Els errors en l’atenció sanitària es situen entre les deu primeres causes de mort i discapacitat al món, essent el 50% evitables (1). Aquests errors, tenen conseqüències humanes, financeres i en l’ús eficient de recursos (2). D’aquests errors, els de medicació son els més freqüents (3,4). Davant aquesta problemàtica, les institucions i organitzacions nacionals i internacionals han implementat estratègies per disminuir la seva incidència (2,5,6) però, tot i això, segueixen essent els més freqüents, representant entre un 20% segons dades del 2024 Ministeri de Sanitat Espanyol (4). Una de les estratègies que sembla més prometedora i efectiva és l’educació en cultura de seguretat del pacient (2, 6), i per tant, els plans docents han d’implementar metodologies per dotar a l’alumnat de les eines necessàries (6,7).

Les infermeres passen un 40% de la seva jornada laboral gestionant medicació (8), i en molts casos, son l’últim professional que participa a la cadena de la gestió de la medicació abans que aquesta arribi al pacient. Per tant, tenen un paper molt important en la prevenció dels errors de la medicació i, a la vegada, en promoure’n un bon ús per part del pacient, reforçant el rol en la seva auto-cura (9) . Tot i això, a la literatura científica hi ha múltiples estudis que posen de manifest la manca de coneixements i habilitats en la gestió segura de fàrmacs de les infermeres (10) i dels estudiants de grau (11,12).

La gestió de la medicació és un concepte molt ampli que implica l’aplicació dels coneixements teòrics i pràctics relacionats amb la medicació, com càlcul de dosi, la fisiopatologia de la malaltia per la que s’administra, el judici clínic i de la presa de decisions, entre d’altres (13-15).

L’ensenyament de la farmacologia, tradicionalment, s’ha abordat des d’enfocs aïllats i d’una manera teòrica, tot i que cada vegada és més freqüent que s’incorporin metodologies docents més actives com la simulació clínica que permet practicar en un entorn segur (16-19). Tanmateix, la simulació requereix de molts recursos materials i humans i per tant, també és necessari buscar alternatives que requereixin menys recursos (20). Una revisió sistemàtica de l’any 2019 concloïa que les estratègies com la simulació virtual o les que integraven diferents mètodes i on hi havia una transversalitat entre diferents assignatures del grau, eren més efectives per ensenyar farmacologia i que era necessari seguir investigant en estratègies com la gamificació o les eines online perquè eren prometedores donat el canvi generacional, i encara no hi havia suficient evidència sobre la seva efectivitat (21).

En aquest sentit, en altres contextos com l’educació secundària obligatòria o la formació professional es compta amb activitats gamificades en forma de concurs com són les proves cangur de matemàtiques, de la Societat Catalana de Matemàtiques o el CatSkills de formació professional (Departament d’Educació 2023). En aquesta proposta, es pretén dissenyar i pilotar les primeres olimpíades de farmacologia per estudiants del grau d’infermeria utilitzant la gamificació d’una manera transversal entre diferents assignatures del grau i incorporant a l’alumnat en el disseny.

La necessitat detectada en els estudiants del Grau d´Infermeria és que cal reforçar la cultura de seguretat del pacient en l´administració de fàrmacs per dos raons: a) Apareix de forma atomitzada en els estudis de grau, estant present en diverses assignatures, però faltaria una transversalització que reforcés i integrés els aprenentatges de cada assignatura; b) s´identifica com una de les àrees a reforçar ja que l´estudiantat presenta un assoliment que requereix de millora.