{"id":7550,"date":"2026-03-20T12:00:00","date_gmt":"2026-03-20T11:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/?p=7550"},"modified":"2026-03-19T22:09:25","modified_gmt":"2026-03-19T21:09:25","slug":"els-pares-que-arriben-tard-i-el-cinema-que-els-espera","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/2026\/03\/20\/els-pares-que-arriben-tard-i-el-cinema-que-els-espera\/","title":{"rendered":"Els pares que arriben tard (i el cinema que els espera)"},"content":{"rendered":"\n

Hi ha pares que a la gran pantalla sempre arriben a deshora. Arriben tard a una conversa que ja s\u2019ha acabat, a una inf\u00e0ncia que ja no hi \u00e9s o a una casa que ha apr\u00e8s a viure sense ells. Aquests pares travessen pel\u00b7l\u00edcules senceres intentant recuperar alguna cosa que el gui\u00f3, d\u2019alguna manera, ja ha decidit que han perdut. Han arribat tard, el tren ha sortit i rau en ells la for\u00e7a del desig de reparar, de recompondre aquells fragments irrecuperables.<\/p>\n\n\n\n

La representaci\u00f3 del pare contemporani \u00e9s, sovint, la d\u2019un home desfasat en el temps de la seva pr\u00f2pia vida, sempre corrents darrere dels fills i de les filles que el temps estira lluny. Aquesta figura es repeteix amb una insist\u00e8ncia gaireb\u00e9 obsessiva: de Los domingos <\/em>(2025) a Sir\u00e2t <\/em>(2025), de Hamnet <\/em>(2025) a Los Tigres <\/em>(2025)<\/em>, els pares no tant construeixen com reconstrueixen.<\/p>\n\n\n\n

Hi ha en aquestes hist\u00f2ries una mateixa acci\u00f3: la del penediment. El cinema continua trobant en la paternitat un espai privilegiat per exposar el dolor i la seva possible \u2014i sovint insuficient\u2014 reparaci\u00f3. A La lucha <\/em>(2025) o Valor sentimental <\/em>(2025), el vincle entre pares i fills est\u00e0 travessat per una incomunicaci\u00f3 espessa, gaireb\u00e9 estructural. I, fins i tot quan es revisiten mites com Frankenstein<\/em>(2025), la pregunta torna a ser la mateixa: qu\u00e8 passa quan qui dona vida no sap sostenir-la?<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Escena dom\u00e8stica d\u2019un pare amb els seus fills davant d\u2019una finestra \/ Font: Envato<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Aquestes narracions funcionen perqu\u00e8 el conflicte \u00e9s recognoscible, gaireb\u00e9 universal. El pare absent \u2014f\u00edsicament o emocionalment\u2014 permet desplegar una arquitectura dram\u00e0tica precisa: dist\u00e0ncia, trencament, intent de retorn. El tercer acte ofereix una possibilitat de redempci\u00f3, encara que sigui parcial, encara que s\u2019hagi arribat tard. Per\u00f2 tota aquesta insist\u00e8ncia tamb\u00e9 delata una pobresa d\u2019imaginari: com si nom\u00e9s sab\u00e9ssim explicar els pares des de la mancan\u00e7a, com si la paternitat fos sempre arribar corrents als llocs.<\/p>\n\n\n\n

Tanmateix, fora de la pantalla, trobem pares que no encaixen dins d\u2019aquestes estructures narratives. Pares que no necessiten d\u2019un moment de revelaci\u00f3, ni tampoc acumulen grans errors per despr\u00e9s redimir-los. La seva hist\u00f2ria \u00e9s una altra que succeeix en el temps corrent de la vida, en la quotidianitat: en un sof\u00e0 ocupat cada vespre al so de La que se avecina<\/em>, en una (altra) passejada conjunta, en una o moltes tardes de cinema o en un cant (molt lluny del cant professional) sempre present. Accions en les quals no hi ha ruptura clara, ni tampoc retorn espectacular. Hi ha, simplement, una continu\u00eftat obstinada. Una persist\u00e8ncia que revela el que importa: ser-hi. Cada dia. Nom\u00e9s ser-hi. <\/p>\n\n\n\n

Potser el veritable repte del cinema contemporani no \u00e9s continuar explorant la figura del pare absent, sin\u00f3 comen\u00e7ar a observar aquest pare que persisteix. Aquest que no arriba tard perqu\u00e8, justament, no ha marxat mai. Explicar aquesta figura exigeix una altra forma de mirar, m\u00e9s atenta, m\u00e9s pacient, menys dependent del conflicte i que d\u2019alguna manera, reconegui que alguns pares, encara no apareixer tant als guions, s\u00f3n els que justament, sempre hi s\u00f3n. <\/p>\n\n\n\n

Feli\u00e7 dia del pare 2026, doncs, als que hi s\u00f3n i ho fan tot m\u00e9s f\u00e1cil. <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Hi ha pares que a la gran pantalla sempre arriben a deshora. Arriben tard a una conversa que ja s\u2019ha acabat, a una inf\u00e0ncia que ja no hi \u00e9s o a una casa que ha apr\u00e8s a viure sense ells. Aquests pares travessen pel\u00b7l\u00edcules senceres intentant recuperar alguna cosa que el gui\u00f3, d\u2019alguna manera, ja […]<\/p>\n","protected":false},"author":196,"featured_media":7551,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[709,708,64,77,34],"class_list":["post-7550","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-general","tag-cinema","tag-diadelpare","tag-educacio","tag-joves","tag-societat"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7550","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/users\/196"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7550"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7550\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7553,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7550\/revisions\/7553"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7551"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7550"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7550"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7550"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}