“Cara o creu?” (obra concursant premi Emili Mira 2020)

La soledat
aparenta ser una aposta,
un joc on tot rau en una moneda,
bronze d’una cara buscada i una creu imposada.
I Atzar serà qui determinarà quina esdevindrà.

Cara es compon d’amor.
És inspirada per crear i fabular
dimensions paral·leles de la natura,
conjurant sortilegis que
sobrepassen la uniformitat del pensament.

Creu, però, es compon d’odi.
És inspirada per una silenciosa desolació
embolcallada en teles de calma i reflexió,
teixit que s’escampa pel cosmos en forma d’espai i temps perdut
nascut de la més profunda i infinita isolació.

Quan s’han sobrepassat les fronteres d’odi i amor propi,
cara i creu, formen part d’un sol rostre
de fisonomia ambigua, serena i desesperada
al·legant que, voluntat i no sort,
determinarà si ens és temut o estimat.

Pseudònim: Vell conegut

Comments are closed.