“Buscant companyia” (obra concursant premi Emili Mira 2020)

Escolto aquesta música. Feia molt de temps ja. Descendeixo per les escales, estretes i casolanes com les de qualsevol cala, al ritme que em marquen les meves oïdes, seguint els compassos de la música. No trigo molt a veure’ls. Qui ho diria! Segueixen igual, estan tots, no mancada ni el “haig d’anar al bateig del nebot d’un cosí de la meva núvia”. No hi ha excuses, és més, no hi ha ningú assegut ni ningú plorant només veig somriures, selfies, anècdotes…. Llueix perfecte. Sembla que estic vivint en aquests antics anuncis d’estiu d’Estrella Damm.

Potser és això – En aquest moment obre els ulls – Pas massa temps observant les estrelles. Massa temps recordant als que ja es van anar però tancar els ulls és suficient per a recordar el que és saltar a la caleta, a la freda aigua de la mar i revitalitzar el meu cos. I la meva ànima.- És en aquest moment de lucidesa que ens està compartint succeeix que arriba una infermera. – Hello! amor meu, anem a dins que està fent molt fred i te’m congelaràs. A més, és hora del iogurt! – Si em poguessis escoltar sabries que el fred, l’aire d’aquesta petita terrassa i les estrelles que difícilment arribo a percebre són més saboroses per a mi que qualsevol iogurt. – Ens comparteix – Només volia deixar d’estar sola per una petita estona, però, encara que no m’escoltis, sé que només fas la teva feina “amor meu”. Moltes gràcies princesa.

Pseudònim: Mr. Milosky

Comments are closed.