El projecte “Interseccionalitat, cartografies pedagògiques i saber professional” vol incorporar la perspectiva interseccional en les assignatures, Teoria de l’Educació i Teories i Institucions Educatives obligatòries, dels Graus de Pedagogia i Educació Social. Es pretén treballar amb l’alumnat de manera crítica i situada les desigualtats del sistema  capitalista i patriarcal. El projecte incorpora eines cartogràfiques a les aules i entrevistes a pedagogues i educadores per visibilitzar experiències educatives de qualitat contra la discriminació i l’exclusió. El projecte conclourà amb la realització de pòdcasts que es puguin difondre a les xarxes socials per reconèixer i divulgar sabers pedagògics contra la desigualtat.

La proposta que presentem s’emmarca en dues assignatures obligatòries de 1r i 2n curs, que proporcionen eines de fonamentació pedagògica sobre els processos educatius i les tendències pedagògiques més rellevants. El projecte neix de dos interessos de l’equip docent: treballs previs sobre l’exclusió i la voluntat d’introduir la perspectiva de gènere d’una forma més integradora.

En primer lloc, el seminari “Pedagogies i exclusions” i els projectes d’aprenentatge servei desenvolupats a les dues assignatures han permès a l’equip treballar conjuntament amb entitats socials per realitzar accions de servei i dinàmiques participatives amb col·lectius en situacions d’exclusió. Ambdós projectes reconeixen les potencialitats de les persones en situació de vulnerabilitat i alhora les capacitats dels estudiants universitaris per contribuir a la comunitat. L’equip vol continuar treballant en aquesta línia amb el suport teòric que proporciona la perspectiva interseccional per apropar-se a les exclusions i discriminacions d’una manera complexa, integral i crítica.

En relació amb la perspectiva de gènere l’equip docent s’ha trobat amb diverses paradoxes a l’hora d’introduir-la a les assignatures, 1) La majoria dels referents emprats en els corrents educatius son homes: Neill, Dewey, Freinet, Makaraenko i Freire. Tot i que hem incorporat en els darrers anys dones referents com Nel Noddigs, Marta Nussbaum, Rebeca Wild i bell hooks, no sembla suficient per treballar la perspectiva de gènere a la matèria. 2) Les pedagogies feministes aporten discursos crítics i performatius molt útils per la construcció d’un posicionament polític i identitari, però no sempre van acompanyats d’eines pedagògiques per la formació de professionals de l’educació. En aquest sentit, el projecte incorpora eines cartogràfiques per l’anàlisi de les desigualtats que poden ser molt útils en la formació als Graus.

Així doncs, el projecte té una finalitat triple, per una banda, treballar de manera crítica i interseccional a les aules els diferents eixos de discriminació (gènere, orientació sexual, diversitat, classe social, racialització, etc.) i conèixer les implicacions pedagògiques que se’n deriven (Crenshaw, 1991; Rodó-Zárate, 2021; hooks, 2020, 2021 i 2024; Juliano 2017). Per altra banda, utilitzar eines pràctiques com les cartogràfiques socials pedagògiques i els Reliefs Maps  per fomentar un exercici pedagògic situat sobre vivències i espais físics i simbòlics de discriminació-privilegi que experimenta el nostre l’alumnat  (Barragán, Sánchez i Cruz, 2020; hooks, 2024; Rodó-Zárate i Baylina, 2018). I finalment, realitzar entrevistes a professionals que ens permetin visibilitzar experiències de qualitat en la lluita contra les desigualtats. Les aportacions de les i els estudiants i de les professionals es compartiran amb la comunitat en format de pòdcast.  

La rellevància del projecte es concreta, en primer lloc, en la incorporació de la perspectiva interseccional com a contingut i metodologia a les assignatures. L’equip docent podrà avançar en matèria de gènere de forma polièdrica, interseccional i crítica, fent un pas més enllà de les accions de revisió de Plans Docents que s’han realitzat fins al moment. Igualment, la possibilitat d’adaptar eines cartogràfiques per treballar els diferents eixos de desigualtat i donar protagonisme a les experiències subjectives i a les aportacions crítiques dels i les alumnes creiem que pot influir en la seva capacitat d’agència en matèria de gènere.

Un altre punt important és la difusió a la comunitat de pòdcasts amb elements pedagògics, experiències i sabers que permeten abordar les discriminacions i les desigualtats de forma crítica i esperançadora. La formació universitària no només ha de proporcionar eines de comprensió crítica del món sinó que ha d’acompanyar a l’alumnat a realitzar accions de responsabilitat social i contribució a  la comunitat (Puig, 2021). Els arxius elaborats per la difusió en línia permetran donar a conèixer la tasca professional d’educadores i pedagogues en contextos d’exclusió, que sovint romanen invisibilitzades per les dificultats i problemàtiques dels àmbits en els quals treballen.

El projecte és  viable perquè es realitza per un equip docent consolidat de Teoria de l’Educació que convoca dos grups d’innovació docent (Innova -THE i Grup d’Innovació Docent Ensenyament i Aprenentatge Virtual). L’equip motor de la recerca té experiència en el desenvolupament d’innovacions com l’aprenentatge i servei als Graus de Pedagogia i Educació Social i en l’actualitat comparteixen altres projectes de recerca sobre aps. La proposta esdevé una oportunitat per continuar treballant conjuntament i avançar com a grup en la perspectiva crítica que aporten les pedagogies feministes.