e8ncia humana. El cinema ha actuat en aquest context com a mirall cultural que ha perm\u00e8s abordar la salut mental i mostrar-la no sols com a patiment, sin\u00f3 com una possibilitat d&#8217;expressar all\u00f2 que no sempre se sap dir amb paraules. El cinema no \u00e9s un fenomen art\u00edstic amb l&#8217;\u00fanica finalitat d&#8217;entretenir, sin\u00f3 que pot ser tamb\u00e9 una eina de pensament, una possibilitat de pensar.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Quan parlem de la representaci\u00f3 de la salut mental en el m\u00f3n audiovisual, \u00e9s inevitable trobar exemples que mostren com s&#8217;ha de tractar correctament un tema com aquest i de quina manera es pot representar. <em>Inside Out<\/em> (2015) de Pixar \u00e9s una obra on les emocions es converteixen en personatges i el proc\u00e9s psicol\u00f2gic es transforma en un relat accessible per&nbsp; a tot tipus de p\u00fablics, des dels m\u00e9s petits al m\u00e9s grans. La cinta normalitza la tristesa com una emoci\u00f3 necess\u00e0ria i desmunta la idea que &#8220;estar b\u00e9&#8221; implica estar content tota l&#8217;estona. S&#8217;observen les emocions i la salut mental des d&#8217;un punt de vista pedag\u00f2gic, i aquesta pel\u00b7l\u00edcula en particular ha estat celebrada en l&#8217;\u00e0mbit educatiu i cl\u00ednic, demostrant que l&#8217;animaci\u00f3 pot ser una eina poderosa per a l&#8217;alfabetitzaci\u00f3 emocional.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Com <em>Inside Out<\/em>, hi ha moltes pel\u00b7l\u00edcules que han adoptat una manera original i ben constru\u00efda de representar la salut mental. <em>Aftersun (<\/em>2022), aborda la depressi\u00f3 des d&#8217;un punt de vista \u00edntim i fr\u00e0gil. Al llarg del film, el tema s&#8217;insinua mitjan\u00e7ant Durant el film se suggereix el tema que aborda a trav\u00e9s de recursos com els silencis, mirades i mem\u00f2ries. En aquest cas la salut mental apareix no com una trama definida, sin\u00f3 com un espai de vulnerabilitat on el cinema convida l&#8217;espectador a omplir els buits. La proposta d&#8217;<em>Aftersun <\/em>tracta la salut mental des d&#8217;una perspectiva m\u00e9s sensorial i aprofundint m\u00e9s en les reaccions emocionals.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Hi ha pel\u00b7l\u00edcules que q\u00fcestionen la mirada social cap als trastorns mentals. <em>Joker <\/em>(2019) posa sobre la taula com l&#8217;exclusi\u00f3 i la manca de suport institucional poden empitjorar la salut mental d&#8217;un individu. En el film es posa sobre la taula sobre fins a quin punt la societat discrimina i patologitza persones que all\u00f2 que vertaderament necessiten \u00e9s atenci\u00f3 i ajuda.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-large is-resized\"><img fetchpriority=\"high\" decoding=\"async\" width=\"1024\" height=\"683\" src=\"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2025\/11\/Proyecto-nuevo-5-1024x683.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-6931\" style=\"width:660px;height:auto\" srcset=\"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2025\/11\/Proyecto-nuevo-5-1024x683.jpg 1024w, https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2025\/11\/Proyecto-nuevo-5-300x200.jpg 300w, https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2025\/11\/Proyecto-nuevo-5-768x512.jpg 768w, https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2025\/11\/Proyecto-nuevo-5.jpg 1440w\" sizes=\"(max-width: 1024px) 100vw, 1024px\" \/><figcaption class=\"wp-element-caption\">Fotografia Joker (2019): GQ Espanya \/ Font: Google Photos<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n<p>La tend\u00e8ncia \u00e9s evident: la salut mental ha deixat de ser un element marginal per esdevenir un eix central del relat cinematogr\u00e0fic. Ara es tracta la salut mental amb profunditat, explorant les expectatives socials, la pressi\u00f3 quotidiana, la identitat&#8230; I aquest pot ser un dels motius pels quals el cinema connecta tant amb el p\u00fablic jove, que troba en les hist\u00f2ries que veuen un lloc on sentir-se legitimat. La for\u00e7a del cinema resideix en fer visible all\u00f2 que sovint es troba silenciat. Parlar de la salut mental a trav\u00e9s de l&#8217;audiovisual \u00e9s un acte de responsabilitat cultural. Es basa en trencar estigmes, generar empatia i saber que darrere de cada hist\u00f2ria hi ha una persona que vol ser compresa i entesa pel m\u00f3n.<\/p>\n\n\n\n<p><\/p>\n\n\n\n<p><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Quan el cinema parla del que no es veu Durant la hist\u00f2ria de l&#8217;audiovisual, la salut mental \u00e9s un tema que ha estat representat de diverses maneres i ha anat evolucionant amb el temps. Antigament tot all\u00f2 relacionat amb la salut mental s&#8217;explicava a trav\u00e9s del sensacionalisme (redu\u00efnt trastorns a simples estigmes, pors o caricatures). [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":172,"featured_media":6941,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[643],"tags":[656,34],"class_list":["post-6927","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-cinema","tag-croniques","tag-societat"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6927","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/users\/172"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6927"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6927\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6951,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6927\/revisions\/6951"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6941"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6927"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6927"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6927"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}