{"id":7327,"date":"2026-02-16T12:00:00","date_gmt":"2026-02-16T11:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/?p=7327"},"modified":"2026-03-02T23:22:16","modified_gmt":"2026-03-02T22:22:16","slug":"broadway-respira-politica-quan-el-telo-sobre-sobre-el-present","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/2026\/02\/16\/broadway-respira-politica-quan-el-telo-sobre-sobre-el-present\/","title":{"rendered":"Broadway respira pol\u00edtica: quan el tel\u00f3 s\u2019al\u00e7a sobre el present"},"content":{"rendered":"\n<p>Broadway mai no ha estat un espai neutral. Encara que sovint es presenti com un refugi d\u2019entreteniment, la realitat \u00e9s que els seus escenaris han dialogat constantment amb el context social i pol\u00edtic del moment. En els \u00faltims anys, per\u00f2, aquesta conversa s\u2019ha fet m\u00e9s expl\u00edcita i immediata: actors que adapten interpretacions segons l\u2019actualitat, bromes que ressonen amb el clima pol\u00edtic i espectacles que revisiten el passat per parlar, en realitat, del present. La l\u00ednia entre la cr\u00edtica art\u00edstica i la \u201cpolititzaci\u00f3\u201d, terme que alguns utilitzen de forma despectiva, s\u2019ha convertit en un dels debats centrals del teatre musical contemporani.<\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-large\"><img fetchpriority=\"high\" decoding=\"async\" width=\"1024\" height=\"661\" src=\"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2026\/02\/text-3-1024x661.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-7329\" srcset=\"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2026\/02\/text-3-1024x661.jpg 1024w, https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2026\/02\/text-3-300x194.jpg 300w, https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2026\/02\/text-3-768x496.jpg 768w, https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2026\/02\/text-3.jpg 1440w\" sizes=\"(max-width: 1024px) 100vw, 1024px\" \/><figcaption class=\"wp-element-caption\">Escenografia de Hamilton \/ Font: Queralt Enr\u00edquez<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n<p>Un dels casos m\u00e9s evidents \u00e9s <em>Hamilton<\/em>, el fenomen creat per Lin-Manuel Miranda que ja neix amb una mirada pol\u00edtica sobre la hist\u00f2ria nord-americana. L\u2019obra reinterpreta els pares fundadors des d\u2019una perspectiva contempor\u00e0nia, per\u00f2 el que resulta especialment interessant \u00e9s com ha evolucionat en escena amb el pas dels anys. El personatge del rei George III, especialment durant la can\u00e7\u00f3 \u201cYou\u2019ll Be Back\u201d, s\u2019ha convertit en un espai obert a la reinterpretaci\u00f3 sat\u00edrica. En algunes funcions recents, actors han optat per introduir matisos vocals i gestuals inspirats en Donald Trump, com el moment en qu\u00e8 el rei exclama \u201cWow, awesome!\u201d amb una entonaci\u00f3 clarament reconeixible, convertint una figura hist\u00f2rica en una par\u00f2dia del lideratge contemporani. Aquesta decisi\u00f3 no forma part del text original, per\u00f2 evidencia com Broadway pot funcionar com un term\u00f2metre cultural en temps real, capa\u00e7 de dialogar amb l\u2019actualitat sense perdre l\u2019ess\u00e8ncia de l\u2019obra.<\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-large\"><img decoding=\"async\" width=\"1024\" height=\"661\" data-src=\"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2026\/02\/text-1-1024x661.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-7330 lazyload\" data-srcset=\"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2026\/02\/text-1-1024x661.jpg 1024w, https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2026\/02\/text-1-300x194.jpg 300w, https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2026\/02\/text-1-768x496.jpg 768w, https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2026\/02\/text-1.jpg 1440w\" data-sizes=\"(max-width: 1024px) 100vw, 1024px\" src=\"data:image\/svg+xml;base64,PHN2ZyB3aWR0aD0iMSIgaGVpZ2h0PSIxIiB4bWxucz0iaHR0cDovL3d3dy53My5vcmcvMjAwMC9zdmciPjwvc3ZnPg==\" style=\"--smush-placeholder-width: 1024px; --smush-placeholder-aspect-ratio: 1024\/661;\" \/><figcaption class=\"wp-element-caption\">Tel\u00f3 de CHESS: The Musical \/ Font: Queralt Enr\u00edquez<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n<p>Un altre exemple interessant \u00e9s <em>CHESS<\/em>, musical ambientat en plena Guerra Freda. La mateixa trama ja \u00e9s una reflexi\u00f3 sobre rivalitats geopol\u00edtiques i propaganda, per\u00f2 la seva recepci\u00f3 actual ha adquirit noves capes. Quan es presenta el personatge de Freddie Trumper, un jugador nord-americ\u00e0 arrogant, sovint s\u2019aclareix que el nom ja estava establert molt abans de les associacions pol\u00edtiques contempor\u00e0nies. Aquesta puntualitzaci\u00f3, que pot semblar anecd\u00f2tica, revela fins a quin punt el context pol\u00edtic actual reconfigura la manera com el p\u00fablic interpreta els personatges i els discursos esc\u00e8nics, fent que un element originalment neutre adquireixi lectures noves i inevitables.<\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-large\"><img decoding=\"async\" width=\"1024\" height=\"661\" data-src=\"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2026\/02\/text-2-1024x661.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-7331 lazyload\" data-srcset=\"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2026\/02\/text-2-1024x661.jpg 1024w, https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2026\/02\/text-2-300x194.jpg 300w, https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2026\/02\/text-2-768x496.jpg 768w, https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2026\/02\/text-2.jpg 1440w\" data-sizes=\"(max-width: 1024px) 100vw, 1024px\" src=\"data:image\/svg+xml;base64,PHN2ZyB3aWR0aD0iMSIgaGVpZ2h0PSIxIiB4bWxucz0iaHR0cDovL3d3dy53My5vcmcvMjAwMC9zdmciPjwvc3ZnPg==\" style=\"--smush-placeholder-width: 1024px; --smush-placeholder-aspect-ratio: 1024\/661;\" \/><figcaption class=\"wp-element-caption\">Playbill i fa\u00e7ana d&#8217;una obra de Broadway (Two Strangers: Carry A Cake Across New York) \/ Font: Queralt Enr\u00edquez<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n<p>El debat sobre si Broadway s\u2019ha \u201cpolititzat massa\u201d sovint reflecteix m\u00e9s les expectatives del p\u00fablic que no pas una transformaci\u00f3 radical del teatre musical. Des dels seus inicis, el g\u00e8nere ha abordat temes socials, des de la immigraci\u00f3 fins als drets civils, per\u00f2 avui, en una era marcada per la immediatesa medi\u00e0tica i la polaritzaci\u00f3, qualsevol refer\u00e8ncia contempor\u00e0nia es percep amb m\u00e9s intensitat. La incorporaci\u00f3 de bromes sobre l\u00edders actuals, reinterpretacions de personatges hist\u00f2rics o decisions de c\u00e0sting amb lectura social no s\u00f3n anomalies, sin\u00f3 exemples de com el teatre continua sent un art viu que evoluciona amb el seu p\u00fablic.<\/p>\n\n\n\n<p>La pregunta potser no \u00e9s si Broadway s\u2019ha polititzat, sin\u00f3 si alguna vegada ha deixat d\u2019estar-ho. Quan un actor adapta una interpretaci\u00f3 per reflectir l\u2019actualitat, o quan una producci\u00f3 revisita una obra cl\u00e0ssica amb una nova mirada social, el que est\u00e0 fent \u00e9s continuar una tradici\u00f3 teatral mil\u00b7len\u00e0ria: utilitzar l\u2019escenari com a mirall del m\u00f3n. Broadway, lluny de ser un museu, \u00e9s un espai on la hist\u00f2ria i el present es troben cada nit davant d\u2019un p\u00fablic diferent, recordant-nos que el teatre, com qualsevol forma d\u2019art viva, respira al ritme del seu temps.<\/p>\n\n\n\n<p><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Broadway mai no ha estat un espai neutral. Encara que sovint es presenti com un refugi d\u2019entreteniment, la realitat \u00e9s que els seus escenaris han dialogat constantment amb el context social i pol\u00edtic del moment. En els \u00faltims anys, per\u00f2, aquesta conversa s\u2019ha fet m\u00e9s expl\u00edcita i immediata: actors que adapten interpretacions segons l\u2019actualitat, bromes [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":131,"featured_media":7328,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[632,635],"tags":[700,658,34],"class_list":["post-7327","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-artsesceniques","category-espectacles","tag-cronica","tag-culturaurbana","tag-societat"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7327","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/users\/131"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7327"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7327\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7425,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7327\/revisions\/7425"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7328"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7327"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7327"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7327"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}