{"id":7234,"date":"2026-01-16T15:09:10","date_gmt":"2026-01-16T14:09:10","guid":{"rendered":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/?p=7234"},"modified":"2026-01-16T15:09:14","modified_gmt":"2026-01-16T14:09:14","slug":"jaume-clotet-si-no-oferim-tots-els-formats-i-generes-en-catala-escriurem-nomes-per-als-convencuts","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/2026\/01\/16\/jaume-clotet-si-no-oferim-tots-els-formats-i-generes-en-catala-escriurem-nomes-per-als-convencuts\/","title":{"rendered":"Jaume Clotet: \u201cSi no oferim tots els formats i g\u00e8neres en catal\u00e0, escriurem nom\u00e9s per als conven\u00e7uts\u201d"},"content":{"rendered":"\n

Jaume Clotet (Barcelona, 1974) \u00e9s un periodista i historiador que ha sabut compaginar la seva tasca en la comunicaci\u00f3 institucional i els mitjans amb una s\u00f2lida traject\u00f2ria liter\u00e0ria. Tot i haver destacat anteriorment en el g\u00e8nere de la novel\u00b7la hist\u00f2rica amb t\u00edtols com Lliures o morts o El c\u00e0tar proscrit, ha estat amb La germandat de l’\u00e0ngel caigut quan ha assolit un dels reconeixements m\u00e9s prestigiosos de les lletres catalanes: el Premi Josep Pla 2024. Aquesta obra, un thriller que uneix la intriga contempor\u00e0nia amb misteris hist\u00f2rics, esdev\u00e9 una aposta per normalitzar els g\u00e8neres de consum popular en llengua catalana. En aquesta entrevista, Clotet parla del paper de la religi\u00f3 i l’Esgl\u00e9sia en la societat actual i la import\u00e0ncia d’oferir al lector catal\u00e0 hist\u00f2ries d’aventures i misteri.<\/p>\n\n\n\n

Has guanyat el premi Josep Pla. La teva carrera est\u00e0 marcada pel periodisme i la comunicaci\u00f3
institucional. Qu\u00e8 t’ha portat a fer aquest salt a la literatura professional?<\/h5>\n\n\n\n

Ja havia escrit algunes novel\u00b7les abans, les faig quan tinc temps, ja que la meva professi\u00f3 \u00e9s el periodisme. En aquest cas, he fet servir el premi com una eina de treball. Com a periodista, s\u00e9 treballar b\u00e9 quan tinc una data de lliurament. Una novel\u00b7la la pots escriure durant deu anys, per\u00f2 si tinc una data per entregar un manuscrit m’agrada per disciplinar-me. En un diari el l\u00edmit \u00e9s a la nit; en una r\u00e0dio, a cada butllet\u00ed. Per tant, guanyar el premi em va encantar i em sento molt honorat, per\u00f2 he de recon\u00e8ixer que vaig buscar el premi perqu\u00e8 em convenia tenir un termini per fer una planificaci\u00f3 concreta.<\/p>\n\n\n\n

Ens interessa molt la pol\u00edtica. Quin paper creus que juga l’escriptor dins del context pol\u00edtic a
Catalunya?<\/h5>\n\n\n\n

La persona que escriu en pol\u00edtica \u00e9s molt important. Els pol\u00edtics, o els grans empresaris, sovint no escriuen gaire b\u00e9. Tenen un garbuix d’idees que, a l’hora de posar-les en paper, no queden prou clares o els falta coneixement del m\u00f3n period\u00edstic. Es pensen que tenen una gran idea, per\u00f2 est\u00e0 mal explicada. L’experi\u00e8ncia em demostra que \u00e9s una feina que s’ha de valorar perqu\u00e8 sempre pots millorar els textos. He descobert amb el pas dels anys que escriure b\u00e9 no \u00e9s una cosa comuna. Nom\u00e9s amb una mica d’edici\u00f3, els discursos guanyen molt\u00edssim.<\/p>\n\n\n\n

Creus que la literatura t\u00e9 una responsabilitat pol\u00edtica?<\/h5>\n\n\n\n

No s\u00e9 si t\u00e9 molta incid\u00e8ncia directa, per\u00f2 els llibres en catal\u00e0 poden tenir un impacte pol\u00edtic a l’hora de crear una cosmovisi\u00f3. Tinc la sensaci\u00f3 que els catalans escrivim sobre uns g\u00e8neres concrets, com la novel\u00b7la hist\u00f2rica o la literatura del jo, per\u00f2 hi ha temes que tractem poc. Per exemple, el tipus de llibres que jo faig, de misteri o thriller, en catal\u00e0 no se’n fan gaires. M’he trobat lectors que em demanaven si el llibre estava en castell\u00e0 perqu\u00e8 els costava llegir en catal\u00e0, per\u00f2 se l’acabaven comprant igualment perqu\u00e8 els interessava el tema. Aix\u00f2 demostra que hem de ser capa\u00e7os d’oferir a Catalunya tots els formats i g\u00e8neres, com ja fem amb la m\u00fasica. Si no, escrivim nom\u00e9s pels conven\u00e7uts. Hem de portar la nostra frontera m\u00e9s enll\u00e0. Crec que el que es fa a Catalunya t\u00e9 un punt una mica elitista, sovint fet per minories. Quan hi ha grups de m\u00fasica o obres de teatre que atreuen masses, els cr\u00edtics oficials ho menystenen. A mi m’\u00e9s igual si \u00e9s “alta cultura” o no; si ho escolten milers de joves, ja m’est\u00e0 b\u00e9. No tot ha de ser Merc\u00e8 Rodoreda.<\/p>\n\n\n\n

A La germandat de l’\u00e0ngel caigut els escenaris s\u00f3n catalans, com Montserrat, i la religi\u00f3 hi \u00e9s molt
present. Quin paper creus que t\u00e9 la religi\u00f3 actualment a Catalunya?<\/h5>\n\n\n\n

A la meva generaci\u00f3 s’ha oblidat una mica la religi\u00f3, potser perqu\u00e8 estava molt associada al franquisme. Per\u00f2 tinc la sensaci\u00f3 que entre la gent jove est\u00e0 tornant de manera forta. Veus gent de vint-i-pocs anys amb conviccions molt fermes, i em sembla fant\u00e0stic. La falta de referents i valors que et donin pautes de comportament fa que avui molta gent vagi perduda i ho substitueixin per angoixa o problemes de salut mental. No dic que h\u00e0gim de tornar a la religi\u00f3 obligat\u00f2riament, per\u00f2 era un sistema de vida. Hi ha hagut un buit generacional clar i ara veig amb alegria gent jove amb una actitud espiritual.<\/p>\n\n\n\n

I quin paper hi juga l’Esgl\u00e9sia com a instituci\u00f3?<\/h5>\n\n\n\n

Hi ha la frase t\u00edpica: “Crec en D\u00e9u per\u00f2 no crec en l’Esgl\u00e9sia”. A mi em passa al rev\u00e9s: no crec en D\u00e9u, per\u00f2 m’agrada l’Esgl\u00e9sia. M\u00e9s enll\u00e0 dels t\u00f2pics i els abusos condemnables, hi ha una altra part de l’Esgl\u00e9sia que potser ja no veiem: l’acci\u00f3 social, C\u00e0ritas, l’ajuda al Tercer M\u00f3n\u2026 Si desaparegu\u00e9s C\u00e0ritas dem\u00e0, seria pitjor per a la gent d’aquest pa\u00eds. Tamb\u00e9 les escoles concertades, que sovint s\u00f3n grans eines d’integraci\u00f3 als barris. \u00c9s una multinacional que fa 2000 anys que funciona i encara genera poder espiritual i pol\u00edtic.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Jaume Clotet defensa la necessitat d’oferir g\u00e8neres de consum popular en llengua catalana. \/ Font: Marina Camps.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
La nostra hist\u00f2ria sempre ha estat escrita per l’Esgl\u00e9sia. Quin paper pot jugar en la literatura?<\/h5>\n\n\n\n

\u00c9s fonamental. Sense el monarquisme medieval, els monjos que copiaven dia rere dia, s’haurien perdut tractats de filosofia o medicina, no nom\u00e9s textos religiosos. La cultura universal, sense el que va fer l’Esgl\u00e9sia durant segles, no la tindr\u00edem. En tindr\u00edem una altra. Evidentment, ells decidien qu\u00e8 copiaven i qu\u00e8 no. Segur que hi havia intenci\u00f3 pol\u00edtica, per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s cert que guardaven llibres prohibits a les seves biblioteques. No crec en conspiracions extremes, per\u00f2 han preservat coses que no lliguen amb la doctrina oficial.<\/p>\n\n\n\n

Parlem del proc\u00e9s de la novel\u00b7la. T’has trobat amb complicacions?<\/h5>\n\n\n\n

M’ho he passat molt b\u00e9 i molt malament. Com que em presentava a un premi i vaig descobrir que els membres del jurat eren amics meus, vaig tenir un problema moral. Vaig haver d’utilitzar un pseud\u00f2nim i escriure en absolut silenci durant mesos. Amb la segona part, la pressi\u00f3 va ser diferent: hi havia una expectativa creada. Soc insegur i patia pel resultat, per\u00f2 l’estructura em va salvar. Vaig dividir el llibre en 33 cap\u00edtols, l’edat de Crist, tres parts d’onze. Aquest esquema em va servir de pauta mec\u00e0nica per treballar, ja que no tinc formaci\u00f3 liter\u00e0ria acad\u00e8mica.<\/p>\n\n\n\n

Has fet servir escenaris catalans molt concrets. Per qu\u00e8?<\/h5>\n\n\n\n

He escrit a casa i al Pirineu, per\u00f2 he visitat tots els escenaris per ser acurat. Si descric una cripta i la porta \u00e9s a la dreta, ha de ser a la dreta. Crec que posar referents que la gent coneix \u00e9s part de l’\u00e8xit. Els catalans som experts a llegir novel\u00b7la negra escandinava; ens aprenem carrers de Reykjav\u00edk on no anirem mai. Per\u00f2 si poses una trama a Sant Pere de Rodes o al Santuari del Miracle, la gent s’hi sent identificada i, fins i tot, hi va de visita. \u00c9s una manera de valorar el nostre patrimoni.<\/p>\n\n\n\n

Per acabar, qu\u00e8 representa realment un premi per a tu?<\/h5>\n\n\n\n

\u00c9s una empenta medi\u00e0tica i de projecci\u00f3. Et surten entrevistes que d’altra manera no tindries. Per\u00f2 el lector no \u00e9s idiota. Pots premiar un llibre, per\u00f2 si no agrada, no funcionar\u00e0. El boca-orella \u00e9s l’eina m\u00e9s potent, tant en positiu com en negatiu. Hi ha llibres amb premis molt importants que fracassen perqu\u00e8 la gent es diu que no valen res. Per mi, el premi de deb\u00f2 no va ser el guard\u00f3 en si, sin\u00f3 quan l’editora em va dir que f\u00e8iem la segona, la tercera i la quarta edici\u00f3. El premi \u00e9s com l’empenta inicial quan aprens a anar en bicicleta, per\u00f2 despr\u00e9s has de pedalar tu.<\/p>\n\n\n\n

Com reps aquesta repercussi\u00f3 en els lectors?<\/h5>\n\n\n\n

La nit del premi ho vaig passar fatal, no m’agrada ser el centre d’atenci\u00f3. Vaig ser feli\u00e7 l’endem\u00e0. Ara gaudeixo anant a llocs petits, parlant amb llibreters i lectors. De fet, crec que el segon llibre \u00e9s millor que el primer perqu\u00e8 he escoltat el feedback de la gent. Tot el que et diuen els lectors s’ha de fer servir. \u00c9s com fer una paella: la segona sempre et sortir\u00e0 millor que la primera.<\/p>\n\n\n\n

Redacci\u00f3: Ariadna Alegre, Marina Camps i Laia Duret<\/h6>\n\n\n\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Jaume Clotet (Barcelona, 1974) \u00e9s un periodista i historiador que ha sabut compaginar la seva tasca en la comunicaci\u00f3 institucional i els mitjans amb una s\u00f2lida traject\u00f2ria liter\u00e0ria. Tot i haver destacat anteriorment en el g\u00e8nere de la novel\u00b7la hist\u00f2rica amb t\u00edtols com Lliures o morts o El c\u00e0tar proscrit, ha estat amb La germandat […]<\/p>\n","protected":false},"author":36,"featured_media":7235,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[637,638],"tags":[64,654,77,34],"class_list":["post-7234","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-llibresipublicacions","category-novetats","tag-educacio","tag-entrevistes","tag-joves","tag-societat"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7234","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/users\/36"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7234"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7234\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7247,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7234\/revisions\/7247"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7235"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7234"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7234"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7234"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}