{"id":7892,"date":"2026-05-25T12:00:00","date_gmt":"2026-05-25T10:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/?p=7892"},"modified":"2026-05-25T12:07:37","modified_gmt":"2026-05-25T10:07:37","slug":"lexit-de-la-patum-ofega-laliga","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/2026\/05\/25\/lexit-de-la-patum-ofega-laliga\/","title":{"rendered":"L\u2019\u00e8xit de la Patum ofega l\u2019\u00c0liga"},"content":{"rendered":"\n<h6 class=\"wp-block-heading\">Ariadna Alegre, Marina Camps, Laia Duret i Mariona Hernandez<\/h6>\n\n\n\n<p>Quan arriba Corpus, a Berga passa una cosa que nom\u00e9s entenen els que ho han viscut. No cal que ning\u00fa digui res, es percep en l\u2019ambient, els carrers s\u2019inquieten, la gent sap que s\u2019acosta un moment que ve de molt lluny. La Patum, tal com recorda l\u2019Ajuntament de Berga, \u00e9s una celebraci\u00f3 \u00fanica, hereva directa de les processons medievals del Corpus, segurament des de finals del segle XIV. \u00c9s una pe\u00e7a de cultura, encara viva, que el poble ha sabut mantenir com qui guarda un tresor.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>La Patum consisteix en diverses representacions religioses amb la participaci\u00f3 de la ciutadania. Amb el pas dels segles, aquestes representacions van acabar prenent forma i en van sorgir les comparses que coneixem avui dia: els Turcs i Cavallets, les Maces, les Guites (la Xica i la Grossa), l\u2019\u00c0liga, els Nans Vells, els Gegants i els Nans Nous. Al final del segon i quart salt apareixen els Plens i, per tancar la festa, els Tirabols\u2026 i el Tabal, que no nom\u00e9s marca el ritme, sin\u00f3 que desperta el poble bergued\u00e0. \u00c9s una celebraci\u00f3 que s\u2019ha transm\u00e8s dins les fam\u00edlies, de pares a fills, de generaci\u00f3 en generaci\u00f3, com si la identitat d\u2019un patumaire no estigu\u00e9s completa sense haver sentit mai la tremolor dels Plens a la pell.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>El 25 de novembre de 2005 va ser declarada Obra Mestra del Patrimoni Oral i Intangible de la Humanitat per la UNESCO, i el 2008 va passar a formar part de la Llista Representativa del Patrimoni Immaterial de la Humanitat tamb\u00e9 de la UNESCO. Aquests reconeixements omplen la ciutat d\u2019orgull, i porten la festa a una projecci\u00f3 que ning\u00fa no hauria imaginat anys enrere, perqu\u00e8 durant la setmana del Corpus, Berga es veu obligada a acollir m\u00e9s visitants dels que hi caben. Els carrers del centre, sobretot la Pla\u00e7a Sant Pere, es converteixen en punts de trobada massiva. Hi arriben persones d\u2019arreu, fascinades per aquesta festa que ha saltat de tradici\u00f3 local a referent cultural internacional.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Tot i que la voluntat de la Patum \u00e9s ser compartida, la intensitat de la multitud sovint supera el que la festa pot assumir amb comoditat. Tal com assenyala Alba Perarnau, directora del Museu Comarcal de Berga i t\u00e8cnica de patrimoni, la massificaci\u00f3 \u00e9s palpable i, encara que hi hagi la intenci\u00f3 de trobar-hi una soluci\u00f3, no \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 senzilla. &#8220;L\u2019espai \u00e9s el que \u00e9s i la gent \u00e9s la que \u00e9s&#8221;, adverteix Perarnau, deixant clar que la pla\u00e7a de Sant Pere no pot ampliar la seva capacitat.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-large\"><img fetchpriority=\"high\" decoding=\"async\" width=\"1024\" height=\"661\" src=\"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/Foto-texto-1024x661.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-7938\" srcset=\"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/Foto-texto-1024x661.jpg 1024w, https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/Foto-texto-300x194.jpg 300w, https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/Foto-texto-768x496.jpg 768w, https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/Foto-texto.jpg 1440w\" sizes=\"(max-width: 1024px) 100vw, 1024px\" \/><figcaption class=\"wp-element-caption\">Massificaci\u00f3 d&#8217;un espai exterior \/ Font: Plataforma pexels<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n<p>Aquesta sensaci\u00f3 \u00e9s compartida entre els patumaires de tota la vida, que noten com alguns espais que abans eren viv\u00e8ncies gaireb\u00e9 \u00edntimes ara s\u00f3n escenaris saturats. Sovint, la preocupaci\u00f3 per la seguretat acaba sent m\u00e9s present que el fet de gaudir. Per aquest motiu, el Patronat Municipal, creat l\u2019any 2001 per preservar la festa, treballa no nom\u00e9s per mantenir la tradici\u00f3, sin\u00f3 tamb\u00e9 per protegir-la: restaurar la comparseria, custodiar el vestuari, controlar els aforaments i garantir la seguretat. L\u2019objectiu \u00e9s que, malgrat l\u2019aflu\u00e8ncia actual, la festa continu\u00ef sent del poble que l\u2019ha mantinguda viva.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>El cas m\u00e9s evident d\u2019aquest ofec \u00e9s quan balla l\u2019\u00c0liga, una de les figures m\u00e9s reconegudes de la festa. Perarnau alerta que la figura &#8220;no es pot ni moure&#8221; i que potser fa 35 o 40 anys que no t\u00e9 prou espai per ballar. Aquesta saturaci\u00f3 de gent ha obligat a aturar salts com els de Turcs i Cavallets per motius de seguretat.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>El turisme \u00e9s un fenomen creixent dins del marc cultural i festes populars, per\u00f2 a Berga s\u2019ha convertit en un fenomen de masses. Una localitat de 15.000 habitants pot arribar a rebre un augment de 80.000 persones. Aquesta desproporci\u00f3 dificulta el desenvolupament de la festa, sobretot quan alguns visitants ignoren les alertes dels patumaires i no respecten la din\u00e0mica interna. El problema m\u00e9s greu \u00e9s la manca d\u2019espai vital per a les comparses. Segons els c\u00e0lculs de la Universitat Polit\u00e8cnica de Catalunya (UPC), la capacitat de la pla\u00e7a se situa al voltant de les 6.000 persones, una xifra que habitualment se supera, fet que genera una tensi\u00f3 constant entre la tradici\u00f3 i la seguretat.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>D\u2019altra banda, el repte del Patronal va m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019ordre p\u00fablic i afecta directament la conservaci\u00f3 de les peces originals. Des de la seva posici\u00f3 t\u00e8cnica, Perarnau admet un conflicte intern dif\u00edcil de resoldre. Segons els criteris de conservaci\u00f3, moltes de les peces originals no haurien de sortir a la pla\u00e7a per evitar-ne el deteriorament: &#8220;Jo optaria per la protecci\u00f3 de les peces, m\u00e9s que de les persones&#8221;, confessa Perarnau. Tot i aix\u00ed, reconeix la paradoxa: &#8220;aquestes peces van n\u00e9ixer per aix\u00f2 i si negues que surtin a la pla\u00e7a, tamb\u00e9 \u00e9s dolent&#8221;.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>La Patum \u00e9s patrimoni. \u00c9s identitat. \u00c9s responsabilitat.&nbsp;Per\u00f2, per sobre de tot, planteja un interrogant de futur: <em>com es pot continuar compartint una festa tan gran sense que el seu cor es perdi entre la multitud?<\/em><\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-embed is-type-video is-provider-youtube wp-block-embed-youtube wp-embed-aspect-9-16 wp-has-aspect-ratio\"><div class=\"wp-block-embed__wrapper\">\n<iframe title=\"L\u2019\u00e8xit de la Patum ofega l\u2019\u00c0liga\" width=\"563\" height=\"1000\" data-src=\"https:\/\/www.youtube.com\/embed\/4vwH_LS0bx8?feature=oembed\" frameborder=\"0\" allow=\"accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share\" referrerpolicy=\"strict-origin-when-cross-origin\" allowfullscreen src=\"data:image\/svg+xml;base64,PHN2ZyB3aWR0aD0iMSIgaGVpZ2h0PSIxIiB4bWxucz0iaHR0cDovL3d3dy53My5vcmcvMjAwMC9zdmciPjwvc3ZnPg==\" class=\"lazyload\" data-load-mode=\"1\"><\/iframe>\n<\/div><\/figure>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Ariadna Alegre, Marina Camps, Laia Duret i Mariona Hernandez Quan arriba Corpus, a Berga passa una cosa que nom\u00e9s entenen els que ho han viscut. No cal que ning\u00fa digui res, es percep en l\u2019ambient, els carrers s\u2019inquieten, la gent sap que s\u2019acosta un moment que ve de molt lluny. La Patum, tal com recorda [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":36,"featured_media":7895,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[632,635,1],"tags":[77,655,34],"class_list":["post-7892","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-artsesceniques","category-espectacles","category-general","tag-joves","tag-reportatges","tag-societat"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7892","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/users\/36"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7892"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7892\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7942,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7892\/revisions\/7942"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7895"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7892"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7892"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7892"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}