{"id":7065,"date":"2025-12-19T13:15:17","date_gmt":"2025-12-19T12:15:17","guid":{"rendered":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/?p=7065"},"modified":"2026-02-13T15:08:31","modified_gmt":"2026-02-13T14:08:31","slug":"lherencia-eurovisiva-despanya-seixanta-anys-de-musica-exits-i-emocio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/2025\/12\/19\/lherencia-eurovisiva-despanya-seixanta-anys-de-musica-exits-i-emocio\/","title":{"rendered":"L\u2019her\u00e8ncia eurovisiva d\u2019Espanya: seixanta anys de m\u00fasica, \u00e8xits i emoci\u00f3"},"content":{"rendered":"\n

La cultura musical europea ha assolit un gran reconeixement internacional gr\u00e0cies a l’esdeveniment musical m\u00e9s rellevant del continent: el Festival de la Can\u00e7\u00f3 d\u2019Eurovisi\u00f3. La participaci\u00f3 d\u2019Espanya al concurs ha deixat nombrosos moments ic\u00f2nics, can\u00e7ons que han esdevingut aut\u00e8ntics himnes i artistes que han marcat generacions. Per commemorar aquesta traject\u00f2ria musical de 64 anys, presentem un recull de les tres actuacions espanyoles m\u00e9s significatives de cada d\u00e8cada.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

El festival es va inaugurar l\u2019any 1956, al Teatre Kursaal de Su\u00efssa, on van participar nom\u00e9s 7 pa\u00efsos: Su\u00efssa, B\u00e8lgica, Pa\u00efsos Baixos, Alemanya Occidental, Fran\u00e7a, Luxemburg i It\u00e0lia. Despr\u00e9s de cinc anys de retirades i incorporacions, va debutar Espanya, juntament amb Iugosl\u00e0via i Finl\u00e0ndia, marcant una xifra de r\u00e8cord de setze pa\u00efsos participants. La primera representant espanyola va ser Conchita Bautista, amb Estando Contigo<\/em>, que va obrir la gala, per\u00f2 finalment va quedar novena.<\/p>\n\n\n\n

La incorporaci\u00f3 d\u2019Espanya als anys seixanta va suposar un gran \u00e8xit per al pa\u00eds, ja que dos anys seguits es va endur el premi. L\u2019any 1968 Massiel va coronar-se amb La La La<\/em>, fet que va convertir Madrid en la seu del festival del 1969, on Salom\u00e9 va guanyar empatada amb tres pa\u00efsos m\u00e9s amb Vivo Cantando<\/em>. Va ser el primer cas d\u2019empat, no existia cap reglament per desfer-ho, de manera que els int\u00e8rprets del Regne Unit, Pa\u00efsos Baixos, Fran\u00e7a i Espanya es van endur quatre trofeus.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\"\"
Conchita Bautista a Eurovisi\u00f3 1961 (Canes, Fran\u00e7a) \/ Font: Alamy<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
\"\"
Massiel a Eurovisi\u00f3 1968 (Londres, Regne Unit) \/ Font: Getty Images<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
\"\"
Salom\u00e9 a Eurovisi\u00f3 1969 (Madrid, Espanya) \/ Font: Getty Images<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

Durant els anys setanta, Espanya va rebre molt bona puntuaci\u00f3. Eres Tu<\/em> de Mocedades \u00e9s la segona millor puntuaci\u00f3 mai rebuda d\u2019Espanya en una final, amb 125 punts, juntament amb En un mundo nuevo<\/em> de Karina, amb 116 punts. L\u2019any 1974 va destacar per la vict\u00f2ria del grup suec m\u00e9s exit\u00f3s, ABBA, i tamb\u00e9 per la participaci\u00f3 de l\u2019actriu Olivia Newton-John com a representant del Regne Unit. Aquell any Espanya va quedar en una posici\u00f3 interm\u00e8dia, per\u00f2 va portar un dels millors \u00e8xits espanyols del segle XX: Canta y S\u00e9 Feliz <\/em>de Peret. La quarta can\u00e7\u00f3 espanyola amb una puntuaci\u00f3 m\u00e9s alta en una final va ser Su Canci\u00f3n<\/em> de la peruana Betty Missiego, que va quedar en segona posici\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\"\"
Mocedades a Eurovisi\u00f3 1973 (Luxemburg, Luxemburg) \/ Font: Wikipedia Commons<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
\"\"
Peret a Eurovisi\u00f3 1974 (Brighton, Regne Unit) \/ Font: Getty Images<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
\"\"
Betty Missiego a Eurovisi\u00f3 1979 (Jerusalem, Israel) \/ Font: Flickr<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

Els anys vuitanta a Espanya es van viure de manera irregular: lluny de grans vict\u00f2ries per\u00f2 amb actuacions ic\u00f2niques. Uns dels moments m\u00e9s emblem\u00e0tics va ser amb \u00bfQui\u00e9n Maneja Mi Barca<\/em>? de Remedios Amaya, que, malgrat quedar \u00faltima sense rebre cap puntuaci\u00f3, va passar a la hist\u00f2ria per cantar descal\u00e7a. L\u2019any seg\u00fcent Espanya no es va desaminar i va aconseguir el seu millor resultat de la d\u00e8cada: Lady, Lady, Lady<\/em> de Bravo va quedar en tercera posici\u00f3. La d\u00e8cada va tancar amb Nacida para amar<\/em> de Nina, que va quedar en sisena posici\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\"\"
Remedios Amaya a Eurovisi\u00f3 1983 (M\u00fanic, Alemanya) \/ Font: Alamy<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
\"\"
Bravo a Eurovisi\u00f3 1984 (Luxemburg, Luxemburg) \/ Font: Eurovisionworld<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
\"\"
Nina a Eurovisi\u00f3 1989 (Lausana, Su\u00efssa) \/ Font: Europa FM<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

La d\u00e8cada dels noranta va iniciar amb Bandido<\/em> d’Az\u00facar Moreno i Bailar Pegados <\/em>de Sergio Dalma, que tamb\u00e9 \u00e9s una de les can\u00e7ons espanyoles amb m\u00e9s punts rebuts a Eurovisi\u00f3. La tercera can\u00e7\u00f3 espanyola amb la puntuaci\u00f3 m\u00e9s alta va ser Vuelve conmigo<\/em> d\u2019Anabel Conde. L\u2019any 1999, Espanya va tenir la seva pla\u00e7a a la final assegurada, ja que juntament amb el Regne Unit, Alemanya i Fran\u00e7a van formar el \u201cBig Four\u201d, per ser els quatre majors contribuents financers a la Uni\u00f3 Europea de Radiodifusi\u00f3, de la qual dep\u00e8n el Festival de la Can\u00e7\u00f3. It\u00e0lia es va retirar del concurs l\u2019any 1997, i quan va tornar al 2011, es va unir al grup, el qual va passar a denominar-se \u201cBig Five\u201d.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\"\"
Azucar Moreno a Eurovisi\u00f3 1990 (Zagreb, Iugosl\u00e0via) \/ Font: Eurovision Universe<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
\"\"
Sergio Dalma a Eurovisi\u00f3 1991 (Roma, It\u00e0lia) \/ Font: Library of Eurovision<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
\"\"
Anabel Conde a Eurovisi\u00f3 1995 (Dubl\u00edn, Irlanda) \/ Font: Library of Eurovision<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

Amb el canvi de mil\u00b7lenni, van tornar els concursos musicals. El fenomen Operaci\u00f3n Triunfo<\/em> va n\u00e9ixer el 2001, amb la vict\u00f2ria de Rosa L\u00f3pez, que va representar Espanya a Eurovisi\u00f3 l\u2019any seg\u00fcent amb Europe\u2019s Living A Celebration<\/em> acompanyada d\u2019altres concursants de l’edici\u00f3: David Bisbal, David Bustamante, Chenoa, Gisela i Geno. L\u2019any seg\u00fcent Espanya tamb\u00e9 va ser representada per una concursant del programa, Beth, que, tot i no ser la guanyadora d\u2019aquell any, va ser la m\u00e9s votada pel p\u00fablic i la seva can\u00e7\u00f3 Dime<\/em> va ser un \u00e8xit. Un dels moments m\u00e9s \u201cic\u00f2nics\u201d del pas d\u2019Espanya per Eurovisi\u00f3 va ser l\u2019any 2008, quan el comediant David Fern\u00e1ndez va presentar al programa de Buenafuente Baila el chiki chiki<\/em>, una can\u00e7\u00f3 en to ir\u00f2nic que finalment va ser elegida per participar a Eurovisi\u00f3 sota el nom art\u00edstic de Rodolfo Chikilicuatre, i amb S\u00edlvia Abril a l\u2019equip de ball. <\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\"\"
Rosa L\u00f3pez a Eurovisi\u00f3 2002 (Tallinn, Est\u00f2nia) \/ Font: El Confidencial<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
\"\"
Beth a Eurovisi\u00f3 2003 (Riga, Let\u00f2nia) \/ Font: Getty Images<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
\"\"
Rodolfo Chikilucuatre a Eurovisi\u00f3 2008 (Belgrad, S\u00e8rbia) \/ Font: Shutterstock<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

La d\u00e8cada de 2010 va iniciar amb Algo Peque\u00f1ito<\/em> de Daniel Diges, que va actuar segon, per\u00f2 va poder repetir l\u2019actuaci\u00f3 al final de la gala, ja que va ser interrompuda per Jimmy Jump, conegut per fer aparicions espont\u00e0nies en esdeveniments de masses. Qu\u00e9date Conmigo<\/em> va ser la millor proposta espanyola de la d\u00e8cada: Pastora Soler va executar cada nota a la perfecci\u00f3,  per\u00f2 va acabar en desena posici\u00f3, amb la vict\u00f2ria de la sueca Loreen. L\u2019any 2011 Operaci\u00f3n Triunfo va fer una pausa, i el 2017 va tornar a Televisi\u00f3 Espanyola. Va guanyar Amaia Romero i, juntament amb la seva parella del moment, Alfred Garcia, que havia quedat quart en el concurs, van representar Espanya amb Tu Canci\u00f3n<\/em>, una pe\u00e7a rom\u00e0ntica que no va resultar gaire exitosa entre els eurofans. <\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\"\"
Daniel Diges a Eurovisi\u00f3 2010 (Oslo, Noruega) \/ Font: Getty Images<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
\"\"
Pastora Soler a Eurovisi\u00f3 2012 (Bak\u00fa, Azerbaidjan) \/ Font: Getty Images<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
\"\"
Amaia Romero i Alfred Garc\u00eda a Eurovisi\u00f3 2018 (Lisboa, Portugal) \/ Font: Bekia<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

Despr\u00e9s de reunir tantes posicions pr\u00e0cticament al final de la classificaci\u00f3, es va canviar el m\u00e8tode de selecci\u00f3 amb la creaci\u00f3 del Benidorm Fest<\/em>, una final nacional organitzada per RTVE i la Generalitat Valenciana des de 2022. La primera seleccionada va ser Slomo<\/em>, de Chanel, que va obtenir la puntuaci\u00f3 m\u00e9s alta que Espanya ha aconseguit mai en una final, amb 459 punts i la tercera posici\u00f3 entre quaranta pa\u00efsos: el millor resultat des del 1995. La va prosseguir Blanca Paloma amb Eaea<\/em>, que el 2023 va obtenir 100 punts. Finalment, l\u2019etapa eurovisiva d\u2019Espanya es tanca amb la participaci\u00f3 de l\u2019antiga representant d\u2019Eurovisi\u00f3 Junior 2002, Melody, amb el seu himne Esa Diva<\/em> que ha fet parlar molt.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\"\"
Chanel a Eurovisi\u00f3 2022 (Tor\u00ed, It\u00e0lia) \/ Font: La Opini\u00f3n de Murcia<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
\"\"
Blanca Paloma a Eurovisi\u00f3 2023 (Liverpool, Regne Unit) \/ Font: El Peri\u00f3dico de Espa\u00f1a<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
\"\"
Melody a Eurovisi\u00f3 2025 (M\u00fcnchenstein, Su\u00efssa) \/ Font: Wikimedia Commons<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

El recorregut d\u2019Espanya per Eurovisi\u00f3 s\u2019atura aquest 2025 per la confirmaci\u00f3 de la participaci\u00f3 d’Israel al concurs. Altres pa\u00efsos com Irlanda o Pa\u00efsos Baixos s\u2019han afegit a la protesta, fent que 5 dels 27 pa\u00efsos participants deixin de concursar al festival musical m\u00e9s gran d\u2019Europa.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La cultura musical europea ha assolit un gran reconeixement internacional gr\u00e0cies a l’esdeveniment musical m\u00e9s rellevant del continent: el Festival de la Can\u00e7\u00f3 d\u2019Eurovisi\u00f3. La participaci\u00f3 d\u2019Espanya al concurs ha deixat nombrosos moments ic\u00f2nics, can\u00e7ons que han esdevingut aut\u00e8ntics himnes i artistes que han marcat generacions. Per commemorar aquesta traject\u00f2ria musical de 64 anys, presentem […]<\/p>\n","protected":false},"author":171,"featured_media":7357,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[632,635,1,634],"tags":[655,34],"class_list":["post-7065","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-artsesceniques","category-espectacles","category-general","category-musica","tag-reportatges","tag-societat"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7065","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/users\/171"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7065"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7065\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7419,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7065\/revisions\/7419"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7357"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7065"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7065"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7065"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}