Des d’una perspectiva àmplia, en el marc de les ciències ambientals, l'aprenentatge integrador i l'ensenyament interdisciplinari ajuden a connectar disciplines que descriuen processos i patrons comuns, però que ho fan des d’òptiques diferents. Per l’alumnat, la capacitat d’interrelacionar conceptes i sintetitzar informació és clau, en especial en assignatures de cursos avançats dels graus, quan l’alumnat ja compta amb coneixements de diversos camps de coneixement. Aquestes capacitats haurien de permetre guanyar competències per analitzar la informació de manera transversal i coordinar idees per ser capaços d’enfrontar-se de manera autònoma a problemes nous. En aquesta sol·licitud, en relació amb tres blocs conceptuals de l’assignatura Vegetació i Hàbitats (4rt curs, Biologia), volem revertir els problemes detectats en l’ensenyament d’uns continguts teòric-pràctics determinats i que hauria de culminar amb l’increment de la capacitat de síntesi per part de l’alumnat. Les respostes de l’alumnat (de cursos anteriors) a enquestes específiques elaborades per l’equip docent (i també a les programades en l’assignatura) apunten sistemàticament cap a la necessitat de presentar de manera més integrada els tres blocs. Per tot això, creiem que els conceptes que volem transmetre no arriben correctament. Aquests problemes podrien ser resolts o atenuats mitjançant una docència transversal, interdisciplinària i integradora per part de professorat i alumnat. L’assignatura Vegetació i hàbitats és optativa de 4rt curs del grau de Biologia (https://www.ub.edu/pladocent/?cod_giga=361685&curs=2024&idioma=CAT) i actualment compta amb professorat de dues àrees de coneixement diferents que ensenyem conceptes relacionats amb paisatge natural des de tres perspectives diferents. Per això aquí proposem aplicar mètodes d’ensenyament integrador i aprenentatge interdisciplinari, per tal de millorar la capacitat de síntesi de conceptes de paisatge per part de l’alumnat. Aquesta proposta es desenvoluparia al llarg de totes les pràctiques de l’assignatura que consisteixen en tres pràctiques de camp, sis sessions teòric-pràctiques a l’aula d’ordinadors i una sessió al laboratori. En essència, el que ens cal és realitzar les tres pràctiques de camp als mateixos indrets per donar més cohesió als diferents punts de vista que transmetem (ara es fan de manera separada). A més a més, ens cal donar a les pràctiques posteriors a cada sortida (ordinadors i laboratori) conceptes i materials que facin més sòlids els nexes entre les diferents disciplines (ecologia terrestre/comunitats, biodiversitat/fauna d’artròpodes, cartografia i gestió dels hàbitats i dels paisatges).

Pel que fa als antecedents, la combinació de diferents enfocaments pot millorar els resultats dels estudiants a través de la síntesi de coneixements (Huber & Hutchings, 2004; Vincent & Focht, 2010) i d’aquesta manera es pot fonamentar millor la comprensió profunda. La integració de disciplines diferents es útil per dotar d’un millor context d'aprenentatge en escenaris pràctics, amb l’objectiu últim d’enfrontar-se de manera crítica amb nous contextos i poder resoldre problemes no prèviament plantejats de manera explícita (Boix Mansilla, 2010), de manera que milloren la capacitat de síntesi dels estudiants (Sill, 1996).

En el nostre grup docent coneixem un cas d’aplicació de la integració de disciplines. Una de les persones sol·licitants té l’experiència d’aplicació d’un projecte Rimda a l’assignatura Sistema Terra, que va en una línia semblant a la que aquí proposem. Els resultats apunten cap als beneficis del procés d’integració de diferents disciplines de manera transversal. Fora del nostre entorn immediat, també existeixen experiències en la mateixa línia. Molts d’aquests enfocs son inspiradors i constitueixen exemples rellevants en l’àmbit, però l’esquema que nosaltres plantegem aquí és més modest i no té l’abast d’aquests antecedents. En l’àmbit concret que ens ocupa el treball de Newing (2010) és rellevant perquè s’ocupa d’avaluar la millora d’aprenentatge en la biologia de la conservació. També Tookes & Leeges (2024) fan una aproximació a l’ensenyament de problemàtiques ambientals des d’un enfoc interdisciplinari. A més a més, la revista Frotiers in Environmental Sciences va publicar una sèrie treballs en la temàtica “Innovative Approaches to Learning in Environmental Science”, que inclouen enfocs interdisciplinaris. En aquesta línia, un dels programes ambiciosos que ja s’han dut a terme és el “Environmental Systems Program” de la Universitat de San Diego (2022), que presenta diferents indicadors d’efectivitat interessants.