{"id":7429,"date":"2026-03-04T12:02:36","date_gmt":"2026-03-04T11:02:36","guid":{"rendered":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/?p=7429"},"modified":"2026-03-04T12:02:40","modified_gmt":"2026-03-04T11:02:40","slug":"protocols-que-arriben-tard-vulnerabilitat-i-agressionsmasclistes-dins-les-collescastelleres","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/2026\/03\/04\/protocols-que-arriben-tard-vulnerabilitat-i-agressionsmasclistes-dins-les-collescastelleres\/","title":{"rendered":"Protocols que arriben tard: vulnerabilitat i agressionsmasclistes dins les collescastelleres"},"content":{"rendered":"\n

Fa una setmana, la Colla Castellera de l’Alt Maresme i la Selva Mar\u00edtima feia p\u00fablic un comunicat<\/a> contundent: expulsaven un soci per una agressi\u00f3 d\u2019\u00edndole sexual durant una sortida a Mallorca.<\/p>\n\n\n\n

Segons el comunicat, l\u2019home va ser expulsat de la instal\u00b7laci\u00f3 on es trobava la colla i retornat en un vol individual per evitar qualsevol contacte amb la resta de membres. El 13 d\u2019octubre, la Junta Directiva va avisar les autoritats pertinents i en va decretar l\u2019expulsi\u00f3 definitiva. La colla tamb\u00e9 va aprovar \u201cla creaci\u00f3 d\u2019una comissi\u00f3 encarregada de redactar un protocol per a la prevenci\u00f3 d\u2019aquestes situacions i la protecci\u00f3 de la canalla\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Tot i aix\u00f2, el protocol arriba tard: l\u2019agressi\u00f3 ja s\u2019ha produ\u00eft. En els darrers anys, diversos testimonis de colles castelleres han denunciat situacions similars, fet que posa de manifest que les mesures contra les agressions masclistes sovint s\u2019activen quan el dany ja \u00e9s irreparable. La prevenci\u00f3, encara avui, continua sent una assignatura pendent.<\/p>\n\n\n\n

Per revertir aquesta situaci\u00f3, la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC) va impulsar l\u2019any 2023 un protocol d\u2019assetjament sexual i per ra\u00f3 de sexe, que posa a l\u2019abast de totes les colles un marc d\u2019actuaci\u00f3 per prevenir i gestionar possibles casos.<\/p>\n\n\n\n

Aquell mateix any, les comissions d\u2019igualtat de les colles universit\u00e0ries es van unir sota el nom \u201cMainares Lila\u201d i van aprovar el primer protocol unitari contra les viol\u00e8ncies masclistes i sexuals. Aquest document s\u2019aplica en els casos en qu\u00e8 l\u2019agressi\u00f3 t\u00e9 lloc entre membres de colles diferents. Quan el conflicte es dona dins d\u2019una mateixa colla, \u00e9s el protocol propi de l\u2019entitat el que s\u2019activa.<\/p>\n\n\n\n

Cal destacar que el protocol unitari aclareix el terme ‘viol\u00e8ncies masclistes’, subratllant que \u201cl\u2019expressi\u00f3 viol\u00e8ncies \u2018masclistes\u2019 no s\u2019utilitza per al\u00b7legar que els homes s\u00f3n els \u00fanics que les poden perpetrar\u201d. Des de Mainares Lila expliquen que qualsevol persona pot exercir viol\u00e8ncia masclista, ja que totes han estat socialitzades dins d\u2019un sistema patriarcal.<\/p>\n\n\n\n

De la formaci\u00f3 a l\u2019acci\u00f3: els Punts Lila i la prevenci\u00f3 de viol\u00e8ncies masclistes<\/h4>\n\n\n\n

Marta Bernaldez, expresidenta de Trempats (Colla Castellera de la Universitat Pompeu Fabra) explica que les colles universit\u00e0ries es divideixen en tres \u00f2rgans amb el mateix nivell d\u2019import\u00e0ncia: la t\u00e8cnica, que s\u2019encarrega dels castells; la junta directiva, responsable de la log\u00edstica; i el Punt Lila, denominaci\u00f3 gen\u00e8rica amb qu\u00e8 es coneixen les comissions d\u2019igualtat. El nom pot variar segons la colla \u2014comissi\u00f3 de g\u00e8nere, comissi\u00f3 feminista o grup de treball\u2014, per\u00f2 totes comparteixen el mateix objectiu: garantir un espai segur.<\/p>\n\n\n\n

Bernaldez subratlla que el Punt Lila gaudeix d\u2019una certa independ\u00e8ncia respecte als altres \u00f2rgans de la colla i posa l\u2019accent en la import\u00e0ncia de la discreci\u00f3: \u201cLes den\u00fancies o casos es porten sempre des de la comissi\u00f3 de treball […] la Junta no se n\u2019assabenta ni ning\u00fa de la colla, per mantenir la m\u00e0xima discreci\u00f3 possible\u201d.<\/p>\n\n\n\n

En la mateixa l\u00ednia, Joana Borr\u00e0s, presidenta de Marracos (Colla Castellera de la Universitat de Lleida) explica que la discreci\u00f3 \u00e9s tamb\u00e9 fonamental a la seva agrupaci\u00f3. Per garantir-ne l\u2019efectivitat, a m\u00e9s del Punt Lila, obert a qualsevol membre, s\u2019ha creat la Comissi\u00f3 d\u2019Equitat, integrada per un grup redu\u00eft de persones amb formaci\u00f3 espec\u00edfica que s\u2019encarreguen de gestionar les agressions i d\u2019oferir acompanyament a les v\u00edctimes.<\/p>\n\n\n\n

A Marracos, Borr\u00e0s destaca que cada dos mesos les integrants de la Comissi\u00f3 d\u2019Equitat realitzen una formaci\u00f3 de cap de setmana, fet que permet mantenir una actualitzaci\u00f3 constant dels coneixements de les responsables.<\/p>\n\n\n\n

En canvi, Joana Aymerich, portaveu del Punt Lila de Trempats (Colla Castellera de la Universitat Pompeu Fabra) assenyala que no sempre hi ha una preparaci\u00f3 inicial: \u201cLes persones que formen part del Punt Lila s\u00f3n persones que en un principi normalment no estan formades\u201d. Tot i aix\u00f2, subratlla que es tracta de persones que ja compten amb coneixements previs sobre feminisme, interseccionalitat i agressions masclistes.<\/p>\n\n\n\n

Tot i aquesta manca de formaci\u00f3 pr\u00e8via, Aymerich remarca que el comprom\u00eds amb l\u2019aprenentatge \u00e9s essencial per formar part del Punt Lila. \u201cUn cop entres dintre d’aquesta comissi\u00f3, s\u00ed que obligat\u00f2riament fem fer una formaci\u00f3 d’actuaci\u00f3 en punts liles f\u00edsics, que se l’ofereix la universitat, i despr\u00e9s ens anem formant de manera individual o com a equip\u201d, explica.<\/p>\n\n\n\n

A m\u00e9s, Aymerich destaca que la comissi\u00f3 es renova dues vegades l\u2019any per garantir que continu\u00ef sent un organisme viu. Tamb\u00e9 mantenen contacte amb entitats externes, com la Plataforma per les Viol\u00e8ncies Masclistes, el CRAJ o UPF Igualtat, que els faciliten recursos i formacions. Afegeix que \u201cno s\u00f3n formacions obligat\u00f2ries, per\u00f2 qualsevol persona del Punt Lila que vulgui pot fer-les. Sovint compartim aquests recursos amb tota la colla perqu\u00e8 tothom que vulgui formar-se hi tingui acc\u00e9s\u201d.<\/p>\n\n\n\n

El repte: estendre la formaci\u00f3 a tota la colla<\/h4>\n\n\n\n

Algunes colles universit\u00e0ries exigeixen formacions obligat\u00f2ries en igualtat i prevenci\u00f3 de viol\u00e8ncies masclistes a tots els seus membres. Ariadna Carreras, castellera d\u2019Arreplegats (Colla Castellera de la Universitat de Barcelona), recorda que \u201cen entrar a la colla, tots hav\u00edem de fer una formaci\u00f3 sobre el Punt Lila i d\u2019agressions masclistes\u201d.<\/p>\n\n\n\n

X\u00e8nia Morera, membre de Marracos i Moixiganguers, tamb\u00e9 explica que: \u201cabans de cada diada s\u2019ha de fer una xerrada. Si no l\u2019havies fet, no podies accedir a la diada\u201d. Aquesta mesura tamb\u00e9 s\u2019aplica a Trempats. Segons Ariadna Corominas, membre d\u2019aquesta colla, el formulari \u201c\u00e9s bastant complet i tracta sobre casos hipot\u00e8tics, definici\u00f3 de conceptes i consum de drogues, entre d\u2019altres\u201d. En la mateixa l\u00ednia, Marta Bernaldez assenyala que \u201cabans de cada diada tamb\u00e9 s’envia un comunicat a les persones de Punt Lila i quin protocol se seguir\u00e0 a la diada, incl\u00f2s el protocol de discoteca si s’escau\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 no tothom ha rebut b\u00e9 aquestes formacions. Morera comenta que \u201chi havia nois que es queixaven. No entenien per qu\u00e8 havien de fer el formulari per anar a una diada. Que al final est\u00e0vem fent castells, no formaci\u00f3\u201d. Tot i aix\u00f2, puntualitza que el q\u00fcestionari era senzill: \u201cEren preguntes com: una noia no vol amb tu nom\u00e9s quan t\u2019ha dit que no? La resposta era \u00f2bviament que no, perqu\u00e8 hi havia gent que responia que s\u00ed\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 no tothom ha rebut b\u00e9 aquestes formacions. Morera comenta que \u201chi havia nois que es queixaven. No entenien per qu\u00e8 havien de fer el formulari per anar a una diada. Que al final est\u00e0vem fent castells, no formaci\u00f3\u201d. Tot i aix\u00f2, puntualitza que el q\u00fcestionari era senzill: \u201cEren preguntes com: una noia no vol amb tu nom\u00e9s quan t\u2019ha dit que no?\u201d. Morera assenyala que no nom\u00e9s quan es fa evident el \u2018no\u2019 t\u2019has d\u2019aturar, tot i aix\u00f2, hi ha qui no compartia aquesta opini\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Malgrat les retic\u00e8ncies, Morera defensa la utilitat d\u2019aquestes formacions, que \u2014 segons diu\u2014 ajuden a visibilitzar actituds que sovint passen desapercebudes: Alhora, denuncia que \u201camb l\u2019excusa que els castells \u00e9s una activitat amb molt de contacte es passen moltes coses per dalt\u201d i alerta d\u2019un \u201cbuit legal\u201d que encara \u00e9s m\u00e9s evident en les colles universit\u00e0ries.<\/p>\n\n\n\n

Castells despullats, drogues i sexe: quan l\u2019assetjament posa en risc les castelleres<\/h4>\n\n\n\n

Tot i que moltes castelleres afirmen no haver-se sentit mai inc\u00f2modes, reconeixen que les colles universit\u00e0ries poden convertir-se en espais vulnerables. Carreras explica que \u201ctenint en compte que els jocs i les activitats que es feien estaven enfocades a l\u2019alcohol i al sexe, no m\u2019estranyaria que passin aquestes coses, b\u00e0sicament perqu\u00e8 \u00e9s un lloc on pots ser molt vulnerable\u201d.<\/p>\n\n\n\n

A m\u00e9s, admet que la majoria de les persones que s\u2019apunten a una colla universit\u00e0ria ho fan amb la intenci\u00f3 de socialitzar, con\u00e8ixer gent nova i, sovint, tamb\u00e9 per lligar i sortir de festa. Morera hi coincideix i afegeix que \u201c\u00e9s superf\u00e0cil lligar, la gent va molt calenta i no respecta res\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Carreras i Morera tamb\u00e9 comparteixen un record: les festes en les quals es feien castells despullats. Totes dues coincideixen que, tot i que ning\u00fa obliga ning\u00fa a despullar-se, la pres\u00e8ncia de persones nues pot generar incomoditat. Morera afirma que \u201ctotes les dones que han passat per una colla universit\u00e0ria podrien dir que s’han sentit superinc\u00f2modes en algun moment\u201d. Tamb\u00e9 lamenta que \u201chi ha nois que es refreguen o van despullats mentre les noies estan vestides\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Anna Mensa, castellera de Gan\u00e0pies (Colla Castellera de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona) admet que dins de la colla tamb\u00e9 s\u2019han produ\u00eft casos d\u2019agressions masclistes, tot i que no sempre greus. Segons explica, \u201cdepenent de la gravetat, es fa un primer av\u00eds; si es repeteix, un segon; i al tercer, s\u2019expulsa la persona. Aix\u00f2 \u00e9s el que va passar l\u2019any passat\u201d. Mensa recorda que l\u2019expulsat \u201cfeia tres anys que era a la colla\u201d i que, despr\u00e9s de ser-ne apartat, \u201cva comen\u00e7ar a tirar merda per Instagram\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Borr\u00e0s tamb\u00e9 reconeix que a Marracos s\u2019han viscut situacions semblants: \u201cHi ha hagut den\u00fancies, s\u00ed, sempre n\u2019hi ha, perqu\u00e8 barregen alcohol, drogues i festa i la gent es pensa que queden exempts de tot\u201d. La presidenta insisteix que cap d\u2019aquestes circumst\u00e0ncies justifica una agressi\u00f3, encara que l\u2019agressor vulgui creure\u2019s lliure de responsabilitat.<\/p>\n\n\n\n

En paral\u00b7lel, Morera denuncia que les colles universit\u00e0ries haurien de renovar-se cada any, ja que nom\u00e9s en poden formar part estudiants amb matr\u00edcula activa. Tot i aix\u00f2, hi ha qui intenta allargar el seu pas per la colla: \u201cconec un que fa tres anys que s\u2019est\u00e0 matriculant a cursets d\u2019angl\u00e8s perqu\u00e8 aix\u00f2 ja compta com a una matr\u00edcula\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Mentre els nous membres s\u2019incorporen amb 18 anys acabats de fer \u2014alguns fins i tot menors\u2014, d\u2019altres hi continuen fins als 27. Morera assegura que \u201cno coneix cap noia que hagi allargat la carrera per continuar a les colles universit\u00e0ries\u201d i destaca que les dones s\u00f3n molt m\u00e9s conscients de la seva pres\u00e8ncia i de la possible incomoditat que poden generar als m\u00e9s joves. Per aix\u00f2, quan acaben l\u2019etapa universit\u00e0ria, entenen que ja no poden ocupar un espai que no els correspon. En canvi, hi ha qui decideix quedar-s\u2019hi i acaba monopolitzant l\u2019espai, fins i tot sabent que pot generar malestar.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
La pinya \/ Font: Makamuki. Pixabay.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Alhora, Morera reconeix que tamb\u00e9 s\u2019han donat casos a la inversa. \u201cHi va haver un noi que va haver d\u2019anar al Punt Lila per una situaci\u00f3 d\u2019assetjament per part d\u2019una noia\u201d, explica. Tot i aix\u00f2, remarca que aquests casos s\u00f3n puntuals i que nom\u00e9s coneix un home que hagi necessitat rec\u00f3rrer a aquest servei.<\/p>\n\n\n\n

Pel que fa als casos m\u00e9s greus, Morera recorda un episodi especialment impactant viscut a Moixiganguers, una colla convencional. Explica que \u201cfa uns anys, una noia va denunciar que la seva parella la drogava i mantenia relacions amb ella mentre dormia\u201d. Segons narra, la v\u00edctima va descobrir els fets temps despr\u00e9s i els va fer p\u00fablics mitjan\u00e7ant un comunicat en un diari.<\/p>\n\n\n\n

Malgrat les pressions internes del Punt Lila per expulsar l\u2019agressor, \u201cel noi continua a la colla perqu\u00e8 \u00e9s molt bo en la seva posici\u00f3, que poca gent sap fer b\u00e9. Molta gent va prioritzar que els castells sortissin b\u00e9 abans que expulsar-lo\u201d, lamenta Morera. Des del Punt Lila es va intentar que la v\u00edctima no abandon\u00e9s la colla, de la qual formava part des que era enxaneta. Tot i aix\u00f2, finalment va marxar, incapa\u00e7 de compartir espai amb el seu agressor.<\/p>\n\n\n\n

Anys m\u00e9s tard, el cas es va reobrir quan ella va expressar la voluntat de tornar, assegurant que havia fet ter\u00e0pia i que podria conviure amb ell. Tanmateix, la colla li va tornar a girar l\u2019esquena. \u201cEs va tornar a votar i, un cop m\u00e9s, van votar a favor d\u2019ell\u201d, denuncia Morera.<\/p>\n\n\n\n

Avui, l\u2019agressor encara forma part de la colla. La decisi\u00f3 va ser un cop devastador per a la v\u00edctima, que, ni tan sols mostrant la disposici\u00f3 de conviure amb el seu agressor, va poder recuperar el seu lloc. Un cop m\u00e9s, la colla va triar el silenci. La por a trencar la unitat va pesar m\u00e9s que la necessitat de protegir-la.<\/p>\n\n\n\n

En definitiva, la mateixa xarxa de relacions que sost\u00e9 una colla sovint acaba deixant caure les v\u00edctimes. Com recorda Gis\u00e8le Pelicot, \u201cla vergonya ha de canviar de b\u00e0ndol, de la v\u00edctima a l\u2019agressor\u201d. Per\u00f2, en realitat, continua recaient sobre les v\u00edctimes. El buit legal i la inacci\u00f3 de les colles permeten que els agressors continu\u00efn protegits, mentre les v\u00edctimes s\u00f3n expulsades del seu propi espai. La tradici\u00f3 no pot estar per sobre de la dignitat, ni la pinya pot servir d\u2019escut per a la impunitat.<\/p>\n\n\n\n

La realitat demostra que el protocol, massa sovint, arriba tard. De res serveix redactar protocols i fer formacions si, al moment decisiu, la resposta \u00e9s deixar la v\u00edctima a merc\u00e8 del seu agressor. Un protocol sense acci\u00f3 \u00e9s paper mullat, una forma m\u00e9s de viol\u00e8ncia institucional.<\/p>\n\n\n\n

Fins que aix\u00f2 no canvi\u00ef, cada protocol incomplet es converteix en complicitat. Cada vot a favor de l\u2019agressor suposa una nova ren\u00fancia a la just\u00edcia. I cada dona agredida demostra que, mentre els castells continuen, la protecci\u00f3 de les castelleres continua fallant.
<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Fa una setmana, la Colla Castellera de l’Alt Maresme i la Selva Mar\u00edtima feia p\u00fablic un comunicat contundent: expulsaven un soci per una agressi\u00f3 d\u2019\u00edndole sexual durant una sortida a Mallorca. Segons el comunicat, l\u2019home va ser expulsat de la instal\u00b7laci\u00f3 on es trobava la colla i retornat en un vol individual per evitar qualsevol […]<\/p>\n","protected":false},"author":110,"featured_media":7431,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[632,635],"tags":[198,77,655,34],"class_list":["post-7429","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-artsesceniques","category-espectacles","tag-igualtat","tag-joves","tag-reportatges","tag-societat"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7429","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/users\/110"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7429"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7429\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7432,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7429\/revisions\/7432"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7431"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7429"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7429"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7429"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}