{"id":7476,"date":"2026-03-09T12:44:43","date_gmt":"2026-03-09T11:44:43","guid":{"rendered":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/?p=7476"},"modified":"2026-03-11T01:11:43","modified_gmt":"2026-03-11T00:11:43","slug":"aria-paco-i-la-seva-mirada-la-performativitat-i-el-silenci-venen-del-mateix-lloc","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/2026\/03\/09\/aria-paco-i-la-seva-mirada-la-performativitat-i-el-silenci-venen-del-mateix-lloc\/","title":{"rendered":"Ari\u00e0 Paco i la seva mirada: “La performativitat i el silenci venen del mateix lloc”"},"content":{"rendered":"\n

El fil\u00f2sof i escriptor Ari\u00e0 Paco (Igualada, 1993) ha fet de la ficci\u00f3 un espai per examinar els dubtes afectius de la seva generaci\u00f3. Despr\u00e9s de Mentir a les mosques i de la premiada Covarda, vella, tan salvatge, publica Teoria del joc (Premi Anagrama 2025), una novel\u00b7la que s\u2019endinsa en la culpa, el desig i les contradiccions d\u2019un personatge atrapat entre la voluntat de ser un home diferenti la impossibilitat d\u2019habitar cap model estable.<\/h4>\n\n\n\n

J\u00falia Guisado Serrano
S\u00edlvia Marc\u00e9 Ferreras
Claudia Gonz\u00e1lez Lorezno<\/h6>\n\n\n\n
En l\u2019Ernest hi reconeixem molts homes d\u2019avui: els que volen ser \u201cmillors\u201d per\u00f2 xoquen amb les seves ombres. Recordo una entrevista amb l\u2019escriptora Eva Baltasar on li preguntaven si escrivia autoficci\u00f3, i ella responia que tota ficci\u00f3 parteix de passatges viscuts. Quins referents reals o gestos de l\u2019actualitat et van ajudar a donar-li forma?<\/h5>\n\n\n\n

S\u00ed, penso molt en aix\u00f2 de l\u2019origen del material, i en com de poc important acaba sent. Al final, tots els autors\u2026 L\u2019altre dia llegia Cap al far perqu\u00e8, amb la Casa dels Cl\u00e0ssics, f\u00e8iem un acte sobre la novel\u00b7la de Virginia Woolf. Pots llegir-la pensant que hi retrata la seva mare i el seu pare i que l\u2019artista que hi surt \u00e9s ella, o pots llegir-la senzillament com una novel\u00b7la. I, malgrat tot, \u00e9s evident que el material m\u00e9s ric que tenim al nostre voltant s\u00f3n les viv\u00e8ncies personals. Per\u00f2 aix\u00f2 no vol dir que el que hi surt sigui veritat ni que hi hagi persones del m\u00f3n real representades al llibre. S\u00f3n coses diferents.<\/p>\n\n\n\n

Em preguntaves pels referents reals que em van ajudar a donar-li forma. Donar-li forma al llibre, vols dir? Doncs no ho s\u00e9\u2026 Referents reals, no diria que n\u2019hi hagi. El que s\u00ed que hi ha s\u00f3n referents literaris: llibres que m\u2019inspiraven molt, com El quadern d\u2019Aurat de Doris Lessing, Poeta chileno d\u2019Alejandro Zambra, i fins i tot els assaigs i els poemes de Gabriel Ferrater. Pel que fa a experi\u00e8ncies, \u00e9s una mica tot el que hem anat vivint: observar el m\u00f3n que tinc al voltant i els joves del meu entorn, tot el que ha passat els \u00faltims anys.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019Ernest \u00e9s un home que sembla voler apropar-se a una nova masculinitat per\u00f2 que topa amb les seves contradiccions. Avui es parla d\u2019homes performatius: homes que interpreten un paper d\u2019aliats perqu\u00e8 creuen que \u00e9s el que toca o el que agrada. Com dialoga aquesta performativitat amb l\u2019intent de l\u2019Ernest de ser \u201cun home diferent\u201d?<\/h5>\n\n\n\n

Una de les coses que volia mostrar era un home molt neur\u00f2tic perqu\u00e8 est\u00e0 pensant constantment en aquestes coses i en com ser millor. I aix\u00f2 \u2014per al lector\u2014 pot fer-lo, fins i tot, menys atractiu, una mica irritant. Per\u00f2 no crec que l\u2019Ernest sigui un home performatiu. Si la pregunta \u00e9s: \u201cL\u2019Ernest \u00e9s un d\u2019aquests homes performatius?\u201d, jo crec que no. Precisament volia mostrar que ell viu la culpa per dins: fa veure que li preocupen menys aquestes q\u00fcestions del que realment li preocupen. El performatiu \u00e9s l\u2019home contrari: el que fa veure que li preocupa molt el feminisme, per\u00f2 en realitat li \u00e9s igual. A mi m\u2019interessava l\u2019altre angle: homes que intenten construir la seva masculinitat, ser assertius, ser segurs\u2026 per\u00f2 per dins topen amb les seves ombres.<\/p>\n\n\n\n

Tot i que l\u2019Ernest es mou en ambients d\u2019esquerres, sembla que no troba espai per donar veu a les seves contradiccions. Creus que aquest silenci afavoreix la pres\u00e8ncia d\u2019homes performatius \u2014com el Roger\u2014 que eviten el conflicte per no ser jutjats, en
contrast amb l\u2019Ernest que s\u00ed que vol q\u00fcestionar-se?<\/h5>\n\n\n\n

Definitivament, el silenci hi t\u00e9 un paper, per\u00f2 jo diria m\u00e9s aviat que el silenci \u00e9s conseq\u00fc\u00e8ncia del mateix fenomen que genera la performativitat. No \u00e9s que el silenci aparegui i, llavors, la gent sigui performativa. El que hi ha \u00e9s un
ambient moral molt clar, unes normes que la gent absorbeix molt b\u00e9. Crec que tothom sap captar l\u2019ambient, com quan arribes a una festa i saps com t\u2019has de comportar perqu\u00e8 veus com ho fa tothom. En societat passa el mateix: tothom absorbeix les normes. L\u2019Ernest \u00e9s una mica estrany i no les absorbeix amb facilitat, i per aix\u00f2 sempre intenta debatre o preguntar coses que \u201cno li toca\u201d. El silenci \u00e9s la manera com els altres interpreten aquestes normes. La performativitat i el silenci venen del mateix lloc: d\u2019absorbir l\u2019ambient moral.<\/p>\n\n\n\n

Quan escrivia la novel\u00b7la, tenia clar que havia d\u2019explicar la inf\u00e0ncia, com es configura, com li arriba el desig, per\u00f2 al final vaig veure que m\u2019interessava m\u00e9s la seva relaci\u00f3 amb les normes. La culpa que sent quan mor la seva \u00e0via, o quan el castiguen a l\u2019escola\u2026tot aix\u00f2 m\u2019interessava perqu\u00e8 volia mostrar aquesta relaci\u00f3 amb les normes.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
La intimitat sagrada \/ Font: Shvets Production. Pexels.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
Al llibre expliques que, despr\u00e9s de la pand\u00e8mia, ha reaparegut una \u201cmasculinitat de pinxo\u201d, una masculinitat protectora. \u00c9s una
resposta emocional al trauma col\u00b7lectiu o un retroc\u00e9s cap a un model tradicional?<\/h5>\n\n\n\n

Crec que passen moltes coses alhora, i que hi ha molts mons coexistint. Jo puc respondre des del meu, per\u00f2 alg\u00fa podria dir que la tend\u00e8ncia general \u00e9s una regressi\u00f3 cap al masclisme. Pot ser. En el meu m\u00f3n, sens dubte, el que veig \u00e9s el frac\u00e0s d\u2019una il\u00b7lusi\u00f3. I aix\u00f2 era important a la novel\u00b7la. La novel\u00b7la \u2014com a forma liter\u00e0ria\u2014 mostra el frac\u00e0s de les il\u00b7lusions quan topen amb la realitat. Des del Quixot fins avui, les bones novel\u00b7les sempre fan aix\u00f2.<\/p>\n\n\n\n

En el meu cas, una de les il\u00b7lusions que veia fracassar era la idea que \u201cels homes seran diferents\u201d. Com si pogu\u00e9ssim dibuixar un model i copiar-lo. A la meva generaci\u00f3 aix\u00f2 s\u2019ha esgotat. Durant un temps s\u2019ho van creure: es van pintar les ungles, van pensar que podien ser diferents\u2026per\u00f2 al final ni ells volien ser aix\u00ed, ni les dones volien que fossin aix\u00ed, ni la q\u00fcesti\u00f3 anava per aqu\u00ed.<\/p>\n\n\n\n

A la novel\u00b7la hi ha un passatge en el qual defineixes el sexe com un espai de veritat. Per qu\u00e8 ho consideres?<\/h5>\n\n\n\n

S\u00ed, hi ha hagut gent que hi ha estat molt d’acord i altra que hi ha estat molt en contra, especialment sobre la frase \u201ctot el que es diu en el sexe \u00e9s veritat\u201d. Jo s\u00e9 qu\u00e8 volia expressar: em referia precisament al que deia abans, sobre l\u2019ambient en qu\u00e8 absorbeixes les normes socials. Tothom sap com s\u2019ha de comportar, qu\u00e8 ha de dir i qu\u00e8 ha de pensar o defensar en societat.<\/p>\n\n\n\n

En el sexe, quan tens una veritable intimitat amb alg\u00fa, sembla que aquestes convencions desapareixen. La idea del pr\u00f2leg, en aquest cas, parteix d\u2019aquest lloc: d\u2019una animalitat, d\u2019una autenticitat m\u00e9s nua i menys mediada per les normes. En resum, aix\u00f2 \u00e9s el que volia expressar: la idea de parlar des d\u2019un espai m\u00e9s sincer, menys filtrat\u2026, i potser, m\u00e9s connectat amb la veritat.<\/p>\n\n\n\n

A Teoria del joc coincideixen dues tensions: la caiguda del matrimoni com a model i la dificultat de l\u2019Ernest per moure\u2019s en la no monog\u00e0mia. Com s\u2019afronta l\u2019amor quan ja no hi ha un referent que empari?<\/h5>\n\n\n\n

No tinc una resposta tancada, per\u00f2 el canvi de model relacional \u00e9s una de les coses que m\u00e9s m\u2019interessen. En una presentaci\u00f3, una dona em va preguntar per qu\u00e8, tot i que els models tradicionals de relaci\u00f3 s\u2019han trencat, els nous tampoc no semblen fer-nos m\u00e9s feli\u00e7os. Jo tinc la intu\u00efci\u00f3 que t\u00e9 a veure amb la p\u00e8rdua de sacralitat de les estructures, per\u00f2 no ho tinc del tot clar.<\/p>\n\n\n\n

He escrit una novel\u00b7la d\u2019amor perqu\u00e8 crec que l\u2019amor continua sent central. Vivian Gornick t\u00e9 un llibre, La fi de la novel\u00b7la d\u2019amor, on defensa que ja sabem que en l\u2019amor no hi ha la soluci\u00f3. Abans, quan el divorci era tab\u00fa, potser encara hi havia aquesta il\u00b7lusi\u00f3; ara ja sabem que, fins i tot fent-ho molt b\u00e9, pot ser que al cap de dos anys ens estampem igual. I, tot i aix\u00f2, l\u2019amor continua sent un espai immensament interessant.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019Ernest diu que no creu en la monog\u00e0mia, per\u00f2 alhora sembla buscar-la o anhelar-la. Creus que estem en una recerca?<\/h5>\n\n\n\n

S\u00ed, exactament. Una de les coses que volia mostrar \u00e9s que tothom li diu que el poliamor est\u00e0 b\u00e9, que \u00e9s \u201cguai\u201d, per\u00f2 ell per dins se sent culpable igualment. Jo volia aix\u00f2: que la seva culpa fos la d\u2019un ad\u00falter en un sentit quasi religi\u00f3s, encara que formalment<\/em> el que fa \u00e9s leg\u00edtim dins del model de relaci\u00f3 oberta.<\/p>\n\n\n\n

La idea \u00e9s la mateixa que comentava abans: dibuixem una il\u00b7lusi\u00f3 \u2014\u201cuna relaci\u00f3 ens anir\u00e0 b\u00e9 si \u00e9s aix\u00ed\u201d\u2014 i ens entusiasmem amb l\u2019esb\u00f3s. Per\u00f2 quan ho intentem fer, no encaixa. I aix\u00f2 era al centre de l\u2019escriptura: que l\u2019Ernest senti una culpa d\u2019adulteri encara que no est\u00e0 traint cap norma pactada.<\/p>\n\n\n\n

La pregunta de fons \u00e9s: som capa\u00e7os de sortir psicol\u00f2gicament de la monog\u00e0mia? No n\u2019estic segur.<\/p>\n\n\n\n

Hi ha un moment de camaraderia masculina amb els seus amics. L\u2019Ernest diu que ja no hi t\u00e9 res en com\u00fa, per\u00f2 que se\u2019ls estima. Creus que es pot trencar la masculinitat sense trencar aquesta camaraderia?<\/h5>\n\n\n\n

Crec que m\u2019interessa molt el tema de les amistats masculines i aquest tipus de tribalisme familiar que representen. \u00c9s com amb la fam\u00edlia: potser no tens res en com\u00fa amb la teva mare o amb la teva tieta, per\u00f2 ells s\u00f3n la teva fam\u00edlia. Aix\u00f2 em fascina. <\/p>\n\n\n\n

Alhora, que els homes estiguin tan incomunicats entre ells em sembla molt problem\u00e0tic. Hi ha un silenci ambiental, per\u00f2 tamb\u00e9 un silenci que forma part de l\u2019educaci\u00f3 masculina. Jo soc una mica diferent: amb els meus amics parlo de tot, per\u00f2 costa molt que ells s\u2019obrin. Aix\u00f2 em sembla preocupant, per\u00f2 tamb\u00e9 liter\u00e0riament interessant.<\/p>\n\n\n\n

El llibre Covarda, vella, tan salvatge tracta precisament d\u2019aix\u00f2: un grup d\u2019amics que s\u2019estimen, per\u00f2 cadasc\u00fa fa la seva vida i no estan gaire comunicats. Si la teva pregunta \u00e9s si no seria m\u00e9s \u00fatil treballar aix\u00f2 que no pas altres deconstruccions m\u00e9s il\u00b7lus\u00f2ries, jo tendeixo a simpatitzar: em sembla prometedor.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El fil\u00f2sof i escriptor Ari\u00e0 Paco (Igualada, 1993) ha fet de la ficci\u00f3 un espai per examinar els dubtes afectius de la seva generaci\u00f3. Despr\u00e9s de Mentir a les mosques i de la premiada Covarda, vella, tan salvatge, publica Teoria del joc (Premi Anagrama 2025), una novel\u00b7la que s\u2019endinsa en la culpa, el desig i […]<\/p>\n","protected":false},"author":36,"featured_media":7477,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[637,638],"tags":[654,198,34],"class_list":["post-7476","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-llibresipublicacions","category-novetats","tag-entrevistes","tag-igualtat","tag-societat"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7476","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/users\/36"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7476"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7476\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7488,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7476\/revisions\/7488"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7477"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7476"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7476"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7476"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}