El Pened\u00e8s \u00e9s un territori on la vinya no nom\u00e9s defineix el paisatge, sin\u00f3 tamb\u00e9 la manera de viure de la gent. Aqu\u00ed, el vi \u00e9s molt m\u00e9s que una beguda: \u00e9s cultura en tots els sentits. \u00c9s tradici\u00f3, perqu\u00e8 forma part de les celebracions i del dia a dia des de fa segles; \u00e9s hist\u00f2ria, perqu\u00e8 les vinyes i les t\u00e8cniques de cultiu han passat de generaci\u00f3 en generaci\u00f3; i \u00e9s identitat, perqu\u00e8 cada cep i cada ampolla reflecteixen el car\u00e0cter del territori i de qui les cultiva. Jordi Gonz\u00e0lez (Vilafranca del Pened\u00e8s, 2001), en\u00f2leg de formaci\u00f3 i apassionat del seu territori, va estudiar la carrera d\u2019enologia a la Universitat Rovira i Virgili i, des de ben jove, va comen\u00e7ar a endinsar-se en el m\u00f3n del vi gr\u00e0cies a la seva fam\u00edlia. Amb ell, descobrirem com la cultura del vi, la tradici\u00f3 del territori i la passi\u00f3 per l\u2019enologia es fonen en cada ampolla.<\/p>\n\n\n\n
El meu avi i el meu tiet estan vinculats al m\u00f3n del vi, perqu\u00e8 van treballar durant molts anys amb empreses relacionades amb la vinya. Afegit a aix\u00f2, venint del Pened\u00e8s, \u00e9s inevitable estar en contacte amb les vinyes i amb la cultura d\u2019aquest sector. <\/p>\n\n\n\n
Tinc una visi\u00f3 molt compromesa amb el territori, especialment en l\u2019\u00e0mbit de la sostenibilitat i l\u2019ecologia. Al final, hem de cuidar la terra, perqu\u00e8 en aquest sector \u00e9s ella qui ens dona menjar. Cada vegada, el sector vitivin\u00edcola est\u00e0 adoptant m\u00e9s aquest comprom\u00eds amb la sostenibilitat; un bon exemple \u00e9s la D.O. Pened\u00e8s, que enguany ha fet la seva primera verema 100% ecol\u00f2gica. Fa uns anys, es van importar moltes varietats de ra\u00efm franceses i, durant un temps, les varietats aut\u00f2ctones van quedar una mica de banda. Ara, per\u00f2, hi ha un retorn a les arrels, una voluntat de recuperar i fer valdre les varietats pr\u00f2pies, que s\u00f3n les que millor expressen la identitat del nostre territori.<\/p>\n\n\n\n
El vi \u00e9s una pe\u00e7a clau dins la cultura i la dieta mediterr\u00e0nia, i tamb\u00e9 un reflex de la nostra manera d\u2019entendre el territori. A Catalunya, el vi \u00e9s present des de fa segles: hi va arribar amb els grecs i, des d\u2019aleshores, ha format part de la nostra identitat. Podr\u00edem dir que el vi sempre ha estat a casa nostra, a taula i a la vida quotidiana, com un s\u00edmbol de conviv\u00e8ncia, tradici\u00f3 i respecte per la terra. <\/p>\n\n\n\n
En qualsevol moment: des de cultivar la terra, podar guiant els ceps cap a on vols portar-los, fins al moment de la verema, quan reculls la feina de tot un any, i, finalment, al moment de vinificar aquest fruit, transformant-lo en la teva manera d\u2019entendre el territori.<\/p>\n\n\n\n
Els moments en qu\u00e8 est\u00e0s davant de la planta, intentant entendre-la, guiar-la i tractar-la, s\u00f3n aquells en qu\u00e8 sents una connexi\u00f3 m\u00e9s profunda amb el territori. Al final, \u00e9s una feina molt lligada al que et marca la natura, ja que, moltes vegades, actues en conseq\u00fc\u00e8ncia del que passa climatol\u00f2gicament. Per aix\u00f2, \u00e9s inevitable sentir-se connectat amb la terra.<\/p>\n\n\n\n
Per una banda, les veremes cada cop s\u2019estan avan\u00e7ant m\u00e9s i escur\u00e7ant a causa de les altes temperatures que tenim a l\u2019estiu. D\u2019altra banda, el consumidor tamb\u00e9 est\u00e0 canviant les seves prefer\u00e8ncies: el consum de vi negre va a la baixa, mentre que augmenta el de vi blanc i escumosos, ja que s\u00f3n m\u00e9s f\u00e0cils de beure i m\u00e9s frescos davant aquestes calors.<\/p>\n\n\n\n
La climatologia, l\u2019orografia i la manera de treballar la terra s\u00f3n els factors que marquen el car\u00e0cter del vi; \u00e9s el que anomenem el terroir. La forma de treballar el vi, en canvi, \u00e9s l\u2019aspecte que m\u00e9s es relaciona amb la part cultural, perqu\u00e8 reflecteix la manera de fer de la gent d\u2019aqu\u00ed: la seva paci\u00e8ncia, el respecte per la terra i la manera d\u2019entendre el temps. \u00c9s, potser, la manera m\u00e9s senzilla d\u2019explicar com el paisatge i la cultura es troben dins d\u2019una ampolla.<\/p>\n\n\n\n
Sovint tinc la sensaci\u00f3 que no, perqu\u00e8 molts vins es venen a preus tan baixos que, al final, aix\u00f2 repercuteix en el viticultor, que no rep una compensaci\u00f3 justa per la seva feina.<\/p>\n\n\n\n
Tots els vins en qu\u00e8 participo en la seva elaboraci\u00f3 s\u00f3n molt especials; costa molt poder-ne escollir un.<\/p>\n\n\n\n
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
El Pened\u00e8s \u00e9s un territori on la vinya no nom\u00e9s defineix el paisatge, sin\u00f3 tamb\u00e9 la manera de viure de la gent. Aqu\u00ed, el vi \u00e9s molt m\u00e9s que una beguda: \u00e9s cultura en tots els sentits. \u00c9s tradici\u00f3, perqu\u00e8 forma part de les celebracions i del dia a dia des de fa segles; \u00e9s […]<\/p>\n","protected":false},"author":193,"featured_media":6984,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[654,34],"class_list":["post-6981","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-general","tag-entrevistes","tag-societat"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6981","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/users\/193"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6981"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6981\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6987,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6981\/revisions\/6987"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6984"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6981"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6981"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6981"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}