{"id":7883,"date":"2026-05-13T12:10:00","date_gmt":"2026-05-13T10:10:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/?p=7883"},"modified":"2026-05-13T14:06:02","modified_gmt":"2026-05-13T12:06:02","slug":"josep-rull-aquella-hora-erem-lliures-i-aconseguiem-que-els-altres-presos-se-sentissin-lliures","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/2026\/05\/13\/josep-rull-aquella-hora-erem-lliures-i-aconseguiem-que-els-altres-presos-se-sentissin-lliures\/","title":{"rendered":"Josep Rull: \u201cAquella hora \u00e9rem lliures i aconsegu\u00edem que els altres presos se sentissin lliures\u201d"},"content":{"rendered":"\n

El president del Parlament evoca en una entrevista amb la Revista Angle l\u2019impacte que va representar el teatre durant l\u2019empresonament per la participaci\u00f3 en el proc\u00e9s<\/h4>\n\n\n\n

Maria Guarinos, Sara Moreno i Marta Palomeque<\/h6>\n\n\n\n

El president del Parlament de Catalunya, Josep Rull, va ser empresonat el 2 de novembre del 2017, per la seva participaci\u00f3 en el refer\u00e8ndum de l\u20191 d\u2019octubre quan formava part del govern de Carles Puigdemont com a conseller de Pol\u00edtica Territorial i Sostenibilitat. \u201cL\u2019entrada a la pres\u00f3 per mi va ser molt dura\u201d. Suposa un trencament radical a la seva vida, separat de la seva fam\u00edlia i del seu entorn, passa d\u2019ocupar un c\u00e0rrec de m\u00e0xima responsabilitat institucional a una exist\u00e8ncia completament regulada, tancat en una cel\u00b7la, sense llibertat de moviments, sotm\u00e8s a estrictes restriccions i a un control constant del personal penitenciari.<\/p>\n\n\n\n

Despr\u00e9s d\u2019una entrada traum\u00e0tica a la vida penitenci\u00e0ria, separat dels companys i traslladat en solitari a la pres\u00f3 de Navalcarnero, va ser reubicat a Soto del Real amb la resta de pol\u00edtics independentistes. Despr\u00e9s de vuit mesos, el 4 de juliol de 2018 va ser traslladat a Catalunya, a la pres\u00f3 de Lledoners. En una entrevista amb la Revista Angle, Rull recorda com r\u00e0pidament va percebre un canvi clar de paradigma en el tractament penitenciari i un enfocament orientat a la reinserci\u00f3. Rull narra: \u201cEn aquest nou context, ens rep un educador i ens comen\u00e7a a dir quines opcions hi ha\u201d, una primera escletxa dins d\u2019aquella realitat tancada, en presentar-li les diferents activitats disponibles per als interns, entre les quals destaca el teatre, que esdev\u00e9 una petita espurna d\u2019esperan\u00e7a.<\/p>\n\n\n\n

Davant d\u2019aquesta proposta, la paraula \u201cteatre\u201d actua com un detonant inesperat, connectant-lo amb records de joventut vinculats a l\u2019escola i a l\u2019institut, fet que el porta a decidir-se a participar-hi. Tot i aix\u00f2, l\u2019educador li adverteix que no es tracta d\u2019una activitat l\u00fadica o improvisada, sin\u00f3 d\u2019un taller rigor\u00f3s, dirigit per un \u201chome llumin\u00f3s\u201d, Quim Borrell.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Imatge de butaques de teatre vistes des de l’escenari \/ Font: Plataforma pexels<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Aquesta activitat no nom\u00e9s era una formaci\u00f3 d\u2019art dram\u00e0tic, sin\u00f3 que per a ell era un espai hum\u00e0 on cada dissabte el grup teatral es reunia per compartir tres hores i mitja d\u2019activitat. Rull recorda que s\u2019hi aplegaven persones condemnades per delictes molt diversos com ara assassinats, narcotr\u00e0fic, robatoris\u2026 Per\u00f2 l\u2019important no era el motiu dels empresonaments, ja que el taller de teatre els va crear una comunitat de confian\u00e7a, ajudant-los a recuperar la seva autoestima. Rull menciona especialment un jove de dinou anys molt introspectiu, que no parlava pr\u00e0cticament gens, a qui el teatre \u201cli va salvar la vida\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Josep Rull, encara avui, mant\u00e9 relaci\u00f3 amb els membres del grup de teatre i cada any assisteix al muntatge de la companyia de Lledoners, que ells van anomenar \u201cl\u2019elenc art\u00edstic de Lledoners\u201d. Explica amb orgull com els presos creaven musicals i obres pr\u00f2pies, d\u2019una pot\u00e8ncia i sofisticaci\u00f3 extraordin\u00e0ries. Ell mateix havia participat en musicals, microteatre i, fins i tot, en una gira per diferents presons catalanes, nascuda de la iniciativa d\u2019un dels seus companys.<\/p>\n\n\n\n

Entre els moments m\u00e9s memorables, Josep Rull assenyala la gira teatral que van dur a terme a diverses presons, amb funcions a Puig de les Basses, Mas d\u2019Enric \u2014on es retroba amb la presidenta Carme Forcadell despr\u00e9s del seu empresonament\u2014 i Wad-Ras. Cada espai penitenciari evocava un clima propi i una viv\u00e8ncia esc\u00e8nica diferent.<\/p>\n\n\n\n

\u201cDurant una hora hem estat lliures, i hem aconseguit que els altres presos se sentissin lliures\u201d rememora Rull. Quan actuaven, sentien que els densos murs de la pres\u00f3 semblaven enfonsar-se i la denominada \u201cquarta paret\u201d, la que els separava del p\u00fablic, deixava d’existir. Aquell temps d\u2019obra els proporcionava una llibertat plena, i si les actuacions eren reeixides, aconseguien transmetre aquesta sensaci\u00f3 de llibertat tamb\u00e9 als altres interns. El teatre els oferia aix\u00ed una experi\u00e8ncia d\u2019un alt\u00edssim grau d\u2019alliberament personal.<\/p>\n\n\n\n

El president del Parlament recorda que dins de la pres\u00f3 van rebre visites de diversos actors com Mariona Ribas, Sergi Cervera o Blanca Bardagil, amb qui encara mant\u00e9 una relaci\u00f3 que continua. Per a ell, aquests artistes i el seu director teatral, Quim Borrell, van ser els seus referents culturals i humans dins la pres\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

D\u2019entre totes les experi\u00e8ncies teatrals viscudes a Lledoners, Rull destaca l\u2019obra de microteatre Tequila<\/em>. Una representaci\u00f3 especialment significativa, que implicava una exig\u00e8ncia m\u00e0xima amb cada di\u00e0leg perfeccionat a trav\u00e9s de la repetici\u00f3. Josep Rull recorda una de les escenes m\u00e9s impactants de l\u2019obra, que mostrava el seu company d\u2019escena colombi\u00e0 amena\u00e7ant amb una pistola. Tot i que es tractava d\u2019una pistola d\u2019attrezzo de cart\u00f3, van haver de superar diversos obstacles amb els funcionaris de la pres\u00f3 abans de poder utilitzar-la, fet que afegia una tensi\u00f3 addicional a l\u2019escena. El moment estava carregat de tensi\u00f3, especialment perqu\u00e8 el seu company anteriorment havia viscut un segrest real a Col\u00f2mbia i havia presenciat la mort d\u2019un company de captivitat. Aquesta experi\u00e8ncia convertia la representaci\u00f3 en un acte de veracitat extrema, en el qual la ficci\u00f3 teatral es trobava estretament vinculada a la vida real.<\/p>\n\n\n\n

El teatre a la pres\u00f3 no va ser \u00fanicament una forma d\u2019expressi\u00f3 cultural, sin\u00f3 que va oferir llibertat, autoestima i connexi\u00f3 humana dins d\u2019un entorn tancat, demostrant que l\u2019art pot transformar i donar esperan\u00e7a fins i tot en les circumst\u00e0ncies m\u00e9s adverses.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El president del Parlament evoca en una entrevista amb la Revista Angle l\u2019impacte que va representar el teatre durant l\u2019empresonament per la participaci\u00f3 en el proc\u00e9s Maria Guarinos, Sara Moreno i Marta Palomeque El president del Parlament de Catalunya, Josep Rull, va ser empresonat el 2 de novembre del 2017, per la seva participaci\u00f3 en […]<\/p>\n","protected":false},"author":36,"featured_media":7889,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[632,1,633],"tags":[654,34,664],"class_list":["post-7883","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-artsesceniques","category-general","category-teatre","tag-entrevistes","tag-societat","tag-video"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7883","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/users\/36"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7883"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7883\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7901,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7883\/revisions\/7901"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7889"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7883"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7883"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7883"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}