{"id":7523,"date":"2026-03-16T12:00:00","date_gmt":"2026-03-16T11:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/?p=7523"},"modified":"2026-03-16T01:06:28","modified_gmt":"2026-03-16T00:06:28","slug":"the-architect-mirall-contra-mirall","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/2026\/03\/16\/the-architect-mirall-contra-mirall\/","title":{"rendered":"The Architect: mirall contra mirall"},"content":{"rendered":"\n

\u201cLa gent no hauria de ser apunyalada per poder pagar-se un pis aqu\u00ed al centre\u201d. Amb una naturalitat esgarrifosa, aquesta frase il\u00b7lustra una de les escenes m\u00e9s impactants de The Architect, una s\u00e8rie dist\u00f2pica n\u00f2rdica que apunta m\u00e9s cap a una realitat imminent que no pas una distopia. La pe\u00e7a audiovisual noruega, premiada a la Berlinale Series del Festival de Berl\u00edn, posa damunt la taula l\u2019hostilitat que com a societat hem optat per no veure.<\/p>\n\n\n\n

Estrenada el 2023 a la plataforma Filmin i guionitzada per Kerren Lumer-Klabbers, The Architect <\/em>\u00e9s una minis\u00e8rie que, en nom\u00e9s quatre cap\u00edtols de vint minuts, aconsegueix condensar de manera \u00e0gil i amb una \u00f2ptica sat\u00edrica la fotografia de l\u2019Oslo consumit pel capitalisme f\u00f2ssil. Un model de deshumanitzaci\u00f3 de les ciutats modernes que condueix a preguntar-nos: en quin moment l\u2019habitatge ha deixat de ser habitatge? I com s\u2019ha arribat a naturalitzar la immoralitat d\u2019un sistema, \u00edntegrament patriarcal, amb la potestat de decidir qui mereix viure dignament? <\/p>\n\n\n\n

El m\u00e8rit m\u00e9s destacable de la s\u00e8rie \u00e9s la capacitat de situar l\u2019espectador dins un dilema moral especialment inc\u00f2mode. Julie, personatge protagonista interpretat per Eili Harboe, \u00e9s una arquitecta frustrada qui es veu obligada a viure en una pla\u00e7a d\u2019aparcament a causa de l\u2019increment dels preus del lloguer a la seva ciutat. Condu\u00efda per la desesperaci\u00f3 d\u2019una situaci\u00f3 personal cr\u00edtica, Julie \u00e9s arrossegada a l\u2019acceptaci\u00f3 d\u2019un projecte d\u2019infrahabitatges, idea que ella mateixa proposa a canvi d\u2019una recompensa econ\u00f2mica de 800.000 corones. \u201cCubeZ\u201d consisteix en mil microllars situades al centre d\u2019Oslo que responen a la demanda de l\u2019empresa compradora, per\u00f2 que contribueixen, encara m\u00e9s, a l’exclusi\u00f3 dels col\u00b7lectius m\u00e9s vulnerables del sistema elitista. Resulta dif\u00edcil d\u2019oblidar l\u2019escena en qu\u00e8 tots els directius aclamen l\u2019enginy d\u2019un projecte que ells qualifiquen de \u201cvisionari\u201d, un dels grans cl\u00edmax del cinisme institucional. <\/p>\n\n\n\n

\"\"
Fotograma de The Architect: presentaci\u00f3 de la proposta \u201cCubeZ\u201d<\/em> \/ Font: Viaplay<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Un altre angle que The Architect <\/em>retrata \u00e9s la desaparici\u00f3 de la classe mitjana, altament endeutada, en una societat en la qual un retard de catorze dies suposa l\u2019increment del 14% d\u2019interessos sobre el deute. La viol\u00e8ncia econ\u00f2mica de l\u2019ecosistema que narra la s\u00e8rie es fa evident amb la subtrama de la parella, l\u2019home arquitecte i la dona embarassada. Despr\u00e9s que ella fereix d\u2019un tret al seu marit per accident, les circumst\u00e0ncies d\u2019insostenibilitat econ\u00f2mica familiar els porten a fingir un assalt a m\u00e0 armada per cobrar la indemnitzaci\u00f3 governamental. Aquesta escena pinta l\u2019Estat com a m\u00e0quina burocr\u00e0tica, el qual reacciona \u00fanicament davant una trag\u00e8dia quantificada. I tot per permetre\u2019s el luxe de viure.<\/p>\n\n\n\n

La summitat de la deshumanitzaci\u00f3, com a concepte vertebrador d\u2019aquesta cr\u00edtica, es reflecteix en l\u2019automatitzaci\u00f3 de l\u2019atenci\u00f3 a la ciutadania. Un robot enmig del carrer \u00e9s tot el que un noruec pot esperar de l\u2019administraci\u00f3 p\u00fablica; ni privacitat, ni sensibilitat. Els cap\u00edtols insisteixen repetidament a fer veure que l\u2019espai p\u00fablic ha estat abolit: un cas molt evident \u00e9s quan la llibertat de la Julie mentre passeja pel carrer s\u2019acaba despr\u00e9s de cinc minuts, quan un dron s\u2019aproxima per fer-la consumir un caf\u00e8.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Fotograma de The Architect: Julie obligada a consumir a l\u2019espai p\u00fablic<\/em> \/ Font: Viaplay<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

“Ja fa temps que un bon sou estable no et garanteix cap hipoteca, especialment si est\u00e0s sol.” Aquesta frase de la protagonista fa cam\u00ed cap al concepte d\u2019urbanisme patriarcal i la reconfiguraci\u00f3 de la imaginaci\u00f3 urban\u00edstica, suggerit per la revista La Nueva Carne. <\/em>L\u2019imaginari arquitect\u00f2nic, tal com la guionista el presenta, pren el model de treball c\u00e8ntric, familiar i assentat com a est\u00e0ndard de model social, ara b\u00e9, la realitat \u00e9s molt diferent d\u2019aquesta \u2013el volum de poblaci\u00f3 en risc d\u2019exclusi\u00f3 social est\u00e0 en al\u00e7a\u2013. Encara m\u00e9s, davant l\u2019individualisme inherent \u2013individus a\u00efllats devorats per una estructura insostenible\u2013 en la societat moderna, en quin moment hem arribat a naturalitzar la fragmentaci\u00f3 i privatitzaci\u00f3 dels nostres espais de vida fins al punt en qu\u00e8 es fa impossible imaginar una alternativa d\u2019organitzaci\u00f3 col\u00b7lectiva? <\/p>\n\n\n\n

En definitiva, The Architect<\/em>, a m\u00e9s de ser una distopia, \u00e9s un autodiagn\u00f2stic amb totes les lletres. La pe\u00e7a articula una cr\u00edtica fero\u00e7 sobre l\u2019onada del neoliberalisme: a la capital noruega, de les ciutats se n\u2019ha fet un negoci, i de l\u2019habitatge, un b\u00e9 per especular. Preus del lloguer a nivells prohibitius, cr\u00e8dits denegats a qui queda fora l\u2019elit i l\u2019automatitzaci\u00f3 dels serveis p\u00fablics s\u00f3n realitats que, certament, no queden gaire lluny del present. Un present que s\u2019assembla massa al mirall de Lumer-Klabbers. La proposta dist\u00f2pica de convertir aparcaments en pisos, de fet, s\u2019ha convertit recentment en una realitat a Par\u00eds, on s\u2019ha presentat com un pla de xoc davant la crisi de l\u2019acc\u00e9s a l\u2019immoble. <\/p>\n\n\n\n

Malgrat tot, fins que no aparegui una manera d\u2019organitzaci\u00f3 arquitect\u00f2nica m\u00e9s amable amb la desigualtat social existent, la ficci\u00f3 n\u00f2rdica funcionar\u00e0, de moment, com un mirall inc\u00f2mode, per\u00f2 necessari, que ens fa adonar que nosaltres tamb\u00e9 vivim en un aparcament subterrani. <\/p>\n\n\n\n

Fitxa t\u00e8cnica:<\/strong><\/h5>\n\n\n\n

T\u00edtol:<\/strong> The Architect
Tipus de producte cultural analitzat: <\/strong>S\u00e8rie de ficci\u00f3 dist\u00f2pica
G\u00e8nere: <\/strong>S\u00e0tira social, distopia urbana
Pa\u00eds d\u2019origen:<\/strong> Noruega
Any d\u2019estrena: <\/strong>2023
Direcci\u00f3 i gui\u00f3:<\/strong> Kerren Lumer-Klabbers
Producci\u00f3: <\/strong>Punchline Productions \/ Viaplay
Nombre d\u2019episodis:<\/strong> 4
Durada per episodi:<\/strong> Aproximadament 20 minuts
Premis destacats: <\/strong>Berlinale Series \u2013 Premi principal<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u201cLa gent no hauria de ser apunyalada per poder pagar-se un pis aqu\u00ed al centre\u201d. Amb una naturalitat esgarrifosa, aquesta frase il\u00b7lustra una de les escenes m\u00e9s impactants de The Architect, una s\u00e8rie dist\u00f2pica n\u00f2rdica que apunta m\u00e9s cap a una realitat imminent que no pas una distopia. La pe\u00e7a audiovisual noruega, premiada a la […]<\/p>\n","protected":false},"author":163,"featured_media":7524,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[642,645],"tags":[653,658,34],"class_list":["post-7523","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-sectoraudiovisual","category-televisioiplataformes","tag-critiques","tag-culturaurbana","tag-societat"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7523","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/users\/163"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7523"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7523\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7536,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7523\/revisions\/7536"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7524"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7523"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7523"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7523"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}