{"id":7876,"date":"2026-05-11T12:00:00","date_gmt":"2026-05-11T10:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/?p=7876"},"modified":"2026-05-13T16:37:46","modified_gmt":"2026-05-13T14:37:46","slug":"despatx-amb-vistes-al-naixement-de-barcelona-des-de-la-finestra-delies-rogent","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/2026\/05\/11\/despatx-amb-vistes-al-naixement-de-barcelona-des-de-la-finestra-delies-rogent\/","title":{"rendered":"Despatx amb vistes al naixement de Barcelona: des de la finestra d\u2019Elies Rogent"},"content":{"rendered":"\n
\"\"
La finestra de l\u2019antic despatx d\u2019Elies Rogent \/ Redacci\u00f3 Angle<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Des d\u2019aquesta finestra Elies Rogent, pare de l\u2019arquitectura catalana, observava com es constru\u00efa Barcelona. Arquitecte de l\u2019Edifici Hist\u00f2ric de la Universitat de Barcelona i primer director de l\u2019Escola d\u2019Arquitectura, contemplava des d\u2019aqu\u00ed com la ciutat es transformava: naixia l\u2019Eixample i alhora instru\u00efa als seus deixebles, que acabarien convertint-se en noms com Gaud\u00ed, Dom\u00e8nech i Montaner o Puig i Cadafalch. M\u00e9s d\u2019un segle despr\u00e9s, aquell espai on els grans de l\u2019arquitectura catalana es formaven continua existint. Ara, \u00e9s el despatx de Marcelino Jim\u00e9nez Le\u00f3n, doctor en Filologia Hisp\u00e0nica i professor de la UB. <\/p>\n\n\n\n

La Revista Angle ha tingut l\u2019oportunitat de conversar amb Marcelino Jim\u00e9nez Le\u00f3n, un dels comissaris de l\u2019exposici\u00f3 Intramurs. El bressol de l\u2019arquitectura moderna a Catalunya (1872-1962)<\/em>, comissariada conjuntament amb Dolores Pulido Le\u00f3n, per aprofundir en la mem\u00f2ria d\u2019aquests espais i en el valor de preservar el patrimoni arquitect\u00f2nic de la ciutat.<\/p>\n\n\n\n

El projecte de Pulido i Jim\u00e9nez reivindica el Campus de l\u2019Edifici Hist\u00f2ric com una aut\u00e8ntica alma mater de l\u2019arquitectura a Catalunya, posant el focus en la mem\u00f2ria dels espais i en el seu valor patrimonial. Jim\u00e9nez hi va arribar arran d\u2019un enc\u00e0rrec del deganat vinculat a la preservaci\u00f3 dels espais patrimonials de l\u2019Edifici Hist\u00f2ric, sent el responsable de la Unitat d\u2019Estudis Biogr\u00e0fics de la UB i havent participat en diverses recerques memorial\u00edstiques, encaixava plenament amb la tasca de comissariar una exposici\u00f3 com Intramurs<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Enmig de la recerca, mentre intentava identificar una s\u00e8rie d\u2019imatges de l\u2019antic despatx d\u2019Elies Rogent, Marcelino Jim\u00e9nez va comen\u00e7ar a recon\u00e8ixer-hi elements sorprenentment familiars: l\u2019espai retratat s\u2019assemblava massa al seu propi despatx. Unes calaixeres que sobresortien, juntament amb altres detalls arquitect\u00f2nics, van acabar confirmant la intu\u00efci\u00f3: aquell despatx hist\u00f2ric era exactament el mateix on ell treballava cada dia. El seu propi despatx havia estat el despatx d\u2019Elies Rogent, i\u00a0 la sala contigua (ara biblioteca de la UEB) era la biblioteca de l\u2019Escola d\u2019Arquitectura. \u201cAra sabem on estudiaven Gaud\u00ed o Dom\u00e8nech i Montaner, on es debatia la Barcelona que avui coneixem\u201d, explica Jim\u00e9nez sobre aquest espai. Un lloc des d\u2019on es va pensar i dirigir bona part de la Barcelona moderna.<\/p>\n\n\n\n

Intramurs t\u00e9 la particularitat que \u00e9s in situ<\/em>, es desplega exactament en els passadissos on durant gaireb\u00e9 un segle es van impartir els estudis d\u2019arquitectura. El visitant t\u00e9 l\u2019oportunitat de rec\u00f3rrer els espais originals de l\u2019antiga escola mentre observa fotografies hist\u00f2riques, pl\u00e0nols i documents que reconstrueixen la vida acad\u00e8mica de finals del XIX i principis del XX. Per aquest motiu, una de les idees centrals de l\u2019exposici\u00f3 \u00e9s fer testimoni de l\u2019abans i el despr\u00e9s: el di\u00e0leg entre passat i present. <\/strong>Imatges <\/strong>dels murs on est\u00e0 la pr\u00f2pia exposici\u00f3 anys enrere, aix\u00ed com algunes de les aules m\u00e9s emblem\u00e0tiques de la Facultat, gaireb\u00e9 irreconeixibles. <\/p>\n\n\n\n

\"\"
Els mateixos espais de l\u2019antiga Escola d\u2019Arquitectura, abans i ara \/ Exposici\u00f3 virtual Intramurs<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\"\"
Els mateixos espais de l\u2019antiga Escola d\u2019Arquitectura, abans i ara \/ Redacci\u00f3 Angle<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

La documentaci\u00f3 \u00e9s essencial per construir mem\u00f2ria, i Jim\u00e9nez defensa que recordar tamb\u00e9 exigeix rigor. Per aix\u00f2 insisteix que cada cita inclosa a l\u2019exposici\u00f3 tingui un suport bibliogr\u00e0fic verificable i rebutja limitar-se al boca-orella o a les an\u00e8cdotes sense font. Les cites que encap\u00e7alen els panells no nom\u00e9s compleixen una funci\u00f3 informativa, sin\u00f3 que tamb\u00e9 busquen tenir vida pr\u00f2pia, interpel\u00b7lar el visitant i mantenir un significat m\u00e9s enll\u00e0 del recorregut expositiu.<\/p>\n\n\n\n

Un dels exemples m\u00e9s significatius \u00e9s la coneguda frase atribu\u00efda a Elies Rogent sobre Antoni Gaud\u00ed: \u201cNo sabem si hem donat el t\u00edtol d\u2019arquitecte a un geni o a un boig, el temps ho dir\u00e0\u201d. Lluny de reproduir-la com una simple llegenda repetida durant d\u00e8cades, Jim\u00e9nez va decidir rastrejar-ne l\u2019origen. A trav\u00e9s de Ramon Dilla va contactar amb Jordi Rogent, descendent d\u2019Elies Rogent, el qual va confirmar que la frase es troba als quaderns personals de l\u2019arquitecte, a la llista d\u2019estudiants graduats, amb aquesta anotaci\u00f3 escrita al costat del nom de Gaud\u00ed. Per a Jim\u00e9nez, aquest gest resumeix el sentit de la mostra: la mem\u00f2ria nom\u00e9s perdura quan es treballa amb precisi\u00f3 i responsabilitat.<\/p>\n\n\n\n

Per qu\u00e8 aquesta mem\u00f2ria arriba ara? Jim\u00e9nez considera que el modernisme va patir durant d\u00e8cades un profund desprestigi, fins i tot des de dins mateix del m\u00f3n de l\u2019arquitectura. Es va arribar a percebre com un estil antiquat, excessivament ornamental i fins i tot carrincl\u00f3. Els racionalistes del GATCPAC, influ\u00efts per Mies van der Rohe i les avantguardes europees, van construir un nou relat arquitect\u00f2nic basat en la ruptura amb aquest passat modernista, reivindicant la funcionalitat i la simplicitat formal davant l\u2019ornamentaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Aquesta mirada va anar m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019est\u00e8tica i va comportar tamb\u00e9 una p\u00e8rdua progressiva de sensibilitat envers el patrimoni. No \u00e9s estrany passejar avui per l\u2019Eixample i trobar a les deixalles, mobiliari modernista, vitralls, cadires o portes originals expulsades per reformes contempor\u00e0nies. Peces que formen part de la hist\u00f2ria de la ciutat desapareixen sovint sense consci\u00e8ncia del seu valor. La Universitat de Barcelona tampoc ha estat aliena a aquesta desatenci\u00f3: els seus espais hist\u00f2rics tamb\u00e9 han patit transformacions que, en nom de la funcionalitat, han sacrificat part de la seva mem\u00f2ria arquitect\u00f2nica.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Imatge hist\u00f2rica de l\u2019aula 312 abans de ser tapiada \/ Exposici\u00f3 virtual Intramurs<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Dins la mateixa universitat tamb\u00e9 es van tapiar parets, com \u00e9s el cas de l\u2019aula 312, encara funcional, al deixar de fer falta una aula de dimensions d\u2019una aula d\u2019arquitectura. Passar de col\u00b7legi d\u2019arquitectes a una facultat de filologia vol dir quaderns m\u00e9s petits: deixa de ser necess\u00e0ria l\u2019amplitud i l\u2019espai, la qual cosa es tradueix en l\u2019aula 312 tapiada en dues part. I com aquest cas, moltes altres depend\u00e8ncies de l\u2019Edifici Hist\u00f2ric van ser modificades per adaptar-se a noves comoditats i usos acad\u00e8mics. El problema, assenyala Jim\u00e9nez, \u00e9s que sovint aquestes decisions es prenen sense una plena consci\u00e8ncia del valor hist\u00f2ric que es perd. L\u2019adaptaci\u00f3 per a una nova comoditat pren el cost de p\u00e8rdua de valor hist\u00f2ric. <\/p>\n\n\n\n

La preservaci\u00f3 d\u2019aquests espais no \u00e9s nom\u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 est\u00e8tica o arquitect\u00f2nica, sin\u00f3 tamb\u00e9 una forma de protegir la mem\u00f2ria col\u00b7lectiva. Els edificis p\u00fablics, especialment aquells que han estat escenari de formaci\u00f3, debat i transformaci\u00f3 social, acumulen capes d\u2019hist\u00f2ria que expliquen qui som com a ciutat. L\u2019Edifici Hist\u00f2ric de la Universitat de Barcelona no \u00e9s \u00fanicament una pe\u00e7a patrimonial: \u00e9s un organisme viu que conserva les petjades d\u2019una manera de pensar i construir Barcelona. Oblidar aquests espais significa, en part, desconnectar-nos del relat que ens ha configurat.<\/p>\n\n\n\n

Jim\u00e9nez insisteix que el patrimoni no desapareix nom\u00e9s quan s\u2019enderroca un edifici, sin\u00f3 tamb\u00e9 quan es perd la consci\u00e8ncia del seu significat. La banalitzaci\u00f3 de l\u2019espai hist\u00f2ric \u2014convertit sovint en simple infraestructura funcional\u2014 erosiona la relaci\u00f3 entre ciutadania i mem\u00f2ria. Quan una aula es divideix, una porta original es llen\u00e7a o un vitrall desapareix, no nom\u00e9s es modifica una estructura f\u00edsica: tamb\u00e9 es fragmenta una continu\u00eftat simb\u00f2lica. La ciutat perd fragments de si mateixa de manera silenciosa.<\/p>\n\n\n\n

En aquest proc\u00e9s, la tasca dels professionals dedicats a la recerca, la documentaci\u00f3 i la conservaci\u00f3 esdev\u00e9 fonamental. Fan possible que una finestra deixi de ser nom\u00e9s una finestra i torni a ser el punt des d\u2019on Elies Rogent observava el naixement de l\u2019Eixample. Aquesta capacitat de restituir significat \u00e9s tamb\u00e9 una forma de resist\u00e8ncia davant l\u2019oblit.<\/p>\n\n\n\n

Intramurs<\/em> reactiva la mirada. Convida el visitant a entendre que els murs que avui travessa quotidianament formen part d\u2019una genealogia cultural i urbana molt m\u00e9s \u00e0mplia. L\u2019exposici\u00f3 converteix el visitant en testimoni d\u2019una continu\u00eftat hist\u00f2rica que sovint passa desapercebuda, i reivindica que el patrimoni no \u00e9s una realitat est\u00e0tica, sin\u00f3 una conversa constant entre generacions.<\/p>\n\n\n\n

En aquest sentit, la gran aportaci\u00f3 de l\u2019exposici\u00f3 \u00e9s recordar que la cultura tamb\u00e9 habita els espais i que la mem\u00f2ria no viu nom\u00e9s als llibres o als arxius, sin\u00f3 tamb\u00e9 als passadissos, a les escales, a les aules i a les finestres des d\u2019on una ciutat es va comen\u00e7ar a imaginar. Com es pot oblidar el despatx d\u2019Elies Rogent, el pare de l\u2019arquitectura catalana, l\u2019espai des d\u2019on es va pensar bona part de la Barcelona moderna i on es van formar figures com Gaud\u00ed o Dom\u00e8nech i Montaner? Recuperar aquesta mem\u00f2ria \u00e9s una manera de comprendre d\u2019on venim.<\/p>\n\n\n\n

La recerca i la preservaci\u00f3 del patrimoni permeten reconstruir aquest fil invisible que connecta la ciutat present amb la seva hist\u00f2ria. Preservar aquests espais \u00e9s, en definitiva, preservar la possibilitat de continuar entenent-nos col\u00b7lectivament. En una Barcelona que sovint avan\u00e7a amb pressa, aturar-se a mirar els seus murs tamb\u00e9 \u00e9s una forma de futur.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Des d\u2019aquesta finestra Elies Rogent, pare de l\u2019arquitectura catalana, observava com es constru\u00efa Barcelona. Arquitecte de l\u2019Edifici Hist\u00f2ric de la Universitat de Barcelona i primer director de l\u2019Escola d\u2019Arquitectura, contemplava des d\u2019aqu\u00ed com la ciutat es transformava: naixia l\u2019Eixample i alhora instru\u00efa als seus deixebles, que acabarien convertint-se en noms com Gaud\u00ed, Dom\u00e8nech i Montaner […]<\/p>\n","protected":false},"author":199,"featured_media":7881,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[704,632,703,636,1,705,702],"tags":[658,654,655,34],"class_list":["post-7876","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-alumni","category-artsesceniques","category-esdeveniments","category-exposicions","category-general","category-projectes","category-universitat","tag-culturaurbana","tag-entrevistes","tag-reportatges","tag-societat"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7876","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/users\/199"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7876"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7876\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7903,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7876\/revisions\/7903"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7881"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7876"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7876"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7876"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}