{"id":7490,"date":"2026-03-13T12:00:00","date_gmt":"2026-03-13T11:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/?p=7490"},"modified":"2026-03-15T23:49:56","modified_gmt":"2026-03-15T22:49:56","slug":"vivim-a-costa-de-la-nostalgia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/2026\/03\/13\/vivim-a-costa-de-la-nostalgia\/","title":{"rendered":"Vivim a costa de la nost\u00e0lgia?"},"content":{"rendered":"\n
Referents passats prenen posici\u00f3 en el panorama cultural actual: el remake <\/em>i el biopic <\/em>guanyen cada pitching<\/em><\/h5>\n\n\n\n

Quan arribes al cinema, la cartellera t\u2019evoca una sensaci\u00f3 estranya de d\u00e9j\u00e0-vu. No saps si decantar-te per un biopic<\/em> de Bob Dylan o pel d\u2019un jugador de ping-pong anomenat Marty Mauser; una re-adaptaci\u00f3 de Wuthering Heights<\/em> o b\u00e9 la reuni\u00f3 de l\u2019elenc d\u2019A\u00edda<\/em>. Cap opci\u00f3 et conven\u00e7. A casa, t\u2019empasses una s\u00e8rie de v\u00eddeos a TikTok que analitzen meticulosament les decisions que Carrie Bradshaw prenia a Sex and the City <\/em>fa vint-i-cinc anys. Dos scrolls<\/em> m\u00e9s enll\u00e0, et guardes un tutorial on una noia recrea un conjunt minimalista de Carolyn Bessette-Kennedy. <\/p>\n\n\n\n

Sense ser-ne del tot conscient, al llarg del dia has consumit \u00edntegrament contingut \u201cnou\u201d sobre tend\u00e8ncies culturals passades. Refer\u00e8ncies de les refer\u00e8ncies; versions de les versions del que un dia havia estat un producte original. En ple 2026, \u00e9s possible que hi hagi idees originals, o b\u00e9 vivim a costa de la nost\u00e0lgia?<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

El \u00abVeni, vidi vici\u00bb de la f\u00f3rmula remake <\/em><\/h4>\n\n\n\n

Hi ha 11 pel\u00b7l\u00edcules de Star Trek<\/em>, 12 de Friday the 13th<\/em> i 25 pel\u00b7l\u00edcules oficials de James Bond. Hi ha hagut tres trilogies de Spiderman amb actors diferents per cadascuna. Sense comptar, el llargmetratge d\u2019animaci\u00f3 on el rol de Peter Parker l\u2019interpreta Miles Morales: un personatge animat en un film, <\/em>que \u00e9s basat en un videojoc, que era basat en les trilogies, que eren inspirades en el c\u00f2mic original de Stan Lee de 1962. <\/p>\n\n\n\n

El volum de les publicacions de contingut \u201cre-fregit\u201d \u00e9s tangible, i nom\u00e9s fa que accelerar. <\/p>\n\n\n\n

Prendre la decisi\u00f3 de produir idees originals representa un risc per a les productores; produir un reboot<\/em>, preq\u00fcela, seq\u00fcela, o live action<\/em> \u00e9s apostar a un cavall guanyador. La productora que finan\u00e7a el contingut que suposa qualsevol mena de comeback<\/em> no paga per una hist\u00f2ria com a tal, m\u00e9s aviat ho fa pels noms que ja s\u00f3n coneguts. Opta per la via de la identificaci\u00f3: el reconeixement ven. L\u2019audi\u00e8ncia ja t\u00e9 un vincle emocional amb el producte, i en un mercat definit per la \u201ccua infinita\u201d de propostes, saturat d’est\u00edmuls i ofertes, la nost\u00e0lgia es converteix en un m\u00e8tode de garantia. No assegura un \u00e8xit a taquilla, per\u00f2 s\u00ed compta amb un suport incondicional dels seguidors ja fidelitzats. Sembla un m\u00e8tode infal\u00b7lible per part dels grans estudis. Per\u00f2 les noves generacions queden orfes de nous referents ic\u00f2nics. <\/p>\n\n\n\n

\"\"
Aglomeracions al “Kennedy Memorial” al Cementiri Nacional d’Arlington \/ Font: RawPixel<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

El llavors i l’ara<\/h4>\n\n\n\n

\u00c9s ben clar que del passat se\u2019n poden fer diners. Els autors en mat\u00e8ria de comunicaci\u00f3 i economia Benjamin J. Hartmann i Katja H. Brunk, en un article de 2019 a l\u2019International Journal of Research in Marketing<\/em>, desglossen com transitant entre el \u00abllavors\u00bb i l’\u00abara\u00bb hi ha un \u201csentiment de pertinen\u00e7a\u201d i una \u201cp\u00e8rdua de pertinen\u00e7a\u201d respectivament. \u00c9s a dir, parlen del desig i necessitat que es genera per all\u00f2 perdut. I d\u2019aqu\u00ed, neix el que es coneix com \u201cm\u00e0rqueting de la nost\u00e0lgia\u201d. En aquest proc\u00e9s de transici\u00f3, localitza un n\u00ednxol per al consum, i busca trobar resposta a aquell anhel (i naturalment, convertir-la en benefici econ\u00f2mic). <\/p>\n\n\n\n

Est\u00e0 clar que \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil fer homenatge a all\u00f2 que ha estat ben rebut que pensar en una idea original que hi estigui a l\u2019al\u00e7ada, per\u00f2: quantes refer\u00e8ncies s\u00f3n massa refer\u00e8ncies? En una era en la qual cada cop hi ha menys aflu\u00e8ncia als cinemes, el passat s\u2019ha menjat les cartelleres. \u00c9s superviv\u00e8ncia? I b\u00e9, si ho \u00e9s, \u00e9s una estrat\u00e8gia \u00fatil? La nost\u00e0lgia tampoc sembla omplir els cinemes. <\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

Volem idees originals<\/h4>\n\n\n\n

Tot ja ha estat explicat. I no, no \u00e9s el primer cop que es parla de crisi d\u2019originalitat. El dramaturg franc\u00e8s Georges Polti a finals del segle XIX defensava que nom\u00e9s existien trenta-sis hist\u00f2ries, i que tota narrativa es podia reduir a tan sols aquest nombre de situacions dram\u00e0tiques. Des d\u2019aleshores, centenars de milions de relats des del teatre cl\u00e0ssic fins a dia d\u2019avui, no han fet m\u00e9s que reproduir-se seguint els mateixos patrons.  <\/p>\n\n\n\n

Pot ser que la sensaci\u00f3 de repetici\u00f3 no sigui un mer problema dels nostres temps; per\u00f2 el que s\u00ed que marca aquesta generaci\u00f3 de producci\u00f3 audiovisual \u00e9s la velocitat amb qu\u00e8 aquests es reciclen. No s\u00f3n els arguments els que es repeteixen en aquest cas: s\u00f3n les enganxines amb el nom de la \u201cprimera idea\u201d que se li enganxa a cada pel\u00b7l\u00edcula. La creaci\u00f3 de marxandatge i el voler convertir una hist\u00f2ria en una maquin\u00e0ria de consum.  Les productores fan estudis de mercat i troben sumes de patrons que saben que funcionen. El resultat \u00e9s una mena d\u2019algoritme cultural. Si la generaci\u00f3 Z t\u00e9 un anhel per una era pre-digital (i tornen les c\u00e0meres anal\u00f2giques o els pantalons de campana) els vuitanta i els noranta tornen a estar de moda. I si existeix un \u201cmorbo\u201d per la saga Kennedy, se\u2019n crea un \u201cmix\u201d entre les dues tend\u00e8ncies: i vet aqu\u00ed un biopic<\/em> de John F. Kennedy Jr. i Carolyn Bessette-Kennedy anomenat Love Story<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

\n
@richelle_zh<\/a>

simple and timeless outfits\u2b50\ufe0f\u2615\ufe0f\ud83e\udd0d #fashion<\/a> #casualoutfits<\/a> #carolynbessettekennedy<\/a> #lovestory<\/a> #90sfashion<\/a> <\/p> \u266c origineel geluid – kenji<\/a> <\/section> <\/blockquote>