Dimensió competencial de la pràctica basada en l’evidència de l´alumnat del Grau en Infermeria mitjançant els enfocaments d’aprenentatge i eines digitals.
La pràctica basada en l’evidència (PBE) constitueix un component essencial en la formació en ciències de la salut, ja que integra l’evidència científica disponible, l’experiència clínica i els valors del pacient per garantir una atenció segura i de qualitat (1,2). En l’àmbit de la infermeria, la seva implementació permet optimitzar les cures, millorar els resultats clínics i promoure la presa de decisions fonamentades (3). No obstant això, per aplicar la PBE de manera efectiva, cal que els futurs professionals desenvolupin competències en lectura crítica i anàlisi metodològica, fet que requereix una formació sòlida, transversal i sostinguda al llarg del grau.
En aquest context, l’assignatura d´ iniciació a la Metodologia Científica, cursada a segon curs del Grau en Infermeria, proporciona les bases per comprendre el procés investigador i realitzar una lectura crítica de la literatura científica. No obstant això, malgrat que l’estudiantat reconeix una bona coherència entre les classes teòriques i els seminaris, diversos informes docents apunten que presenta dificultats per aplicar aquests coneixements en contextos reals. Aquesta desconnexió es fa especialment evident en el Treball de Fi de Grau (TFG) i a les pràctiques clíniques del Pràcticum de quart curs, on s’exigeix integrar l’evidència científica per justificar intervencions i prendre decisions clíniques fonamentades.
Aquesta separació temporal entre la formació metodològica inicial i la seva aplicació posterior posa de manifest una barrera formativa rellevant. La literatura mostra que aquesta manca de continuïtat, unida a metodologies tradicionals, limita el desenvolupament del pensament crític i l'aprenentatge transferible (4,5).
A més, diversos estudis evidencien que els enfocaments d’aprenentatge adoptats per l’alumnat condicionen de manera directa el rendiment, la motivació i la capacitat per aplicar el coneixement a situacions reals (6). Enfocaments profunds, vinculats a la motivació intrínseca i a la construcció activa del coneixement, afavoreixen la integració de competències i el compromís amb l’aprenentatge (7- 9). Així, la necessitat d’identificar i transformar aquests enfocaments des d’etapes inicials esdevé clau per garantir un itinerari formatiu coherent i eficaç.
Objectiu General
Reforçar el dimensió competencial de la pràctica basada en l’evidència de l´alumnat del Grau en Infermeria, afavorint la transferència d’aquests aprenentatges des de l’assignatura de Metodologia de Científica fins al Treball de Fi de Grau i el Pràcticum mitjançant els enfocaments d’aprenentatge i eines digitals.
Objectius Específics
Fase 1. Analitzar els enfocaments d’aprenentatge predominants en el grup de 2n i la seva influència en el grau de compromís acadèmic (engagement) a l’inici de l’assignatura de Metodologia de Científica (MET)
- Identificar els enfocaments d’aprenentatge predominants (superficial vs. profund) mitjançant l’aplicació del qüestionari validat R-SPQ-2F (Revised Two-Factor Study Process Questionnaire)
- Analitzar el grau d’implicació emocional, cognitiva i conductual (engagement) mitjançant el qüestionari Utrecht Work Engagement Scale – Student Version
- Analitzar la relació entre el tipus d’enfocament d’aprenentatge i l’engagement inicial, així com amb les primeres activitats de lectura crítica (LC).
Fase 2. Dissenyar i implementar estratègies basades en metodologies actives i eines digitals, tenint en compte el tipus d’enfocament d’aprenentatge, que afavoreixin el pas cap a enfocaments d’aprenentatge més profunds i autònoms i millorin la transferència de competències en lectura crítica (LC) i metodologia científica des de 2n fins a 4t curs.
- Fomentar la utilització d’estratègies d’aprenentatge en entorns virtuals, com ara la creació d’un entorn personal d’aprenentatge (PLE), afavorint el desenvolupament del pensament crític i la capacitat d’anàlisi de la literatura científica en l’alumnat.
- Reforçar les competències en LC, el desenvolupament del pensament crític i l’anàlisi de l’evidència científica adquirides en l’assignatura de MET de 2n curs.
- Facilitar la transferència d’aquests coneixements adquirits en el 2n curs al desenvolupament del TFG i al Pràcticum de 4t curs.
Fase 3. Avaluar l’impacte de les accions docents implementades en l’enfocament d’aprenentatge adquirit, l’engagement (compromís acadèmic) i la transferència de competències cap al TFG i al Pràcticum.
- Comparar els resultats d’aprenentatge pre i post intervenció mitjançant l’instrument R-SPQ2F en el context de l’assignatura de MET de 2n curs.
- Analitzar els canvis pre-post intervenció en l’engagement que l’estudiant mostra envers el seu procés d’aprenentatge mitjançant el qüestionari UWES-S en el context de l’assignatura de MET de 2n curs.
- Analitzar les evidències acadèmiques (realització dels seminaris, notes de lectura crítica i notes de metodologia) com a indicadors de transferència i aprenentatge profund en finalitzar MET a 2n.
- Explorar si els estudiants han mantingut o evolucionat el seu enfocament d’aprenentatge al llarg del grau i el seu engagement en realitzar, a 4t, al Pràcticum i el TFG.
- Relacionar els resultats obtinguts amb el R-SPQ-2 amb els resultats del UWES-S (engagement) i amb les evidències finals de l’assignatura de MET (notes de lectura crítica, tasques dels seminaris i notes de les activitats avaluatives).
- Analitzar el nivell de satisfacció de l’alumnat sobre la utilitat i eficàcia de les estratègies aplicades en finalitzar l’assignatura de MET de 2n i en realitzar, a 4t, al Pràcticum i el Treball de Fi de Grau (TFG).
