La incorporació dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) en els plans d’estudis varia en funció de les universitats i fins i tot de les titulacions d’una mateixa universitat, però en general és encara insuficient en la majoria dels casos (Zhou et al., 2022). L’existència d’una literatura especialitzada més voluminosa en el terreny de la recerca i la gestió operativa de la institució que en educació (Lange Salvia et al., 2020) mostra un cert desequilibri entre les intencions i la seva aplicació pràctica en el dia a dia de les aules. En el sistema universitari espanyol, Alba Hidalgo et al. (2020) comprovaren que, pel que fa a la sostenibilitat ambiental, la universitat ha avançat en la seva gestió tècnica però no en l’impuls de la seva faceta investigadora i educativa. Ara bé, una autèntica educació per a la sostenibilitat exigeix una perspectiva sistèmica en la qual les renovacions dels plans d’estudis haurien d’acompanyar-se d’altres transformacions (UNESCO, 2014). Recentment, Clark (2022) defensava que la implantació dels 17 ODS havia d’ésser integrada i indivisible, i sembla generalitzada la idea segons la qual la seva implantació robusta només és possible si involucra la majoria de les matèries. Altrament, la inclusió aïllada dels ODS en algunes assignatures ha d’interpretar-se com un estadi inicial d’aquest procés d’implantació que és encara més greu si hom té en compte que queden menys de 6 anys abans de 2030 (Galleli Dias et al., 2022).

En una ponència invitada presentada al 11th International Congress of Educational Sciences and Development l’any 2023 per dues de les participants en la sol·licitud d’aquest projecte, es va fer una anàlisi del discurs del contingut textual de totes les competències del Màster Oficial en Estudis Avançats en Història de l’Art de la Universitat de Barcelona. El resultat de codificar més del 97% dels termes va indicar dues coses. La primera fou el predomini d’una visió de la història de l’art com una titulació dedicada a l’enriquiment personal de l’estudiant amb poca o nul·la incidència en la societat. La segona fou que amb una lleugera modificació del pes de les categories existents, es redefinia la història de l’art com una disciplina que identifica i aprecia els referents i construeix sentit de pertinença a través de la preservació, difusió i crítica d’aquells valors que ajuden a les persones a sentir-se part de la societat i a sostenir-la. La rellevància d’aquest estudi rau en el diagnòstic de la situació, d’una banda, i en la possibilitat de revertir-la, de l’altra. En efecte, hom va examinar les competències d’un màster oficial en el benentès que un màster encarna l’especialització acadèmica o professional de l’estudiant i que són les competències les que expressen una determinada visió de com ha d’ésser l’aprenentatge. Malgrat que d’entrada aquesta visió semblava allunyada dels ODS en general i d’una idea més concreta de la sostenibilitat en particular, hom va fer l’exercici de modificar els pesos de cadascuna de les categories inferides i va demostrar la viabilitat de transformar la titulació i d’orientar-la vers la cura del patrimoni sense que això comportés un gran trasbals.

Actualment, s’està duent a terme un estudi sobre l’alineació dels Objectius de Desenvolupament Sostenible en les titulacions d’història de l’art de les universitats públiques espanyoles i sobre llur distribució en funció de les característiques i naturalesa de les assignatures. L’anàlisi temàtica es fa sobre 1189 plans docents del curs 2023-2024 en els quals s’hi ha detectat 128 mencions als objectius en general. Tanmateix, cap d’aquestes mencions està en els plans docents de la Universitat de Barcelona. Si és indispensable accelerar la incorporació dels ODS en general ho és més encara en algunes disciplines i titulacions, entre les quals estan les nostres. Des d’aquest punt de vista, qualsevol iniciativa que abordi la seva inclusió en alguna d’aquestes titulacions hauria d’ésser benvinguda fins i tot si aquesta inclusió fos testimonial i no seguís les recomanacions sobre la necessitat d’involucrar la majoria d’assignatures d’un grau o màster. En la mesura que la iniciativa objecte d’aquesta sol·licitud acara la incorporació dels ODS en algunes assignatures del Grau en Història de l’Art es revela com a necessària en sí mateixa. Però precisament per la seva singularitat també podria valorar-se com una proposta aïllada i d’escassa projecció en el conjunt del pla d’estudis. Per això cal afegir les consideracions següents.

En primer lloc, la iniciativa objecte d’aquesta sol·licitud representa la faceta deontològica del projecte RIMDA 2023PID-UB/020 actualment en curs i del projecte titulat Elaboració cooperativa d’un arxiu digital de materials didàctics d’Història de l’Art. El servei a la disciplina i a la titulació presentat en la convocatòria d’Ajuts a Projectes de Digitalització 2024. Ambdós projectes aborden la incidència social de la història de l’art i el compromís de l’estudiant amb el seu context mediat i immediat. La proposta que ara es presenta concreta aquesta incidència i compromís de l’estudiant en termes de sostenibilitat i afronta el repte de repensar la història de l’art com a disciplina que es dedica a la cura del patrimoni i a la conservació i difusió dels valors d’una comunitat. Mentre les societats no tinguin assumit que parlar de sostenibilitat és parlar de cura i que la cura implica conservar, respectar, vetllar i protegir quelcom considerat valuós, hi ha el risc que la introducció dels ODS, fins i tot si és generalitzada en el sistema educatiu, sigui interpretada com una imposició o una operació cosmètica amb molta poca afectació en el dia a dia de les persones. Aquelles disciplines que, com la història de l’art, s’ocupen de determinar què cal considerar com a valuós exerceixen un paper fonamental en l’assentament de la cultura de la sostenibilitat. La iniciativa que presentem pren consciència del rol que pot jugar la història de l’art en aquest assentament i aspira a ultrapassar el marc de les assignatures en les quals es preveu dur-la a terme així com el de la pròpia titulació.

En segon lloc, aquesta proposa afecta 6 grups de 5 assignatures diferents (una d’elles de màster) que abasten totes les tipologies d’assignatura: de formació bàsica (Fonaments d’Història de l’Estètica), obligatòries (Història de l’Estètica en època moderna i contemporània i Fonts de la Història de l’Art) i optatives (Història de la Didàctica de les Arts i Pensament estètic i valoració de l’art). Malgrat que percentualment no té un pes significatiu en el conjunt de matèries, la majoria de l’alumnat del grau tindrà contacte amb la proposta almenys una vegada al llarg dels seus estudis. D’altra banda, l’orientació concreta que el professorat participant pretén donar a cadascuna de les assignatures involucrades garanteix que la incorporació no serà anecdòtica. Ben al contrari: des de les assignatures de formació bàsica i obligatòries, hom pretén exercitar la sensibilització de l’estudiant i reflexionar sobre la construcció del discurs històric i sobre la pròpia història de l’art com a història dels fenòmens artístics i història de les maneres històriques d’interpretar-los. Aquestes assignatures constitueixen la base i serveixen de familiarització de l’alumnat amb els ODS de cara a les optatives que ja els incorporen explícitament en els seus plans docents. En el cas de l’optativa de nova creació Història de la Didàctica de les Arts, s’intenta que l’estudiant proposi “noves visions –noves històries– sobre fenòmens artístics amb una finalitat transformadora de la pròpia disciplina de la Història de l’Art que ha d’ésser divulgada i propagada” (Menéndez Varela, 2024a). En les activitats s’hi demana explícitament la justificació de la relació del fenomen artístic treballat amb algun dels ODS. En el cas de l’optativa de màster, a banda d’aquesta mateixa menció explícita als ODS s’hi inclou “el disseny de continguts digitals d’art reforça aquesta dimensió didàctica i divulgativa de l’historiador i de la historiadora de l’art, imprescindible per a: fomentar l’interès per l’art actual; una comprensió més profunda d’aquest art i especialment de la importància de l’art en la consecució de societats del benestar compromeses amb la sostenibilitat en la seva dimensió econòmica, social, mediambiental i cultural” (Menéndez Varela, 2024b).

En tercer i últim lloc, la proposta s’uneix i complementa el projecte vigent (2023PID-UB/020) i l’altre de sol·licitat (Elaboració cooperativa d’un arxiu digital de materials didàctics d’Història de l’Art. El servei a la disciplina i a la titulació). I s’hi uneix en el desenvolupament i ampliació del model de lectura i interpretació de fenòmens artístics dissenyat per l’Observatori sobre la Didàctica de les Arts (ODAS) vers l’al·lusió concreta als ODS. Una de les característiques d’aquest model de lectura i interpretació d’obres d’art és que pot ésser aplicat a qualsevol matèria i assignatura, simplement emfasitzant una o altra de les seves parts i modificant el tipus d’idees o èpoques amb les quals es relaciona el fenomen artístic analitzat. En la mesura que la incorporació concreta dels ODS hom preveu realitzar-la a l’interior del propi model, la iniciativa intenta situar-se a la base d’una de les activitats que caracteritzen la història de l’art i, des d’aquesta perspectiva, oferir-se al conjunt de la titulació i, a través de la producció d’audiovisuals, al conjunt de la societat.