{"id":7453,"date":"2026-03-11T12:00:00","date_gmt":"2026-03-11T11:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/?p=7453"},"modified":"2026-03-10T20:19:12","modified_gmt":"2026-03-10T19:19:12","slug":"parlar-escoltar-i-cuidar-la-forca-de-ments-despertes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/2026\/03\/11\/parlar-escoltar-i-cuidar-la-forca-de-ments-despertes\/","title":{"rendered":"Parlar, escoltar i cuidar: la for\u00e7a de Ments Despertes"},"content":{"rendered":"\n

S\u00f3n la J\u00falia Crespo i la Carme Llanes, abans de cap etiqueta, abans de cap diagn\u00f2stic. S\u00f3n la J\u00falia Crespo i la Carme Llanes, dones que han apr\u00e8s a conviure amb un informe cl\u00ednic sense permetre que aquest les defineixi. Amb 26 i 53 anys i des de l\u2019experi\u00e8ncia viva que impulsen des del projecte Ments Despertes<\/em> de SomVia, converteixen xerrades en espais \u00edntims i sobretot, valents, on la salut mental no es teoritza, sin\u00f3 que es comparteix, es q\u00fcestiona i es mira a la cara. En aquest di\u00e0leg obert entre elles i el p\u00fablic ajuden a trencar estigmes i ens recorden que en temes de salut mental, ja nom\u00e9s parlant-ne, comencem a cuidar-nos.  <\/p>\n\n\n\n

Som Via \u00e9s una fundaci\u00f3 que treballa per combatre l\u2019estigma en salut mental des de l\u2019experi\u00e8ncia en primera persona. El seu projecte Ments Despertes<\/em> apropa testimonis a universitats, escoles i hospitals per donar peu a converses necess\u00e0ries. Parlar, escoltar i cuidar es converteixen aix\u00ed en actes pol\u00edtics i comunitaris que miren precisament, la salut mental amb altres ulls. <\/p>\n\n\n\n

Aquest esperit va prendre forma el passat 20 de febrer a la Universitat de Barcelona, en el marc del m\u00e0ster en Comunicaci\u00f3 Especialitzada, en una sessi\u00f3 organitzada conjuntament amb Grup SOM VIA. Lluny de ser una classe magistral, l\u2019aula es va transformar en un espai proper i segur, on la paraula circulava en totes les direccions: entre la J\u00falia i la Carme, per\u00f2 tamb\u00e9 amb els estudiants que van participar i compartir tamb\u00e9 les seves pr\u00f2pies experi\u00e8ncies. No es tractava d\u2019explicar que \u00e9s la salut mental, sin\u00f3 de posar-la en com\u00fa, deixant enrere la convenci\u00f3 te\u00f2rica. \u00c9s precisament en aquesta experi\u00e8ncia col\u00b7lectiva que l\u2019estigma perd for\u00e7a i, es transforma en consci\u00e8ncia, comprensi\u00f3 i xarxa. <\/p>\n\n\n\n

\"\"
Carme Llanes i J\u00falia Crespo durant la xerrada “Conversa amb  Ments Despertes: mira la salut mental amb uns altres ulls<\/em>” \/ Font: Al\u00e8xia Hern\u00e1ndez<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Conviure amb un diagn\u00f2stic no \u00e9s nom\u00e9s aprendre qu\u00e8 diu un informe, sin\u00f3 re-aprendre qui ets m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019ell. Tant la J\u00falia com la Carme van parlar d\u2019aquesta relaci\u00f3 complexa amb l\u2019etiqueta: del pes dels \u201ccromos\u201d que la societat t\u2019enganxa al front, per\u00f2 tamb\u00e9 del proc\u00e9s \u00edntim d\u2019acceptaci\u00f3 i resist\u00e8ncia. El diagn\u00f2stic pot explicar, per\u00f2 no pot definir, aix\u00ed com pot orientar, per\u00f2 no pot reduir una vida sencera a una paraula. I \u00e9s en aquesta tensi\u00f3 entre all\u00f2 cl\u00ednic i all\u00f2 personal on comen\u00e7a la veritable conviv\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

Un altre dels eixos centrals de la conversa van ser els vincles durs i els \u201cmurs\u201d. Aquelles relacions que, sovint des de l\u2019amor, poden esdevenir tamb\u00e9 pressi\u00f3, expectativa o fins i tot, incomprensi\u00f3. La Carme parlava del seu \u201cnucli m\u00e9s dur\u201d i de com, en determinats moments, fins i tot all\u00f2 que socialment hauria de donar sentit com la fam\u00edlia o la maternitat podia resultar invalidant: \u201c\u00c9s que no ets tu\u201d. No perqu\u00e8 no hi hagu\u00e9s amor, sin\u00f3 perqu\u00e8 el dolor no ent\u00e9n de l\u00f2giques externes ni de frases com \u00abper\u00f2 si ho tens tot!\u00bb. Entre el suport i el mur hi ha, sovint, una l\u00ednia molt fina que nom\u00e9s es pot travessar amb escolta real, consentiment i abs\u00e8ncia de judici.<\/p>\n\n\n\n

\u200b\u200bA partir d\u2019aquesta reflexi\u00f3 sobre els vincles i els murs, la xerrada va derivar en com es pot oferir i demanar ajuda. La J\u00falia i la Carme van subratllar la import\u00e0ncia de preguntar amb cura: \u201cVols que m\u2019acosti? Puc seure aqu\u00ed? Com et sents?\u201d. No es tracta de resoldre l\u2019altre, sin\u00f3 de crear un espai on la persona se senti vista i escoltada. Tamb\u00e9 van destacar els recursos disponibles: grups de suport, professionals de la salut mental i programes com els de SomVia, que treballen des de la proximitat i l\u2019experi\u00e8ncia compartida. Ajudar \u00e9s estar present, respectar els l\u00edmits i, sobretot, recon\u00e8ixer que cada petit gest d\u2019acompanyament compta.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Entrevista a Carme Llanes i J\u00falia Crespo \/ Font: M\u00f3nica Marchesi<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Al llarg del di\u00e0leg, la Carme va recalcar com la seva fam\u00edlia ha apr\u00e8s amb cada episodi que ha patit, i que el que abans era desconeixement ara es tradueix en consci\u00e8ncia. Donats aquests punts, s\u2019obren els dubtes: com pot alg\u00fa que encara no t\u00e9 consci\u00e8ncia sobre la salut mental oferir ajuda?  I tamb\u00e9: com ens hi acostem? La conversa aprofundia en les formes adients d’ajudar a qui transita en un episodi o qualsevol altre punt del proc\u00e9s. \u201cVols una abra\u00e7ada? Perqu\u00e8 a vegades necessites escalfor, i a vegades no(…). Entendre que el que t\u2019est\u00e0 dient, sigui positiu o negatiu, no va contra tu\u201d, afegia la Carme. D\u2019altra banda, la J\u00falia explicava a trav\u00e9s de la filosofia, \u2014que expressava com en all\u00e0 hi havia trobat un espai segur\u2014 en feia al\u00b7legoria i vinculava la pregunta amb un pas per al coneixement: \u201cpreguntar resulta fonamental, per\u00f2 qui es troba en un episodi, no t\u00e9 per qu\u00e8 entendre el que li passa, pel qual no sempre pot existir una resposta pel que un mateix desconeix\u201d; comprendre aquest fet, tamb\u00e9 forma part del que suposa donar suport.<\/p>\n\n\n\n

Assumir que no sempre hi ha respostes clares, que qui travessa un episodi pot no saber explicar qu\u00e8 li passa i que donar suport implica, sovint, acceptar aquest desconeixement, ens situa tamb\u00e9 davant d\u2019una altra responsabilitat m\u00e9s \u00edntima: la del relat intern que constru\u00efm. Al respecte, la Carme exclamava, animada: \u201cel \u201cproblema\u201d ets tu, per\u00f2 la soluci\u00f3 tamb\u00e9 ets tu!\u201d. Aix\u00ed, ens recordava que el di\u00e0leg intern l\u2019havia ajudat a superar grans cims, i que \u201cla ment no distingeix entre una ment falsa i una de veritat\u201d, en definitiva: el relat que interioritzem, tamb\u00e9, ens \u00e9s vital. Pot convertir-se en una eina de cura, complement\u00e0ria a l\u2019acompanyament extern. <\/p>\n\n\n\n

La J\u00falia i la Carme van fer comprendre a la sala, que abans de cap etiqueta, abans de cap diagn\u00f2stic, hi ha la persona. \u00c9s des d\u2019aqu\u00ed que comen\u00e7a qualsevol proc\u00e9s real de salut mental, aix\u00ed mateix, \u00e9s un pas endevant per a desmuntar l\u2019estigma. No hi ha etiquetes, som persones. \u201cM\u2019estic creant\u201d, compartia la J\u00falia. \u201cHi ha moltes Carmens, aix\u00f2 no ho oblidar\u00e9 mai\u201d, afegia la Carme.<\/p>\n\n\n\n

\n