El concepte de sostenibilitat constitueix, sens dubte, un dels elements clau en un context  com l’actual, marcat pel canvi global i la crisi ecosocial que pot determinar el futur del planeta. La sostenibilitat és un principi complex que aborda la realitat des de diferents dimensions (ambientals, socials, econòmiques) i que planteja qüestions com la responsabilitat global, l’equitat o la participació. La trasllació del concepte de sostenibilitat a un document amb una sèrie d’objectius i metes temporals (l’Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible) ha aconseguit fixar l’atenció mundial en aquest tema i definir prioritats des de la perspectiva d’una consciència i responsabilitat planetària.

El turisme, per la seva banda, és una activitat transversal, que afecta un gran nombre de components tant naturals com antròpics (transformació territorial, aigua, paisatge, ciutat, economia, transport...) i, per tant, és un tema un connecta molt directament amb la idea de sostenibilitat. De fet, la darrera dècada hi ha un notable impuls cap a la sostenibilitat, com ho mostra l’aprovació de la Carta Mundial del Turisme Sostenible +20, si bé la seva implementació és sempre difícil degut a les pressions productivistes des dels sectors econòmics (Saarinen, 2020).

La universitat no pot quedar al marge dels grans debats socials i, en aquest cas, la translació al món universitari és el creixent interès per la integració de la sostenibilitat i els Objectius de Desenvolupament Sostenible en la docència universitària. La sostenibilitat forma part de les competències transversals i, al menys nominalment, figura entre les competències generals a moltes titulacions. La idea de l’Educació per al Desenvolupament Sostenible (EDS) va guanyant terreny en l’àmbit universitari. No obstant això, la incorporació efectiva i explícita de la sostenibilitat i els ODS és molt menys evident i no sempre es troba una incorporació conscient de continguts i competències relacionades, inclús en titulacions que, per àmbit temàtic abordat, poden ser espais idonis per a la implementació d’aquests continguts i competències. D’altra banda, les demandes del mercat laboral són cada vegada més sensibles a la necessitat de disposar d’una formació clarament en línia amb temàtiques relacionades amb la sostenibilitat per tal de disposar de professionals capacitats en l’ús d’eines de gestió sostenible, imprescindibles a dia d’avui.  Aquesta mateixa demanda es reprodueix en l’àmbit del turisme, un sector que es troba en ple canvi després de la greu afectació com a conseqüència de la pandèmia. La recuperació i les estratègies per reactivar el funcionament d’aquest sector han portat a una reflexió que s’ha plantejat a moltes destinacions com a una meta indefugible: el turisme ha de ser sostenible. Aconseguir aquesta meta implica disposar d’una formació clarament orientada a la sostenibilitat.

Aconseguir una Educació per al Desenvolupament Sostenible no és tan obvi com sembla i en el cas del turisme, encara menys. S’han fet alguns esforços (com la xarxa TEFI-Tourism Education Futures Initiative) que si bé no se centrava en sostenibilitat, plantejava proveir graduats més responsables respecte de la gestió del turisme i les seves destinacions. I darrerament, s’ha plantejat una Pedagogia del Turisme Sostenible (STP en anglès) que queda alineada amb l’Educació per al Desenvolupament Sostenible i que pretén oferir una experiència educativa crítica i transformadora que habiliti a l’alumnat a desenvolupar la capacitat adaptativa i proactiva davant dels problemes complexes del turisme. 

Segons Hales i Jennings (2017), existeixen diferents estratègies educatives que poden possibilitar el desenvolupament de la Pedagogia del Turisme Sostenible:

1. Fomentar la llibertat dels estudiants per expressar i experimentar diferents conceptes de sostenibilitat;
2. Aportar experiències i casos d’estudi on els estudiants poden desenvolupar la seva visió personal i crítica;
3. Aprofundir en les relacions entre les dimensions social, econòmica i mediambiental del desenvolupament sostenible;
4. Emfatitzar les dimensions culturals i comunitàries de la sostenibilitat i
5. Reforçar la dimensió política i de gestió del turisme com a fenomen complex.

La present proposta enllaça amb el plantejament exposat. El Màster Universitari en Turisme Urbà és una titulació que es va implantar el curs 2015/16. Després d’una trajectòria de gairebé deu anys, considerem que la nostra titulació de Màster Universitari en Turisme Urbà ha de donar un pas endavant pel que fa a la incorporació del paradigma de la sostenibilitat i els ODS, que es tracta d’un àmbit molt sensible a la temàtica, donada l’orientació del sector turístic, que aquest impuls contribuirà a millorar el perfil de competències de l’alumnat, tant des del punt de vista professional (en un context que demanda habilitats relacionades amb la sostenibilitat) com des del punt de vista acadèmic.

El canvi s’acompanya d’una renovació d’estratègies docents que volen reforçar sis aspectes fonamentals per permetre l’adquisició de competències de sostenibilitat: tècnic, analític, ecològic, multicultural, ètic i polític.  Cal destacar que la titulació ha de passar la tramitació de la seva acreditació a la tardor del 2025 i que la redacció de l’informe d’acreditació facilitarà l’anàlisi, la revisió i el plantejament d’un Pla de  Millores que inclogui l’actual proposta. Evidentment, la renovació i l’impuls són possibles -viables- en el marc del Màster perquè es compta amb el compromís majoritari del professorat de la titulació,  l’aval de l’èxit de la proposta.