{"id":7320,"date":"2026-02-06T11:00:59","date_gmt":"2026-02-06T10:00:59","guid":{"rendered":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/?p=7320"},"modified":"2026-02-20T13:10:25","modified_gmt":"2026-02-20T12:10:25","slug":"germans-de-sang-una-tragedia-fraterna-renovada","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/2026\/02\/06\/germans-de-sang-una-tragedia-fraterna-renovada\/","title":{"rendered":"Germans de sang: una trag\u00e8dia fraterna renovada"},"content":{"rendered":"\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Despr\u00e9s de m\u00e9s de dues d\u00e8cades, l\u2019obra de Willy Russell torna al Teatre Condal amb una nova adaptaci\u00f3 dirigida per Daniel Angl\u00e8s. La hist\u00f2ria dels bessons separats en n\u00e9ixer quan un \u00e9s donat en adopci\u00f3 a una fam\u00edlia benestant per escapar de la pobresa, es presenta amb un llenguatge esc\u00e8nic i musical adaptat a les noves generacions. La proposta compta amb dos dels artistes musicals m\u00e9s destacats de l\u2019escena catalana actual: Roc Bernad\u00ed, cantant del grup de m\u00fasica catalana Svetlana, en un dels papers protagonistes, i Triquell com a narrador del relat.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">El 19 de desembre, una llarga cua de persones ocupava l\u2019Avinguda Paral\u00b7lel mitja hora abans que l&#8217;obra comenc\u00e9s. La funci\u00f3 es va cancel\u00b7lar a causa de la malaltia de Mariona Castillo, l\u2019actriu protagonista. Lluny de quedar en una decepci\u00f3, les entrades es van reprogramar per a l\u20191 de gener, convertint l\u2019inici d\u2019any en una cita especial amb el teatre musical.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">I aix\u00ed va ser: quan, al segon intent finalment es van obrir les portes, l\u2019escenografia ja feia la primera declaraci\u00f3 d\u2019intencions, envoltant el p\u00fablic i convidant-lo a endinsar-se totalment en l\u2019univers de l\u2019obra. Uns contenidors d\u2019est\u00e8tica postindustrial construeixen un ambient urb\u00e0 que remet al context social de la senyora Johnstone, mare dels dos protagonistes.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-group is-nowrap is-layout-flex wp-container-core-group-is-layout-7387b849 wp-block-group-is-layout-flex\">\n<p class=\"wp-block-paragraph\">En aixecar-se el tel\u00f3, una coreografia inicial presenta els germans Eddie i Mickey estirats a terra, mentre el narrador pronuncia la frase que vertebra tot el relat: \u201cVull dir-vos una hist\u00f2ria de germans nascuts del mateix cos per\u00f2 ben distants\u201d.<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-large is-resized\"><img fetchpriority=\"high\" decoding=\"async\" width=\"1024\" height=\"683\" src=\"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2026\/02\/d4ba0647-4e07-4427-9aab-bbdbb6362aac_source-aspect-ratio_default_0_x1156y518-1024x683.jpeg\" alt=\"\" class=\"wp-image-7322\" style=\"width:523px;height:auto\" srcset=\"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2026\/02\/d4ba0647-4e07-4427-9aab-bbdbb6362aac_source-aspect-ratio_default_0_x1156y518-1024x683.jpeg 1024w, https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2026\/02\/d4ba0647-4e07-4427-9aab-bbdbb6362aac_source-aspect-ratio_default_0_x1156y518-300x200.jpeg 300w, https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2026\/02\/d4ba0647-4e07-4427-9aab-bbdbb6362aac_source-aspect-ratio_default_0_x1156y518-768x512.jpeg 768w, https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2026\/02\/d4ba0647-4e07-4427-9aab-bbdbb6362aac_source-aspect-ratio_default_0_x1156y518-1536x1025.jpeg 1536w, https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2026\/02\/d4ba0647-4e07-4427-9aab-bbdbb6362aac_source-aspect-ratio_default_0_x1156y518.jpeg 2000w\" sizes=\"(max-width: 1024px) 100vw, 1024px\" \/><figcaption class=\"wp-element-caption\">Albert Salazar i Roc Bernad\u00ed com a Mickey i Eddie a Germans de sang \/ Font: Diari Ara<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">A partir d\u2019aqu\u00ed, les vides paral\u00b7leles dels germans Johnstone avancen a trav\u00e9s de can\u00e7ons i coreografies que marquen el ritme de la trag\u00e8dia. Roc Bernad\u00ed, Albert Salazar i la resta del repartiment construeixen personatges cre\u00efbles i propers, que permeten que el p\u00fablic s\u2019hi impliqui emocionalment fins a oblidar que \u00e9s davant d\u2019una ficci\u00f3. El llenguatge musical, modern i din\u00e0mic, connecta amb el p\u00fablic jove sense trair l\u2019ess\u00e8ncia dram\u00e0tica de l\u2019obra.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">El final replica l\u2019inici: els dos germans morts a terra i una llum vermella que evoca la sang. \u00c9s un instant de silenci dens, gaireb\u00e9 inc\u00f2mode, en qu\u00e8 l\u2019audi\u00e8ncia queda suspesa entre la realitat i la representaci\u00f3. Aleshores, la senyora Johnstone trenca la quarta paret amb la frase de l\u2019\u00faltima can\u00e7\u00f3: <em>\u201cS\u00f3n nom\u00e9s actors, la sang \u00e9s de mentida\u201d<\/em>.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Qui va viure la versi\u00f3 protagonitzada per \u00c0ngels Gonyalons reviur\u00e0 la hist\u00f2ria des d\u2019un altre lloc: amb aires renovats, un llenguatge musical modern i una mirada contempor\u00e0nia que busca connectar amb el p\u00fablic m\u00e9s jove.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Despr\u00e9s de m\u00e9s de dues d\u00e8cades, l\u2019obra de Willy Russell torna al Teatre Condal amb una nova adaptaci\u00f3 dirigida per Daniel Angl\u00e8s. La hist\u00f2ria dels bessons separats en n\u00e9ixer quan un \u00e9s donat en adopci\u00f3 a una fam\u00edlia benestant per escapar de la pobresa, es presenta amb un llenguatge esc\u00e8nic i musical adaptat a les [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":171,"featured_media":7364,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[632,1,633],"tags":[656,658,198,77,34],"class_list":["post-7320","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-artsesceniques","category-general","category-teatre","tag-croniques","tag-culturaurbana","tag-igualtat","tag-joves","tag-societat"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7320","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/users\/171"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7320"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7320\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7386,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7320\/revisions\/7386"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7364"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7320"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7320"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7320"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}